Administrar

Els atacs contra Biel Barceló i contra el PSM

pobler | 17 Octubre, 2009 09:15 | facebook.com

Biel Barceló i el PSM han estat en tot moment seriosos i responsables amb uns socis, la socialdemocràcia espanyola i el regionalisme mallorquí, que feien el repartiment de conselleries quasi sense comptar amb ells. Qui pot negar la voluntat de Biel Barceló i del PSM de voler acabar amb l´hegemonia de la dreta a les Illes? Quan el PSM ha demanat el que li corresponia, tant per nombre de vots com pel nombre de diputats, ha estat perquè l’avarícia de PSOE i UM se sortia de mare fins a límits inconcebibles. Un egoisme que humiliava de tal manera els dirigents, militants i electors de l´esquerra nacionalista que, tothom ho pot entendre perfectament, obligava a alçar la veu per a exigir el que era just i necessari per a consolidar el pacte progressista. (Miquel López Crespí)


En lloc de comprendre l´aportació del PSM a la unitat progressista i a la victòria damunt el PP, aquests “amics” s´han dedicat, com de costum d´ençà fa trenta anys, a insultar, a dir que el PSM contribuïa a crear “clima d´inestabilitat” a conseqüència dels prejudicis, fòbies irracionals, complexos i neuròtiques bregues polítiques dels nacionalistes. Altres, més cínics i barroers encara, s´atrevien a escriure que UM i PSOE “havien donat massa peixet” al PSM. Com si Biel Barceló i els altres membres del Bloc haguessin de ser uns simples convidats de pedra als quals els donava una almoina per tal que fessin bondat i callassin. Els més espanyolistes de la colla de demonitzadors, els han dit “adolescentes gimoteadores de la tercera edad” i el company Biel Barceló ha estat qualificat de “títere de los druidas petrificados que hundieron sus siglas”. Redéu, quins “amics”, que tenim! Com deuen ser els enemics, si els “nostres” ens tracten amb aquesta brutalitat! (Miquel López Crespí)


Els atacs contra Biel Barceló i contra el PSM (un article de juliol de 2007)



Aquests dies el PSM ha tornat a rebre, i fort!, per part d´alguns publicistes que diuen ser progressistes. Els atacs contra el PSM formen part del “normal” paisatge quotidià, del conegut autoodi nostrat. És una història prou coneguda: d´ençà els anys de la transició, quan determinats sectors de l´esquerra institucional espanyola criminalitzaven el nacionalisme d´esquerra perquè aquest volia una constitució autènticament democràtica, el panorama no ha canviat gens ni mica. Aleshores, els servils que abandonaven la lluita per la república i l´autodeterminació blasmaven diàriament el PSM perquè aquest demanava l’abstenció davant el referèndum constitucional. Sebastià Serra, un dels caps visibles de l´organització, rebia els atacs de tots aquells que fugien a recer del PSOE. La direcció del PSM era atacada com a responsable, afirmaven, de “dividir l´esquerra” per no voler ser deglutits pel partit de Felipe González i Alfonso Guerra. Al PCE de Santiago Carrillo tampoc no li agradava veure l´enfortiment d´un partit que, a part de recordar l´abandonament de la lluita republicana i nacionalista dels neoestalinistes, criticava la signatura dels antipopulars Pactes de la Moncloa.

Després vengueren les demonitzacions perquè el PSM lluitava per sortir de l´OTAN, quan el PSOE varià la seva postura i, de dir d´”entrada, no”, va acabar defensant allò tan conegut “d’entrada, sí”. Sempre són el mateix, tots aquests atacs, en teoria provinents de fileres “amigues”. Una de les darreres campanyes contra el PSM s´esdevengué en les setmanes de la signatura del primer Pacte de Progrés, quan Francesc Antich i Maria Antònia Munar, completament d´acord en la tasca de marginar els nacionalistes d´esquerra, volien excloure l´organització, que en aquell temps dirigia Mateu Morro i Pere Sampol, de la gestió del Consell Insular de Mallorca. Si consultam les hemeroteques podren comprovar la quantitat i la “qualitat” dels insults, desqualificacions i tèrbols advertiments que aquests sectors “amics” bastien cada dia.

Ara, amb el segon Pacte de Progrés, s´ha esdevengut més del mateix. No res d´especial, per entendre'ns. Idèntiques campanyes rebentistes i d´intoxicació per provar de fer veure al votant progressista que els nacionalistes d´esquerra continuen navegant per la follia, la immaduresa, l´infantilisme polític més forassenyat. Ningú no felicitava Biel Barceló i la direcció del PSM per haver aconseguit, juntament amb els altres membres del Bloc, unificar esforços, resistir l´onada del bipartidisme regnant i, amb els diputats obtenguts, acabar amb la majoria del PP a les Illes. El Bloc ha estat decisiu a l´hora d´impedir que el PP revalidàs la majoria absoluta. I aconseguir-ho sense disposar dels mitjans i del suport mediàtic amb què comptaven PSOE i UM, és un dels grans mèrits de les forces coaligades en el Bloc.

Biel Barceló i el PSM han estat en tot moment seriosos i responsables amb uns socis, la socialdemocràcia espanyola i el regionalisme mallorquí, que feien el repartiment de conselleries quasi sense comptar amb ells. Qui pot negar la voluntat de Biel Barceló i del PSM de voler acabar amb l´hegemonia de la dreta a les Illes? Quan el PSM ha demanat el que li corresponia, tant per nombre de vots com pel nombre de diputats, ha estat perquè l’avarícia de PSOE i UM se sortia de mare fins a límits inconcebibles. Un egoisme que humiliava de tal manera els dirigents, militants i electors de l´esquerra nacionalista que, tothom ho pot entendre perfectament, obligava a alçar la veu per a exigir el que era just i necessari per a consolidar el pacte progressista. Crec sincerament que el paper de Biel Barceló ha estat summament important per a concretar el Bloc, la força que ha estat decisiva per a foragitar el PP de les principals institucions de les Illes. Biel Barceló es trobava en una situació prou complicada quan patí l´escisió del partit, amb la marxa dels militants que formaren Entesa per Mallorca. El PSM s´enfrontava en aquest complicat envit electoral sense el suport dels principals dirigents, amb la desaparició de la primera línia d´acció política d´homes i domes com Mateu Morro, Sebastià Serra, Bàrbara Bujosa, Pere Muñoz, Pere Sampol, Mateu Crespí, Jaume Samsó, Josep Gomila i tants d´altres. El camí que hi havia pel davant era tèrbol i obscur. Enmig de tots aquests problemes, la crisi més creu patida mai pel nacionalisme d´esquerra, Biel Barceló va saber anar unificant el que restava de partit, consolidant les agrupacions que restaven alhora que, en una tasca prou complicada per les reticències d´ERC, anava concretant el Bloc.

Per quins motius determinats gasetillers no volen reconèixer la immensa tasca realitzada pels nacionalistes d´esquerra? En lloc de comprendre l´aportació del PSM a la unitat progressista i a la victòria damunt el PP, aquests “amics” s´han dedicat, com de costum d´ençà fa trenta anys, a insultar, a dir que el PSM contribuïa a crear “clima d´inestabilitat” a conseqüència dels prejudicis, fòbies irracionals, complexos i neuròtiques bregues polítiques dels nacionalistes. Altres, més cínics i barroers encara, s´atrevien a escriure que UM i PSOE “havien donat massa peixet” al PSM. Com si Biel Barceló i els altres membres del Bloc haguessin de ser uns simples convidats de pedra als quals els donava una almoina per tal que fessin bondat i callassin. Els més espanyolistes de la colla de demonitzadors, els han dit “adolescentes gimoteadores de la tercera edad” i el company Biel Barceló ha estat qualificat de “títere de los druidas petrificados que hundieron sus siglas”. Redéu, quins “amics”, que tenim! Com deuen ser els enemics, si els “nostres” ens tracten amb aquesta brutalitat!

Biel, no els facis cas. Deixa que prediquin. Els sectors progressistes que hem donat i donam suport al Bloc pensam que s´ha fet una bona feina i que els objectius essencials del Bloc es van aconseguint a poc a poc.

Miquel López Crespí

Comentaris

  1. Coherència davant de tot!

    Gràcies per tan bon article, Miquel que permet recordar-nos una mica com han anat les coses.

    Magdalena | 17/10/2009, 15:04
  2. Endavant

    Bon article, molt encertat.

    El Bloc recupera energies que els seus simpatitzants trobavem baixes.

    Salut i república.

    Joan | 17/10/2009, 15:15
  3. Si es tracta d'acabar amb l'egemonia de la dreta...

    Benvolgut,
    Sense ànim de "negar la voluntat de Biel Barceló i del PSM de voler acabar amb l´hegemonia de la dreta a les Illes" ni, molt menys, d'incorporar-me al grup dels "espanyolistes de colla de demonitzadors", què vols que et digui, jo no estic d'acord amb alguna de les teves tesis.
    Per ventura m'equivoco de "post" i aquí no es tracta del que s'ha esdevingut aquests darrers quinze o vint dies i em dispòs a pixar fora de test.
    Però és que jo pens que s'ha deixat passar una oportunitat meravellosa per a pegar un cop fort als genolls de la dreta mallorquina, balear i espanyola, al menys a mitjan termini. Pitjor encara, s'ha posat en mans de la dreta més poder i més mitjans per a recuperar-se en bones condicions de les darreres grans travalades i cops judicials.
    He de dir que jo no he participat, ni d'enfora,ni en les negociacions durant aquesta darrera crisi institucional, ni en les negociacions pròpies del bloc, ni en negociacions o debats inexistents en el propi partit dins el Bloc del que som militant, Els Verds de Mallorca. Per tant, aquí no faré una acusació expressament a ningú ni a en Barceló, ni al PSM, ni al Bloc de res, perquè no la puc fer, no conec prou què ha passat ni com ha passat. Tampoc no domin en absolut què passa a ca'l Psib ni què ha passat en aquesta ocasió.
    Però.

    Amb un PP que no vol, en aquests moments, recuperar el governs de les principals institucions -crisi econòmica i el pati fet uns "zorros", en ambdós partits-, i davant d'una UM com a fora corda, donant uns espectacles que a qualsevol persona amb dos dits de seny posa els pèls de punta, en especial amb aquesta darrera (enèsima) crisi institucional del pacte de centre-centre-centre-esquerreta en què s'han superats a ells mateixos en desvergonya i barroerisme, era el moment de fer-los fora. Era el moment d'agreujar la crisi interna en què evidentment encara es troba -i el que lis queda. Un partit eminentment clientelista com aquest un militant, un càrrec o un afavorit- ho passaria pitjor encara sense poder nodrir la legió d'estómacs agraïts, la crisi no sabem a quin nivell podria haver arribat.
    Però no només no s'ha sabut pegar aquest cop -ja en duim moltes, d'oportunitats perdudes aquests dos anys, un es va acostumant. A jo el que em sap més greu és haver fet un tan graciós i generós gest democràtic de donar pas a la dreta al més important cogollo o nòdul o lo que li volgueu dir de poder, i en proporció a la representació del Consell. Aquí és on es decideixen les polítiques de veritat de gestió del territori, els interessos generals, les declaracions de béns, i tants d'altres temes que són els que donen, a la vegada, el poder, el retroalimenten. Aleartau que no es torni a xerrar de barbaritats com Son Baco aviat.
    Un hermosíssim gest de amabilitat i pulcritat democràtica en un moment de crisi institucional provocada per la dreta, UM i les seves provocacions més desvergonyides, indissimulades i agressives, que pens que ha estat completament fora de lloc i de temps. Abans s'hauria d'haver sortit de la institució -xerr del Bloc- que haver permès aquesta modificació reglamentària -som dels que pensen que, en les condicions en què es va configurar el Govern ("la socialdemocràcia espanyola i el regionalisme mallorquí, que feien el repartiment de conselleries quasi sense comptar amb ells"), el Bloc no hi hauria d'haver entrat-; aviat, més aviat que a mitjan termini, ens en penedirem tots i protestarem contra qui sap quina mesura o desmesura.

    Guillem Caldentey Crego | 17/10/2009, 16:48
  4. Ah!

    I salutacions ben cordials, eh!

    G. Caldentey | 17/10/2009, 16:51
  5. Torn a ser jo

    Vomit malament, i he detectat una sèrie d'errades que podrien dificultar la lectura d'això que he escrit a les 18:48. Corregeixo les més greus, i dusculpau les molèsties.

    El títol:
    Si es tracta d'acabar amb l'egemonia de la dreta...
    ha de dir:
    Si es tracta d'acabar amb l'hegemonia de la dreta...

    Al tercer paràgraf diu:
    Pitjor encara, s'ha posat en mans de la dreta més poder i més mitjans per a recuperar-se en bones condicions de les darreres grans travalades i cops judicials.
    ha de dir:
    Pitjor encara, s'ha posat en mans de la dreta més poder i més mitjans per a recuperar-se en bones condicions DESPRÉS de les darreres grans travElades i cops judicials.

    Cinquè paràgraf:
    Un partit eminentment clientelista com aquest un militant, un càrrec o un afavorit- ho passaria pitjor encara sense poder nodrir la legió d'estómacs agraïts, la crisi no sabem a quin nivell podria haver arribat.
    Ha de dir:
    Un partit eminentment clientelista com aquest -un militant, un càrrec o un afavorit- ho passaria pitjor encara sense poder nodrir la legió d'estómacs agraïts, la crisi no sabem a quin nivell podria haver arribat.

    Au, jastà.
    Gràcies per publicar els comentaris.
    Salutacions novament,

    G. Caldentey

    G. Caldentey | 17/10/2009, 17:23
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS