Administrar

El Pacte consolida un model de carreteres obsolet i depredador (Web GOB)

pobler | 04 Desembre, 2009 17:02 | facebook.com

Es suposava que la presència al Consell del PSIB i el Bloc havia de marcar diferències pel desenvolupament territorial futur de Mallorca. Ara, amb aquest PDS de Carreteres que aproven definitivament avui per consens les forces polítiques del pacte, senzillament veim la continuïtat d'un model viari que era vigent al PDS de Carreteres del 98, en la modificació del 2003 i ara, en la revisió que avui volen aprovar els partits d'aquest govern que es considera “de progrés” (Web GOB)


Assemblea de Col·lectius Contra el Pla de Carreteres


L'ASSEMBLEA DENUNCIA QUE ELS PARTITS DEL PACTE CONSOLIDEN UN MODEL DE CARRETERES OBSOLET I DEPREDADOR


QUALIFIQUEN L'ACORD COM UNA DECEPCIÓ I UN DESCRÈDIT POLÍTIC.


On és la diferència promesa en la política de carreteres?


--------------------------------------------------------------------------------

DECEPCIÓ I DESCRÈDIT POLÍTIC


Avui el Ple de Consell de Mallorca pot donar la passa definitiva per a l’aprovació i consolidació del Pla de Carreteres PP-UM (1998), que des del nostre punt de vista no respon a la realitat i necessitats actuals i que consolida un model agressiu que indueix a l'expansió territorial i urbanística i a la despersonalització de les àrees rurals i més ben conservades de Mallorca.

Ningú no posa en dubte la necessitat de tenir cura amb les carreteres, millorar la seva seguretat, eliminar els punts negres. Emperò una cosa és això i l’altra ben diferent és seguir omplint la nostra illa d'infrastructures viàries innecessàries i continuar invertint els doblers públics en una aposta clara, una vegada més, pel transport privat

Es suposava que la presència al Consell del PSIB i el Bloc havia de marcar diferències pel desenvolupament territorial futur de Mallorca. Ara, amb aquest PDS de Carreteres que aproven definitivament avui per consens les forces polítiques del pacte, senzillament veim la continuïtat d'un model viari que era vigent al PDS de Carreteres del 98, en la modificació del 2003 i ara, en la revisió que avui volen aprovar els partits d'aquest govern que es considera “de progrés”.


UN MODEL MARCAT PER LA CORRUPCIÓ AMB DOBLERS PÚBLICS I LA INVERSIÓ EN INFRASTRUCTURES VIÀRIES COM A ÚNIC OBJECTIU LLUNY DE CRITERIS DE MOBILITAT


Un model, a més, marcat per casos de presumpta corrupció per part dels mateixos responsables polítics d'UM que segueixen estant al front de la Conselleria d'Obres Públiques al Consell de Mallorca, impulsant la continuïtat i la consolidació de la seva “manera de fer carreteres”.

Per quan realment unes polítiques i uns polítics que apostin vertaderament pel transport públic per carretera i sobretot el ferrocarril per a resoldre no només problemes de mobilitat sinó també problemes ambientals, de recursos naturals i d’ordenació del territori?

Amb els 1.800 milions d’euros que se gastaran amb aquest Pla de Carreteres, se podrien estendre i donar bon servei a la xarxa ferroviària de Mallorca, i alhora millorar de forma respectuosa la xarxa de carreteres.


UNA OPORTUNITAT PERDUDA AMB EL FUTUR COM A PREU A HAVER DE PAGAR


Els partits del pacte que actualment conformen l'equip de Govern al Consell de Mallorca, continuen amb el mateix error que, massa sovint al nostre país, han comès els nostres polítics: planificar les coses de forma sectorialitzada i a l’enrevés, deixant pel final la planificació global, i a més, en aquest cas, incomplint el compromís d'un canvi de model territorial i viari per Mallorca.

Així, sense revisar les bases de l'actual Pla Territorial que ha de marcar el futur del creixement territorial i urbanístic de l'illa i sense revisar tampoc el Pla de Transports vigent, que assumeix el Pla de Carreteres anterior sense qüestionar ni el model ni cap de les infrastrcutures que s'hi preveuen, se segueix apostant per apedaçar el problema de la mobilitat únicament planificant carreteres. Des del discurs es prometia un canvi: un canvi en la manera de repensar i estructurar el territori i això, evidentment, implica parlar d'un canvi en la política d'infrastructures viàries, un canvi que des dels col·lectius que durant aquests dos mesos ens hem mobilitzat contra el Pla de Carreteres no veim per enlloc.

Es perd una oportunitat històrica des del punt de vista polític d'integrar, tal i com ha de ser, una política d'infrastructures en una política més àmplia, global i integrada de transports a Mallorca, que tengui en compte totes les modalitats de transport i deixi de prioritzar el transport privat per carretera.

Per això cal pressupost però sobretot, coordinació entre el Consell de Mallorca (competències sobre carreteres i ordenació del territori) la Consellera de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears (competències sobre transport interurbà) i de l'Ajuntament de Palma (competències en transport urbà i urbanisme) per proposar alternatives conjuntes i globals i plantejar vertaderament una nova política de mobilitat per Palma i per Mallorca.

Mai com ara, s'havia tengut la sintonia política necessària per plantejar vertaderament aquesta coordinació que és bàsica per a un vertader canvi de model. Des del GOB consideram molt trist i decebedor que unes institucions liderades per partits progressistes segueixin plantejant un model viari i en definitiva un model de transport que ells mateixos, en el seu discurs, ens havien donat a entendre que consideraven obsolet i que han rebutjat públicament en repetides ocasions durant la passada legislatura.


MÉS DE 1.500 SIGNATURES CONTRA EL PLA DE CARRETERES


Els actes de protesta i la campanya que especialment durant aquests dos darrers mesos han impulsat els col·lectius que formen part de l'Assemblea contra el Pla de Carreteres, ha implicat la reunió amb responsables polítics, la presentació de mocions als Ajuntaments de Mallorca instant a que demanessin al Consell la retirada del Pla de Carreteres, la realització de xerrades informatives per cobrir la manca d'informació pública sobre el pla que s'ha dut a terme des del Consell, concentracions reivindicatives i la realització d'una campanya a través d’internet que en poc més de tres setmanes ha aconseguit recollir més de 1500 signatures contra el Pla de Carreteres que avui lliuram al Consell de Mallorca.

Web GOB


Guillem Frontera: En decisions d'aquesta naturalesa es manifesta la desorientació i la desorganització d'un govern que ha perdut el nord de les seves promeses i el contacte amb les sensibilitats que li permeten governar. La seva incapacitat per invertir la dinàmica de consum/destrucció de territori ens és presentada com a mostra d'un pragmatisme que allunyaria aquest govern de l'aventurisme (???) de l'anterior Pacte de Progrés. Fa la impressió que alguns membres conspicus de l'actual executiu han arribat a creure's i a interioritzar la imatge que d'aquell govern de progrés ha volgut fixar la dreta en la memòria de la gent. I que, per tant, actuen ara amb ‘pragmatisme’ -quines misèries, deu meu, quina tristor. Sempre tendran qui expliqui ‘en positiu’ les seves desercions -si és menester, amb una agressivitat rabiosa. Fins i tot n'hi ha que insinuen interessos bords en l'actitud d'aquells que se situen en línia per a la defensa del territori. S'ha suggerit que defensar el territori és fer el joc als constructors. Això vol dir que s'ha entrat en un període de complicitats tèrboles, que en aquest país només s'havien detectat en els anys més negres de govern Matas. No estranya que el desencant ara transiti sense obstacles tots els territoris per on havia arrelat la bona fe. (Guillem Frontera - Diari de Balears)


Els errors de Jaume Carbonero



Els veïns d'Eivissa porten flors a l'eficient tècnic Margalida Lliteras, cessada de forma burocràtica i dictatorial per Jaume Carbonero. Més de quatre-cents veïns signaren cartes de suport a Margalida Lliteras. Els errors de Jaume Carbonero perjudicaren greument les possibilitats electorals del Pacte a Eivissa.

Els errors i desastres del conseller d´Habitatge, Jaume Carbonero, provant que el govern aprovi una Llei de l´Habitatge que permeti edificar en sòl rústic torna, com en l´anterior Pacte de Progrés, posar en perill l´executiu progressista i les perspectives electorals de les forces d´esquerra a les Illes.

Una mesura que vol ser presentada com a “avançada política social” però que és fortament criticada pel GOB i amplis sectors del Bloc i forces d´esquerra que donen suport a l´actual Pacte de governabilitat. La destrucció de més sòl rústic en la coneguda línia de consum il·limitat de recursos i territori que seguia el PP fins ara mateix, és inadmissible i ningú creu en els “efectes col·laterals positius” de la llei proposada. Molt encertadament, el Bloc i el GOB han ofert altres possibilitats i parlen de la rehabilitació de pisos antics i de no augmentar els creixements previstos a les directrius d´ordenació del territori. Miquel Àngel Llauger ja havia dit que la destrucció de sòl rústic havia de ser el “darrer recurs” per a promocionar la construcció de cases a baix preu. El Bloc, que ha posat i posa emperòs al projecte del conflictiu conseller, insisteix en la rehabilitació d´habitatges ja construïts i per impulsar la sortida al mercat de pisos que estan buits. Tot abans que continuar amb la política depredadora del PP que vol continuar Jaume Carbonero.

Però els continuats errors de Carbonero posant sempre en una difícil situació les forces progressistes illenques, l´autoritarisme demostrat en l´anterior Pacte de Progrés, la manca de la més mínima autocrítica, la persistència en els errors, fan que Jaume Carbonero sigui sempre un problema que posa en perill tots els esforços dels sectors que donam suport crític al govern.

Fem una mica d´història. Fa uns anys Jaume Carbonero, fent costat als sectors més reaccionaris del neoestalinisme illenc i afins –Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Alberto Saoner, Bernat Riutord, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Salvador Bastida...--, signava pamflets plens de calúmnies i tergiversacions contra aquells que volíem per servar la memòria històrica de l´esquerra revolucionària de les Illes. Encegat pel dogmatisme i el sectarisme, Jaume Carbonero s´atrevia a dir, i ho signava sense cap mena de vergonya, que els partits comunistes i de l´esquerra revolucionària que no eren de tendència carrillista “feien el joc al franquisme policíac”. Quina podridura i quina manca d´ètica! Una vergonya, tot plegat, aquestes falses afirmacions. I tot era per embrutar la memòria de lluita per la llibertat de centenars i centenars d´antifeixistes que no tenien res a veure amb el neoestalinisme carrillista i que havien lluitant contra Franco en la LCR, l´OEC, el PTE, BR, MCI, el POR o qualsevol grup alternatiu republicà conseqüent, independentista o de simple tendència cristiana anticapitalista.

Aquest tèrbol personatge capaç de signat públicament aquestes mentides i brutors inclassificables va contribuir a la derrota del primer Pacte de Progrés a conseqüència dels seus nombrosos errors quan era al capdavant de la Direcció general de d´Habitatge.

Cap a l´any 2001 Jaume Carbonero va fer dimitir de forma inexplicable la directora de l´Institut Balear de l´Habitatge d´Eivissa (IBAVI), l´eficient funcionària Margalida Lliteras. Record les manifestacions de suport a Margalida Lliteras, les cartes de suport de prop de quatre-centes persones agraïdes per la tasca feta per la funcionària cessada per Carbonero. Recordem, per a valorar el cost dels errors de Carbonero, que a Eivissa les forces progressistes podien perdre les eleccions per pocs vots, La prepotència i els errors de Jaume Carbonero posaven en perill tot el que tan costosament ens havia costat mantenir amb el nostre suport crític al Pacte de Progrés. Ho vaig escriure en nombrosos articles advertint el president Antich el perill que significava el manteniment d´un home capaç de cometre tantes bestieses polítiques. Tothom sabia que, a Eivissa i Formentera un diputat pot sortir només amb una diferència de vuitanta vots. Tots ens demanàvem els motius de la fatal persistència en llocs de direcció d´un personatge que, objectivament, volgués o no, feia el joc a la dreta. Vist el perill que s´apropava, nombroses personalitats feren sentir la veu per tal de fer entendre al president Antich els errors de Jaume Carbonero: hi hagué intervencions de Pilar Costa, de Xisco Tarrés, de Joan Buades, de centenars i centenars de veïns de les barriades de Cas Serres, Santa Margalida, Can Mises, indicant el perill que per al progressisme illenc significava l´actitud infantil i mancada de visió política de Jaume Carbonero.

Ara ens tornam a trobar amb un problema semblant o pitjor, un de nou creat altra volta per Jaume Carbonero. El GOB ja ha advertit al govern que aquest projecte podria significar la construcció de cinc mil habitatges nous en sòl rústic, amb un augment de prop de cinc centes hectàrees respecte a les previstes pel Pla Territorial de Mallorca. Macià Blázquez demana a les autoritats progressistes que reflexionin en el sentit que mai un govern progressista pot ser còmplice de la destrucció de més territori. Continuar amb la política summament destructiva de recursos i territori que inicià el PP no té sentit, i a part de crear confusió entre l´electorat progressista, farà augmentar el desencís i contribuirà a portar més i més gent cap a l´abstenció. Tribuna Mallorca, fent-se ressò del rebuig públic del degà del Col·legi d´Arquitectes a la proposta de Carbonero, deia: “El Col·legi d´Arquitectes s´afegeix d´aquesta manera als posicionaments del Bloc, del GOB i del PP (en aquest cas, marcadament oportunista). Carbonero encara és a temps de rectificar una mesura que posa en perill el model econòmic i paisatgístic mallorquí”.

Guillem Frontera encertava a les totes quan deia en un recent article, tot parlant precisament d´aquesta nova destrucció del nostre territori i de la proposta de Carbonero: “En decisions d'aquesta naturalesa es manifesta la desorientació i la desorganització d'un govern que ha perdut el nord de les seves promeses i el contacte amb les sensibilitats que li permeten governar. La seva incapacitat per invertir la dinàmica de consum/destrucció de territori ens és presentada com a mostra d'un pragmatisme que allunyaria aquest govern de l'aventurisme (???) de l'anterior Pacte de Progrés. Fa la impressió que alguns membres conspicus de l'actual executiu han arribat a creure's i a interioritzar la imatge que d'aquell govern de progrés ha volgut fixar la dreta en la memòria de la gent. I que, per tant, actuen ara amb ‘pragmatisme’ -quines misèries, deu meu, quina tristor. Sempre tendran qui expliqui ‘en positiu’ les seves desercions -si és menester, amb una agressivitat rabiosa. Fins i tot n'hi ha que insinuen interessos bords en l'actitud d'aquells que se situen en línia per a la defensa del territori. S'ha suggerit que defensar el territori és fer el joc als constructors. Això vol dir que s'ha entrat en un període de complicitats tèrboles, que en aquest país només s'havien detectat en els anys més negres de govern Matas. No estranya que el desencant ara transiti sense obstacles tots els territoris per on havia arrelat la bona fe”.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Memòria històrica del primer Pacte de Progrés

Comentaris

  1. El pont sobre el riu Kwai

    El pont sobre el riu Kwai

    El coronel anglès Nicholson, presoner en un camp de concentració japonès, ofuscat per tal d'aixecar la moral de la seva tropa, facilita la construcció que li ordenen els seus enemics japonesos d'un pont sobre el riu Kwai. Quan altres components del seu exèrcit estan a punt d'assolir l'objectiu de tomar-lo, el coronel anglès intenta impedir-ho fins que finalment entra en raó i col·labora, amb la pròpia vida, en la destrucció del pont.

    El Pla de Carreteres de Mallorca, dissenyat per el PP i UM en la passada legislatura, va ser un més d'aquella esbojarrada pretensió de convertir l'illa en un enorme parc temàtic per a ús i benefici de quatre espavilats. La intenció d'aquella mena d'orgia constructora era clara: entre tantes autopistes, macro-hospitals, parcs temàtics i urbanitzacions a tot arreu, era més bo de fer amagar el robatori, la corrupció. Però no només era aquesta la intenció d'aquell coalició PP-UM, ho feien perquè hi creuen en aquest progrés suïcida per a l'illa de Mallorca i de rebot per el planeta. Què els importa la pagesia, els espais naturals, la biodiversitat, els pobles petits i la seva gent, el paisatge, la tranquil·litat, la qualitat de vida basada en el poc renou i la lentitud, el futur que es trobaran el qui ens han d'esdevenir, potser els seus nets.... No, el seu projecte és pensant tan sols en avui, a tota pressa, aviat, talment com anar amb cotxe a cent vint per hora tant com s'hi pugui circular. Per arribar a on? A fer què?

    A la passada legislatura, els partits d'esquerra i, diguem-ne, ecologistes, PSOE, PSM, EU, Els Verds, ERC... basaren gran part de l'oposició contra aquest mateix Pla de Carreteres,amb la punt de llança sobre l'autopista Inca – Manacor. Ja llavors sabíem que al PSOE no li feia tant de mal la construcció d'autopistes i megaprojectes, però i els altres?

    Els altres s'assemblen al pobre coronel Nicholson, presoners d'UM i PSOE, intentant mantenir la cadira i la tropa. Reaccionaran com ho va fer el coronel anglès en el darrer moment? O en cas contrari què hauran aconseguit? Aprovar el Pla de Carreteres d'UM i PP que per molt guapo que ens vulguin fer creure que ho han deixat, com el bell pont sobre el riu Kwai, només servirà per facilitar asfaltar i destrossar més Mallorca.

    Joan Vicenç Lillo i Colomar

    Web Ixent | 04/12/2009, 17:11
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS