Administrar

Esquerra Unida, Nanda Caro i Maria Antònia Munar: història del Primer Pacte de Progrés

pobler | 04 Maig, 2009 05:42 | facebook.com

El votant de les Illes aviat arribarà a la conclusió que qui vertaderament mana (i no solament en el futur Govern de Mallorca) és la Presidenta, la intelligent i espavilada Maria Antònia Munar, geni nostrat en tot quan fa referència a treure uns rendiments polítics màxims d'una mínima expressió electoral. (Miquel López Crespí)


HISTÒRIA DEL PRIMER PACTE DE PROGRÉS: FERNANDA CARO I MARIA ANTÒNIA MUNAR (un article de juny de 2001)


La consellera Fernanda Caro ho fa bé i és una persona de rara sensibilitat social (en una època de brutal oportunisme on, més que les idees l' únic que es valora és la capacitat del polític de torn per aferrar-se a la poltrona, a la nòmina institucional). No és el cas de la consellera de Benestar Social.

Fernanda Caro començà el seu peregrinar polític farà ja dos anys amb multitud de problemes amb UM i, molt especialment, amb la Presidenta del CIM. Vist en perspectiva i analitzant aquells inicials enfrontaments, pens que Munar ja tenia dins del cap la idea d'una Conselleria de la Gent Major (per allò de rentabilitzar el vots dels nostres pares i avis) i li destorbava de bon principi el muntatge de Fernanda Caro. Potser fos el xoc entre dues sensibilitats ben diferents i antagòniques (Munar sap olorar a la perfecció els seus autèntics enemics: Morro, Caro, per dir només dos noms). Caro, que prové dels sectors populars, de la lluita pel socialisme i per la igualtat social i Munar que, no ho oblidem, fins que trobà l'ajut de l'esquerra oficial havia fet tota la seva carrera política al costat de la dreta. Són dos móns ben diferents, el de la consellera Fernanda Caro i el de la totpoderosa presidenta del CIM i futur cap del primer Govern de Mallorca! No hauria d'estranyar ningú que, una vegada Maria Antònia Munar, amb l'aval provisional del Tribunal Constitucional (aprovació de la Llei de Consells), inicia la seva ofensiva, el primer que faci és recordar als socis del Pacte de Progrés que "el Govern d'Antich no necessita tantes conselleries".

Això només serà el començament de l'irresistible ascensió de Maria Antònia Munar fins a límits de poder que poca gent pot imaginar encara.

La Presidenta sap emprar amb vertadera intelligència els seus recursos. Ningú no ho pot negar i tothom ho reconeix. L'exigència d'un "ministeri" en el Govern de Mallorca dedicat a la gent major és un atac directe a les competències que encara resten a Fernanda Caro. La consellera de Benestar Social (que també sap contraatacar quan pertoca) ho va fer aprofitant la inauguració de les noves installacions del seu departament: "Reivindicam la utopia, lluitam per la igualtat, som del partit dels pobres...". Paraules tabú en una grisa època de simple gestió dels interessos dels poders fàctics (econòmics, depredadors...).

Però la batalla no acaba aquí. Aquestes dies Maria Antònia Munar, plena de joia pel seu èxit damunt les grolleres maniobres del PP en la qüestió de la Llei de Consells, aconseguia una nova i esplendent victòria política. Els seus socis del Pacte de Progrés acceptaven les propostes d'UM pel que feia referència a que no s'aprovàs un punt extremadament progressista de la nova llei de parelles de fet i que havia estat defensat a fons... precisament per la consellera Fernanda Caro! No cal dir que la la llei del Govern que equipara les parelles de fet amb el matrimoni en drets i deures és d'un tarannà progressista indiscutible. Però constatar l'enorme poder d'UM damunt els socis del Pacte i comprovar com es cedeix a les pressions de la Presidenta del CIM (exclusió del text de la nova llei de l'article que possibilitava l'accés a l'adopció a les parelles d'homosexuals) confirma una vegada més com estem entrant dins d'una nova dinàmica política en la nostra comunitat: la del poder omnímode de només tres diputats (d'UM) damunt tot el Parlament de les Illes Balears.

Cal dir que en aquesta ocasió la consellera de Benestar Social va ser valenta, esquerrana i decidida. La batalla per fer una de llei encara més avançada ha estat portada fins a les darreres conseqüències. Caro ha lluitat fins que els altres socis del Pacte han fet figa davant el poder omnipresent de Maria Antònia Munar.

És evident que m'hauria agradat més que el text (sense pactar amb la presidenta del CIM la retirada de l'article conflictiu) hagués entrat sencer en el Parlament i que fos (en estricta batalla parlamentària) el debat entre les diverses forces polítiques qui decidís la qüestió. El Pacte s'ha estimat més cedir davant d'UM i els seus tres diputats. És una opció ben legítima però d'un cost polític elevat. La gent pot arribar a pensar que del que es tracta no es tant de defensar idees i lleis progressistes; ans al contrari: els membres del Pacte de Progrés cedeixen davant els sectors minoritaris pel tan de conservar poltrona i sous. El fet és d'un cost polític molt elevat i que ajuda a fer pensar al ciutadà que qui comanda de veritat no és la dinàmica parlamentària normal (debats per aprovar o rebutjar projectes de llei). El votant de les Illes aviat arribarà a la conclusió que qui vertaderament mana (i no solament en el futur Govern de Mallorca) és la Presidenta, la intelligent i espavilada Maria Antònia Munar, geni nostrat en tot quan fa referència a treure uns rendiments polítics màxims d'una mínima expressió electoral.

Fernanda Caro, amb la defensa aferrissada dels sectors més marginats de la societat, amb el seu tarannà esquerrà (lluita contra la gestió simplement burocràtica del poder) no agrada gaire a l'autèntic poder fàctic de la nostra comunitat: Maria Antònia Munar. Imagín que la Presidenta del CIM no aturarà fins aconseguir un "ministeri" per a la gent major provant de buidar de competències l'actual conselleria de Benestar Social. Ella mateixa ha expressat els seus objectius i tothom que tengui orelles ho ha pogut sentir. Davant les crítiques de Fernanda Caro i d'Antoni Alorda (PSM) potser -dic "potser", que ja seria molt- s'avegui a mudar el nom d'aquesta futura conselleria. Mudar el nom (ja no es diria "Conselleria de la Tercera Edat"), poca cosa més (però amb les atribucions i recursos econòmics que té en ment la Presidenta).

Estimada amiga Caro: la lluita no ha fet més que començar. Sort i endavant les atxes!

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS.Cat) ) Articles de l’escriptor Miquel López Crespí

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS