Administrar

Aina Calvo estudia què fer amb el monument al Baleares

pobler | 19 Juliol, 2009 16:59 | facebook.com

Cort dirigeix ara el seu objectiu cap al monument del creuer Baleares situat a la plaça de la Feixina, al barri de Santa Catalina. Una setmana després que l'Ajuntament de Palma decidís tomar l'obelisc dels Jinetes de Alcalá ubicat a la plaça de la Porta de Santa Catalina, la batlessa de Palma, Aina Calvo, assenyalà ahir que el següent pas serà aplicar la Llei de la memòria històrica al monòlit del creuer Baleares, situat a pocs metres del recent desaparegut obelisc. Aquest monument va ser inaugurat pel general Franco dia 16 de maig de 1947, amb la benedicció del bisbe de Mallorca.


Calvo estudia què fer amb el monument al Baleares


La batlessa diu que es fan informes per valorar com s’aplicarà, en el monòlit de la Feixina, la Llei de memòria històrica. Admet que, a diferència de l’obelisc, aquí sí que es parteix de “velles reivindicacions”


Laura Morral | 10/07/2009 | (dBalears)


Cort dirigeix ara el seu objectiu cap al monument del creuer Baleares situat a la plaça de la Feixina, al barri de Santa Catalina. Una setmana després que l'Ajuntament de Palma decidís tomar l'obelisc dels Jinetes de Alcalá ubicat a la plaça de la Porta de Santa Catalina, la batlessa de Palma, Aina Calvo, assenyalà ahir que el següent pas serà aplicar la Llei de la memòria històrica al monòlit del creuer Baleares, situat a pocs metres del recent desaparegut obelisc. Aquest monument va ser inaugurat pel general Franco dia 16 de maig de 1947, amb la benedicció del bisbe de Mallorca. Va ser construït amb els doblers d'una subscripció popular. La primera edil confirmà que Cort ja està elaborant els estudis tècnics pertinents per valorar de quina manera li aplicarà la llei -contextualitzant el monument o bé enderrocant-lo. Sense concretar el contingut d'aquests informes ni fer cap afirmació clara, la batlessa tampoc no descartà la possibilitat que es llevi d'enmig aquest monument.

Entre altres coses perquè, segons argumentà, l'origen històric del monòlit de la Feixina ha estat conegut des de sempre per tots els ciutadans i, per tant, la demanda d'aplicar-hi la llei ja formava part d'una "vella reivindicació de l'Associació de la memòria històrica de Mallorca". En canvi, la mateixa batlessa afegí que l'aplicació de la llei a l'obelisc dels Jinetes de Alcalá de la plaça no formava part de cap demanda social, en un principi. No obstant això, i a mesura que s'anava descobrint l'origen d'aquell monòlit, erigit el 1941 per honorar el grup de colpistes de 1936, els veïns del Puig de Sant Pere i l'Associació de memòria històrica varen començar a reivindicar la necessitat de tomar-lo. Però a pesar de tenir constància d'aquesta idea, Calvo admeté que existeix una diferència entre la manera com se n'erigí un i altre. Per això, matisà que el Consistori no ha de passar per alt que el creuer Baleares va ser erigit amb els doblers d'una subscripció popular -d'aquelles de les quals se'n feren tantes per demostrar adhesió al règim dels sublevats, on tothom donava, sota la por de ser sospitós de desafecte.

En canvi, l'obelisc va ser alçat per ordre del batle franquista de l'època, Jorge Dezcallar, per retre homenatge a aquests oficials de la cavalleria armada. Fa dos anys, concretament el 18 de juliol de 2007, que l'Ajuntament de Palma anuncià la seva intenció de tapar la placa del monòlit franquista de la Feixina i substituir-la per una altra que s'adequàs als valors de la democràcia actual. D'aquesta manera es pretenia donar un nou context a tot el conjunt de la plaça i fer complir l'únic acord d'aquest estil que es va aprovar per ple en l'anterior govern del PP, a petició dels grups de l'oposició. Ara se n'elaboren els informes, però Cort no sap encara quin serà el final.


El creuer Baleares


El creuer Baleares va ser un dels millors vaixells de guerra a les ordres dels militars sublevats. Va ser fonat el 6 de març de 1938 a 60 milles del cap de Palos pels impactes de l'esquadra republicana. Desaparegueren 788 homes i se'n salvaren 469. Moltes víctimes eren de la tropa de marineria i entre elles hi havia al·lots reclutats del barri de Santa Catalina. Aquests darrers temps, el Baleares ha estat notícia per 2 motius: per novembre finà Antelm Morey, el darrer supervivent de la tragèdia. I fa unes setmanes fou retirada d'un carrer de Palma la placa amb el nom del jove mariner Moll Duniach i canviada pel de Teodor Úbeda.

Balears


Per la demolició del monument franquista al creuer Baleares



El problema plantejat en relació al nomenament com a fill il·lustre de Palma d´un dels principals promotors del monument al creuer Baleares, Josep Tous i Ferrer, i la possible conservació o demolició del monument franquista de sa Feixina, té molt a veure amb les renúncies i traïdes de la transició. No es pot entendre que encara hi hagi tants de carrers de Palma amb noms de destacats franquistes i monuments com el dels Caídos de Santa Maria del Camí o aquest, al creuer Baleares, si no entenem que aquesta trista realitat és producte de com es va fer la restauració borbònica, la famosa “transició”: un pacte sagrat, la “unión sagrada” li diuen alguns historiadors, entre els franquistes reciclats i l´esquerra oficial, és a dir, el neoestalinisme carrillista (PCE) i la socialdemocràcia espanyola (PSOE). Tenim el que tenim, inclòs el monument de sa Feixina, perquè l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial pactà amb els hereus de l’”Espanya eterna” la conservació de l´essencial del règim feixista: la unitat d´”Espanya”, el capitalisme i la monarquia. En el fons, a tots els professionals de la mixtificació, els vividors de la política, ja els anaren bé els pactes amb el franquisme reciclat. Alguns s´han fet rics, amb l´oblit de la memòria històrica, escarnit el record dels nostres morts, aquells i aquelles que moriren per la llibertat, per acabar amb la societat de classes.

Han hagut de passar trenta anys perquè els oportunistes que en el passat manaven estripar les banderes tricolors i renunciaven a la lluita republicana, just en comprovar que són a punt de l´extraparlamentarisme, ara els vegem apropar-se a les mogudes republicanes. S´apunten a les mogudes amb intenció de continuar controlant la desmemòria històrica que ells propiciaren. Ho dic en relació a molts dirigents provinents del neoestalinisme i la socialdemocràcia que no volen ampliar la lluita per a recuperar la memòria històrica a fets cabdals de la guerra civil com, per exemple, la persecució dels comunistes de tendència trotskista (POUM) i els anarquistes per part del PCE, o el fet de la revolució social antiburgesa que els historiadors situen entre juliol del trenta-sis i el maig del trenta-set, quan l´estalinisme l´esclafà amb la força de les armes.

Aquests tergiversadors de la història propers al neoestalinisme tampoc no volen qüestionar res de com va anar la transició, ja que, si aprofundissn en la reconstrucció dels fets esdevenguts amb els pactes amb el franquisme reciclat a mitjans dels anys setanta, quedaria a la vista de tothom la misèria de llur traïció a la memòria dels milers i milers d´antifeixistes morts i exiliats per haver lluitat per la llibertat.

El monument al creuer feixista Baleares és la demostració evident de com la transició va ser guanyada pels hereus del franquisme i els servils que acceptaren el preu pagat per llurs renúncies.

Que tenguem encara immensos monuments aixecats a major glòria dels “herois” del franquisme, cas del monument al Baleares, ens situa davant tasques democràtiques a realitzar. I no basta netejar de quaranta noms franquistes els carrers de Palma per a poder dir que som en vies d´una certa normalització democràtica. Si l´Ajuntament de Palma i altres ajuntaments de les Illes no es posen a la feina de demolició de totes les restes que puguin quedar del feixisme, de la memòria d´aquella tenebrosa època de tortures i assassinats; si no s´enderroca el monument al Baleares, la presència omnipotent la dictadura continuarà planant, sinistra, damunt les nostres vides.

El problema, com deia més amunt, no és de llevar solament el pollastre del monument, les frases que recordin el temps d´opressió i, per a tenir tothom content, col·locar una plaqueta a la “reconciliació”. Una plaqueta al costat de l´imponent monument a l´obra del Caudillo? No ens faceu riure, estimats membres de l´Ajuntament. Com molt bé explicava l´escriptor Llorenç Capellà en un recent article: “Tocant a la reconciliació? El senyor Grosske insisteix en la proposta de col·locar una placa que en dissimuli la condició de monument feixista. Ai, Mare de Déu! S'oblida, Grosske, que un monument no representa allò que diu la làpida, sinó allò que va expressar l'artista. I el monument de sa Feixina és allò que és: un homenatge rotund, clar i nítid al feixisme. Per entendre'ns, senyor Grosske: el Gernika no canviarà de significació si passa a anomenar-se Alcázar de Toledo. I encara que ens diguessin que Mauthausen és una església gòtica, sabríem que no deixa d'ésser un camp d'extermini. Dic tot això, perquè la remodelació en profunditat de sa Feixina formava part, amb Son Espases i altres coses que veurem com acaben, del compromís ètic de l'esquerra amb la ciutadania. Deixem-nos, per tant, d'escampar murta: que si la decisió de Son Espases és responsabilitat del Govern, que si la de sa Feixina ho és de Cort... Tots són pertot. I pertot hi ha els mateixos. L'electorat progressista comença a pensar que l'esquerra ocupa el poder, de tant en tant, per a gestionar durant quatre anys (únicament quatre!) el patrimoni de la dreta. I que la capacitat renovadora que se li atribueix, a l'esquerra, és, en bona part, llegenda. Pura llegenda, foc d'encenalls”.

Pensam com l´amic Llorenç Capellà. Qui es pensi que amb la ximpleria covarda de la plaqueta es combat una herència d´oprobi de més de quaranta anys va ben equivocat. Qui imagini que llevar el pollastre és retre un sentit homenatge als tres mil mallorquins i mallorquines assassinats pel feixisme, va ben errat de comptes. Els antifeixistes illencs, la gent que ha portat a coll la lluita per la memòria històrica quan tothom callava per a poder cobrar els bons sous que molts dirigents de l´esquerra oficial han xuclat en aquests darrers trenta anys, el que volem és acabar amb la prepotència del feixisme que significa tenir present a Palma aquest monument i tots els altres que hi resten. Si l´Ajuntament de Palma no és capaç d´acabar amb l´herència indignant de la victòria feixista a les nostres places i carrers voldrà dir que ajuntament continua enfeudat als poders fàctics de sempre, a la dreta hereva del franquisme.

La recuperació de la nostra memòria històrica no pot fer-se d´aquesta manera covarda, amb aquesta por als que guanyaren la guerra i reprimiren el poble durant dècades. La demolició del monument al Baleares seria la prova evident que, finalment, es comença a fer justícia a tots aquells homes i dones, les avantguardes populars dels anys vint i trenta, vilment assassinats pels feixistes.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)

Memòria cronòlogica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS