Administrar

Nanda Ramon (PSM), Guillem Frontera, Miquel López Crespí: Son Espases a debat

pobler | 23 Novembre, 2010 12:56 | facebook.com

Pens que si amb unes eleccions autonòmiques tan recents, i amb unes eleccions generals tan properes no s'ha complit les promesa més llampant i més explícita, què es pot esperar dels altres compromisos electorals? (Nanda Ramon)


Una sèrie de posts em demanen la meva opinió sobre tota la qüestió de Son Espases. Vet aquí què en pens:



Nanda Ramon

Pens que és una decisió incomprensible i una pèrdua de credibilitat innecessària.

Pens que Son Espases era una bandera i una promesa i que encara ara no hi ha cap argument tècnic que impedesqui complir-la.

Pens que la de la Real ha estat una de les lluites més coratjoses que ha donat la nostra terra i que estic orgullosa d'haver-hi donat una mica de suport i de consol.

Pens que hi he fet amics i coneixences. Pens que n'he après moltes coses.

Pens que Palma no es pot permetre destrossar el seu entorn rural, patrimonial i natural.

Pens que si amb unes eleccions autonòmiques tan recents, i amb unes eleccions generals tan properes no s'ha complit les promesa més llampant i més explícita, què es pot esperar dels altres compromisos electorals?

Pens que dia 27 de maig molta de gent va votar PSOE perquè realment pensaren que era l'opció més "útil" per aturar la destrucció de Mallorca.

Pens que les darreres setmanes s'ha dedicat més temps a entretenir-mos i a preparar l'ambient per a la "mala notícia" que cercar alternatives reals i efectives.

Pens que és normal que la gent passi de la política i que no vagi a votar. Però també pens que és una llàstima.

Pens que si les forces realment nacionalistes, progressistes i ecologistes del nostre país tenguessin un pes més decisiu això no passaria.

Pens que sempre quanyen els mateixos: els que destrueixen, els que enganen, el que guanyen els doblers a palades...

Pens que protegir és sempre difícil, parcial i provisional. I en canvi, la destrucció sempre és fàcil, exhaustiva i irreversible.

Pens que a Son Espases hem lluitat pel paisatge, pel patrimoni, per la història, pel futur de la nostra ciutat... però també per la dignitat i la honestedat. Com es pot continuar amb una obra pública construïda directament sobre la corrupció?

Pens que el BLOC ha fet el que havia de fer: lluitar fins al darrers moment i de la manera més contundent i explícita possible.

Pens que és curiós que avui els opinadors diguin que Antich és valent i el BLOC, covard.

Pens que crida l'atenció que en derterminats àmbits (suposadament a favor de la Real) siguin més crítics amb el BLOC, que s'ha mantingut fidel a la seva promesa, que amb qui ha canviat de parer, o amb qui mai n'ha fet gaire bandera. Deu ser una nova manifestació d'autoodi, dic jo.

Pens que ha estat una mala setmana i que no sabem encara com refer-mos.

Pens que no agrairem mai prou als qui lluiten, la seva lluita; ni als que hi creuen, la seva fe.

Pens que això no té remei. Vull dir la vida. Vull dir jo mateixa.

Blog Nanda Ramon (7-X-07)


Els que hi entenen, troben que ara cal mirar al futur i no fer qüestió de l’engany. Troben que hem de confiar —perquè sí— en aquells que han començat el seu govern mentint-nos en l’assumpte del que havien fet bandera. I la memòria històrica? Els que hi entenen, en política, són propensos a clausurar la història en els primers anys de la transició. Quines presses, per girar fulla. La gran paradoxa: en el fons, se’ns demana que ens fiem del molt honorable Francesc Antich quan ens diu que no hi havia altra solució, etc. Per què ens n’hauríem de fiar? Persones fins i tot del seu mateix partit, amb tanta o més informació, alguns amb més formació, amb tant o més criteri que ell, el desmenteixen (en privat, és clar). Qui ens assegura que no ens enganya una vegada més? (Guillem Frontera)



Els que hi entenen


El molt honorable —per honor que no quedi; a Mallorca valoram més l’honra— senyor Francesc Antich no sembla disposat a pagar la factura, creu que se’n pot sortir donant una propina: li ha fet mal el cor, diu. Francina Armengol, més creïble, diu que el té destrossat. Francina Armengol té principis, té dignitat política, té sensibilitat social, la cultura és part de la seva manera de viure: s’entén que els esdeveniments de Son Espases li hagin destrossat el cor —com a tanta de gent honrada, d’altra banda. Però ara tot es mou en la mateixa direcció: passar pàgina com més aviat millor: i d’aquesta tàctica en són promotors més o menys les mateixes persones que es tirarien a la piscina per reivindicar la memòria històrica. No serien massa creïbles els arguments a favor de desenterrar la memòria històrica posats en boca dels mateixos que ara volen enterrar una ignomínia adduint arguments de política real. Per començar, no s’acaba d’entendre perquè ningú no ha posat el molt honorable Antich en situació d’haver de respondre a una pregunta elemental: per què durant la campanya, i abans, Son Espases va ser utilitzat com a bomba tòxica contra el PP i se varen nodrir les esperances de la gent més sensibilitzada en la defensa del territori i del patrimoni cultural del país? Ja sabia aleshores que no hi havia cap altra solució?, suposant que no se’ns hagi enganyat novament: qui et diu una mentida és un mentider. No ho sabia? Qui dels seus, en aquest cas, li havia escatimat informació? O tot havia anat altrament? Passat el fibló, ara els mitjans de comunició tenen espai per tornar una mica enrere —la memòria— i mirar de saber perquè se’ns ha enganyat. A favor de passar pàgina com més aviat millor es manifesten mecànicament els que entenen de política. Els que hi entenen, troben que ara cal mirar al futur i no fer qüestió de l’engany. Troben que hem de confiar —perquè sí— en aquells que han començat el seu govern mentint-nos en l’assumpte del que havien fet bandera. I la memòria històrica? Els que hi entenen, en política, són propensos a clausurar la història en els primers anys de la transició. Quines presses, per girar fulla. La gran paradoxa: en el fons, se’ns demana que ens fiem del molt honorable Francesc Antich quan ens diu que no hi havia altra solució, etc. Per què ens n’hauríem de fiar? Persones fins i tot del seu mateix partit, amb tanta o més informació, alguns amb més formació, amb tant o més criteri que ell, el desmenteixen (en privat, és clar). Qui ens assegura que no ens enganya una vegada més? Els que hi entenen, en política, són molt bons de conformar: només els és menester una versió oficial. Abans sabien que l’hospital no es podia fer a Son Espases. Ara saben que no hi ha altra via. Una pentecosta invisible els ha il·luminat, els ha convertit de sobte en experts en tantes ciències que els ignorants ens sentim aclaparats. Què en saben de molt! En saben tant que coincideixen a propugnar allò que interessa als més honorables de tots: un pacte de silenci.

Guillem Frontera. Escriptor.

Diari de Balears (9-X-07)


És evident que quan el PSOE inicià la campanya electoral demanant perdó als poders fàctics de les Illes, especialment a la patronal d´hostaleria, i els prometé que mai més de la vida pensaria en l'ecotaxa (demanar als turistes un euro per a projectes mediambientals!) ja imaginàvem que la legislatura podia començar malament. Era massa submissió a qui realment controla la situació –la banca, el capital- per a fer-se excessives il·lusions del que podia fer una esquerra oficial amb tantes prevencions davant els poders fàctics de la nostra terra. Però, talment com hem fet tantes vegades, en un acte voluntarista, hem volgut donar una nova oportunitat a tots aquells que havien fet seu el discurs de la protecció de la terra i de la lluita contra l´especulació. (Miquel López Crespí)


L´hospital de Jaume Matas



Palma (14-IX-07): manifestació en defensa de Son Espases. L´escriptor Miquel López Crespí i Cecili Buele, sempre a l´avantguarda de la lluita contra la corrupció i per l´alliberament nacional i social dels Països Catalans.

La decisió del president Antich de continuar amb el projecte estrella del PP fent l´hospital a Son Espases és motiu de nombroses reflexions i comentaris. I també, com no podia ser altrament, d´un profund desencís que augmenta entre les fileres progressistes, entre tots aquells i aquelles que volguérem creure altra volta en les promeses dels professionals de la política. N´hem parlat en alguna ocasió des d´aquestes mateixes pàgines d´opinió. Per als més cínics, alguns centenars de vividors del romanço que són en nòmina i només compareixien a les manifestacions de la Plataforma Salvem la Real! per a aconseguir la cadireta, la decisió del president és la més lògica i coherent. En el fons, tots aquests especialistes de la mentida i la mistificació no creien en el contingut de les pancartes que portaven quan eren al carrer en lluita aparent contra el PP. Com han fet sempre els oportunistes de totes les tendències, tan sols eren al costat nostre per provar de treure rendiment personal a la lluita de les plataformes antiautopistes, a les plataformes de ses Fontanelles, al valent col·lectiu de Salvem la Real! Empraven les mobilitzacions del poble com a estri, com un simple objecte manipulable. L´oblit de les promeses i de les lluites de les plataformes, l´elaboració d´excuses de mal pagador, increïbles i gens elaborades, així ho han fet veure a una gran part de l´electorat progressista que SÍ que, per enèsima vegada, provaven de confiar novament en uns professionals de la política que sempre ens acaben enganyant.

És evident que quan el PSOE inicià la campanya electoral demanant perdó als poders fàctics de les Illes, especialment a la patronal d´hostaleria, i els prometé que mai més de la vida pensaria en l'ecotaxa (demanar als turistes un euro per a projectes mediambientals!) ja imaginàvem que la legislatura podia començar malament. Era massa submissió a qui realment controla la situació –la banca, el capital- per a fer-se excessives il·lusions del que podia fer una esquerra oficial amb tantes prevencions davant els poders fàctics de la nostra terra. Però, talment com hem fet tantes vegades, en un acte voluntarista, hem volgut donar una nova oportunitat a tots aquells que havien fet seu el discurs de la protecció de la terra i de la lluita contra l´especulació.

Però les promeses electorals sembla que són sempre el mateix: cortines de fum per a rapinyar uns vots als incauts i, damunt la suor, les il·lusions i esperances del poble, aconseguir fruir dels bons sous i privilegis que comporta la gestió del règim.

Tot plegat d´una grisor política vertaderament esfereïdora. Potser mai, en tots aquests anys de renúncies i claudicacions no s´havia vist tan clarament la supeditació d´aquells que diuen ser els nostres governants a la banca i els especuladors. Qui ha escrit l´article més trist i més desesperat sobre totes aquestes qüestions que comentam ha estat l´escriptor Llorenç Capellà, que era al costat nostre en la manifestació de l´altre dia per a demanar coherència i dignitat al govern progressista. Analitzant l´oportunisme elevat a la màxima potència que domina el panorama actual, Llorenç Capellà pensava que la manca de principis, de coherència i de dignitat eren producte d´una sola cosa: la cadira. Per això en Llorenç escrivia: “Divendres passat, davant el Consolat de Mar, on vaig acudir responent a la crida de la gent de la Real, vaig tenir oportunitat de comprovar com la ideologia de la cadira s´imposa descaradament, sense matisos ni excuses pietoses. On era, divendres, la gent amb la qual, fa tres mesos, em vaig manifestar en defensa de la terra? A hores d´ara la xarxa de govern del nou Pacte de Progrés emmordassa més de tres mil persones, em vaig dir. I vaig concloure que totes les ideologies convergeixen en la cadira. Ni socialistes, ni comunistes, ni anarquistes, ni nacionalistes, tots ells partidaris de protegir la Real, canvien de parer en un batre d´ulls. Els embruteix l´ànima, la cadira”.

Miquel López Crespí


(9-X-07)


Comentaris

  1. el teu article.

    Crec que és un exercici molt adient, fer memòria, ara en penjaré un de dades ben properes.

    tomeu | 23/11/2010, 13:13
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS