Administrar

Son Espases - Manifest per la Dignitat i la Memòria (Manifest per La Real)

pobler | 19 Novembre, 2010 08:16 | facebook.com

Adhesió de l’escriptor Miquel López Crespí al Manifest per la Dignitat i la Memòria – Manifest per La Real


MANIFEST PER LA DIGNITAT I LA MEMÒRIA MANIFEST PER LA REAL



Benvolgudes companyes i companys avui ens hem trobat aquí, a La Real, per recordar la traïció dels anomenats “polítics”, la seva submissió al capital i tot allò què ha suposat la construcció del macro hospital al lloc de son Espases.

Aquesta marxa però no ha d’esdevenir com un recordatori nostàlgic, de que no hi ha res a fer. No podem caure en cap cas en el derrotisme ni el conformisme ni la resignació, que és allò que pretenen els que ens governen. Aquests ens voldrien tenir com a xotets de corda, dòcils, domesticats, en definitiva calladets, bons al·lots i sense piular ni pruna. Tan sols necessaris i escoltats quan s’atraquen eleccions. Però, alerta, no vos penseu, els hi hem de recordar que van ben errats de comptes si es pensen que tot el mal que ens han fet caurà en el oblit. La gent amb seny i que s’estima la terra, la gent normal i corrent no pateix d’amnèsia, ans el contrari, manté la flama de la memòria molt viva i ni oblida ni perdona i molt manco davant les mentides i falses promeses d’aquells que un dia i de manera hipòcrita i interessada deien el contrari i fins i tot també cridaven consignes al carrer….

El temps però posarà a cadascú en el seu lloc.

En qualsevol cas la incansable lluita dels veïnats i veïnades del Secar de La Real i de tots els ciutadans que estimam Mallorca, ens ha demostrat que, a la nostra illa, existeix, mal els hi pesi a alguns, una resistència contra aquest model econòmic basat única i exclusivament en el turisme i sector serveis i que no combregam amb rodes de molí. Què creiem obertament que és possible una alternativa a l’actual sistema capitalista, neoliberal i destructor de la terra i la cultura. Una resistència què, companys i companyes, no ens podem permetre el luxe d’abandonar. És més, tenim el deure moral de continuar, tan sols per un mínim de respecte envers totes aquelles companyes i companys que ho varen donar tot i més per preservar fins a l’últim moment l’entorn de La Real de la cobdícia dels de sempre i amb l’inestimable ajuda i servilisme covard dels seus fidels vassalls representats per aquells que anomenam vulgarment “polítics”.

Com be deia en Toni Roig, malgrat ens segueu la vida mai ens podreu fer callar. I d’això es tracta: continuarem cridant i esvalotant tant com puguem. La raó està amb nosaltres i això és inqüestionable, encara que molt sovint aquesta no va de la mà amb allò que és “políticament correcte”, tal i com s’ha pogut comprovar una vegada més.

En aquest sentit i en relació al vassallatge del que abans fèiem menció, hem de denunciar, sobretot, el cinisme elevat a la categoria, directament, de befa insultant el fet que ara, inclús aquells amb les seves mentides, se’ns riguin directament a la cara treient profit electoralista, organitzant “visites guiades” a l’hospital tal fos una atracció de fira o un monument d’interès nacional, venent a tort i dret les meravelles del centre sanitari, qualificant-lo com un dels millors d’Europa, diuen -figura’t tú- i obviant per complet petits detalls sense “importància” com que està assentat sobre terrenys geològicament poc consolidats i amb risc d’inundació des d’un punt de vista hidrològic, a més de tot l’espoli i destrucció del patrimoni arqueològic i etnològic. Però això no compta, primer és el negoci. Al cap i a la fi la pela és la pela. Els guanys, la mercantilització i comercialització d’una cosa tan important a la vida de les persones com és la pròpia salut. En definitiva de vergonya ben poca. Un model sanitari elitista i que sembla que va a cap a la privatització en la gestió, un aspecte del qual no sabem gaire…tot plegat una sèrie de despropòsits i aberracions resultat de la improvisació i la submissió a interessos molt allunyats del benestar general de la ciutadania.

En aquest sentit i pel que hem pogut conèixer però, les nostres sospites van confirmant que tot el procés s’ha fet amb molt poca transparència. La gestió i explotació del nou centre no seran en cap cas 100% publiques. Els serveis auxiliars no estrictament sanitaris estaran en mans d’empreses privades, directament, per un període de concessió de 30 anys, la qual cosa no implica cap tipus de control per part de l’administració pel que fa a una garantia de les condicions laborals i els drets de les treballadores i treballadors, a qui les empreses concessionàries podran acomiadar quan considerin oportú i establir elles mateixes les relacions contractuals.

Així mateix també s’ha de denunciar la precarietat en les condicions de feina com la manca de previsió en recursos humans en determinats serveis que requereixen de prou personal com per poder donar una bona qualitat. Ja està comprovat (en els hospitals de la comunitat de Madrid, per exemple) que, amb aquest model de gestió privada de tots els serveis auxiliars, la ràtio de professionals per nombre d’usuaris baixa, respecte el model de servei sanitari totalment públic que fins ara hi ha a Son Dureta, el que suposa una sobrecàrrega de feina i un empitjorament del servei.

Per altra banda i en relació a la mobilitat i els accessos al centre és vergonyosa i impresentable la qüestió de l’estacionament. És increïble el negoci que suposa cobrar una mitjana de 550€ anuals per poder accedir al teu propi lloc de feina!!!!!!. Això demostra a les clares l’afany de lucre que significa son Espases. 550 euros que aportaran uns guanys a l’empresa concessionària, en el termini de 30 anys d’explotació, d’ aproximadament 38 milions €. Tot un exemple de gestió pública i de servei a la ciutadania!!!. I el fet que de les 2300 places previstes, només 900 estiguin reservades per a personal, denota una manca de planificació i organització així com que allò que menys importa són les treballadores i treballadors.

Una manca de planificació com també per exemple a l’hora d’organitzar el trasllat dels malalts. És materialment impossible en tan sols 1 mes, tenint en compte les característiques del centre i el volum de gent a moure que el nou centre hospitalari funcioni a ple rendiment i sobretot que ho faci correctament sense que es produeixi col·lapse i saturació.

En definitiva, volen substituir la qualitat del model sanitari públic per un model sanitari anteposat als drets que les treballadores i treballadors havien aconseguit després de moltíssimes lluites històriques, i que ara des de les institucions es volen carregar en benefici del capital privat.

Dins l’àmbit de la sanitat pública balear es donen altres casos de agressions cap als treballadors sanitaris, com ara l’acomiadament de sis treballadores i un treballador a l’Hospital de Manacor, justament per haver denunciat abusos d’alguns caps de l’Hospital. A aquesta MARXA PER LA DIGNITAT sumem la justa reivindicació de READMISSIÓ IMMEDIATA per part de la gerència del centre manacorí, en la línia d’acord que han proposat els treballadors i els sindicats que els donen suport, basat en un model de relacions laborals just i equilibrat, i respectuós amb els drets de les persones.

Segurament ens qualificaran i ens diran que som els “antitot”, que anam en contra del “progrés”. Això és una fal·làcia i una mentida. Òbviament que volem i necessitam noves infraestructures. I les sanitàries són fonamentals. Ara bé, no a qualsevol preu, no convertint la sanitat en un mer negoci especulatiu pur i dur, un bescanvi de favors particulars i egoistes. I sobretot no en detriment de la terra i la natura, dues qüestions que en teoria haurien d’anar de la ma però que gràcies a les llumeneres dels que ens han governat i els que ara ho fan, les han convertit en antagòniques.

Que no ens prenguin per beneits, nosaltres continuarem denunciant les injustícies i aquesta de son Espases n’és una de les més grosses que hem vist en aquesta terra en molts d’anys. Estarem a l’aguait. Això, aquesta marxa d’avui, tan sols és part d’una batalla que tard o d’hora acabarem guanyant. Una batalla per una altra Mallorca, oposada a l’actual i criminal model capitalista, una Mallorca realment sostenible, justa, solidària i respectuosa amb la natura i la seva identitat. Ho farem, encara que ens vulguin posar pals a les rodes. I recordau que l’acció d’avui no és cap punt i final, tan sols un punt i seguit. Un punt i seguit per continuar parlant clar i català, cridant ben fort: LA REAL, NI OBLIT NI PERDÓ, LA LLUITA CONTINUA:

NO ENS FAREU CALLAR

Moltes gràcies a totes i a tots per haver-nos acompanyat avui fins aquí, en aquesta marxa per la dignitat, des de Cort fins a la Real.

Per la dignitat i la decència en la gestió pública.

Per uns serveis sanitaris públics i de qualitat, i pel manteniment dels llocs de feina.

Pels drets dels treballadors i treballadores, no a la taxa de l’aparcament.

Pel manteniment dels llocs de feina, i per la readmissió de les acomiadades a l’Hospital de Manacor.

Visca La Real!

Visca la Terra!

CONVOQUEN *

 AINA CALAFAT (a títol individual)

 ATTAC MALLORCA

 CGT-BALEARS

 DRETS HUMANS DE MALLORCA

 GADMA

 GOB

 MAULETS

 PCPE-CJC

 REVOLTA GLOBAL-ESQUERRA ANTICAPITALISTA

 Fins al dia 18-11-10. La convocatòria roman oberta.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS