Administrar

La ruptura d'Esquerra Unida-Illes

pobler | 06 Juny, 2010 06:34 | facebook.com

Neixen Iniciativa d’Esquerres i Esquerra Alternativa i Verda.


David Abril és el nou coordinador d’IE i Albert Aguilera, el nou portaveu i un dels tres coordinadors d’EAiV. L’antiga EU (ara EAiV) es nega a perdre cap altre càrrec executiu amb la retallada d’Antich.


Enric Borràs | 06/06/2010 |


Iniciativa d'Esquerres (IE) i Esquerra Alternativa i Verda (EAiV) són les dues noves formacions polítiques que nasqueren ahir, totes dues sorgides d'Esquerra Unida. La primera és el resultat de l'escissió de la desapareguda EU mentre que la segona és la successora dels que quedaren. Els dos partits es reclamen els hereus autèntics del procés constituent que havia endegat EU, fins al punt que el culminaren el mateix dia. Amb documents polítics gairebé calcats però estratègies separades, les dues assemblees foren molt diferents.


Assemblea d’Iniciativa d’Esquerres.


David Abril, excoordinador d'EU, fou escollit ahir mateix coordinador d'Iniciativa i volgué donar un missatge positiu, de sumar. Creu possible que es fusionin amb Els Verds per la tardor i tancar el Bloc "a curt o mitjan termini". El nou partit inclou alguns dels principals càrrecs que EU tenia a les institucions, com la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, i el vicepresident del Consell i conseller insular de Cooperació Local, Miquel Rosselló. A l'assemblea d'Iniciativa hi participaren una setantena de persones.

Per la seva banda, l'antiga EU reconvertida en EAiV escollí en una assemblea amb devers seixanta participants el regidor de Sencelles Albert Aguilera com a portaveu. També és un dels tres coordinadors del nou partit, encara que en manca un de Menorca i un altre de les Pitiüses. Però tot i que el programa polític d'EAiV -i fins i tot els estatuts, canviats per minimitzar els personalismes- són molt semblants als d'Iniciativa, l'actitud a la junta va ser molt diferent. Això es notà, sobretot, quan el dirigent històric de l'esquerra balear Manuel Cámara prengué la paraula. Irat, retragué als escindits que planejassin aprofitar la retallada de càrrecs anunciada per Antich per desfer-se d'ell mateix, que és director general d'Immigració, i de Xesca Vanrell, directora general de Menors i Família, tots dos sota les ordres de Santiago. Digué que no permetrien que els tocassin "ni un pèl" i que el Bloc planejava la tisorada sense negociar amb l'antiga EU. Santiago ho nega, afirma que han intentat pactar-la i "que afectarà tots els partits del Bloc", al qual correspon cessar uns deu càrrecs.

La tensió arribà fins al punt que s'aprovà per unanimitat una resolució no prevista inicialment, proposada per Marisol Ramírez, que preveu considerar "trànsfugues" els càrrecs escindits si hi ha cessaments a EAiV sense consens.

dBalears


Potser seria un bon moment per a Miquel Rosselló i l’actual direcció illenca d’Izquierda Unida de rompre definitivament els llaços que els uneixen a Madrid i fer-ho públic, després de la normal conferència de militants, en una de les rodes de premsa que tan sovint convoquen els nostres antics companys de l’Ateneu Popular “Aurora Picornell”. Ben cert que aleshores, després d’aquesta ruptura pública, els articles que signen diàriament a favor d'un Bloc Nacionalista tendrien, n’estam ben segurs, una mica més de credibilitat política. (Miquel López Crespí, setembre de 2006)


Actualment l’antiga direcció carrillista d’Esquerra Unida ha patit la crítica del sector anomenat “Corriente Roja”, liderat per Ángeles Maestro que els acusa d’haver mort el que restava sense liquidar de l’herència del Partido Comunista de España. I per si encara mancava cap cosa, en la festa recent del PCE que s'ha celebrat a Madrid el secretari general d’aquesta organització, Francesc Frutos, i Felipe Alcaraz, president de la mateixa organització, també han aguditzat les contradiccions internes de l’actual direcció d’Izquierda Unida afirmant que l’aposta de dissolució del PCE dins IU ha estat un error d’incalculables conseqüències polítiques. (Miquel López Crespí)

Esquerra Unida hauria de rompre amb Madrid (un article de setembre de 2006)



Per ara, en el debat de dissolució del PSM com a força política dins un bloc en el qual hi hauria els membres del Partido Comunista de España, tota l’antiga direcció dels prosoviètics mallorquins, el PCB-PCPE que dirigien Miquel Rosselló, Josep Valero, Lila Thomàs, etc., els militants d’EU, Verds i alguns independents, en aquest debat, repetesc, qui porta la iniciativa és, són, sens dubte, els personatges abans esmentats. Fa poc, l’exdirigent del prosoviètic PCB-PCPE Josep Valero teoritzava la necessitat d’anar concretant aquesta nova organització política i, avui mateix, Miquel Rosselló continuava en la seva aposta a favor del bloc. Aposta que, començam a pensar, potser fins i tot és estratègica i no tàctica conjuntural com ens pensàvem fins fa poc.

Dic que potser podria ser l’opció final per a la supervivència dels antics dirigents carrillistes i prosoviètics perquè ells també tenen maror de fons dins Izquierda Unida. Que ningú imagini que són només les organitzacions nacionalistes les que pateixen escissions i greus contradiccions internes! Ni molt manco! Precisament el PCE és una de les organitzacions d’àmbit estatal més expertes quant a divisions, escissions, ruptura de partits i organitzacions i supervivència de la seva burocràcia dirigent (almanco una part de la que es va crear a recer de Santiago Carrillo i tota la vella guàrdia que exterminà els partits marxistes –el POUM, per exemple- i liquidà tants i tants anarquistes –de la CNT-FAI- en temps de la guerra civil). Durant els anys seixanta el PCE tengué desenes d’escissions, concretades en tots els partits comunistes que, davant l’abandonament de la lluita republicana, nacionalista i anticapitalista per part dels carrillistes, formaren diverses organitzacions revolucionàries.

Actualment l’antiga direcció carrillista d’Esquerra Unida ha patit la crítica del sector anomenat “Corriente Roja”, liderat per Ángeles Maestro que els acusa d’haver mort el que restava sense liquidar de l’herència del Partido Comunista de España. I per si encara mancava cap cosa, en la festa recent del PCE que s'ha celebrat a Madrid el secretari general d’aquesta organització, Francesc Frutos, i Felipe Alcaraz, president de la mateixa organització, també han aguditzat les contradiccions internes de l’actual direcció d’Izquierda Unida afirmant que l’aposta de dissolució del PCE dins IU ha estat un error d’incalculables conseqüències polítiques. Un error que ha fet d’Izquierda Unida una organització completament enfeudada a la socialdemocràcia espanyola, el PSOE, sense cap altre objectiu que, a recer de Zapatero, preservar l’esquifida representació que tenen a les institucions del règim i servir de reserva electoral del sector en teoria més “esquerrà” de l’espectre polític espanyol.

Francesc Frutos i Felipe Alcaraz no estan d’acord amb l’actual direcció d’IU que porta Llamazares i, fent pinça amb els militants de Corriente Roja, amenacen de tornar a reivindicar l’espai que ells anomenen “comunista”. Els dos dirigents del PCE afirmen sense embulls que “no ens agrada l’actual forma d’Izquierda Unida i, per tant, volem canviar-la”. Tot plegat significa un atac frontal a les posicions més reformistes dins d’IU.

En la reunió dels excarrillistes a Madrid, Frutos i Alcaraz han fet públiques les seves intencions de “sortir de la clandestinitat” a la qual havia reduït el Partido Comunista de España l’actual direcció d’IU. En un procés d’autocrítica molt proper, pel que sembla, a les acusacions de liquidacionisme anticomunista explicades per la coordinadora de Corriente Roja Ángeles Maestro, els actuals dirigents del Partido Comunista, esmolant les llances contra Izquierda Unida, han dit, reconeixent l’error que va significat abandonar tota referència al socialisme i al comunisme dins IU: “Estam en un procés especial. El Partido Comunista de España ha decidit sortir d’aquesta segona clandestinitat. La primera va ser amb Franco, la qual es coneix; la segona és sortir de la clandestinitat provocada pel nostre propi error. Havíem pensat que afeblir el partit o amagar-lo era un símbol de força pel que fa a Izquierda Unida, però pensam que ens hem equivocat”.


Amb totes aquestes contradiccions internes no seria estrany que l’antiga direcció carrillista de les Illes (PCE) que, pel que sabem, no té gaire bones relacions ni amb Corriente Roja de Ángeles Maestro ni amb l’actual secretari general del PCE, Francesc Frutos, hagi decidit fer una passa endavant i, qui sap, hagi decidit refugiar-se ja per sempre dins l’espai nacionalista i ecologista per a provar de subsistir uns anys més a les institucions. Si en un moment varen ser els Verds els que serviren als exdirigents del PCE per a sobreviure, ara, prop de l’extraparlamentarisme més total i definitiu, han trobat en la crisi del PSM la solució a tots els seus problemes interns i de supervivència.

No m’estranyaria que hi hagués certa dosi de sinceritat en aquesta aposta, la final i definitiva aposta dels exdirigents carrillistes de les Illes. Així com dins el PSM hi havia molta gent que no volia caure dins el parany d’Izquierda Unida, com s’ha demostrat amb l’escissió de Mateu Crespí i la constitució d’Entesa per Mallorca, també podem afirmar que Izquierda Unida té els mateixos problemes interns. La marxa d’Esquerra Unida de l’exconsellera de Benestar Social Nanda Caro, les crítiques que els Valero, Cámara i Grosske han tengut i tenen per part de Corriente Roja d’estar supeditats al PSOE i en temps del Pacte acceptar les iniciatives de Maria Antònia Munar i UM, així ho demostra. Ara només mancava que un important sector del Partido Comunista de España també els atacàs per “liquidacionistes”. Qui sap si tots aquests problemes són els que finalment han decantat la fracció de Miquel Rosselló i Eberhard Grosske a anar tallant amarres amb els seguidors més fidels de Llamazares i de l’espanyolisme més tronat. Però manca visualitzar com pertoca aquest canvi imaginari, una acció definitiva dels personatges de què parlam si volen guanyar credibilitat entre la militància i electorat esquerrà i sobiranista.

Potser seria un bon moment per a Miquel Rosselló i l’actual direcció illenca d’Izquierda Unida de rompre definitivament els llaços que els uneixen a Madrid i fer-ho públic, després de la normal conferència de militants, en una de les rodes de premsa que tan sovint convoquen els nostres antics companys de l’Ateneu Popular “Aurora Picornell”. Ben cert que aleshores, després d’aquesta ruptura pública, els articles que signen diàriament a favor d'un Bloc Nacionalista tendrien, n’estam ben segurs, una mica més de credibilitat política.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (28-IX-06)


Consolidar una nova força política [el Bloc] conseqüent amb les idees republicanes, d´autodeterminació i socialistes, una força capaç de controlar la possible deriva de la socialdemocràcia espanyola cap a l´excessiva complaença amb l´establert, requereix una anàlisi de la realitat acurada i continuada vies d´anar trobant solució a les dificultats que hem apuntat. (Miquel López Crespí)


D´ençà el 27 de maig hem escrit nombrosos articles destacant la importància història que té la constitució dels diversos ajuntaments progressistes en relació al redreçament nacional de les Illes, per tal d’avançar en el camí d´enfortir la societat civil i començar a rompre l´hegemonia de la dreta a la nostra terra. (Miquel López Crespí)


El futur del Bloc



Gabriel Barceló

Miquel López Crespí, escriptor


D´ençà el 27 de maig hem escrit nombrosos articles destacant la importància història que té la constitució dels diversos ajuntaments progressistes en relació al redreçament nacional de les Illes, per tal d’avançar en el camí d´enfortir la societat civil i començar a rompre l´hegemonia de la dreta a la nostra terra. És molt important haver aconseguit formar una coalició de centre-esquerra a un dels ajuntaments més importants: el de Ciutat. La constitució de coalicions semblants al Govern i al Consell Insular de Mallorca és igualment decisiva per a capgirar la dinàmica encimentadora, destructora de recursos i de despersonalització i banalització que hem patit amb el govern conservador.

Una vegada s´hagin resolt els petits problemes de distribució de les àrees de gestió entre les distintes forces progressistes i centristes, els dirigents del Bloc haurien de començar a analitzar seriosament els resultats electorals. Veure per on es podria anar tapant la important via d´aigua que, per a la coalició a què donam suport, ha significat la pèrdua del 54,60% del seu electorat a Palma. He escrit per endavant que ningú no discuteix l´èxit decisiu que ha significat per a l´esquerra nacionalista i per a la socialdemocràcia espanyola batre a fons el poder hegemònic del PP.

El que voldria dir és que, malgrat l´èxit de la formació de governs progressistes arreu, no hem d´oblidar el que de veritat s´esdevengué el dia de la votació, si, a partir d´ara mateix, volem consolidar el que ha atès el Bloc. Una davallada electoral molt important va ser la de 1999, després que el PSM gestionàs al costat d´UM, el Consell Insular de Mallorca. Aleshores es perderen un diputat, un regidor a l´Ajuntament de Palma i dos mil vots. La constitució del primer Pacte de Progrés, l´accés a la gestió de més àrees de poder institucional, dificultà una valoració adient de la relativa derrota esdevenguda. El 2003 es tornà a perdre un altre diputat i un altre regidor. En aquella ocasió tampoc no es va aprofundir en el problema ni vaig veure cap valoració versemblant del nou retrocés electoral. Aquest 2007, els partits coaligats en el Bloc, candidatura a què hem donat i donam suport, ha perdut a Palma tres dels cinc regidors que tenia, i dos diputats.

Tots aquells que hem demanat que s´avanci en la constitució d´un autèntic bloc d´esquerra nacionalista, d´una força política que, com el Bloc Nacionalista Gallec, vagi més enllà de les coalicions de circumstàncies, voldríem veure que es comença a treballar en aquesta direcció. Pareix que un dels problemes essencials que han condicionat la davallada electoral del Bloc, un entre molts!, ha estat que la coalició s´ha concretat massa tard. Érem molts els que, just després de la derrota progressista del 2003, ja demanàvem anàlisis del que s´havia esdevengut. El retard d´ERC a incorporar-s’hi també ha estat decisiu, juntament amb l´eterna crisi dels Verds.

Sembla que un dels principals problemes de la pèrdua d´electors ve donat per la impossibilitat, almanco a Ciutat, d´unir en una direcció comuna l´electorat procedent d´EU i PSM. La pèrdua de quinze mil vots demostra que han existit moltes fugides d´EU (i PSM) envers el PSOE. El PSM, a part d´haver pogut tenir fugides cap a Aina Calvo, també ha perdut vots en direcció a Unió Mallorquina. Pensem en l´èxit d´UM que, de no tenir representació a Palma, ha passat a tenir dos regidors.

Per provar d´evitar la continuada sangnia de vots i de representants institucionals s´han de cercar solucions des d´ara mateix i no amagar el cap dins l´arena com els estruços, dissimulant aquest problema ben real rere la repartició de les àrees de gestió actuals.

Consolidar una nova força política conseqüent amb les idees republicanes, d´autodeterminació i socialistes, una força capaç de controlar la possible deriva de la socialdemocràcia espanyola cap a l´excessiva complaença amb l´establert, requereix una anàlisi de la realitat acurada i continuada vies d´anar trobant solució a les dificultats que hem apuntat.

Miquel López Crespí


(21-VIII-07)

Comentaris

  1. Divisió d'Esquerra Unida: sense cap ni peus

    Divisió d'Esquerra Unida: sense cap ni peus

    La divisió d'Esquerra Unida a les Illes Balears no mereix massa comentaris. Vists els adherents a un grup i l'altre semblen agrupaments sense cap sentit ni lògica. No sé que fan militants de la CGT agrupats amb els sectors més dretans de Comissions Obreres, que fins ara han posibilitat totes les reformes laborals contra la classe obrera. Però tampoc sé que fan a la CGT perquè no és el seu espai sindical. Estan bastant perduts i desorientats ideològicament. Tampoc sé que fan militants abans trotsquistes i alguns de la CGT juntament amb altres que apuntalaren Gutiérrez i Fidalgo a Comissions Obreres. O potser si qué ho sé, però no ho diré perquè no ho paga perdre el temps . En qualsevol cas,que s'ho facin mirar perquè dia a dia perden totalment la seva credibilitat.

    Web Ixent | 06/06/2010, 06:40
  2. Las dos facciones de la antigua esquerra unida se constituyen el mismo día como partidos independientes

    Política. Las dos facciones de la antigua esquerra unida se constituyen el mismo día como partidos independientes

    Izquierda desunida

    Los continuistas se refundan como Esquerra Alternativa i Verda mientras los escindidos nacen como Iniciativa d´Esquerres
    Iniciativa d´Esquerres, ayer, en el centro Flassaders.
    MULTIMEDIA Fotos de la noticia
    A. M. / AGENCIAS. PALMA. Izquierda Unida ya no es izquierda unida. Y no solo porque haya decidido refundarse y cambiarse el nombre: también porque en el proceso de redenominación se ha desunido hasta el punto del desmembramiento. Donde antes había una formación, desde ayer hay dos. La primera es la de siempre, aunque con otro nombre y más siglas: renace como Esquerra Alternativa i Verda y mantiene su relación con la matriz nacional, Izquierda Unida. Entre los que se quedan, una de las caras más visibles es la del teniente de alcalde de Palma Eberhard Grosske. La segunda es en parte la siempre, pero ya no tiene nada que ver con la IU de Cayo Lara: tras escindirse de los continuistas por no creer en un modelo que consideraban demasiado dependiente del partido nacional, los díscolos también echaron ayer a andar en solitario, con el nombre de Iniciativa d´Esquerres, que para completar el lío tiene como líder al último coordinador de la Esquerra Unida de siempre, David Abril, que junto a la consellera Fina Santiago encabezará a los antes críticos y ahora directamente independientes.
    Pero eso es ahora, porque quizá mañana las cosas cambien. A esa opción apuntaban ayer los portavoces de una y otra formación, que tendían la mano a un entendimiento de futuro, que podría completarse con un giro que rizaría el rizo: Esquerra Alternativa i Verda e Iniciativa d´Esquerres aliadas de nuevo para formar parte en las elecciones autonómicas del año que viene de la candidatura del Bloc. De ello hablaba ayer Abril, antiguo líder de lo que ha acabado siendo Esquerra Alternativa y actual coordinador de la recién nacida Iniciativa d´Esquerres, que aseguraba que su nueva formación aspira a ser "un partido asambleario" capaz de aglutinar a "la nueva izquierda" y "facilitar la alianza progresista" de cara a 2011. También dispuestos a la reconciliación se declaran en la otra orilla, la de siempre, la que era Esquerra Unida y ahora Esquerra Alternativa i Verda, en la que no pondrían "ninguna pega" a negociar con sus ex compañeros para volver a caminar juntos. "No entendemos cómo ha podido suceder [la ruptura]. Tenemos el mismo programa y vamos hacia lo mismo", explicaba Albert Aguilera, miembro de la mesa coordinadora de Esquerra Alternativa, que ayer celebraba la asamblea constituyente encargada de designar a los portavoces en cada isla.
    De asamblea estaban igualmente los escindidos de David Abril, que, tras ser designado coordinador del nuevo partido, aseguraba que su objetivo es intentar que la desintegración de la izquierda "no tenga repercusión" y sea posible "reeditar el Bloc", para que la izquierda ecologista y "soberanista" concurra unida a las elecciones y fuerce al PSOE a "desechar las salidas de derechas a una crisis que ha generado la derecha". También de la derecha (esta sí, unida) se acordaba en Esquerra Alternativa Albert Aguilera, que no ve a su formación (que tras la escisión solo ha perdido 17 militantes, según sus datos) responsable de la atomización del partido de Cayo Lara. "Si vuelve a gobernar la derecha no será porque nosotros no hayamos trabajado por la unidad", zanjaba uno de los líderes de la nueva izquierda desunida.

    Diario de Mallorca | 06/06/2010, 07:09
  3. R.I.P. (Un article de juny de 2004)

    R.I.P. (Un article de juny de 2004)

    Per Miquel López Crespí, escriptor

    L’”experiència” Izquierda Unida o la versió Esquerra Unida ha fet aigua arreu. Amb només dos mil vots i busques a Palma i sis mil a totes les Illes, la formació que el carrillisme (PCE) es va inventar en un intent de dissimular els successius fracassos electorals acaba de ser rebutjada pel seu propi electorat. En el conjunt estatal, els hereus del carrillisme, d’aquells que en temps de la transició abandonaren la lluita per la República, l’autodeterminació i el socialisme acaben d’assolir els seus mínims històrics. Izquierda Unida perd més de sis-cents mil vots, més del 50% del seu electorat i dos dels quatre diputats que tenia.
    Llamazares, les direccions regionals d’aquesta formació, verbalment reconeixen el “fracàs polític” del seu projecte, però, evidentment, cap dels responsables no dimiteix. No hi ha cap mena d’anàlisi dels successius desastres i tot s’encomana a un hipotètic “debat obert” que s’ha de fer d’aquí un parell de mesos. Tot menys analitzar les causes dels successius fracassos fins arribar al moment a què han arribat, a quotes electorals de grupuscle extraparlamentari. El 2,95 % obtingut a les Illes situa la formació de Miquel Rosselló, Manolo Càmara i Eberhard Grosske en un punt en el qual ja no hi confien ni aquests mateixos dirigents. Primer han estat els electors els que han abandonat en massa el projecte; ara són els mateixos responsables els que demanen “una refundació” d’Esquerra Unida en alguna cosa “diferent”.
    Aquesta “refundació”, en paraules de Miquel Rosselló, seria l´”únic camí possible” per provar de recuperar l’electorat perdut. Va ser el mateix que digueren a mitjans dels anys vuitanta quan Carrillo, a conseqüència dels seus pactes amb el franquisme reciclat i la patronal, recordeu el famós i antipolular Pacte de la Moncloa, va fer aigua com ara Izquierda Unida. La Izquierda Unida de Gerard Iglesias era, igual que l’actual proposta, un “invent” per a provar de salvar els mobles.
    Com explica l’històric dirigent del moviment obrer i actual militant de la CGT Llorenç Buades en un l’article titulat “Eleccions europees: guanya l’abstenció i el bipartidisme”: “Les coses pinten molt malament en el camp institucional de l’esquerra (oficial): IU perd entre els 3,42 punts a Almeria i el 9,91 a Còrdova, un percentatge molt important del vit andalús. Perd per tot arreu excepte a Galícia on el percentatge és poc significatiu, perquè també perd vot a Araba, Biscaia i Navarra. A Astúries IU perd 4 punts, el 4,32 a Badajoz, 3,33 a València, 3,57 a Burgos, 3,06 a Valladolid. A les Illes perd un 1,40% del fluix resultat de 3,75 l’any 199”.
    Per contra, ERC, un partit insignificant fins ara mateix i que només tenia mil dos-cents vots a totes les Illes, es situa per damunt Izquierda Unida. Vist aquest tèrbol panorama, no és estrany que Miquel Rosselló entoni el RIP d’aquesta formació i en demani amb urgència la “refundació”.
    Ara la situació és prou greu i ja no serveixen fórmules màgiques, noves sigles per aconseguir que continuïn manant les mateixes burocràcies que, en paraules d`Angeles Maestro, una històrica dirigent de Izquierda Unida, “han conseguido lo que no pudo conseguir la represión franquista, ni el exilio, ni los doscientos mil asesinados por la dictadura”. La dirigent de la “Corriente Roja” d’ Izquierda Unida explica com aquests dirigents han lliurat al sistema, “el tesoro político y organizativo tan duramente construido a lo largo de la dictadura, a cambio del ingreso de un puñado de dirigentes en la ‘gobernabilidad’”.
    Llorenç Buades que, com tants d’altres militants de l’esquerra alternativa de les Illes, ha viscut en carn pròpia les renúncies històriques dels hereus del PCE; que, com a membre de la primera executiva de CCOO en temps de la transició, ha vist amb els seus ulls com aquests dirigents demonitzaven i expulsaven dels sindicats tots els corrents de l’esquerra revolucionària i com s’abandonava la lluita per un altre tipus de sindicalisme, per la unitat obrera i sindical, pel consellisme, per la democràcia de base, es demana molt encertadament si es pot refundar un partit des del cim. Llorenç Buades i la majoria de membres de l’esquerra alternativa de les Illes tenim motius per a pensar que aquesta “refundació”només serà un canvi de marca perquè tot resti fermat per la mateixa burocràcia de sempre.
    Després de veure com durant més d’un quart de segle els hereus del carrillisme (PCE) han practicat tota classe de renúncies fins a esdevenir una sucursal aigualida de la tímida socialdemocràcia (PSOE), la qual cosa, com s’ha vist i comprovat, ha significat la seva desaparició, no podem esperar gaire cosa de les conegudes “refundacions” dels mateixos de sempre. Nosaltres pensam que si aquestes burocràcies només preparen una nova operació de maquillatge, un dels seus acostumats “muntatges”, ells mateixos seran els primers perjudicats, ja que només aconseguiran allargar l’agonia en què de fa tants d’anys proven de sobreviure aferrats a les miquetes que el poder llança als seus servidors.

    Miquel López Crespí | 06/06/2010, 07:16
  4. La crisi de l’esquerra oficial (un article de juny de 2004)

    La crisi de l’esquerra oficial (un article de juny de 2004)

    Per Miquel López Crespí, escriptor

    M’atreviria a afirmar que ja som en un nou cicle històric, una nova època de la política espanyola i de les Illes. La transició, és a dir, la restauració borbònica de finals dels anys setanta, es consolidà mitjançant la destrucció i sobre les ruïnes del moviment obrer i popular de finals de la dictadura. Els pactes entre l’esquerra oficial i el franquisme reciclat portaren a la desaparició gairebé total de l’esperit republicà, dels partits marxistes revolucionaris, de les experiències de democràcia directa tipus Vitòria l’any 1976...
    Els mitjans de comunicació es cansaren de riure’s de partits que, com el PTE i ORT plegats, “només” obtingueren cinc-cents mil vots, és a dir, quasi els mateixos que ha obtengut en les passades eleccions Izquierda Unida. A les Illes, el conjunt de vots dels diversos partits d’esquerra alternativa sumava, aproximadament, els vuit o nou mil que ara han tret Esquerra Unida, el PSM, els Verds i ERC. Els mil dos-cents o dos mil vots eren el “normal”, sense diners per a la campanya, sense mitjans de cap tipus, per a organitzacions com el POSI, l’OEC o les diverses tendències del trotsquisme. Grosske, Cámara i Miquel Rosselló han tret a Palma els mateixos vots que qualsevol grup de l’esquerra revolucionària d’aquells anys.
    Ningú no es demana com ha estat possible aquesta davallada tan espectacular i com costa tant a les burocràcies dirigents diggerir la nova realitat. Per quins motius s’ha consolidat el bipartidisme PP-PSOE fins al grau que contemplam ara mateix? El sistema... ja no necessita “ajudants”? En el passat PCE i PSOE s’ocuparen de demobiltzar el poble, foren els encarregats de fer la feina bruta que, per manca de credibilitat, no podia fer la dreta. Es tractava d’acabar amb el protagonisme del moviment veïnal, de desprestigiar les idees marxistes, republicanes, antisistema que hi pogués haver en la societat. El gran moviment sociopolític existent fou dividit i manipulat; els corrents crítics i renovadors foren expulsats dels sindicats. Si abans el procés de liquidació dels aspectes rupturistes del moviment popular anà a càrrec principalment de PCE i PSOE, ara el règim es veu amb força per a iniciar la nova etapa exclusivamebnt amb la participació conjunta de PP i PSOE, sense necessitat, en aquesta conjuntura concreta, dels “minoritaris”, els extraparlamentaris del proper futur.
    Pel que veiem, sembla ja no són necessaris els grupets del 3,25% del 2,35% dels vots. En aquests moments històrics, tots aquells grups que en els darrers temps superaven l’amoïnador 5% de la regla d’Hond, es troben en la difícil i perillosa situació de constatar que potser no hi arribin ja mai més. Els nervis vénen en veure que poden ser a punt de la desaparició històrica si es consolida l’actual bipartidisme regnant.
    De cop i volta totes aquelles organitzacions que s’havien instal·lat còmodament en la gestió del sistema, els que durant un quart de segle anaren amollant les amarres dels seus principis fundacionals i la ideologia que els féu ser el que eren, es troben amb un peu a fora de les institucions que amb tanta valentia i honradesa han defensat. En un passat recent, les hemeroteques són plenes d’articles al respecte, hi hagué advertiments que ningú no va escoltar. Semblava que tots els dirigents, tant els de primera línia com els de segona, havien enfollit totalment i absolutament. Era un horrorós panorama postmodern on l’ únic que comptava era l’adaptació al règim sorgit de la reforma de finals dels setanta. Fornades de iupis amants de la camisa d’importació, la gran fotografia en color, el cotxe oficial, els viatges, els bons sous i la manca de principis s’ensenyorien de molts llocs de direcció. Es continuava demonitzant els autèntics principis de canvi i justícia social. Aquesta esquerra oficial enlairava intel·lectuals postmoderns quan no reaccionaris de provada pràctica en aquesta feina. Les idees republicanes, ecologistes i autènticament socialistes eren escarnides contínuament com en els pitjors anys de la transició. No existia cap autocrítica. L´únic que es valorava era la quantitat d’endollats que cada partit podia situar a recer del poder. L’oportunisme més barroer, la vulgaritat i la ignorància en tots els camps -literari, polític...- campava arreu, i una cort de servils i menfotisties, ben pagats per les arques institucionals, lloava a qui comandava i repartia sous i privilegis, condemnant a la marginalitat els pocs intel·lectuals que ens atrevíem a dissentir o a explicar que aquell no ens semblava el camí més correcte per a anar bastint un país, la consciència d’un poble.
    El somni s’ha acabat. De cop i volta el sistema ja no necessita els “petits”. El bipartidisme actual demostra que els poders fàctics han anat fent el seu camí mentre la pretesa esquerra gaudia, còmplice, d’uns privilegis que els semblaven eterns. Ara ja no hi ha sous ni llocs d’assessorament ben pagats. I les bregues, a l’interior dels partits, el penós espectacle que contemplam, comença precisament just en el moment que ja no queda res per a repartir... de no ser vendre al millor postor el patrimoni polític difícilment acumulat per centenars d’honrats militants.

    Palma, 29-VI-04

    Miquel López Crespí | 06/06/2010, 07:18
  5. La solució final (un article de juliol de 2004)

    La solució final (un article de juliol de 2004)

    Miquel López Crespí

    La situació de tots els grups petits, els situats en teoria a l’esquerra del PSOE, és cada vegada més dramàtica. La consolidació del bipartidisme dominant PP-PSOE ajudat per tot els mitjans que el règim té a la seva disposició –premsa, ràdio, televisió... - i tots els diners disponibles, ha fet que el panorama electoral de l’estat espanyol s’assembli cada vegada més al dels EUA. D’ençà la reforma formal de 1978, amb la desmobilització social ordida pels partits que impulsaren la restauració de la monarquia, s’ha anat avançant a passes de gegant en aquest camí. En aquella primera fase l’ajut del PCE va ser indispensable per deixar fora de joc els diversos partits comunistes i d’esquerra revolucionària existent aleshores. Els hereus del franquisme i la pretesa esquerra, especialment PCE i PSOE mitjançant la llei D’Hondt, la demonització de les experiències de democràcia de base, el desmuntatge del moviment veïnal i la consolidació de la divisió sindical volien, i ho aconseguiren, bastir un règim semblant, evidentment, al que ara els pot portar a les tenebres de l’extraparlamentarisme.
    Acomplida la tasca desmobilitzadora, pareix que ja sobren tots els partits en teoria a l’esquerra de la tímida socialdemocràcia espanyola. L’esbatussada general d’ Izquierda Unida en el conjunt estatal perdent la meitat del seu electoral i a les Illes arribant a quotes de petit grupuscle inoperant, així ho demostren. Tant és així que les mateixes burocràcies fracassades ja han anunciat la possible dissolució d’aquesta formació rebutjada per l’electorat i la creació –“refundació”, en diuen - d’una nova sigla. Es diu que aquest nou experiment dels excarrillistes s’anomenarà “Iniciativa per Balears” i vol ser una imitació d’Iniciativa per Catalunya.
    Si aquest projecte es confirma, la crisi dels partits petits, especialment dels nacionalistes (altres que espanyols), pot agreujar-se encara molt més, ja que els pocs vots que obtenen s’hauran de repartir entre una nova opció que en “no dependre de Madrid” els disputarà l’electorat.
    Per si mancaven encara més problemes, el PSM, que en les eleccions del 25 de maig de 2003 perdé el vint-i-dos per cent del seu electorat, en aquestes europees n’ha perdut prop del cinquanta per cent. Un sector del partit ha encetat un debat identitari que, a hores d’ara, encara no se sap com pot acabar. Els Verds es troben en una situació encara pitjor. Dividits de forma permanent entre els partitaris d’anar plegats amb l’experiment fracassat d’ Izquierda Unida i els defensors d’un projecte independent, com propugna la diputada Margalida Rosselló.
    Amics i simpatitzants d’aquesta darrera formació ens expliquen que potser els Verds perderen ja fa temps la seva oportunitat de consolidar-se com a projecte diferenciat a les Illes. La seva por de rompre amb Izquierda Unida els ha portat a ajornar la consolidació del seu projecte independent i es diu que, per desgràcia, ja ha passat el moment..
    Els problemes i interrogants que es plantegen Izquierda Unida, Verds i PSM són molts. La contínua davallada de percentatges electorals no augura res de bo per a tots els grups teòricament a l’esquerra del PSOE. En el fons, aquest darrer partit ha sabut jugar molt bé les seves cartes i de forma molt intel·ligent, amb l’ajut de tots els mitjans de comunicació –i especialment de la televisió - ha fagocitat la majoria de les lluites ecologistes, pacifistes i nacionalistes dels grups abans esmentats. Malgrat que sigui demagògicament, els dirigents de la socialdemocràcia han sabut parlar de “reforma de la Constitució”, de la necessitat d’”una segona transició”, d’ampliar les dotacions econòmiques per a habitatges, ensenyament o sanitat... No en parlem del camp de la lluita per la pau. Amb una hàbil jugada, fent tornar les tropes espanyoles d’Iraq, han aconseguit fagocitar el seixanta per cent de l’electorat d’Izquierda Unida deixant a l’aire i a la vista de tothom la buidor programàtica del partit de Llamazares (malgrat que, no oblidem, aquest juga amb la basa bipartidista i amb el fantasma del “Tots contra el PP”, fantasma que, hem d’insistir en la qüestió, ha exorcitzat el possible eslògan de “Tots contra el règim”).
    L’enfonsament d’Izquierda Unida demostra que, durant molts d’anys, aquesta organització només jugava a ser l’”ala esquerra” del PSOE. Però tan sols era un miratge, una fantasmada que, en moments de crisi, com el que s’esdevingué després dels atemptats terroristes de l’onze de març, va fer aigua arreu. De cop i volta, l’electorat constava que no hi havia diferències essencials entre dues socialdemocràcies quasi idèntiques –PSOE i Izquierda Unida - i, en bona lògica, optà per la més coherent: en aquest cas, la gent votà la marca autèntica, és a dir a Zapatero.
    A les Illes la davallada d’Izquierda Unida a l’extraparlamentarisme, a la categoria de grupuscle insignificant, ha obligat els seus dirigents a inventar una possible “refundació” del grup. Evidentment l’objectiu estratègic d’aquesta hipotètica reconversió autonomista seria aconseguir repetir, per a les eleccions municipals i autonòmiques de 2007, l’experiment de “Progressistes per les Illes” que, recordem, amb participació de PSM i ERC obtingué prop de quaranta mil vots. Una xifra que, malgrat que no els va servir per treure un diputat, si que, en aquests moments, quan Grosske, Rosselló i Cámara han quedat reduïts a dos mil set-cents vots a Palma, esdevé un somni quasi impossible d’assolir.

    Miquel López Crespí | 06/06/2010, 07:21
  6. Les "refundacions" polítiques (un article de juliol de 2004)

    Les "refundacions" polítiques (un article de juliol de 2004)

    Miquel López Crespí

    Vista i comprovada la crisi final de les restes del carrillisme, diversos sectors que, procedents del món de l'antimundialització o de les antigues organitzacions de l'esquerra revolucionària, havien donat suport actiu a Izquierda Unida, o a ICV al Principat, ara es demanen quin sentit té continuar amb aquest ajut. Evidentment sempre hi ha hagut sectors de l'esquerra antisistema que mai no han cregut en els successius invents i "refundacions" del PCE. Ara mateix, a les Illes, la direcció històrica del carrillisme (PCE) que d'ençà fa tants d'anys encapçala Izquierda Unida, pretén reconvertir-se en una nova sigla a imitació, expliquen els dirigents que abandonen els que han defensant en els darrers anys, d'ICV. Davant la proposta, determinats sectors de l'esquerra alternativa de les Illes rebutgen la idea per la manca de confiança en uns hereus del PCE que en aquests darrers vint anys no han fet més que consolidar les renúncies i abandonaments iniciats per Carrillo i CIA i han practicat, fins a límits increïbles, una manera burocràtica d'entendre la política.
    Alguns sectors que en un recent passat havien donat un cert suport a Izquierda Unida per allò d'"agrupar forces", de provar de "regenerar l'esquerra oficial des de la base", també es troben decebuts. Els amics i amigues que, procedents de la Lliga Comunista Revolucionària, l'OEC o el POR treballaven en defensa d'aquesta hipotètica "regeneració" de les restes del carrillisme s'adonen que han fet feina inútilment: els responsables de les renúncies de la transició, dels pactes amb el franquisme i la patronal, han continuat fent el que estaven acostumats a fer. Res de consolidar els moviments socials de base; res de democratitzar els sindicats o la mateixa Izquierda Unida.
    Les bregues dins dels sindicats controlats per les diverses fraccions del carrillisme, les travetes entre els seguidors de l'actual secretari, José Mª Fidalgo, els de Rodolfo Benito o Marcelino Camacho, han ocupat i ocupen les pàgines de la premsa diària. Expulsats i depurats els sectors crítics dins de CCOO, les disputes entre dirigents pel control de l'aparell amenaça de desertitzar els sindicats. L'esperança d'alguns dels esquerrans que hi havia dins Izquierda Unida era aconseguir agrupar forces per a intentar reconstruir en la mesura del possible el moviment obrer i popular, recuperar les senyes d'identitat marxista i anar avançant novament en la regeneració de l'esquerra.
    El control dels reformistes sense reformes dins d'Izquierda Unida i dins CCOO ha fet impossible el somni de tants d'homes i dones que han confiat en aquest projecte. Els mateixos dirigents d'Izquiersa Unida són els primers a abandonar el vaixell naufragat. Alguns dels sectors de l'esquerra alternativa es demanen si , a les Illes, la "refundació" a imitació del Principat pot ser la "solució salvadora". Com expliquen alguns militants de la CGT, del moviment veïnal de Palma, dels grups antimundialtzació o dirigents històrics de CCOO com Llorenç Buades, res no es pot esperar de la liquidació final d'Izquierda Unida pels seus propis dirigents. Crear un grup a imitació ICV no aporta cap solució, perquè ICV s'ha caracteritzat per una extremada supeditació al PSC-PSOE. El "model" a imitar és una organització que viu a l'ombra de la socialdemocràcia i que tenia la seva expressió estatal en el fracassat PDNI de Cristina Almeida i López Garrido. L'esquerra alternativa de les Illes explica que aquesta supeditació al PSOE, aquest allunyament constant dels moviments socials i de l'esquerra revolucionària, de l'independisme català, no fa versemblant la proposta de "refundació". L'històric dirigent de la Lliga Comunista Revolucionària a les Illes (LCR) i actual militant de la CGT Llorenç Buades explica les contradiccions d'ICV que no la fan una "experiència amb credibilitat" per a l'esquerra alternativa. Llorenç Buades ens recorda com ICV ha estat acrítica amb el Fòrum de les Cultures de Barcelona i no ha donat suport a les mobilitzacions socials dels moviments que volien expressar el caràcter especulatiu del Fòrum; ICV és la que combrega amb rodes de molí en casos com el túnel de Bracons, la qual cosa demostra el seu tarannà falsament ecologista; ICV diu sí a la Constitució europea neoliberal i estatalista, i entre els seus aliats només gaudeix de ser pròxima al sindicalisme burocràtic, que ha fet dels sindicats unes de les institucions menys valorades per la ciutadania; ICV, que comparteix responsabilitats de govern en la repressió violenta dels immigrants tancats a la Seu de Barcelona.
    Tot plegat ens fa concloure que les possibles "refundacions" dels dirigents fracassats d'Izquierda Unida són un mal referent per a la transformació social; són més un obstacle que una solució per a avançar socialment. Són opcions aptes només per a determinades burocràcies sindicals i polítiques que viuen de la conservació del règim actual però mai poden ser una opció vàlida per al poble treballador, per a les avantguardes autènticament d'esquerres i nacionalistes dels Països Catalans.
    Palma, 28-VII-2004

    Miquel López Crespí | 06/06/2010, 07:24
  7. CGT-Josep Juárez i els intermediaris (un article del mes d’agost de 2004)

    CGT-Josep Juárez i els intermediaris (un article del mes d’agost de 2004)

    Miquel López Crespí

    D'ençà la desfeta del Pacte de Progrés i la davallada progressiva dels percentatges electorals de PSM, Esquerra Unida i Verds, el senyal d'alarma s'ha encès en tots els partits "petits", propers ja a l'extraparlamentarisme. Molts d'aquests partits, especialment el PCE (els predecessors d'Izquierda Unida) mai no imaginaren que els pactes amb el franquisme reciclat en temps de la transició, l'acceptació de la llei D'Hont, que els serví a la perfecció per a desfer-se de l'esquerra alternativa a finals dels anys setanta, serviria també al sistema per desfer-se igualment d'ells. Quin despertar més amarg! Serà allò que "Roma no paga traïdors?". Podria ser. El cert és que d'ençà que els partits en teoria situats a l'esquerra del PSOE perden electorat i diputats, alguns només tenen ja el 2 o el 3 per cent dels vots, les reunions, les trobades més o manco secretes, els nervis, la conspiració contínua, són a l'ordre del dia.
    Antics consellers, exdirectors generals, el nombrós exèrcit d'endollats de cada un dels partits fracassats, estan terriblement nerviosos i no saben què fer per a recuperar el poder. Autocrítiques, anàlisis de la derrota, cap ni un. Que han fet malbé les esperances del poble que els votà, no ho pensen. Pareix que ningú no vol recordar els advertiments sobre els perills de la malaltia infantil de l'esquerra oficial, la gestiniotis, que feia l'esquerra alternativa de les Illes a aquells que s'ocupaven provisionalment de gestionar els interessos del règim. Quan es trepitjava moqueta tot eren flors i violes i les veus d'advertiment sovint eren ridiculitzades i mai no varen ser tengudes en consideració.
    Però, vista i comprovada la magnitud de la desfeta dels partits més petits de l'esquerra oficial... la gent es demana si hi seran a temps per a la "refundació", per a la "renovació", per a "recuperar les senyes d'identitat". Quan ja s'està en el 2,90 % dels vots i es perden regidors, diputats i vots a les totes, el futur, evidentment, es presenta tenebrós.
    Sembla, emperò que als poders fàctics ja els va bé el bipartidisme PP-PSOE. Segurament, si no hi ha un miracle, si no es troba en aquests tres anys la "fórmula màgica" que permeti la permanència dels petits, la condemna a mort, la reducció al més pur i dur extraparlamentarisme dels grups en teoria situats a l'esquerra del PSOE.
    Davant aquesta crisi tan punyent i tan real... què en diuen els moviments alternatius, els sindicats no reformistes, el moviment antimundialització, els corrents d'esquerra anticapitalista existents en la nostra societat?
    Hem estudiat el document d'anàlisi de la crisi escrit pel dirigent de la CGT Josep Juárez i hem de convenir que, a més d'extremament clarificador, és molt crític amb el nefast paper desenvolupat per les burocràcies polítiques fracassades aquests darrers anys. El treball analitza també els errors de la candidatura "Progressistes per les Illes", la fracassada coalició de PSM, Izquierda Unida i ERC, muntada pels cims, explica el dirigent de la CGT. Com diu Josep Juárez, l'error principal dels partits agrupats en la coalició va ser no anar més enllà d'uns acords entre dirigents, entre comitès de direcció. Juárez pensa que va ser un camí equivocat. I proposa, com proposà l'esquerra alternativa, un camí diferent: "Es tractava de, al fil de les mobilitzacions socials, construir entre tots, organitzacions polítiques i entitats socials, un projecte clar, més enllà del calendari electoral, obert a la ciutadana, horitzontal, participatiu i democràtic". No es va fer així i ja es varen veure els resultats.
    Juárez es prou crític amb aquesta esquerra oficial que, a la desesperada, pugna per tornar a trepitjar moqueta. Però ja s'ha vist que el poble, els sectors de l'esquerra autèntica de les Illes, no confien gaire en aquestes direccions expertes en tota mena de trucs de prestidigitació per a poder continuar fruint de substanciosos sous i altres privilegis que comporta la gestió del sistema. Juárez, i amb el dirigent de la CGT molts de ciutadans i ciutadanes, opten per bastir noves formes d'entendre la pràctica de la política. Els responsables d'haver perdut l'oportunitat de bastir una autentica política reformista al servei del poble de les Illes a causa d'haver fet fracassar el Pacte de Progrés, ho tenen molt complicat per a continuar exercint de professionals del romanço.
    En efecte, som molts els que pensam que determinats sectors d'aquesta esquerra oficial més que un ajut són una rèmora , un entrebanc del qual els diversos moviments ciutadans s'han de desfer com més aviat millor. Com explica molt bé el dirigent de la CGT: "Davant l'absència d'una expressió política útil i pròpia, cal definir, doncs, si els moviments ciutadans... s'han de limitar només a organitzar el debat social i la protesta o si, a més de tot això, han d'ocupar els terrenys fins ara en mans dels professionals de la política. En altres paraules si per a dur a terme la voluntat de la gent, s'han de treure els intermediaris".

    Miquel López Crespí | 06/06/2010, 07:27
  8. Cámara ‘estalla’ y denuncia intentos de dejar sin cargos a quienes se quedan en EU

    Cámara ‘estalla’ y denuncia intentos de dejar sin cargos a quienes se quedan en EU

    Torres Blasco | 05/06/2010

    Manuel Cámara, dirigente histórico de la izquierda y director general d'Immigració, estalló ayer durante la asamblea constituyente de Esquerra Alternativa i Verda-EU (nombre que ha adoptado en Balears lo que en el resto del Estado aún es Izquierda Unida) y destapó los intentos del sector escindido, y que ayer se constituyó en partido con el nombre de Iniciativa d'Esquerres, de aprovechar el recorte de cargos del Govern para proponer la destitución de él mismo y de otra directora general de la conselleria que dirige Fina Santiago, concretamente de Xesca Vanrell, directora general de Menores y Familia.
    Cámara tomó la palabra para responder a algunas voces que pedían directamente el cese de los cargos que se han marchado de EU o, cuando menos, que este asunto se pusiera a debate. Cámara dijo que él era partidario de «templar gaitas» y de no responder a las provocaciones pero que lo que no se podía tolerar era que ahora ‘fueran a por ellos'. Allí explicó que se estaba planteando el cese de cargos que no se habían pasado a Iniciativa. Llegó a decir lo siguiente: «hasta ahora hemos actuado con corrección y elegancia pero no vamos a dejar que nos toquen ni un pelo, ni a mí ni a Xesca». Y añadió que a él sólo le cesa Antich pero no quienes se han ido de EU.
    Triunvirato
    Horas después, y a propuesta de la independiente Marisol Ramírez (que entra en la nueva dirección) se aprobó por unanimidad una propuesta de resolución en la que se mandata a la nueva dirección para que quienes ocupan cargos no ejecutivos a propuesta de EU (asesores, cargos de confianza, etcetera) los pongan a disposición de la organización y que señala que se considerará ‘transfugas' a quienes se alejen del programa.
    EAiV elegirá una dirección definitiva en septiembre y ayer optó por una dirección colegiada, una especie de triunvirato de todas las Islas. El portavoz de la organización en las Islas será, hasta que triunviro se formalice, Albert Aguilera, concejal de Sencelles.

    Última Hora | 06/06/2010, 07:30
  9. Divisió d'Esquerra Unida: sense cap ni peus

    Divisió d'Esquerra Unida: sense cap ni peus

    La divisió d'Esquerra Unida a les Illes Balears no mereix massa comentaris. Vists els adherents a un grup i l'altre semblen agrupaments sense cap sentit ni lògica. No sé que fan militants de la CGT agrupats amb els sectors més dretans de Comissions Obreres, que fins ara han posibilitat totes les reformes laborals contra la classe obrera. Però tampoc sé que fan a la CGT perquè no és el seu espai sindical. Estan bastant perduts i desorientats ideològicament. Tampoc sé que fan militants abans trotsquistes i alguns de la CGT juntament amb altres que apuntalaren Gutiérrez i Fidalgo a Comissions Obreres. O potser si qué ho sé, però no ho diré perquè no ho paga perdre el temps.

    És bastant elemental la incoherència militant dels que dilluns, dimecres i divendres formen part d'un partit de govern que aplica i fa aplicar polítiques neoliberals d'ajust, que fa pagar la crisi als pobres, que retalla els drets laborals i salarials,fa polítiques privatitzadores , engreixa a banquers, constructors i hotelers, i que aquests mateixos militants, els dimarts, dijous i dissabtes formin part d'un sindicat oposat a tot govern, de caire anarco-sindicalista, adversari decidit de les privatitzacions, partidari de la lluita de classes i de caire anticapitalista. En qualsevol cas, queda el diumenge per a la reflexió. Que s'ho facin mirar perquè tenen o bé un problema d'ubicació política o bé un problema d'ubicació sindical i en el dia a dia perden totalment la seva credibilitat.

    Web Ixent | 06/06/2010, 08:40
  10. Defensa de la cadireta (un article de juliol de 2005)

    Defensa de la cadireta (un article de juliol de 2005)

    Miquel López Crespí

    Quan la burocràcia dirigent dels partits i organitzacions de l'esquerra acomodada parla dels successius fracassos electorals sempre sol donar la culpa del que s'ha esdevengut a factors externs. Els "factors externs" sempre són els errors produïts pels altres partits. Si és una coal·lició electoral la que ha estat derrotada, són els dirigents i militants dels altres partits els causants del fracàs. Si anaven en solitari, la causa d'haver perdut el trenta o seixanta per cent de l'electorat és la pluja d'aquell dia, el sol que va fer que la gent anàs a la platja. Evidentment, els dirigents que fracassen o que ensorren experiències progressistes que el poble ha trigat anys a bastir, mai no tenen la culpa de res i, el que és encara pitjor, mai no dimiteixen ni posen els càrrecs a disposició de la militància.
    Però amagar el cap dins l'arena com els estruços no soluciona el problema ni contribueix a la regeneració de la vida política de les Illes. La gent comença a cansar-se i avorrir-se de veure sempre els mateixos vividors del romanço, després de cada fracàs electoral, bastint històries de ciència ficció cada vegada més complicades i esotèriques provant, inútilment, de dissimular la seva part de responsabilitat en la derrota. Són els especialistes a "fer el beneit", els que donen la culpa als altres, els especialistes, doncs, a mantenir-se en el poder, malgrat que aquest sigui cada vegada més esquifit, més problemàtic. Mentrestant van passat les setmanes i els mesos. I això és l´únic que sembla importar. Entre "renovacions", "refundacions", "congressos extraordinaris", "assemblees preparatòries" i "reunions de treball" per a concretar la futura fórmula salvadora, les nòmines institucionals arriben al compte corrent. I, mentre arriben les pagues que l'estat atorga per la gestió de les institucions del règim, tot funciona bé, la crisi és sempre "conjuntural", "superable". La qüestió, com dèiem més amunt, és que vagin passant els mesos i, mentre duri la legislatura, el sou s'ingressi puntual dins el compte corrent d'aquell o aquell altre dirigent. No parlam d'un partit en concret. En qüestió de nòmina i privilegis, tot el ventall parlamentari actua de forma idèntica, corporativament.
    Aquests silencis, la manca de definicions polítiques, l'especialització en el camuflatge ideològic, tot plegat és molt rendible. Hi ha buròcrates polítics i sindicals que, d'ençà la restauració de la monarquia, viuen d'esquena dreta i ja ningú no recorda en quina època prehistòrica treballaren com els altres humans, els habitants d'aquest nostre país, tan maltractat per la història.
    I són precisament els atacs continuats a tota idea d'autèntica transformació social, les depuracions fetes dins dels sindicats i organitzacions que han controlat els vividors del romanço, els canvis continuats de camisa, el servilisme respecte als poders fàctics malgrat alguna declaració demagògica per entretenir els votats, el que ha anat enfonsant les bases des d'on es sostenia la seva prepotència i cinisme. Anys de pactes amb la patronal, d'estar a les ordres del règim, han minat els fonaments sobre els quals es bastia la seva dèbil base de representació institucional. Quan l'electorat ha constatat que no h i havia gaire diferències entre alguns dels petits grups de l'esquerra oficial i la socialdemocràcia, el PSOE, en aquest cas, l'electorat progressista s'ha estimat més donar el vot a l'autèntica socialdemocràcia, no a un succedani descafeïnat. Altres, els sectors més radicals, avorrits per tanta martingala i claudicació davant els poders fàctics, s'han estimat més passar a l'abstenció activa. Avui dia els analistes expliquen que entre el quaranta per cent actual d'abstenció a l'estat hi ha més d'un deu per cent de gent d'esquerra autèntica avorrida per les claudicacions dels seus hipotètics representants. És el fàstic causat per tanta verborrea justificativa, l'absurd llenguatge de la postmodernitat que no diu res i que arriba a resultar embafador amb tanta inútil adjectivació sense contingut. Allò tan sabut que, per a justificar fracassos, es concreta en discursos tan coneguts com aquell que diu: "El partit es referma en la seva ideologia, en els trets que li són propis, els quals mai no deixarà de banda. La direcció malda per refundar un espai més autèntic, propi de les Illes, que doni respostes als reptes del segle XXI. Es tracta de recuperar un missatge polític comprensible per a la gent. Un missatge sòlid i consistent en el seu contingut però flexible i conciliador en la forma...". I així fins al fàstic, sense saber mai quin tipus d'ideologia es defensa, quin és, en concret, el "projecte" que es vol bastir. "Refundacions" que, pel que hem anat constatant, són com a cortines de fum per a entretenir el personal fins que arribi el salvador anunciat a les sagrades escriptures, la conjuntura favorable que, novament, permeti els eterns dirigents de la nau,afirmar que "la crisi ha estat superada".

    Miquel López Crespí | 06/06/2010, 08:48
  11. DISSABTE DIA 5, L'ASSEMBLEA

    DISSABTE DIA 5, L'ASSEMBLEA
    grosske | 05 Juny, 2010 00:00

    A l'Hotel Avingudes (enfront del Bar Niza) tendrà lloc dissabte l'Assemblea Constituient de l'Esquerra Alternativa i Verda. El nou subjecte polític neixerà demà amb una coordinació col.legiada amb gent de les tres illes. Serà, tal i com es definia al manifest de convocatòria del procés, un subjecte polític sobirà, d'àmbit interinsular i que apostarà per establir un lligam federal amb IU a través d'un protocol

    Hi ha una novedat: per a Octubre - si l'Assemblea ho ratifica - es produirà una segona fase assembleària per definir el missatge polític i electoral de la nova formació i s'elegirà un nou coordinador/a que substituirà a la coordinació col.legiada.

    Dins la nova formació hi ha autoestima, il.lusió i noves incorporacions cada cop més nombroses. I demostrarem que això no implica necessàriament sectarisme ni partidisme de poca monta: serà una força política, si tot va com es preveu, amb la mà permanentment estesa perquè hi hagi acords basats en el respecte mutu entre les parts i en programes d'actuació capaços de fer avançar les coses: com ha de ser

    Bloc Grosske | 06/06/2010, 08:52
  12. Yo no soy anónima, soy Nanda Caro

    Amigo David:

    Yo no soy anónima, soy Nanda Caro, nos conocemos.
    Aun con riesgo a equivocarme, entendí que el proceso de refundación de la izquierda, de creación de un nuevo sujeto político, partía de lo que Esquerra Unida era, de lo mejor de su capital político y humano y que buscaba – entre otras cosas – desterrar formas, mensajes y actitudes totalitarias…… para volver a tocar e incidir sobre la realidad social y de paso recuperar y recuperar-se como verdadera fuerza de la izquierda transformadora. Muy resumido, pero casi lo más importante.
    Los que no nos hemos caído ahora de la higuera sabíamos que en el inicio de ese proceso había de todo: y eso era en parte su debilidad, pero también su gran virtud. Paradójicamente, era ilusionante reconstruir EU incluso con la gente con la que no estabas totalmente en sintonía, ni en lo político, ni en lo personal, ni en el fondo, ni en las formas.
    Tengo que pensar que tú – permíteme la expresión – no te has caído de de la higuera hace un par de semanas, y que cuando aceptarse el nombramiento que la asamblea de EU como coordinador interinsular sabías dónde estabas, y con qué compañeros de viaje te enfrascabas en la presidencia interinsular. Así te lo advertimos algunos amigos. Creo que desde ese momento hasta tu abandono, las cosas no habían cambiado tanto en EU. Nada nuevo. Así que no puedo dejar de pensar, y me jode, que tu abandono responde a otros intereses y que representa el más claro y doloroso ejemplo de traición al proceso de refundación de EU.
    Identifico en tu decisión algunas contradicciones, que no son de forma, sino de fondo: tal y como yo lo veo, has usado las mismas tácticas que criticas: si crees en los procesos asamblearios, tenias que haber ido a dar la cara a la asamblea que te eligió, a defender lo que crees y a convencer a la gente que creímos en ti; has participado del “precocinado” de los despachos; y has utilizado tácticas que no buscaban tanto construir un nuevo sujeto político sino destrozar a la EU no escindida. No deberias dejar de ver que tus últimas decisiones también han contribuido a “la sangria de gent, militants i votants, que van quedant pel camí al llarg dels temps, i sobre la qual hem de fer autocrítica tots” , te cito textual. Podría nombrar a algunos muy valiosos. Tú lo sabes muy bien.
    Para acabar, yo no voy a dejar de llamar a las cosas por el nombre que han tenido siempre: las escisiones que se han dado en estas últimas semanas, por el cómo y por el cuando, se describen nítidamente con el concepto de transfugismo político. Los que estáis en las instituciones en estos momentos lo estáis a costa del capital – político, económico y humano – de Esquerra Unida. Si no estais con EU, iros a vuestra casa, es una cuestión de ética y coherencia que ni merece ser explicada.
    saludos

    4 de juny de 2010 13:56

    Nanda Caro - Blog de David Abril | 06/06/2010, 09:11
  13. Blog David Abril

    Les persones sotasignants, defensam:

    * la necessitat, més que mai, d'una esquerra alternativa i ecologista, que sigui un instrument útil contra les polítiques de dreta que fan que la crisi la paguin les persones més desafavorides, augmentin les desigualtats socials, desmantetllen l'Estat i els serveis públics i afebleixen la democràcia;

    * la construcció del socialisme del segle XXI, que ha de ser radicalment democràtic i necessàriament ecològic, per fer front a la magnitud de la crisi capitalista i plantejar alternatives com el decreixement al model de desenvolupament salvatge imposat històricament a les nostres Illes;

    * una esquerra que no es pot conformar amb discursos, sinó que ha d'anar acompanyada de pràctiques polítiques diferenciades, que retornin la credibilitat a la política com una eina pública al servei de la ciutadania i amb un fort component ètic; un nou model de partit que allunyat d'estructures burocràtiques, sigui prou àgil i participatiu com per respondre als grans reptes que tenim per endavant;

    * una esquerra amb capacitat de suma, complementària d'altres esquerres i capaç de treballar des de la coincidència en projectes compartits de canvi, amb altres partits i moviments socials; que aspira a la consolidació d’un espai polític autònom i d’esquerres a l’esquerra del PSOE, que permeti articular alternatives electorals que aturin les polítiques de la dreta.

    * una esquerra amb un peu al carrer, amb els moviments socials i la ciutadania, i un altre a les institucions, per demostrar que el canvi amb coherència és possible, i que el missatge pessimista que no hi ha res a fer és una arma de la dreta; una esquerra ancorada a la ciutadana que combati des de la coherència allò de què “tots els polítics són iguals”.

    * una esquerra que treballi a fons per una cultura d'esquerres, una cultura alternativa solidària i ecològica front a la cultura de l'individualisme i el consum que impregna les nostres vides i també la vida social i política.

    * Una esquerra nova que neix a les Illes, que aposta per una República federal i amb una gran vocació d'agermanar-se amb altres forces de l'esquerra alternativa i moviments socials d'arreu dela Països Catalans, de l'Estat, d'Europa i del planeta, amb les quals compartim la utopia que un altre món és possible i necessari, i que ja treballa per aconseguir-ho.

    Una esquerra que no és d’adaptació, sino de transformació; una esquerra que està per fer, amb la qual comptam amb tu i amb més gent per fer-ho possiblet: FEIM ESQUERRA.
    Enviat per David Abril a 23:44 15 comentaris

    Blog David Abril | 06/06/2010, 09:13
  14. Resposta a Nanda Caro

    Nanda,
    No te equivocas al decir que la renovación pertenecía a un grupo de personas que denominas: “de lo mejor del capital politico” de Esquerra Unida, sin embargo, una presición, desde la anterior asamblea (no me refiereo a la pasada, sino donde David sale elegido coordinador) se voto y se dio apertura al proceso constituyente, no a una refundación, que no es lo mismo. Muchos entendíamos que era la última oportunidad que tenía una organziación de reinventarse , de salir de su local, de ir más allá de propuestas electoristas de romper como tú bien dices de con prácticas, vicios, que siempre han dado como resultado una estructura inamovible que la acompanya ya hace bastante tiempo.
    Lo que dices de reconstruir con la gente que no siempre se ha estado en sintonía me parece acertado, ya que en un contexto como el Mallorquí y una izquierda tan fragmentada ante una derecha tan “unida” es de sentido común, sin embargo, tú solo piensas en clave interna de una organziación como es Izquierda Unida y ese es una de los grandes problemas, no importo NADA, ni la cantidad de gente que relleno su ficha DURANTE EL PROCESO(No el último día), y participo de las charlas, y de los grupos de trabajo, solo se penso en un paso final, la votación. Pero los que nos fuímos ahora somos los malos malisimos, no los coherentes.
    Y con respecto a pensar hacia afuera, tampoco se hizo ¿quíen va a creer en proceso constituyente cuando la estructura sigue siendo la misma? Pero como no fuimos a la asamblea, la meca de la participación, no lo podemos decir con certeza, que por cierto tenía más de 20 enmiendas hechas por la estructura, casi un monologo!
    Pero me atrevò a decir que pensaras, que si hubiesemos defendido nuestra propuesta en la asamblea, las personas allí presentes podrían pensar diferente, pues yo no lo creo, ya que tú eres una demostración de ello, defiendes los mismos argumentos que maneja la estructura, no has estado durante todo el proceso pero eres capaz de acusar a David de traidor e insinuar que ya estaba pactado, cuando èl hizo hasta el último esfuerzo para no acabar así, es bastante triste y más cuando tu ya has tenido una historia larga en esta organización.
    continua...

    4 de juny de 2010 18:18

    Bloc de David Abril | 06/06/2010, 09:17
  15. David Abril: Nou coordinador

    Avui matí s'ha celebrat al Centre Cultural Flassaders de Palma, l'assemblea per a la configuració d'un nou partit d'esquerres i ecologista a les Illes Balears. Una assemblea en la qual s'ha elegit, per unanimitat, una nova direcció, encapçalada per David Abril i que es composarà entre d'altres per Pau de Vílchez (Resp. d'Organització), Fina Santiago i Miquel Rosselló, per la seva responsabilitat institucional, i així fins a 23 persones que composen el nou consell de direcció de la formació. També s'ha elegit el nou nom que a partir d'avui serà Iniciativa d'Esquerres. D'aquí uns dies es farà la presentació de l'imatge corporativa i de les primeres campanyes.

    A l'acte, en el qual han participat una centenar de persones, de les 148 apuntades a les darreres dues setmanes, volem remarcar la visita de Mercè Claramunt, Vice-Presidenta d'Iniciativa per Catalunya-Verds i Pasqual Molla, membre de la direcció d'Iniciativa del País Valencià i regidor de la ciutat d'Elx. També han assistit a l'acte de cloenda, Biel Barcelo (PSM), Joan Lladó (ERC), Antoni Seguí (Els Vers), així com representants d'altres partits i organitzacions socials.

    Entre els elements centrals de la política aprovada, l'aposta per construir un nou model de partit, "en construcció permanent", que sigui capaç de representar la massa crítica de la gent d'esquerres a Mallorca, que treballi per crear cultura d'esquerres que combati l'individualisme i el consumisme; el treball amb els moviments socials en un projecte comú de canvi de model social, econòmic i cultural per a les nostres illes.

    Així com treballar per articular aliances amb les altres forces d'esquerra, especialment amb Els Verds (amb qui esperam articular un sol projecte polític compartit) i la necessitat d'afiançar el Bloc amb el PSM (tercer espai), deixant oberta la porta a què el 2011 es puguin donar les condicions per ampliar aquesta aliança amb EU, ERC i Entesa i frenar el pas de la dreta.

    Inciativa d'Esquerres -Bloc | 06/06/2010, 09:23
  16. La pel·lícula de les esquerres

    La pel·lícula de les esquerres
     Miquel Payeras | 07/06/2010 |
    Esquerra Unida es va convertir despús-ahir en Esquerra Alternativa i Verda (EAV). Resulta entendridora l'afició que té aquest partit a creure que canviant el nom ja és una organització diferent. Alguns dels que manen a la nova EAV ja ho feien a Esquerra Unida en coalició amb Els Verds, a Esquerra Unida tota sola, a Esquerra Mallorquina i al Partit Comunista. I segur que em deix alguna formació.

    Canviar noms, de poc o res serveix. En política allò essencial és ser entès pels ciutadans, condició sense la qual és impossible obtenir el seu favor a les urnes. I per ser entès, un partit ha de ser capaç de presentar-se als interlocutors, que són els ciutadans, amb una identitat clara. Que llavors agradi o no, que tengui més vots o manco, és una altra cosa. El que importa, allò essencial, és que tots sàpiguen què és qui se'ls adreça. A l'esquerra del PSOE el que li passa és justament el contrari: que cada any que passa manco gent entén què és. Els darrers espectacles que ha perpetrat no poden fer altra cosa que inexorablement sumar més desorientació entre els que varen ser els seus votants de 2007.

    Els escindits d'EU, ara Iniciativa d'Esquerres, sortiren de la marca originària sense deixar els càrrecs que tenien per ser electes-designats com a quota d'EU al Bloc. Com tots els altres trànsfugues, neguen la seva condició, la qual cosa no els exonera de ser-ho. Per a una esquerra que tot el dia dóna lliçons d'ètica a la dreta, no resulta una demostració precisament edificant. I sens dubte no és tampoc la millor manera de dotar de claredat un projecte acabat de crear dir que estarà en "permanent construcció".

    La situació tan pintoresca d'aquestes dues esquerres es fa evident en veure que se separen, rompent allò que pretenia ajuntar tota l'esquerra del PSOE, però fent vots, ambdues parts, per tornar a retrobar-se en el futur d'una manera o d'una altra. Es veu que a aquestes esquerres això de les passions romàntiques -ara ens separam, després ens ajuntam un altre pic; ja se sap: res millor que una brega conjugal per llavor reconciliar-se i enfortir l'amor- els mola quantitat.

    No són manco entendridores les "converses" entre el PSM i els seus escindits, que s'anomenen Entesa per Mallorca, per també retrobar-se. Per cert, a aquests d'Entesa se'ls ha de reconèixer que, al contrari que els d'Iniciativa d'Esquerres, no volgueren que Mateu Crespí es convertís en un trànsfuga en nom seu i ell ho acceptà, cosa que el i els honora.

    Probablement els dirigents de tots els partits esmentats creguin que estan fent -sigui el que sigui allò que estiguin fent, perquè no crec que ningú ho entengui- el que cal fer. I no es pot descartar -més aviat és més factible cada dia que passa- que tots acabin, entre plors emocionats mentre sona la melodia de Love Story, "retrobant-se" en un futur immediat, dient-se uns als altres allò d'"estimar és no haver de dir mai em sap greu", la qual cosa queda rància fins i tot en una escena de pel·lícula tan ensucrada que fa oi. No en parlem ja a la política, on tantes ganes de fer trists "paperillos" sol acabar amb la gent sortint de la sala per anar a veure una altra "pel·lícula", encara que el director sigui el pitjor de la història del cine, que com tothom sap a aquests efectes comentats no és Edward D. Wood Jr., sinó J. L. R. Zapatero.
    dBalears

    dBalears | 07/06/2010, 07:34
  17. Engranatge institucional i descomposició de l’esquerra

    Engranatge institucional i descomposició de l’esquerra

    Llorenç Buades Castell

    Les teories dels barbuts, negres o vermells, els clàssics oblidats per l’esquerra actual en relació a l’estat i el seu caràcter de classe, tot i que eren distants en relació al ús o no de les institucions, coincidien en el destí final de la maquinària estatal. Per als clàssics vermells la participació institucional era un mitjà , un esglaó transitori que facilitaria el destí final.

    Ara la partipació institucional és l’objectiu. A anys llum dels clàssics s’estavella contra el mur de les necessitats del capital que, desaparegut el bloc de l’est , no té necessitats de partits socialdemòcrates, administradors de reformes progressistes , dics de contenció de les revoltes.

    En allò que és fonamental, l’economia i la distribució de la riquesa, s’ha accelerat el viratge del PSOE cap al lliberalisme que ara practica sense filtres. S’ha apagat la torxa socialdemòcrata que altres partits de l’esquerra, també sistèmics (ERC, PSM, Entesa, o les variants d’Iniciativa i d’Esquerra Unida-Verds) han volgut recollir en un viatge cap a un espai de progrés o d’esquerra transformadora que és inexistent en la pràctica, perquè les dinàmiques d’acumulació de capital no permeten reformes progressives. Es situen aleshores com a molt, i poques vegades ho fan bé, en el món de les resistències a les reformes regressives que el capital necessita per a la desfeta de les conquestes socials que ens permetien viure amb certa dignitat.

    El món de les resistències institucional topa amb la necessitat del consens i dels pactes amb els partits (PSOE,CIU, PP, UM) als quals la dreta econòmica encarrega els seus projectes socialment regressius. El resultat final s’expressa en que, com a molt poden presentar com a victòria l’aturada d’un projecte regressiu, que es sol fer a canvi d’altres concessions igualment negatives.

    Com que les reformes progressistes són cada vegada menys possibles en l’actual ofensiva del capital, aquesta esquerra ha deixat de banda les seves identitats i es desplaça cap a la indigència ideològica amb un objectiu central, la gestió de govern pràcticament a qualsevol preu .

    És l’accés a les cadires, allò que motiva la descomposició de l’esquerra sense reformes progressives que a Mallorca ara mateix s’expressa en l’actual sopa de lletres per a un espai polític inexistent: Entesa, PSM, ERC, Verds, Iniciativa d’Esquerres, o Esquerra Verda i Alternativa (EU) en la pràctica política i al marge de les identitats que fan servir per als dies de festa major (independentista, esquerrana, ecologista) tenen poques diferències en els fets: son Espases, pla de carreteres, privatització d’empreses públiques, legalització de places turístiques il·legals, són els fets cabdals d’una esquerra que només aspira a ser gestionària i a fer empassar amb dolces les necessitats del capital.

    Web Ixent | 10/06/2010, 07:45
  18. Preacord entre Els Verds, PSM i Iniciativa d'Esquerres

    Preacord entre Els Verds, PSM i Iniciativa d'Esquerres

    Les negociacions amb vista a formar un bloc progressista al 2011 s’aclareixen a poc a poc. Iniciativa d’Esquerres, Els Verds i PSM arribaren ahir a un preacord electoral
    Ander Zurimendi |

    El previsible ‘bloc' electoral amb vista a les eleccions de 2011 ja té els primers tres integrants: PSM, Els Verds de Mallorca i Iniciativa d'Esquerres (recent escissió d'EU). Les tres formacions feren públic, ahir migdia, el preacord al qual han arribat per formar una única oferta electoral. En tot cas, la proposta ha de ser ratificada per les respectives militàncies. El PSM serà el primer, ja que aparentment aprovarà l'aliança al llarg del congrés ordinari, que tindrà lloc aquest cap de setmana. Després serà el torn d'Els Verds i Iniciativa, que ho faran en les pròximes dues setmanes. A final de juny, per tant, fan comptes signar l'acord definitiu.

    Ara bé, no és una coalició tancada. El ball de noms també hi inclou Esquerra Republicana, Entesa i fins i tot l'antiga Esquerra Unida (EAiV). Tanmateix, cada formació té uns tempos diferents. Biel Barceló, secretari general del PSM, assegurà ahir: "Amb Entesa tenim les negociacions més obertes, però amb Esquerra ja saben com està la situació" (amb referència a la seva oferta de reconèixer ERC com a referent català a canvi de la seva integració al PSM).
    I què hi diuen els republicans? Que no estan disposats a dissoldre-se'n. El jove Amadeu Corbera i el palmesà Xisco Jaume són dos dels negociadors que parlen amb Toni Alorda i Toni Noguera (PSM). "Tanmateix, no hi ha cap avançament", diuen els republicans.

    En tot cas, Entesa veu amb bons ulls un bloc en el qual ja no hi ha ‘partits de Madrid', amb referència a l'Esquerra Unida d'Eberhard Grosske. Això no obstant, David Abril i la Iniciativa d'Esquerres que capitaneja sí que els vol: "La idea és retrobar-nos amb els que fins fa poc eren companys". Tanmateix, tothom els dóna per ‘vetats'.

    dBalears | 11/06/2010, 06:36
  19. Re: La ruptura d'Esquerra Unida-Illes

    Principio de acuerdo preelectoral entre PSM, Verds e Iniciativa d'Esquerres
    Europa Press | Palma

    Actualizado jueves 10/06/2010

    Las direcciones del PSM, Els Verds e Iniciativa d'Esquerres han llegado a un principio de acuerdo preelectoral para concurrir conjuntamente en las próximas elecciones autonómicas y locales de 2011, aunque con el compromiso de seguir trabajando para cerrar un acuerdo definitivo de cara a constituir una nueva coalición.

    En un comunicado conjunto, las tres formaciones informaron que, durante las próximas semanas, los órganos de control de los respectivos partidos debatirán el citado principio de acuerdo para poder firmar, ante de que finalice el presente mes, un pacto definitivo.

    El coordinador de la nueva formación de izquierdas Iniciativa d'Esquerres, David Abril, puntualizó que por el momento hay "conversaciones y voluntad política" que se parezca lo "más posible" al Bloc, con el compromiso de cerrar un acuerdo definitivo antes de final de mes.

    Las direcciones del PSM, Els Verds e Iniciativa d'Esquerres llegaron hoy al un principio de acuerdo preelectoral para concurrir conjuntamente en las próximas elecciones autonómicas y locales de 2011, aunque con el compromiso de seguir trabajando para cerrar un acuerdo definitivo de cara a constituir una nueva coalición.

    En un comunicado conjunto, las tres formaciones informaron que, durante las próximas semanas, los órganos de control de los respectivos partidos debatirán el citado principio de acuerdo para poder firmar, ante de que finalice el presente mes, un pacto definitivo. El coordinador de la nueva formación de izquierdas Iniciativa d'Esquerres, David Abril, puntualizó en declaraciones a Europa Press que por el momento hay "conversaciones y voluntad política" que se parezca lo "más posible" al Bloc, con el compromiso de cerrar un acuerdo definitivo antes de final de mes.

    El Mundo -El Día de Baleares | 11/06/2010, 10:54
  20. El PSM-EN retarda la unitat de l'esquerra nacional a les Illes

    El PSM-EN retarda la unitat de l'esquerra nacional a les Illes

    El PSM-Entesa Nacionalista no cedeix ni un pam i decideix excloure Esquerra Republicana d'una candidatura unitària progressista i sobiranista. La falta de generositat de la cúpula del PSM-Entesa, duu als nacionalistes a pactar amb dues formacions minoritàries: Els Verds i Iniciativa d'Esquerres.
    CorregirEnviarImprimir10.06.2010 - 14:06 - Països Catalans
    La unitat de l'esquerra nacional a les Illes Balears haurà d'esperar. El PSM-Entesa Nacionalista ha comunicat que farà una coalició electoral amb Els Verds de Mallorca i Iniciativa d'Esquerres (una escissió d'Esquerra Unida a les Illes Balears). Tot i que els òrgans de cada partit encara l’han de ratificar, avui es dóna per assolit el compromís polític entre les tres formacions per establir les bases d’una nova coalició

    Les direccions de les tres forces polítiques d’esquerres, nacionalistes i ecologistes de Mallorca han assolit avui el compromís de seguir treballant per tancar un acord definitiu de cara a conformar una nova coalició que es presenti a les properes eleccions al Parlament i al Consell de Mallorca.

    El PSM exclou Esquerra, que proposava crear una Nafarroa Bai a la mallorquina

    El 8 de maig passat Esquerra va presentar la seva proposta al PSM-EN per unificar l'espai sobiranista d'esquerres a les Balears. Esquerra volia crear una sèrie d'òrgans comuns de presa de decisions: una executiva conjunta, un consell polític conjunt i una assemblea amb presència de tots els militants de tots els partits a més d'altres persones que volguessin participar d'aquest projecte polític, sent el vot de cada individu que determinaria el pes dels partits, així com la presa de decisions d'aquest nou subjecte.

    La proposta feta arribar mitjançant una comissió negociadora ha estat rebutjada pel PSM. La contraproposta que fa arribar el partit liderat per Biel Barceló per tal de concórrer plegats exigeix a Esquerra Republicana la seva dissolució a les Illes Balears, la afiliació dels seus militants al PSM-Entesa Nacionalista i que els nous afiliats “no constituiran corrents orgànics basats en aquesta condició amb la finalitat d’influir en la línia política”.

    Esquerra només necessita poc més d'un 1% per entrar al Parlament balear

    Segons ha explicat Joan Lladó, president d'Esquerra-Illes a Crònica.cat, “Esquerra no defallirà intentant fer possible l'acord, però comença a definir el seu camí”. Segons Lladó “el sostre electoral del 5% serà un objectiu a assolir per totes les forces del nostre espai polític”. Els darrers resultats d'Esquerra a Mallorca en solitari o bé liderant coalicions és d'un 2'75% el 2004 i d'un 3'21% el 2009.

    Més informació:

    Editorial de Crònica.cat: PSM i Esquerra: una entesa de futur

    ERC a les Illes exigeix al PSM que segueixi dins del Bloc per fer front al PP

    Entrevista a Joan Lladó: 'El sobiranisme d'esquerres té grans possibilitats a les illes'

    Crònica.cat | 12/06/2010, 12:23
  21. PSM: cap a una alternativa real

    PSM: cap a una alternativa real

    La formació du a terme el 20è congrés a Santa Maria, en què avui Biel Barceló serà reelegit secretari general
     M.Poquet/M.Serra | 13/06/2010

    El PSM-Entesa nacionalista donà ahir el tret de sortida al 20è congrés de la formació. Avui, el dia gran, es ratificarà Gabriel Barceló com a secretari general de la formació, càrrec que ocupa des del 2006. A més, els militants també votaran els membres de l'executiva, àrea en la qual tampoc no s'esperen sorpreses, ja que es preveu la continuïtat de les dues vicesecretàries generals, Joana Lluïsa Mascaró i Nanda Ramón.
    Informe de gestió
    En el transcurs del congrés, Biel Barceló defensà l'informe de gestió de la Secretaria General del PSM, que fou aprovat amb 134 vots a favor, una abstenció i un vot en contra. En el seu discurs, el secretari general del PSM volgué deixar clar que el partit "és una alternativa sòlida, creïble i honesta" tant a un PP "desacreditat pels casos de corrupció" com a un PSOE "que es veurà arrossegat per la política erràtica, antisocial i neoliberal del Govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero".

    "A poc a poc, el PSM s'està enfortint i cohesionant internament, aplicant una nova metodologia per escoltar les demandes dels nostres votants per implicar-los en el projecte, recuperant un perfil propi en els municipis i consolidant les nostres relacions diplomàtiques", anuncià Barceló.

    El líder nacionalista repassà la política realitzada pel Pacte i destacà que la seva formació "ha estat la força política que més esforços ha fet per aconseguir canvis notables en la manera de governar, com la protecció del territori, la mobilitat sostenible, un nou model econòmic basat en la innovació i la recerca i un nou model audiovisual.

    Coalició
    Barceló, qui durant l'acte fou fortament ovacionat pels militants, va fer referència al preacord electoral arribat amb Iniciativa d'Esquerres (recent escissió d'EU) i Els Verds, que es va fer públic divendres i que avui de sotmetrà a ratificació per part del congrés. El secretari general del PSM va assegurar que és "una coalició més coherent, estable, amb més credibilitat i potencial de creixement que la coalició que teníem fins ara, el Bloc per Mallorca".
    Segons ell, amb el preacord electoral el PSM "estarà liderant la reorganització de l'espai de l'esquerra nacionalista i ecologista a Mallorca".
    dBalears

    dBalears | 13/06/2010, 07:43
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS