Administrar

El PSM rectifica - Eleccions 2011

pobler | 10 Novembre, 2010 21:49 | facebook.com

El PSM rectifica i tornarà a obrir converses amb Entesa


L’executiva, que el juny aparcà les negociacions, aprova ara reobrir-les per intentar un acord amb vista a les autonòmiques. Els nacionalistes ja han tancat una coalició amb Iniciativaverds. La decisió es prengué dilluns per nou vots a set i una abstenció


Quim Torres | 10/11/2010 |


El PSM rectifica i tornarà a obrir negociacions amb Entesa per Mallorca -el partit creat per escindits seus l'any 2006- a fi de cercar un acord amb vista a les properes eleccions autonòmiques de maig de 2011. L'executiva dels nacionalistes, que el juny optà per tancar aquestes converses, aprovà dilluns vespre tornar-les a obrir per només dos vots de diferència (nou a set i una abstenció). Entre els que hi votaren a favor hi ha el secretari general del partit i portaveu del Bloc, Biel Barceló, a més de la regidora de Palma i vicesecretària general del PSM, Nanda Ramon; els consellers del Govern Biel Vicens i Xisca Vives; i el diputat Toni Alorda, un dels qui ha mantingut contactes amb Entesa fins ara.

En canvi, votaren en contra de reobrir les negociacions la portaveu del Bloc al Consell i vicesecretària general, Joana Lluïsa Mascaró; el seu assessor i secretari de Relacions Polítiques del partit, Magí Moranta, i el secretari d'Organització del PSM, Xavier Bacigalupe. Amb la votació d'ahir, el PSM es fa enrere de la decisió presa el juny, quan optà per no parlar més amb Entesa després que hagués plantejat als membres d'aquest partit que s'integrassin dins la federació que ja té constituïda el PSM. En aquesta, hi ha els partits germans del PSM a Menorca i a Eivissa, a més d'algun partit independent d'àmbit municipal. Aquesta proposta podria tornar-se a plantejar ara, un pic que el PSM ha decidit reobrir el diàleg amb Entesa.

Per a les eleccions del proper maig, el PSM ja ha tancat una coalició electoral amb Iniciativaverds (formació creada per la fusió d'Els Verds i una escissió d'Esquerra Unida). Entesa, en canvi, encara no ha decidit com s'hi presentarà. Un acord dels dos partits reforçaria l'eix nacionalista de la coalició existent, però en continuaria deixant fora dues de les formacions que nformen el Bloc: Esquerra Republicana i Esquerra Unida.

Diari de Balears (dBalears)


Hauríem de contemplar amb certa dosi d’esperança el resultat de tota la sèrie de reunions que hi ha en aquests moments entre el Bloc i ERC, entre Entesa i ERC, entre el PSM i ERC o entre determinades plataformes de lluita per la unitat i els diversos partits implicats en la resolució de l’actual crisi política. I diré encara més: malgrat que en aquests moments tota aquesta sèrie de reunions i contrareunions no donàs el resultat esperat, jo, abans de perdre totalment les esperances, esperaria fins al darrer dia i la darrera hora, fins al darrer moment que resti per a presentar la documentació electoral pertinent. (Miquel López Crespí)


El Bloc que volem (un article de febrer de 2007)


D'esquerra a dreta, i formant un autèntic bloc d'esquerra nacionalista cultural, Nanda Ramon, Miquel López Crespí, Bartomeu Carrió i una amiga el dia del recital poètic "30 anys de poesia mallorquina". Recital poètic que Miquel López Crespí va fer en el marc de les activitats culturals de l'OCB, els Vespres de Can Alcover.

Potser encara hi ha temps per a presentar una coalició nacionalista d’esquerra a les eleccions del proper mes de maig. Algú em dirà que s’han perdut quatre anys per a bastir, amb alguna possibilitat d’èxit, aquest bloc unitari de forces entestades a vèncer el desencís i els dubtes. Després potser explicarà que la unitat electoral entre el PSM i EU, més que unir, el que ha fet ha estat dividir. I ho dirà pensant en la crisi nacionalista, en la marxa dels militants d´Entesa per Mallorca i en la divisió que això ha significat dins el camp del progressisme mallorquí. Tot això és així com diuen els amics, no hi ha dubte. Però crec, la situació així ho demana, que hauríem de contemplar amb certa dosi d’esperança el resultat de tota la sèrie de reunions que hi ha en aquests moments entre el Bloc i ERC, entre Entesa i ERC, entre el PSM i ERC o entre determinades plataformes de lluita per la unitat i els diversos partits implicats en la resolució de l’actual crisi política. I diré encara més: malgrat que en aquests moments tota aquesta sèrie de reunions i contrareunions no donàs el resultat esperat, jo, abans de perdre totalment les esperances, esperaria fins al darrer dia i la darrera hora, fins al darrer moment que resti per a presentar la documentació electoral pertinent.

Què vol dir “esperar fins al darrer dia i la darrera hora”? Vol dir que res és encara definitiu, cap declaració val gaire fins al moment que les organitzacions implicades en el debat unitari presenten les llistes en el registre corresponent. Per tant, i diguin el que diguin les burocràcies que porten mesos sense arribar a aclarir-se, la realitat, el que importa de veritat, és que encara manquen més de dos mesos perquè les negatives a la unitat siguin reals i efectives davant la llei.

En aquest sentit s’ha presentat recentment al monestir de la Real una plataforma unitària, Crida per Mallorca, que, signada per centenars de persones, entre les quals hi havia Jaume Santandreu, Llorenç Capellà, Tomeu Martí, Antoni Roig, Gabriel Bibiloni i qui signa aquest article, deia: “No pot ser que amb la meitat dels mallorquins i mallorquines en contra es duguin a terme polítiques que canvien la realitat social, econòmica i ambiental de Mallorca d´una manera irreversible”.

La unitat del sobiranisme illenc per a fer front a la política d’encimentadors i depredadors de recursos i territori és més necessària que mai. Però no hauríem de confondre aquesta unitat necessària per a fer front a la dreta i a la corrupció regnant amb donar un xec en blanc als polítics professionals que feren malbé el nostre Pacte de Progrés. Aquesta unitat s’ha de fer com més àmplia millor, electoralment parlant, però també ha d´anar molt més enllà de la batalla per aconseguir un parell de cadiretes i els sous i privilegis que comporta la gestió del règim. Entre tots hauríem d’aconseguir dinamitzar novament la societat civil, enfortir les organitzacions culturals i plataformes en defensa de la terra existents en aquests moments. L’enfortiment de la societat civil és molt més prioritari per a la nostra supervivència que no la batalla enfocada al benestar personal d´un parell de polítics professionals. D´on sinó prové la impossibilitat d’acords unitaris? No siguem ximples. Fins ara no s’han entès perquè ningú no vol deixar la cadira que té assignada i que pensa que és seva, propietat particular.

Sovint és la gent que es mobilitza, els sectors populars que demanen enmig del carrer la fi de la destrucció del territori, la preservació de la nostra llengua i la nostra cultura, aquells que més ens representen. Molt més que aquells que quan arriben al poder no saben fer un autèntic pla d´ordenació territorial i ens deixen novament en mans dels corruptes i depredadors.

La unitat per a fer front a la dreta, repetesc, per a tenir credibilitat, per a ser poderosa, per a engrescar la gent decebuda pels anys de gestionitis de l’esquerra oficial, hauria de tenir per objectiu posar-se al servei dels moviments que ha creat la societat civil de les Illes. I si fos necessari, si els polítics professionals no s’entenen i continuen amb la seva absurda baralla per a preservar la cadireta sense pensar en els interessos generals del nostre poble en la situació d’emergència en què es trobam com a col·lectivitat amenaçada, s’hauria d’anar cap a la creació d´un bloc de nou encuny, una nova força política que prescindeixi definitivament de tots aquells que s’aprofiten de les lluites del poble per a surar personalment aferrats a les nòmines i el cotxe oficial.

Miquel López Crespí

(27-II-07)

Comentaris

  1. Més sobre la unitat de l'esquerra nacionalista

    Més sobre la unitat de l'esquerra nacionalista
    tonialorda | 11 Novembre, 2010 13:53

    Entre tots els comentaris que insisteixen en el debat sobre la unitat de l'esquerra nacionalista a les Illes Balears, un desideratum, que com he anat insistint en aquest blog, trob molt desitjable, comentaré els d'avui a dB: les declaracions de Carod Rovira i l'article de Tomeu Martí.

    Compartesc, hi torn insistir, la tesi de la unitat i, per tant, no coincidesc amb l'afirmació que el PSM no la vulgui. Tot el PSM la vol. Només si s'entén que la manera d'establir la unitat és dar per bona i mantenir la dispersió de partits i reunir-los conjunturalment de cara a eleccions, he d'acceptar que el PSM ho ha descartat: això és així de clar i no té volta de fulla. Però no sembla la tesi de l'article ja que s'aposta per un Congrés Nacional Mallorquí d'una organització d'un militant un vot.

    Aleshores entenc que la tesi den Tomeu (que respect molt, com a activista, com a analista i com a creador) és crear un mena de PSM-Entesa Nacionalista nou, de fet , totes les característiques que nomena del nou subjecte defineixen el PSM, però sembla que cal fer-ho en un Congrés constituent. Mutatis mutandis, si apareixen organitzacions semblants a l'OCB (la qual, per cert, té una arquitectura d'articulació nacional idèntica a la que pretén el PSM), per exemple si Òmnium s'establís a les Illes Balears, la solució passaria per refundar una Ong semblant que "superés" l'Obra, i això, entenc, fer-ho tantes vegades com es produeixi una implosió d'ofertes semblants, treient importància a celebracions d'aniversaris...

    És opinable, certament, el PSM (potser ingènuament) hi ha cregut en aquesta tesi (confès que jo, personalment, poc). Des del 2003 no es presenta amb les seves sigles i, sobretot a partir del Bloc per Mallorca, intenta ampliar l'espai amb un nou subjecte polític. Infructuosament. Certament, dins el PSM hi ha gent de tot parer, però el procés participatiu intern ha conduit a unes conclusions que (compartides o no) són prou raonables:

    1.- El nacionalisme progressista s'ha d'articular entorn a un sol partit per garantir la unitat d'acció, evitant la imatge contínua de desencontres interns, cadascú pel seu vent: no només pel funcionament, també com un actiu electoral.

    Si la unitat en coalició s'hagués consolidat, potser no hauríem arribat a aquesta conclusió, però les hores i energies dedicades a "coordinar", les anades per lliure (en qüestions molt rellevants), i la percepció que hi ha partits que aprofiten propostes unitàries pel profit exclusiu, al cost que sigui sobre l'operació comuna, ens ha emmenat aquí. El PSM vol la unitat, però no conjuntural.

    El PSM vol el Congrés Nacional i ho ha demostrat, però no renega de les pròpies sigles de cara a 2011, perquè ara mateix entén que és el millor missatge de confiança que pot transmetre en comptes de tornar embarcar-se, just abans de les eleccions, en noves aventures de resultat incert i que, paradoxalment, poden contribuir a consolidar la divisió en comptes de provocar la unitat.

    Tanmateix, una precisió: el PSM no posa per condició el seu nom (de fet, fa anys que debat canviar-lo), però tampoc admet que sigui una opció vedada: proposam que se'n parli i es voti, amb una persona un vot, ara, totes les opcions han de ser vàlides, totes, si algú se seu amb condicions prèvies ja desmenteix la sobirania de l'organització.

    Per cert, diu Carod, que les sigles no tenen avui importància. Que ho conti al PSOE o al PP. O que ho conti a ERC que s'ha negat a una candidatura conjunta amb Solidaritat i Reagrupament. Que ho conti a les botigues que distribueixen el material per marques...També diu que no hi hauria d'haver fragmentació. I record la complicitat que havia establert sempre amb el PSM, contrari a l'operació jacobina de Colom, però també sé què ha fet de llavor ençà per consolidar la fragmentació. Realment decebedor. Confés que respect molt l'opció dels militants d'ERC a les Illes Balears, però lament profundament que l'actuació d'ERC (del nacionalisme progressista majoritari a Catalunya) ha estat i és nefasta per l'articulació sàvia i potent d'aquest d'espai arreu dels Països Catalans. Absolutament contraproduent.

    2.- Aquesta esquerra nacionalista (tan reunida com sigui possible) pacta amb socis que representen missatges compatibles i complementaris, en aquest cas hem vist amb molt d'interès la formació d'Iniciativa-Verds, els components de la qual han actuat amb tota lleialtat amb el PSM en aquesta legislatura (i permeteu-me que no vulgui aprofundir en aquest aspecte, no és el camí). Creim que podem fer una aposta potent i enriquidora en les institucions illenques.

    Una darrera reflexió: ara el que toca és motivar la militància i aconseguir vots. Els discursos del derrotisme, i els del caràcter pretesament taumatúrgic de les coalicions ho estan essent, més enllà d'encertats o erronis, són contraproduents. Transmeten feblesa, negativitat, bregues, voltes i més voltes que no encomanen cap entusiasme ni un. No hi ha cap solució màgica, només la feina... i l'entusiasme.

    El gran enemic és associar bipartidisme a vot útil i l'enorme temptació de l'abstenció, l'abstenció dels decebuts, l'abstenció dels bons, l'abstenció no només del vot, sinó de la política en sentit ample. Ara és l'hora d'engrescar, no del desànim, d'implicar gent, en comptes de reunions eternes sobre llocs en llistes i el pes de cadascú que caracteritza les coalicions.

    Em plagiaré per repetir que aquesta posició és pacífica en el PSM, els motius del posicionament no són personals, de fet, en el PSM hi cap tothom. És la convicció de què ens cal un partit fort; plural, però unit; amb vocació de majories i de govern. Un partit que empodera els afiliats en comptes de decidir per acords de cúpules d'una munió de partits coaligats. En tot cas, agraesc a Tomeu Martí el reconeixement sobre el rol que ha jugat el PSM a les principals institucions del país durant 34 anys. Estic convençut que ho seguirà fent.

    Antoni Alorda | 11/11/2010, 13:40
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS