Administrar

Els sindicats contra Josep M. Carbonero - Història del primer Pacte de Progrés

pobler | 17 Novembre, 2009 07:42 | facebook.com

...un Govern progressista no pot tancar els ulls ni tapar-se les orelles davant les mobilitzacions populars i sindicals, davant d'allò que comporta la presència del doctor Carbonero al front de la direcció del Complex Sanitari. I més quan les protestes i suggeriments de millora de la nostra sanitat pública provenen de forma majoritària des d'àmbits de la mateixa esquerra política. Tots els collectius que hem consultat (sindicats, partits polítics, professionals de la sanitat mallorquina) coincideixen en la necessitat urgent que es promogui la celebració d'una reunió dels màxims representats de les tres conselleries més directament implicades en el conflicte sanitari: Aina Salom (Sanitat), Fernanda Caro (Benestar Social) i Eberhard Grosske (Treball) per tal d'estudiar amb urgència la dimissió del Dr. Carbonero de la direcció de GESMA". (Miquel López Crespí)


Els sindicats contra Josep M. Carbonero

La lluita per salvar el Pacte de Progrés (Història del primer Pacte de Progrés – Març de 2002)

>La crisi és greu i un Govern progressista no pot tancar els ulls ni tapar-se les orelles davant les mobilitzacions populars i sindicals, davant d'allò que comporta la presència del doctor Carbonero al front de la direcció del Complex Sanitari. I més quan les protestes i suggeriments de millora de la nostra sanitat pública provenen de forma majoritària des d'àmbits de la mateixa esquerra política. Tots els collectius que hem consultat (sindicats, partits polítics, professionals de la sanitat mallorquina) coincideixen en la necessitat urgent que es promogui la celebració d'una reunió dels màxims representats de les tres conselleries més directament implicades en el conflicte sanitari: Aina Salom (Sanitat), Fernanda Caro (Benestar Social) i Eberhard Grosske (Treball) per tal d'estudiar amb urgència la dimissió del Dr. Carbonero de la direcció de GESMA". (Miquel López Crespí)


Els sindicats i les assemblees de treballadors del Complex Hospitalari de Mallorca (hospitals Joan March, Psiquiàtric i General) demanen d'ençà fa setmanes la dimissió de Josep M. Carbonero a conseqüència de (paraules textuals dels sindicats): "su ineficacia en la gestión y por sus métodos dictatoriales". Hi ha constants mobilitzacions enmig del carrer, piquets de treballadors de la sanitat amb pancartes a les portes dels hospitals de Mallorca. Els empleats de la sanitat volen que el Govern Balear escolti les seves peticions. Reivindicacions que són la punta de l'iceberg que palesen la situació crítica que està travessant l'atenció psiquiàtrica -entre moltes altres problemàtiques sanitàries- gestionada per GESMA.

La majoria de sectors socials que demanen la dimissió de Carbonero són precisament la base electoral del Pacte i de la mateixa Esquerra Unida (que va ser la que el designà per aquest càrrec). De voler avançar de forma segura vers les properes eleccions (mantenint i augmentant el vot d'esquerres), és necessari i urgent que el Govern del president Antich escolti el clam generalitzat de la nostra societat i actuï en conseqüència.

Amb la seva actuació prepotent el senyor Carbonero només està aconseguint destrossar les poques iniciatives renovadores que s'havien pogut iniciar en el Psiquiàtric, ara fa una desena d'anys, i que tan bons resultats havien assolit. En opinió de metges i infermeres, els bons resultats terapèutics començaven a fer-se palesos quan s'hi va fer present el doctor Josep M. Carbonero, com a resultat de l'acord programàtic del Pacte de Progrés que destinava a l'àrea de GESMA, a Esquerra Unida. A part dels mateixos professionals de l'hospital -completament desencisats pel que s'ha esdevingut en aquests anys de mala gestió-, sectors que es reconeixen d'EU també se senten totalment decebuts.

Cada dia hi ha manifestacions demanant la dimissió del director de Psiquiàtric. Ara mateix (el 18-III-O2) han estat els treballadors de Son Dureta que han donat suport a una crida feta per CC.OO. i CSIF demanant, a més de la dimissió de Carbonero, la dels consellers Aina Salom i Eberhard Grosske per no ser sensibles a les peticions dels treballadors i treballadores de la nostra comunitat autònoma.

El doctor Carbonero, que no és psiquiatra ni té la més mínima experiència en el tractament de malalts mentals, és nomenat a dit director. Això no hauria de representar cap obstacle per a una bona gestió. Però per acomplir aquest requisit el director hauria de disposar d'un bon equip de collaboradors, amb professionals especialitzats que suplissin les seves mancances. Però aquest equip de suport és inexistent i ha agreujat encara més la situació del psiquiàtric.

El Pacte de Progrés en sortirà molt perjudicat (electoralment i moralment!) de mantenir un mal gestor rebutjat pels sindicats de totes les tendències i per nombrosos collectius de professionals de la sanitat.

Com explicava recentment el militant del PSM i destacat sindicalista Miquel Bauçà, fent una crida a la reflexió: "Tan sols voldria fer una observació al president Antich i és que el monopoli d'una política progressista no la tenen tan sols alguns partits polítics; els sindicats i alguns collectius també i tenen alguna cosa a dir".

Dilluns dia 18 de març del 2002, un grup de quaranta professionals de la salut mental, davant el desgavell de GESMA, s'adrecen a l'opinió pública explicant els greus problemes del seu sector "davant les reiterades negatives de part de l'actual directiva de GESMA per solucionar tècnicament els problemes que es van acumulant i establir els camins apropiats per a resoldre's. En aquestes condicions, ens preocupa que la Reforma en Salut Mental no es realitzi amb unes mínimes garanties de qualitat que realment millori l'atenció als pacients i les seves famílies".

La crisi és greu i un Govern progressista no pot tancar els ulls ni tapar-se les orelles davant les mobilitzacions populars i sindicals, davant d'allò que comporta la presència del doctor Carbonero al front de la direcció del Complex Sanitari. I més quan les protestes i suggeriments de millora de la nostra sanitat pública provenen de forma majoritària des d'àmbits de la mateixa esquerra política. Tots els collectius que hem consultat (sindicats, partits polítics, professionals de la sanitat mallorquina) coincideixen en la necessitat urgent que es promogui la celebració d'una reunió dels màxims representats de les tres conselleries més directament implicades en el conflicte sanitari: Aina Salom (Sanitat), Fernanda Caro (Benestar Social) i Eberhard Grosske (Treball) per tal d'estudiar amb urgència la dimissió del Dr. Carbonero de la direcció de GESMA.

Els sectors progressistes abans esmentats (que són la base i el fonament que han ajudat a assolir el poder als partits del Pacte) pensen que s'està jugant massa amb el manteniment de Carbonero al front d'aquests organismes, fins a finals de la legislatura; tant pel que fa al nombrós i valuós personal professional que treballa al Psiquiàtric, com pel que respecta a les persones malaltes que hi han de ser ateses. També seria lògic, en una dinàmica sanitària progressista, dissoldre d'una vegada per totes GESMA (que no s'esperi a fer-ho dins la propera legislatura) i que el Psiquiàtric i la resta de centres sanitaris mallorquins adscrits a GESMA passin a ser gestionats directament per l'IB-SALUT.

El Complex Sanitari, tots els seus sectors progressistes i professionals s'han alçat contra la incompetència d'un personatge cec davant les exigències de la majoria de la nostra societat, dels collectius que donen suport al Pacte. Aquest tarannà autoritari -definit com a reaccionari en assemblees pels propis treballadors de la Sanitat- perjudicarà electoralment, no solament al Govern del president Antich, sinó a la mateixa Esquerra Unida com a responsable d'haver-lo situat com a director.

La substitució del Dr. Carbonero esdevé avui una necessitat política urgent i imprescindible per a poder consolidar el Pacte de Progrés de l'actual erosió que pateix. Però aquesta necessària dimissió no basta per anar avançant en la resolució dels nostres problemes sanitaris. Cal insistir en la necessitat d'arrancar amb les noves competències assumides, assenyalant-li la salut mental com un dels graons fonamentals i específics dins l'organigrama sanitari illenc. Sinó es fa ara, existeix el risc de no fer-ho mai. I, d'aquesta manera, l'atenció psiquiàtrica continuarà essent un trist afegitó a la resta d'especialitats mèdiques. Davant el fet que l'atenció pública a la salut mental ha estat tan deficient -i amb el doctor Carbonero ha caigut en els límits més baixos que hom podia imaginar-, es fa precís contraposar-hi la implantació d'una Direcció General de Salut Mental, relacionada directament amb la Conselleria, com s'ha fet en altres comunitats autònomes donant molt bons resultats. El Consell de Govern té la paraula.

Miquel López Crespí/p>

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Comentaris

  1. ...I la història es repeteix

    Escric aquest comentari aquí, però l'hauria pogut afegir a l'article anterior, de la mateixa manera que ho comentava fa uns dies: és increïble constatar com els errors del pacte de progrés anterior són gairebé calcats als del govern d'entesa... Progressista? Actual.

    Fa mal veure com aquests articles continuen tenint vigència set anys després amb un govern format per uns partits polítics que, suposadament, haurien hagut d'aprendre dels seus errors.

    Vela | 18/11/2009, 12:27
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS