Administrar

Les falses memòries de Felipe González (XX)

pobler | 31 Maig, 2009 06:58 | facebook.com

Haurem de racionalitzar a fons tanta despesa innecessària. Ensenyar la gent del carrer a sobreviure com en el passat. Unes menges senzilles, un poc d'arròs amb oli, perfecte per a la salut. Podrien viure cent anys si ens escoltassin. Aturar els subsidis a tothom que treballi d'amagat, pel seu compte. Davallar la quantitat de diners que cobren cada més. Ensenyar-los que el cotxe els duri quinze, vint anys sense necessitat d'anar a canviar-lo per a presumir davant dels veïnats. El país ha d'esdevenir una nova Esparta. Podrem millorar la qualitat de l'estirp -n'estic segur!- modificant-ne els costums alimentaris i de reproducció.


Les falses memòries de Felipe González (XX)


Haurem de racionalitzar a fons tanta despesa innecessària. Ensenyar la gent del carrer a sobreviure com en el passat. Unes menges senzilles, un poc d'arròs amb oli, perfecte per a la salut. Podrien viure cent anys si ens escoltassin. Aturar els subsidis a tothom que treballi d'amagat, pel seu compte. Davallar la quantitat de diners que cobren cada més. Ensenyar-los que el cotxe els duri quinze, vint anys sense necessitat d'anar a canviar-lo per a presumir davant dels veïnats. El país ha d'esdevenir una nova Esparta. Podrem millorar la qualitat de l'estirp -n'estic segur!- modificant-ne els costums alimentaris i de reproducció. Si no poden mantenir els fills, doncs que evitin tenir prole. Per a la reproducció de la força de treball obrirem una mica les fronteres, deixarem venir més moros. Ordenar a la Guàrdia Civil que no aturi les "pateres" quan travessen l'estret de Gibraltar. Filipines ens pot continuar fornint de criades. No cal mirar prim amb la immigració si els empresaris necessiten més mà d'obra barata. Regalarem preservatius gratuïts a la sortida de les fàbriques. Explicarem els perills d'uns contactes sexuals massa freqüents. Farem dels espanyols una raça que sigui la meitat monjos i l'altre meitat, soldats. Milícia del progrés i la modernitat. És qüestió de posar-se a la tasca, sense descans, com és el meu costum.

Treballar pel benestar general, és la norma del la qual mai no m'he allunyat. Si fem el contrari, tota aquesta sèrie infinita de despeses inútils farà que molt prest no puguem pagar les nòmines de les administracions central i autonòmica. Podria haver-hi vaga de funcionaris. Una paralització de la maquinària estatal. L'ensorrament de l'Estat! Un perill ben possible si no portam un control adient de tanta subvenció que només serveix per a crear mals vicis, augmentar el nombre de ganduls. Fer d'Espanya una nova Esparta! És el somni d'un gran governant. Diré als responsables de la televisió que posin molts documentals de la Grècia clàssica, que expliquin l'autèntica història dels grecs. Hi ha hagut una interpretació tendenciosa dels fets afavorint massa els atenesos. Pèricles, el Partenó... oblidant les virtuts d'una vida militar, frugal, senzilla. Esparta i no Atenes seria l'exemple a seguir si volem continuar endavant en la tasca ingent de modernització. Homes i dones capaços de treballar, sacrificats, en vistes a fer anar endavant la pàtria. Individus capacitats que no ho esperen tot de l'Estat, que es conformen amb qualsevol feina, que no demanen mai el que és materialment impossible. La societat, de fer el petit esforç de comprensió que demanam, potser aniria sortint de l'endarreriment i podrien esdevenir, en un futur no gaire llunyà, autèntics ciutadans d'una Europa flamant i avançada. No sé si aconseguirem acabar amb tant de parasitisme social -voler ser com els rics, un perniciós pensament que sempre ens ha portat la desgràcia-, però puc assegurar que estic completament lliurat, en cos i ànima, a la tasca, i res del món no em distraurà dels meus deures com a governant: ajustar com pertoca els pressuposts, poder pagar cada mes l'administració de l'Estat, continuar amb la investigació militar, l'alta tecnologia necessària per a la defensa nacional, barrar el pas al frau permanent dins l'atur, ampliar la xarxa de comunicacions a fi que cada dia puguin venir més turistes a fruir de la pau i tranquil.litat de què gaudim. Que vengui tot el món a contemplar, a aprendre de la meva gestió exemplar. Qui sap si, amb el temps, l' Europa del futur no deurà el recobrament espiritual i material a les meves aportacions en la feina, sempre ingrata, de la governació dels pobles. No em costa imaginar les universitats de l'endemà, les càtedres de literatura i filosofia estudiant els meus escrits, igual com encara estudien Plató, Xenofont, Polibi, Tàcit, els comentaris de Napoleó a El Príncep de Maquiavel. Qui sap. Jo escric cada vespre les meves reflexions de governant amb l'esperança d'immortalitzar el meu nom, sense afany d'una glòria immerescuda. Ben al contrari, amb la clara consciència del deure complit, treballant en tot moment per fer sortir Espanya del seu endarreriment secular.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS.Cat) ) Articles de l’escriptor Miquel López Crespí

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS