Administrar

Defensa de l'OCB (Obra Cultural Balear)

pobler | 31 Octubre, 2005 12:48 | facebook.com

Gran èxit de la Diada per la Llengua i l'Autogovern.
La Flama del Correllengua va ser transportada per 50.000 persones.
7.000 participants en la Cadena Humana.


Tots els mitjans de comunicació de les Illes destaquen l'èxit de la IX Diada per la Llengua i L'Autogovern que, com cada any, coordinava l'OCB. Diaris, ràdio i TV informaven d'aquesta gran demostració cívica i cultural que, en el que fa referència a la Flama del Correllengua, ha mobilitzat més de 50.000 persones i en la manifestació i cadena humana de dia 10 de maig a prop de set mil ciutadans i ciutadanes de tots els pobles de Mallorca (i d'altres que vengueren del Principat i les Illes germanes).

Diari de Balears, parlant de la intervenció d'Antoni Mir, president de l'OCB, deia: "Antoni Mir es mostrà 'satisfet' perquè ahir quedà demostrat que 'la llengua és important per a la gent'. El president de l'OCB recordà que el missatge d'ahir 'va dirigit a tots els candidats', perquè tot i que 'el Pacte de Progrés ha fet coses positives, no n'hi ha prou, en volem més'. Mir també llançà un missatge molt concret al Partit Popular (PP) i li demanà que 'en comptes de posar emperons a allò aconseguit fins ara ajudi a impulsar la llengua. Qualsevol altre plantejament té trampa".


Davant la Llotja, Guillem López Casasnovas va llegir el manifest de la IX Diada que contenia catorze reivindicacions exigint més autogovern, més mesures de normalització lingüística, més garanties legals pels cataloparlants, més presència a la TV i als mitjans de comunicació... Tots les "No n'hi ha prou!" foren secundats pel públic.


Dies abans d'aquesta grandiosa demostració popular en defensa del català i per l'autogovern, l'escriptor Miquel López Crespí havia publicat un manifest [diari El Mundo-El Día de Baleares]per ajudar l'èxit de convocatòria, especificant alguns dels problemes fonamentals i reptes que té la nostra supervivència com a poble. El manifest, que tengué una amplia difusió i acceptació entre els més diversos sectors de la nostra societat, deia:
"Molta gent es demana si, un quart de segle després de finida la dictadura, encara s'ha de lluitar pel que és evident (que diria Bertolt Brecht), és a dir, per a preservació d'una cultura i unes senyes d'identitat sempre amenaçades per determinats poders i partits aliens a la nostra història, als sentiments més profunds del nostre poble. Per la meva part pens que totes aquestes campanyes de mobilització i conscienciació ciutadana són extremament útils per a dinamitzar la societat civil, per a no adormir-se en la famosa 'delegació de poders' que comporta l'actual democràcia sorgida dels pactes amb el franquisme reciclat. Tot el que sigui actuar, participar en activitats cíviques, crítiques amb el poder (qualsevol poder i de qualsevol partit) és una medecina que rejoveneix sempre el poble al qual molts polítics professionals voldrien sempre adormit, dòcil i amnèsic.


'Però la situació de la llengua catalana, malgrat els avenços aconseguits, és prou greu per haver d'estar sempre alerta i vigilants amb els polítics que ens governen (i sovint ens malgovernen!). L'escriptor Enric Larreula, autor del llibre Dolor de llengua (Edicions 3 i 4), diu que el català 'està en procés avançat de substitució pel castellà' i, molt preocupat, assegura que 'hem perdut el món econòmic, el de la joventut, que és el més terrible, i hem perdut la capacitat d'integrar la gent que ve de fora'.


'El comunicat que ens convoca a la magna manifestació de dia 10 de maig reconeix que, a les Illes, el Pacte de Progrés, dins el camp de la preservació de la nostra llengua, ha representat un canvi positiu. Abans, amb el PP, s'aprovaven normatives, com el decret 100 d´ús del català a la funció pública, o el Decret de Mínims d'ensenyament en català que no s'aplicaven com pertocava a conseqüència que els que els havien d'aplicar no hi creien. Tot això ha mudat. La gestió del conseller d'Educació Damià Pons i del director general de Política Lingüística, Joan Melià, ha estat remarcable i s'han de reconèixer les coses positives que han fet. Ben cert que sense la tasca eficient d'aquests dos homes i el seu equip de collaboradors la reculada de l´ús social de la llengua catalana encara hauria estat més terrible.


'La Diada per la Llengua i l'Autogovern que convoca l'OCB hauria de ser, a uns dies de les eleccions, un punt d'inflexió important i molt necessari. Es tracta de fer arribar un clar missatge als nostres polítics i dir-los que no n'hi ha prou amb el que fan per servar la llengua, que la lluita per preservar les nostres senyes d'identitat requereix encara més esforços i més compromís militant.


'Malauradament el PP, malgrat el tarannà constructiu i de normalització de dirigents com Jaume Font, batle de sa Pobla, posa traves en la tasca de conservació de la llengua catalana. Lluny de veure actitud clares i decidides com les de l'Ajuntament de sa Pobla en suport de la llengua, existeixen uns polítics de dreta que han apostat decididament per fer del castellà la nostra llengua exclusiva, malgrat l'Estatut reconegui l'oficialitat del català. I una de les vies que semblen assajar és la fragmentació a la blavera: voldrien reivindicar el 'mallorquí', el 'menorquí' i companyia contra el 'català', per tal que la gent no parli la nostra llengua en cap variant i acabi passant-se a l'espanyol.


A l'actitud, diguem-ne 'bellicista' del PP contra el que està fent el Govern del Pacte de Progrés, s'hauria d'afegir l'actitud sovint covarda de molts catalanoparlants que, en sentir una altra llengua, no saben defensar el català. El web de "Racó Català" explicava el 12 de desembre del 2002: 'Ens hem acostumat a canviar automàticament al castellà davant els estrangers i fins i tot els castellanoparlants del país. Ja n'hi ha prou de sentir-nos mal educats pel fet d'utilitzar la nostra llengua a casa nostra. Això és esquizofrènic.'


'L'OCB ens recomana ser molt exigents amb els candidats de partits del Bloc de Progrés i alhora que es denuncia l'actitud sectària del PP, estar vigilants amb qui només de boqueta diu defensar la llengua i l'autogovern. Posarem uns exemples. Ens trobam al final de la legislatura i no hi ha encara una televisió autonòmica malgrat tantes promeses electorals. Al Principat s'han presentat cinc projectes concrets de reforma de l'Estatut, aquí cap. No hi ha propostes de dedicar a la política lingüística almenys tres vegades més de pressupost que fins ara. No hi ha un pla integral que afronti la realitat del fenomen immigratori. No hi ha el compromís de cridar tota la societat a implicar-se a fons en el redreçament de l´ús de l'idioma propi. Per això dia 10 de maig hem de sortir al carrer, com demana l'OCB, a dir que no n'hi ha prou i ha exigir als candidats del Pacte que facin encara molt més per la llengua, la cultura, la millora de l'autogovern i per l'ètica en la gestió pública". (Redacció)


Publicat en la revista L'Estel (1-VI-03)


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS