Administrar

TERNELLES, BIEL VICENS I ROSA PARKS (RESPOSTA A ANTONI ALORDA) - Una carta de Martí Canyelles

pobler | 25 Octubre, 2009 19:44 | facebook.com

Ternelles, Rosa Parks i Biel Vicens (resposta a M. Vallés)


tonialorda (DIARI DE MALLORCA 21-10-09)


Ternelles és un camí públic. Documents n'hi ha set catefes, basti dir que el propi ajuntament de Pollença ha declarat que és un camí públic.

Tanmateix, està tancat sense permís municipal.

Quan l'ajuntament al·legava que era privat, però amb servitud de pas públic, va establir una limitació de pas en el Pla General d'Urbanisme. La fórmula era pintoresca, però es podia entendre com un avanç. En tot cas, el PGOU no dóna ni lleva titularitats dominicals, i resulta estranya una limitació urbanística de 20 persones/dia justificada en valors ambientals, d'una duresa incomprensible, molt superior a d'altres indrets amb proteccions formals molt superiors.

Per cert, mai s'ha regulat la manera d'exercir aquesta servitud limitada, ningú sabia com sol·licitar anar al Castell del Rei ni com es comproven els límits. En tot cas, insistesc, era una regulació pel supòsit de camí privat, no de camí públic, que és el que és. Davant això, un grapat de ciutadans valents i gelosos dels seus drets, ecologistes que estimen la muntanya i el país, s'organitzaren per exigir que el camí públic fos tractat com a camí públic. No tenien cap interès en fer una excursió plegats, tots ells saben anar d'excursió totsols o amb els seus esbarts, i moltes coses per fer... però no poden consentir una situació injusta i la passivitat de l'autoritat municipal.

L'any passat pujàrem a Ternelles. Trobàrem una barrera enmig del camí i agents forestals que ens digueren que no podíem passar. La situació era incomprensible. Absurda. Insultant. Però ho acatàrem amb el ferm compromís de remoure aquella situació. Enguany, el permís es va demanar fa dos mesos. L'autoritat ambiental (Grimalt, UM) va autoritzar la marxa, com s'havia mig compromès, però, el darrer dia, l'ajuntament es va despenjar amb la limitació de les vint persones, sense aplicar la previsió específica per a grups organitzats que també contempla la regulació municipal, per què? Hi té res a veure les pressions dels darrers dies?

La Plataforma es va trobar amb la tesitura d'anul·lar l'excursió reivindicativa, sense haver aconseguit l'objectiu de normalitzar el pas (amb les restriccions ambientals que fossin raonables), i amb la clara sensació d'una motivació espúria, o plantar cara i entendre que la comunicació de batlia era il·legal i extemporània. Decidiren convocar. No em toca a mi entrar en el debat jurídic, però la justícia de la reivindicació em sembla incontestable.

I me n'hi vaig anar. Pel camí, vaig trobar una barrera il·legal que tanca un camí públic i, com que no té cap botador per als vianants, vaig aprofitar unes escales que va aportar l'organització i vaig botar. El Batle sap on trobar-me. N'accept totes les conseqüències, si em demanau si estic empegueït de res, vos hauré de confessar que sí... del tristíssim paper del Batle de Pollença. L'any 1952 Rosa Louise Parks es va asseure en un seient de bus reservat a gent de raça blanca. Era negra i li estava prohibit. No es va aixecar. Va ser detinguda, empresonada i condemnada a una multa de 14 dòlars. Aquell gest va sacsejar el país i va fer més que mil proclames benintencionades. Déu beneeixi Rosa Parks. Diu avui Matias Vallés (entre altres) que el gest de Parks és un gest magnífic i l'honora, però Obama no el podria fer de cap manera. Idò jo dic que si Obama hagués intentat canviar aquella normativa i, per motius competencials (perquè és competència municipal o federal), o perquè el Congrés no li aprova, o pel que sigui, no l'ha pogut canviar; el millor que pot fer és asseure's en el bus devora Rosa Parks i deixar-se detenir, empresonar i multar amb ella. Mai se m'ocorraria demanar-li la dimissió per aquest gest. Són els gestos que a mi em reconcilien amb la política.

Biel Vicens sap que són més importants aquests gestos per canviar un statu quo petrificat que mantenir o deixar un càrrec del Govern. Estic orgullós de militar a un partit que té a Biel Vicens formant part del Govern. Déu beneeixi Biel Vicens. Més diré, l'actitud dels qui qüestionen Vicens, és el que mantén perpètuament banyades les ales d'aquest país nostre.


TERNELLES, BIEL VICENS I ROSA PARKS (RESPOSTA A ANTONI ALORDA)


Som una de les cinc-centes persones que vàrem saltar la barrera de Ternelles. Me vaig alegrar de veure que hi era Gabriel Vicens i altra gent del PSM, com després he sabut pels diaris. Érem cinc-centes persones, però el protagonisme mediàtic ha estat per Gabriel Vicens i el regidor destituït de Pollença. Se que vosaltres no en teniu la culpa de llevar el vertader protagonisme als ciutadans i sobretot a l’Associació Pro-Camins Oberts, GADMA, etc. Ho expliques bastant bé al teu article. Són coses de la premsa.

El que em sembla un poc exagerat és comparar el gest de Vicenç amb el de Rosa Parks. Primer per la desproporció històrica, evident, però sobretot pel diferent significat. El gest de Rosa Parks va desencadenar grans mobilitzacions: un boicot d’un any de durada als autobusos d’Alabama, que els va portar gairebé a la ruïna (la majoria de passatgers eren negres) i va culminar amb la Gran Marxa de Washington amb Martin Luther King al davant i el memorable discurs “I have a dream”. El gest de Rosa Parks s’insereix doncs en una dinàmica històrica, mentre que molt me tem que el de Biel Vicens és sols això, un gest.

De gestos semblants des del PP també n’hem vist aquests dies, a favor d’exhumar les fosses de la Guerra Civil o de retirar les esmenes a favor del camp de golf i projectes urbanístics de Campos. Per això me preocupa sobretot que no sigui qualque cosa més que un gest: una cortina de fum. Igual que el cessament del regidor de Pollença o els de Campos. Una cortina de fum que no ens deixa veure el vertader tema crucial: l’aprovació definitiva del Pla de Carreteres de Mallorca prevista pel novembre. Una de les condicions, pel que sembla, que va posar UM per recompondre el Pacte. Me preocupa que el PSM doni suport a aquest Pla, per tot el que suposa: perquè és la sentència de mort pel territori mallorquí, de la diversitat de pobles petits i del paisatge de l’interior i de la i de la costa, de l’agricultura del Pla de Mallorca que encara queda. Sé que contestareu que heu presentat esmenes. Que sense la feina del PSM seria pitjor, que s’han aconseguit algunes coses.....

A jo també m’agrada la història. Posats a fer comparacions, jo identific els mallorquins amb el gest de Tomàs More. Tomàs More va ésser un polític i escriptor britànic del segle XVI, canceller i amic personal del rei Enric VIII, el que es va casar tantes vegades i que va provocar el cisme anglicà amb l’excusa de que el Papa de Roma no autoritzava el seu divorci.

Tomàs More va escriure un llibret, “Utopia”, on descrivia per primera vegada una societat imaginada igualitària, sense rics ni pobres ni explotació de l’home per l’home i que va inspirar les idees socialistes dels segles XIX i XX.

Per la seva oposició a la política del rei, More va ésser condemnat a morir esquarterat. Mentre esperava la seva execució a la Torre de Londres, se va presentar un missatger dient que el rei, en un gest magnànim i en atenció a l’antiga amistat que els havia unit, li commutava la penosa mort d’esquarterament en públic per la decapitació, molt més ràpida. Compten les cròniques que Tomàs More va dir al missatger: “Que Déu alliberi els meus fills d’amistats com aquesta”

Toni: la responsabilitat que anau a assumir és molt gran. Molts esperam que el gest de Ternelles, com el de Rosa Parks sigui només el començament d’una autèntica política de protecció del territori i que el següent pas serà rompre l’actual Pla de Carreteres. I si vosaltres voleu, podeu.

Martí Canyelles

Enviat per Martí Canyelles (25-X-09)


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS