Administrar

Corrupció política i despolitització a les Illes

pobler | 27 Gener, 2009 17:17 | facebook.com

Quan la política queda reduïda a un afer de publicitat... quin sentit tendria lluitar per conscienciar el poble? Una politització activa, aconseguir la presència d´uns ciutadans crítics, decidits a fer canviar l’actual estat de la societat... no significaria un perill per a les classes dominats i els seus fidels servidors, és a dir, per a bona part de la casta política? I, s´ha vist mai cap aprofitat que vulgui fer-se l’harakiri ell mateix? (Miquel López Crespí)


Corrupció política i despolitització a les Illes


Parlant de la corrupció actual, dels casos en què han estat involucrats alguns membres de la casta política, un bon amic meu em diu que tot això no fa més que augmentar la desafecció dels ciutadans i ciutadanes envers la cosa pública. Té raó. Però el problema de la progressiva abstenció, aquest quaranta i cinquanta per cent quasi permanents de gent que no vol anar a votar no neix solament del fàstic pels casos de corrupció detectats i que surten cada dia damunt els diaris. Potser tot començà amb la transició, quan els polítics procedents del franquisme i una esquerra àvida de cadiretes signaren els Pactes de la Moncloa, desactivaren les potents mobilitzacions populars d’aquella època (anticapitalistes, de democràcia directa i assembleària, un moviment obrer i estudiantil republicà, antifeixista, que no volia que tot continuàs igual). El sentiment de rebuig envers la política oficial segurament s'inicià en aquella època, quan les avantguardes populars de tot l’Estat espanyol entengueren –sovint a costa de la seva sang, de la dura repressió, de la mentida dels polítics oficials que tot ho traïren per gaudir de bons sous i privilegis-- que no hi hauria socialisme, república ni autodeterminació dels pobles.

I aquest era, precisament, el nus de la reforma dels anys 77-78: aconseguir la desmobilització popular. Que la gent pensàs que la política consistia solament en anar a votar cada quatre anys. No és solament la corrupció actual el que fa que cada vegada hi hagi més sectors de la població que rebutgin la participació electoral. El polític independentista Carles Castellanos en parlava recentment en un article aparegut a La Veu. En explicar alguns dels motius pels quals s’estén el rebuig envers la política, Castellanos diu: “Aquest sentiment [de rebuig] expressa realment desconfiança en les possibilitats de la cosa pública mateixa, percebuda com a impotent per a resoldre els problemes estructurals que tenim plantejats: des de la inseguretat i la precarietat de la feina de milers i milers de persones, a la degradació dels serveis socials i públics, a la manca de cobertura assistencial en situacions límit per a protegir i promoure la llengua del país, etc., tot un conjunt de problemes que sectors importants de la població saben que ni els instruments polítics ni els pressupostos actuals podran abordar seriosament”.

A tot això, la trista herència de la desmobilització programada des de la transició, al rebuig actual a la corrupció política, hem d’afegir la tasca dels poders fàctics –mediàtics i econòmics- per anar consolidant el tipus de bipartidisme PP-PSOE que tan a la perfecció serveix els interessos de les classes dominants. És aquell tipus de bipartidisme que ja ha desertitzat la vida política a la Castella profunda, que s’ha consolidat al País Valencià i a les Illes i que ara veiem com avança arreu del Principat de Catalunya. Pressió bipartidista combinada a la perfecció amb intenses campanyes de despolitització del poble a través dels grans mitjans de comunicació. Recordem la multitud de programes fems que emeten diàriament molts canals i constatarem la trista realitat a la què estam sotmesos. És evident, i ningú no ho nega, que la dictadura franquista, la brutal repressió contra tota idea de canvi social i de progrés, ajudà a bastir els fonaments de l’actual despolitització de les masses. Però també sabem que aquest augment continuat de programes mediàtics adreçats a l’estupiditització col·lectiva no ha ajudat pas a superar, ans al contrari, l'herència franquista. I el PSOE de l’època felipista té la mateixa responsabilitat que el PP d’Aznar en aquesta tasca d’estupiditització generalitzada.

Però arribats en aquest punt ens hauríem de demanar si les forces que actualment gaudeixen del poder tenen cap interès que mudi la situació. Quan la política queda reduïda a un afer de publicitat... quin sentit tendria lluitar per conscienciar el poble? Una politització activa, aconseguir la presència d´uns ciutadans crítics, decidits a fer canviar l’actual estat de la societat... no significaria un perill per a les classes dominats i els seus fidels servidors, és a dir, per a bona part de la casta política? I, s´ha vist mai cap aprofitat que vulgui fer-se l’harakiri ell mateix?

Els situacionistes francesos ja en parlaven anys abans del Maig del 68 quan analitzaven la banalitat (cultural, política) regnant en la societat francesa. En el fons, la corrupció actual es pot produir perquè es fonamenta en aquest estat de coses miserable, en la manera que tenen els polítics del règim de considerar la política. La corrupció és possible no solament pel sistema clientelar de mols dels partits que donen suport al règim monàrquic, per l'accentuada despolitització del poble, per la manca de mecanismes de control democràtic, sinó perquè, essencailment, en els trets més bàsics, la democràcia espanyola ja va ser imaginada d’aquesta manera d’ençà els pactes de la transició.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Comentaris

  1. Jaume Matas alega que el valor catastral de su vivienda de 450 metros en el casco antiguo de Palma es de 251.000 euros

    Jaume Matas alega que el valor catastral de su vivienda de 450 metros en el casco antiguo de Palma es de 251.000 euros

    EUROPA PRESS. PALMA.

    El ex presidente del Govern balear, Jaume Matas, se defendió hoy de las sospechas que pesan sobre él en relación a su patrimonio y, en concreto, a la vivienda de lujo que adquirió en el año 2006 en el centro de Palma, y que han llevado a la Fiscalía de Baleares a abrir diligencias informativas al respecto. Matas alega que el valor catastral de su vivienda es de 251.000 euros.

    En una carta remitida a El País, el ex presidente responde a una información publicada por este rotativo el pasado viernes que revela la investigación iniciada por el Ministerio Fiscal para esclarecer el origen del incremento que experimentó su patrimonio durante su etapa en la política. Este diario señala que la Guardia Civil y la Agencia tributaria han tomado declaración a más de una decena de personas "para documentar si existió en el entorno de Matas un supuesto manejo de dinero negro fruto de comisiones ilegales, mediante facturaciones a precios ficticios o mediante la receptación directa de regalos".

    En una extensa misiva, Matas admite que la Fiscalía, "parece que por una denuncia anónima", está realizando diligencias informativas y afirma que a través de su abogado, el letrado penalista Rafael Perera, se ha puesto "inmediatamente a disposición de la Fiscalía para facilitar cualquier información al respecto".

    A continuación, el ex presidente del Gobierno balear aclara que después de veinte años en política, "exceptuando la herencia familiar", su único incremento patrimonial ha sido la venta del chalé que poseía en las afueras de Palma "para comprar un piso antiguo en rehabilitación en el casco histórico de la ciudad".

    Matas afirma que esta vivienda, conocida como el 'Palacete', tiene 450 metros cuadrados, y no 725, y asegura que la última valoración de Hacienda fija su valor catastral en 251.334,99 euros.

    Si bien Matas se refiere de esta manera al valor del catastro, no hace mención al precio que pagó por ella, que según publica el citado diario, fueron 950.000 euros, una cifra muy inferior al precio que el mercado inmobiliario establece para las casas en zonas históricas de Palma, en torno a 4,9 millones de euros, afirma este diario.

    En relación al inmueble, Matas admite que el valor escriturado está por encima de la media de la zona y que es el "segundo más caro de esta Comunidad". Asimismo, afirma que junto a su mujer subrogó una hipoteca que "sirvió para atender al resto de las obras y la decoración", y a renglón seguido aclara que el decorador que trabajó en la vivienda "nunca ha pagado con dinero opaco".

    Así, el ex presidente se refiere también a su cuñado, Fernando Areal, sobre el que afirma que "trabaja en una entidad bancaria y nunca ha administrado fondos por su cuenta, ni tiene ningún tipo de sociedad o empresa". Por el contrario, el rotativo afirma que Areal era gestor de fondos de grandes empresas y que fue designado por el PP gerente del partido y de la Fundación Antonio Maura. Añade, además, que los fiscales "examinan el tráfico de inversiones millonarias de concesionarias del Gobierno de Matas a las carteras que administraba Areal".

    Por último, el ex presidente alude al piso que alquiló junto a su familia en la etapa que estuvo en Madrid y afirma que pagó la renta "religiosamente hasta el final".

    Diario de Mallorca | 27/01/2009, 19:37
  2. Re: Corrupció política i despolitització a les Illes

    Jaume Matas a El País

    joanperello

    27 Gener, 2009 19:31

    Quasi m'havia passada desapercebuda la carta de Jaume Matas Palou al director del diari El País d'avui. La veritat és que no som gaire bon consumidor de les cartes al director que es publiquen als periòdics, però són molt respectables ja que és un fet que el qui les escriu sempre va mogut per un tema pel qual es sent dolgut. Crida l'atenció que un ex-president de una comunitat autònoma hagi de fer aclariments a possibles denúncies a través de les cartes al director d'un diari, encara que sigui de tirada estatal i que en moltes ocasions ha actuat quasibé com un butlletí oficial del PSOE. Es clar que Jaume Matas ja no té altres tribunes, excepte els jutjats. No pinta res. Així ho ha declarat la seva continuadora com a capdavantera en la direcció del PP de les Illes Balears. Matas és història passada, diu Rosa Estaràs. Hem acabat amb el problema. El PP mata la seva història a mesura que sorgeixen les dificultats o passen per comissaria. L'any passat ens vam cansar de sentir que els corruptes ja no militaven en el PP perquè s'havien donat de baixa, com si això els netejàs la culpa. Ja no són dels nostres, deuen dir. Ja no hi ha responsabilitats i tenc la sensació que tanmateix no es passarà factura a les urnes. He de confessar que dins el caramull d'atrocitats comeses per gent del PP me preocupa manco el palauet de l'ex-president o el pis de Madrid qui sap si sponsoritzat per alguna constructora. El problema és Mallorca, així com la resta d'illes balears. Es el camp de la derrota. Han governat els qui han pogut gràcies al vot dels illencs i n'han abusat del seu poder. Terra conquistada, terra cremada.

    Blog Joan Perelló | 27/01/2009, 19:41
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS