Administrar

dBalears i Última Hora: Uns 2.500 manifestants participaren a la diada del 31 de Desembre

pobler | 31 Desembre, 2008 15:47 | facebook.com

Uns 2.500 manifestants participaren a la diada del 31 de Desembre. Consignes independentistes, contra l’Estat i per l’autodeterminació dels Països Catalans, ompliren els carrers de Palma. Dos joves cremaren la bandera espanyola


Incidentes en los actos del 31 de Desembre


En la manifestación independentista se quemó una bandera española


J.M.


La marcha independendista convocada por la plataforma 31 de Desembre reunió ayer a dos mil personas en Palma en un recorrido donde dos encapuchados quemaron una bandera española. Los manifestantes aprovecharon un momento del recorrido donde no había ningún control policial para quemar una bandera española.

La marcha estaba encabezada por el secretario general del PSM, Biel Barceló; el líder de Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Lladó, y Biel Huguet, presidente de Entesa, entre otros.

La manifestación, que comenzó en Es Born y concluyó en la plaza de los patines, se convocó con el lema «Països Catalans. Un poble lliure al món». Durante el recorrido se lanzaron mensajes en favor de la autodeterminación. La marcha contó con la participación del conseller de Mobilitat, Biel Vicens.

Cuando los asistentes enfilaron sa Costa de sa Pols para dirigirse hasta la calle Sant Miquel, dos jóvenes encapuchados cogieron una bandera española, la colocaron junto a una pared y la quemaron. En ese momento de la manifestación no había ningún agente policial. Este fue el único incidente de la manifestación.

Madiop Sidagne, presidente de la Asociación de Senegaleses de Mallorca, fue el encargado de leer el manifiesto al concluir la manifestación. Sidagne reivindició «el derecho a la soberanía y a la reunificación de la nación catalana». «El año que acaba ha supuesto algunos cambios en positivo en nuestro país, pero también se ha puesto de manifiesto muchas trabas y agresiones contra nuestra identidad. El Estado español y el francés continúan negando nuestros derechos fundamentales en cuestiones tan básicas como la lengua, la cultura o la financiación», planteó Sidagne. El representante senegalés planteó la necesidad de avanzar en materia de territorio y criticó que las áreas de reconversión territorial continúan siendo un peligro «para la salud medioambiental de este país».

Última Hora (31-XII-08)

“Canya a Espanya”


Uns 2.500 manifestants participaren a la diada del 31 de Desembre. Consignes independentistes, contra l’Estat i per l’autodeterminació dels Països Catalans, ompliren els carrers de Palma. Dos joves cremaren la bandera espanyola


L.Morral/X.Gispert


Unes 2.500 persones participaren ahir horabaixa en la manifestació històrica pel centre de Palma durant la diada del 31 de Desembre, sota la consigna "Països Catalans: un poble lliure al món". Els lemes independentistes i contra l’Estat espanyol marcaren el contingut del conjunt de la marxa, però des de bon principi quedà dividida en dues parts clarament diferenciades.

Banderoles de promoció del Bloc, el PSM, ERC i les seves respectives joventuts decoraven la primera part de la manifestació, més modesta i amb la participació d’un miler de persones que de tant en tant corejaven tímides consignes nacionalistes.

Flautes i tambors en to festiu duien el ritme d’aquest primer bloc de la mobilització, en què també destacà la presència de "líders" polítics com Biel Barceló i Biel Vicens (PSM) i Joan Lladó, Joan Puigcercós i Joan Puig (ERC), alguns dels quals aprofitaren per insistir en el debat sobre el finançament de Balears.

Darrere les banderoles dels partits, a uns 50 metres, seguia el grup més gran i reivindicatiu, compost per unes 1.500 persones que no aturaren de fer crides combatives de tot tipus sota un mar de banderes independentistes sense cap símbol partidista. Aquestes insígnies van ser distribuïdes per les organitzacions convocants de l’esquerra independentista de Mallorca: Maulets i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), que reberen el suport de la plataforma municipalista Gent Activa.

"Canya contra Espanya", "Independència", "Mallorca no és Espanya", "Som Països Catalans" i "Visca la terra lliure" foren alguns dels lemes més corejats pels joves manifestants, que també entonaren frases ecologistes, feministes i anticapitalistes. A més, en diverses ocasions, la mobilització s’aturà per observar les accions de denúnica que duien a terme els organitzadors. Després de recórrer el carrer la Unió i agafar les Rambles, en emprendre la costa de la Pols, dos joves independentistes i amb la cara tapada cremaren una bandera espanyola sota el crit unànime de "Fora, fora, fora, la bandera espanyola!".

Així mateix, durant el recorregut, diversos independentistes sostenien amb les mans fotografies de cinc "presos polítics" catalans acusats de col·laborar amb l’organització armada basca ETA. El suport a altres "causes internacionals" quedà també explícit amb les paraules d’un membre de Maulets, que denuncià el "recent atac terrorista d’Israel contra el poble palestí".

La manifestació acabà a la plaça dels Patins, on Madiop Diagne, el portaveu de l’associació de senegalesos ASEMA, fou l’encarregat de llegir el manifest reivindicatiu de la Plataforma 31 de Desembre. L’escrit demanava el dret a l’autodeterminació que continuen negant els estats espanyol i francès, en qüestions tan bàsiques com la llengua, la cultura i el finançament. El manifest tampoc no obvià el debat sobre la reparació de la memòria de les víctimes del franquisme, l’espoli fiscal de l’Estat cap a les Balears i la insuficiència del nou Estatut. A més a més, féu referència al "saqueig" dels membres del Govern de Jaume Matas "sense cap escrúpol" i confirmà la relació "entre espanyolisme ultra, enriquiment il·lícit, destrucció del territori i dèficits democràtics".

dBalears (31-XII-08)


"'No volem ser una regió d'Espanya, no volem ser un país ocupat. Volem, volem, volem la independència, volem, volem, volem Països Catalans'”. (Els manifestants de dia 31-XII-2000)


La manifestació independentista més gran de la història de Mallorca (I)



Miquel López Crespí (centre de la fotografia), sempre ha estat a l'avantguarda de la lluita per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. Manifestació per la independència dels Països Catalans a Palma (Mallorca). L'escriptor de sa Pobla al costat de Mateu Morro i altres dirigents nacionalistes mallorquins.

Tots els diaris de Ciutat i de la resta dels Països Catalans, així com els mitjans informatius de l'esquerra nacionalista catalana, es feren ressò del gran èxit de la Diada nacionalista de dia 30. L'escriptor i periodista de Diari de Balears Sebastià Bennassar, en una excel·lent crònica publicada diumenge dia 31 de desembre del 2000, deixava constància de l'embranzida de l'independentisme illenc que, novament, qüestionava des de l'esquerra els estrets límits de l'actual Constitució (que no reconeix el dret a l'autodeterminació i prohibeix expressament la federació de comunitats autonòmes: un atac directe a la nostra nacionalitat). Sota un gran titular ("El nacionalisme illenc planta cara al mal temps per recordar el seu origen; més de dos mil persones es manifestaren i proclamaren el dret a l'autodeterminació") que reflectia a la perfecció l'estat d'ànim dels milers de nacionalistes d'esquerra i revolucionaris que sortirem al carrer dia trenta, en Sebastià escrivia: "'No volem ser una regió d'Espanya, no volem ser un país ocupat. Volem, volem, volem la independència, volem, solem, volem Països Catalans'. Aquesta proclama, una de les múltiples que es corejaren ahir horabaixa per part de més de dues mil persones, resumeix a la perfecció les aspiracions de tots els manifestants que, desafiant una temperatura glacial, la pluja i el fort vent, demostraren que el nacionalisme no s'oblida dels seus orígens com a poble.

'Els manifestants es concentraren a partir de les sis de l'horabaixa al passeig del Born, que progressivament es va omplir de quadribarrades i d'estelades".


Ciutat de Mallorca, Diada Nacional de l'any 1992. L'escriptor Miquel López Crespí en el moment de llegir el manifest unitari de les forces nacionalistes i d'esquerra el dia de la Diada de l'any 1992. Miquel López Crespí, d'ençà les primeres detencions que patí en els anys seixanta per haver defensat els nostres drets nacionals i socials, ha estat més de trenta anys a l'avantguarda de la lluita per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans.

Aproximadament era l'hora en la qual qui signa aquest article es trobava amb l'escriptor Jaume Santandreu, el diputat del PSM Cecili Buele, els sindicalistes Guillem Ramis (de Revolta) i Llorenç Buades (responsable d'Acció Sindical de la CGT) per a començar la manifestació. Posteriorment poguérem veure molts polítics d'esquerra i destacades personalitats de la cultura illenca. Podríem destacar la presència de Pere Sampol, vicepresident del Govern Balear; el director general de Cultura Pere Muñoz, i el de Política Lingüística, Joan Melià; els regidors de Cort Sebastià Serra i Gabriel Barceló; el director del Teatre Principal, Pere Noguera; Miquel Àngel Marc, del GOB; i l'activista Macià Manera. Hi havia igualment nombrosos "històrics" de la lluita antifeixista i anticapitalista a les Illes entre els quals podríem destacar els germans Antoni Pons (actual responsable de "Deixalles" i antic dirigent de l'OEC) i Antònia Pons (de Revolta i també exmilitant de l'OEC i del MCI).

L'amic Sebastià Bennasar continuava la seva crònica dient: "Després d'un entusiasta recorregut, els manifestants desenbocaren a la plaça de l'Olivar, on desafiaren el vent per proclamar 'Visca la terra lliure'. Tot seguit, Catalina Canyelles va procedir a la lectura del manifest unitari, en què recordà 'la memòria històrica és un tresor que ens permet conservar la pròpia identitat. L'entrada a ciutat de Mallorca de les tropes catalanes del rei Jaume I, el 31 de desembre de 1229, marca el nostre naixement com a país i la nostra vinculació a la resta dels Països Catalans, una nació ara esquarterada entre dos estats i diverses comunitats autònomes, però amb un clar sentit d'unitat i d'identitat'.

'El manifest atacà molt durament el fet que les institucions volen fer desaparèixer aquesta feta i la globalització a què ens veim sotmesos a nivell nacional. Les paraules de Catalina Canyelles varen ser molt aplaudides just abans que els xeremiers fessin el silenci amb les primeres notes de La Balanguera.

'Les estelades es varen moure amb força. No eren les úniques senyeres. Una bandera del Bloc Nacionalista Gallec, dues d'Occitània, i una de la Xunta Aragonesista acompanyaren les quatribarrades. Després les JERC entonaren Els Segadors. Tothom els seguí. Fou el final de la festa".



Anna Simó, portaveu del Grup Parlamentari d'ERC en el Parlament de Catalunya era al costat de Miquel López Crespí el 30-XII-08, a l'avantguarda de la manifestació independentista

També el diari Última Hora destacà la gran participació de gent i la periodista Sebastiana Carbonell deia: "Entre los manifestantes destacó la presencia del vicepresidente del vicepresidente del Govern Balear, Pere Sampol, quien comentó que este año 'a pesar del mal tiempo, hemos conseguido la participación de más gente que nunca' recalcando que 'los que estamos aquí tenemos claro que somos un país, una nación, a pesar de no estar de moda'". L'article destacava la participació de milers de persones i continuava: "Jaume Santandreu, Miquel Àngel March, Pere Muñoz, Miquel López Crespí, Sebastià Serra, Cecili Buele, Macià Manera, Joan Antoni Salas, entre otros, también se sumaron al acto en el que participó un grupo de jóvenes occitanos y gallegos".

Potser seria important deixar constància que en la manifestació destacava el gran nombre de grups nacionalistes marxistes i d'esquerres, sempre a l'avantguarda del combat pel nostre deslliurament nacional i social. A les sis de l'horabaixa érem al costat dels combatius companys d'Alternativa per Mallorca, el PSM, l'Àrea de Joventut d'Esquerra Unida, el Comitè de Solidaritat amb Euskal Herria, Endavant-OSAN, Esquerra Republicana de Catalunya, PSAN, Joves d'Esquerra Nacionalista, Maulets, Revolta, STEI i Sa Sargantana, entre alguns altres.

Aquesta omnipresència d'una esquerra nacionalista majoritàriament anticapitalista i antiimperialista, de provada militància antiborbònica, és el fet més remarcable de la gran Diada Nacional del 30 de desembre. Una hipotètica dreta nacionalista (i l'extrema dreta, que de tot hi ha a la vinya del senyor) o no hi era lluitant pels nostres drets nacionals o si hi era (que ho dubt) devia anar pels racons, morta de por, atemorida davant l'esplendent exèrcit de puny tancats i les estelades. La bandera roja amb la imatge del Che segurament va fer fugir, tremolant de por, qualsevol reaccionari dretà infiltrat!

Els únics incidents remarcables varen ser els crits contra la bandera espanyola, que va ser acollida amb exclamacions de "Aquesta bandera és estrangera!". La presència d'aquests símbols (que a molts ens recorden que va ser la bandera borbònica la que guanyà la guerra a l'esquerra i acabà amb els estatuts d'autonomia republicans i va ser responsable d'un cruel conflicte amb més de mig milió de morts i prop de tres-cents mil afusellats pel feixisme) provocà que alguns independentistes llançassin ous a les autoritats que presidien l'ofrena floral al rei en Jaume.

Miquel López Crespí

Del llibre Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (Edicions Cort, Ciutat de Mallorca, 2003).

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)

.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS