Administrar

O ara o mai: història del primer Pacte de Progrés

pobler | 17 Abril, 2009 15:48 | facebook.com

O ara o mai en la defensa del territori i dels nostres recursos. O ara o mai en el control de l'oferta il·legal, l'especulació salvatge, la destrucció de recursos i territori. Ara o mai en la planificació dels parcs naturals, la normalització cultural i lingüística, la preservació del que encara es pugui salvar, la creació d'una consciència alternativa que entengui els reptes del segle XXI... (Miquel López Crespí)


Ja no hi haurà altra oportunitat històrica per fer "alguna cosa", per deixar constància, davant els electors, davant la societat, d'un projecte alternatiu al de la dreta de sempre (i que governa les Illes d'ençà la guerra de les Germanies i molt abans!). Les generacions futures haurien de poder tenir una referència, notícia del que "hagués estat possible". Si l'actual Govern de Progrés no és valent, si els grups que el sostenen no tiren endavant aquest projecte alternatiu, hauran ajudat a anihilar, durant un llarg període de temps, la tasca tan urgent i necessària d'aturar l'accelerat procés de destrucció col·lectiva que patim. (Miquel López Crespí)


La lluita per salvar el primer Pacte de Progrés


El Pacte de Progrés: ara o mai (un article de juny de l’any 2000)


Li diuen el "Govern fantasma", "el Govern mort", "la menjadora", qualsevol cosa menys "autèntic govern". Quan vaig al meu poble no en puc parlar, defensar alguna cosa concreta que hagin fet. La gent m'escomet, burleta: "I aquests eren els teus amics? Amb un any, llevat d'aquell inicial i substanciós augment de sou i de la repartició de conselleries i direccions generals... que han fet? No veus" -em diuen sorneguers- que tots els polítics, siguin del color que siguin, són el mateix?".

Em dol, de veritat, aquesta valoració popular. M'agradaria que les coses, durant el darrer any, haguessin rutllat d'una manera diferent. És evident que ningú no esperava del personal que coneixem (de tan coneguts sembla els haguéssim parit!) cap "utòpica revolució" (servar la memòria republicana, ecologisme autèntic, lluita democràtica per l'autodeterminació, combat per la unitat sindical front de la patronal, control de l'especulació immobiliària, fre a la invasió i colonització dels alemanys, final de l'oferta turística illegal...). Ja sabem com va anar la transició i el preu pagat per la majoria d'aquests partits per a poder compartir el poder amb determinats sectors del franquisme reciclat (els sectors que portaren endavant el canvi de règim, la modernització de la superestructura político-jurídica del gran capital). Però alguna cosa s'havia de fer per no frustrar davant determinats sectors del poble, davant la història, una de les úniques possibilitats de canvi que, miraculosament, va oferir la sort als partits del Pacte. La realpolitik, el pragmatisme covard i curt de mires no sempre és símptoma de seny, d'intelligència. Sovint es veu el llautó al grup que actua així. Sense demanar impossibles a organitzacions que aviat farà trenta anys deixaren de banda qualsevol lluita antisistema o de simple aprofundiment de la democràcia (¿on el combat per llistats oberts de candidats, contra la burocràcia partidista que ho controla tot, en favor de la participació de les bases en la renovació de partits i de la societat?), sí que ens hagués agradat veure una decissió autèntica de millorar aspectes concrets de la nostra societat. Mai més els serà oferta una possibilitat de feina com aquesta. No basta anar pel món reestructurant conselleries, collocant amics a dreta i esquerra, demanant perdó al més poderós del Pacte (no fos cosa faci dimitir la Consellera!)... No és suficient mostrar, mig avergonyits per a "demanar tant", un "euro" a la patronal del Turisme (com si fos un gran pecat el voler aconseguir algunes pessetes que ajudin a solucionar petits problemes derivats de la invasió turística). Per a molta gent que tenia una mica de confiança en la renovació de l'estancat panorama illenc la política no és l'"art del que és possible", com pensen els oportunistes sense principis, els servils dels poders fàctics, de les màfies especulatives...

La política per a molts dels collectius que han donat suport al Pacte de Progrés (i pens ara mateix en determinats sectors sindicals i professionals, en el GOB, l'OCB, tantes i tantes ONGs, l'Unió de Pagesos...) és l'art d'anar bastint el país futur que volem, la nova consciència de la gent, la força social, el teixit associatiu que permeti, amb el temps, millorar la realitat, fer possible demà el que ara sembla impossible. Aturar-se, amagar-se rere càrrecs oficials, núvols de tinta (ben pagats), és deixar de banda l'única possibilitat històrica que, durant dècades, els serà donada. Si es fa malbé aquesta conjuntura favorable, de no actuar amb decissió, mai més no tornarà a créixer l'herba sota els peus dels sectors populars illencs. El preu per a fruir del poder ha de ser, ens demanam, bastir més fàbriques de transformació de l'aigua de mar, gastar encara molta més energia que el que hagués pogut fer un govern Cañellas, per exemple? Aquests són els "ecologistes" que han d'ajudar a aturar l'absurd creixement immobiliari que pateix la nostra terra, la depredació constant del territori per especuladors sense escrúpols, voltors rapinyaires adoradors del ciment i la destrucció absoluta? Si es perd més del 50% de l'aigua per sistemes de distribució en mal estat, obsolets... no seria més intelligent gastar els diners del pressupost en fer una revisió general de les installacions? El miserable "euro" que Celestí Alomar demana als hotelers... pot solucionar el problema de fons, l'autèntic nus de la qüestió, és a dir, el del control de la construcció per sectors bestialment depredadors?

En deu anys el creixent en la construcció d'hotels només ha estat, sortosament, d'un O,5%. Pensam que no és solament d'aquí d'on surt la destrucció de recursos i territori. On les lleis per a controlar l'oferta illegal de cases i d'apartaments? Oficialment aquesta oferta és valorada en un 15% però els economistes saben que s'acosta perillosament al 40%. On la decisió del "Pacte" per anar aturant el desgavell?

Ho hem explicat una mica més amunt. Ja no hi haurà altra oportunitat històrica per fer "alguna cosa", per deixar constància, davant els electors, davant la societat, d'un projecte alternatiu al de la dreta de sempre (i que governa les Illes d'ençà la guerra de les Germanies i molt abans!). Les generacions futures haurien de poder tenir una referència, notícia del que "hagués estat possible". Si l'actual Govern de Progrés no és valent, si els grups que el sostenen no tiren endavant aquest projecte alternatiu, hauran ajudat a anihilar, durant un llarg període de temps, la tasca tan urgent i necessària d'aturar l'accelerat procés de destrucció collectiva que patim.

Després d'aquesta "experiència" (el Pacte de Progrés), la dispersió dels sectors populars durarà dècades.

O ara o mai en la defensa del territori i dels nostres recursos. O ara o mai en el control de l'oferta illegal, l'especulació salvatge, la destrucció de recursos i territori. Ara o mai en la planificació dels parcs naturals, la normalització cultural i lingüística, la preservació del que encara es pugui salvar, la creació d'una consciència alternativa que entengui els reptes del segle XXI... El temps s'acaba (malgrat sembli que encara resten tres anys per endavant).


Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS.Cat) ) Articles de l’escriptor Miquel López Crespí

Comentaris

  1. ELS CAÇADORS DE PERDIU AMB RECLAM SÓN MÉS ESTIMATS AL CONSOLAT QUE EL GOB

    ELS CAÇADORS DE PERDIU AMB RECLAM SÓN MÉS ESTIMATS AL CONSOLAT QUE EL GOB

    Avui el president del Govern Francesc Antich es reuneix amb els caçadors de perdiu amb reclam. Segurament tendran coses molt importants de les que parlar. Des del GOB entenem que nosaltres també.
    ------------------------------------------------------------------------------------------------------

    Fa més de tres mesos que hem demanat audiència al Sr. Antich per parlar d'una sèrie de temes territorials i ambientals a pocs mesos de l'equador de la legislatura i després d'haver de veure com el govern progressista ha impulsat diferents iniciatives que s'allunyen dels seus compromisos inicials.

    Hem reiterat la nostra petició diverses vegades. Fins i tot el GOB va comparèixer a les portes del Consolat durant el Consell de Govern del passat 27 de març per reclamar aquesta audiència i transmetre al President Antich les nostres preocupacions especialment pel que fa a la problemàtica de Son Baco via Decret Nadal, que no és més que una demostració de l'esperit i ànim que ha guiat la redacció d'aquesta proposta legislativa: l'ubanisme a la carta que el Govern Antich no hauria d'haver impulsat mai.

    Sr. Antich, volem parlar de la política territorial d'aquest pacte, volem parlar de compromisos assumits en el discurs d'investidura i en el pacte de gobvernabilitat per a la sostenibilitat de les Illes Balears i de la necessitat del rigor per dignificar la seva política, volem parlar de Son Baco, volem parlar de Son Bosc, ... no volem haver de recuperar els motius que ens dugueren a reclamar, fa dos anys.
    SALVEM MALLORCA.

    Web Gob

    GOB | 17/04/2009, 18:14
  2. El faraó Francesc Antich

    El faraó Francesc Antich

    MACIÀ BLÁZQUEZ (*)

    Els imperis de l´Antic Egipte, fa 5.000 anys, ocupaven als pagesos del fèrtil del Nil amb obra pública, mentrestant la terra no era cultivable. Les obres que els feien fer -temples i mausoleus, com ara les piràmides- servien per refermar el poder dels déus i dels seus representants a la Terra: sacerdots, faraons i d´altres aristòcrates. També era important mantenir ocupades a les "classes perilloses" quan el camp no els donava feina.
    D´això en diuen avui en dia "mesures anticícliques", per reactivar l´economia en temps de crisi de sobreacumulació, com l´actual. El poder es reafirma i recupera el control després de l´eufòria.
    El Govern de les Illes Balears ha presentat projectes de nova obra pública per compensar la crisi econòmica amb el mateix propòsit: defensar els interessos dels poderosos, el sector de la construcció, i ocupar les "classes perilloses".
    El sector de la construcció s´ha sobredimensionat fins al 2007. A les illes Balears, representa més del 10% del PIB i ocupa al 15% de la població activa. Però suposa urbanitzar més de 1,6 hectàrees al dia, amb ciment, bloquets i asfalt que desfiguren i deterioren el nostre entorn. La crisi econòmica ha frenat la construcció perquè s´ha sobrevalorat el seu preu futur, empès per l´especulació financera. Així ho fa patent la fallida de promotors, com ara el Grup Drac de Vicenç Grande. Tanmateix, contràriament al discurs mercantil, a més habitatges produïts més puja el seu preu, dificultant el seu accés i agreujant la carestia per a l´ús de les classes desafavorides.

    La proposta "d´injectar liquiditat al sector de la construcció" que ha anunciat el govern Antich per valor de 284 milions d´euros, té per objecte revifar aquesta desproporció amb obres públiques que "componen" el territori per promoure més creixement urbanístic. El cas més clar són les ampliacions dels ports de Ciutadella, Eivissa i Palma. Estan al nivell del que es va fer la legislatura passada amb la construcció d´autopistes -passàrem de 70 a 200 quilòmetres de xarxa viària d´autopistes/autovies/desdoblaments- i del que vol fer el Ministeri de Foment amb l´ampliació dels aeroports, per duplicar la seva extensió a Menorca, nombre de pistes a Eivissa o capacitat d´acollida de passatgers a Mallorca. L´eixamplament dels "colls d´ampolla" d´entrada i trànsit de passatgers i mercaderies contribueix al creixement insostenible; com ho fan també la connexió elèctrica amb la península, la desalació d´aigua o la incineració dels residus. L´aïllament insular ens ha de fer corregir aquesta insostenibilitat: d´entrada l´objectiu ha de ser l´autoabastament; i més enllà cal que corregim la nostra contribució a la injustícia, per exemple reduir el consum d´hidrocarburs i no optar pels biocombustibles, perquè contaminen, justifiquen guerres o encareixen els aliments.
    Per al GOB, les inversions públiques s´han d´adreçar a millorar la gestió dels recursos naturals. Per exemple, la distribució, depuració i ús de l´aigua; l´estalvi energètic i la producció d´energies netes; o la reducció, la reutilització i el reciclatge de residus. La mobilitat millora amb la proximitat del que hem de menester, propiciar que no ens haguem de desplaçar tant i poder fer-ho amb transport públic com ara el tren. Reconvertir de veritat les ciutats i els nuclis turístics, per treure més profit del sòl que ja està urbanitzat per comptes de destruir-ne més. Millorar el benestar de la gent amb equipaments i serveis públics de qualitat: sanitaris, educatius, assistencials...

    El GOB proposa que fem "de la necessitat virtut", per treure profit de la crisi econòmica i reconduir la nostra societat vers la sostenibilitat. Això vol dir no créixer més; però millorar en Sostenibilitat, amb menys impacte ambiental i una millor distribució del benestar.

    (*) President interinsular del GOB
    Diario de Mallorca (10-VII-08)

    Macià Blázquez | 17/04/2009, 18:17
  3. Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
    L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
    Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
    Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
    Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
    La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.

    Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
    Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
    Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
    I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 17/04/2009, 18:19
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS