Administrar

La defensa de la dona a les Illes: el GAD (Grup per l'Alliberament de la Dona (i III)

pobler | 27 Novembre, 2008 07:17 | facebook.com

El GAD (Grup per a l'Alliberament de la Dona), va ser constituït a Ciutat per dones militants d'OEC, MCI i independents.



Una de les primeres reunions del Grup per l'Alliberament de la Dona (GAD) en el seu local del carrer de la Imprempta, número 1 de Ciutat de Mallorca. Margarida Chicano Sansó és la primera de l'esquerra.

El GAD (Grup per a l'Alliberament de la Dona), va ser constituït a Ciutat per dones militants d'OEC i del MCI, així com per nombroses independents. Una de les seves fundadores va ser la dirigent comunista mallorquina Margarida Chicano Sansó (del Comitè de Direcció Política de les Illes de l'OEC). De seguida el col·lectiu de dones revolucionàries organitzà nombroses activitats -conferències, manifestacions, repartides de fulls volants, muntatge d'una assessoria jurídica per a la dona- i es començà a sensibilitzar l'opinió pública mallorquina sobre una problemàtica -la feminista- molt marginal en l'esquema de funcionament dels partits obrers d'aleshores. Abundaven en aquells temps -com si fos ara mateix!- les agressions a la dona -assassinats, maltractaments, etc-. Feia poc (parlam de febrer de 1979) que havia estat assassinada una dona nomenada Cornelia Arends. El GAD es mobilitzà de seguida (l'ajudà en la tasca el Col·lectiu Pelvis). El diumenge dia quatre de febrer de 1979 el diari Balears entrevista (en treball realitzat per la seva col·laboradora Elena Checa) una de les fundadores del GAD (Margarida Chicano) i una representant del Col·lectiu Pelvis. El titular de l'entrevista deia: "Queremos poder ir por la calle sin tener miedo" i les representants del feminisme illenc explicaven més endavant la seva ferma decisió de sortir al carrer per a protestar de la violència que s'exercia contra les dones. Deia Elena Checa: "Hasta ahora, en las Islas no se había hecho ningún acto de este tipo. 'Nos estamos acostumbrando a esta agresividad como algo cotidiano y ya casi nos parece normal hasta que se viole y se mate a las mujeres, sobre todo si son extranjeras'. Extranjeras o nacionales, las feministas han llegado a la conclusión de que es el momento de decir ¡basta!". La colaboradora de Baleares continuava reproduïnt les opinions del GAD i el Co·lectiu Pelvis: "Sólo poco a poco y con la lucha de las propias mujeres, se podrán ir cambiando las cosas. Además, hace falta que exista un reconocimiento legal de los derechos de la mujer a todos los niveles y los cauces para poder hacer valer esos derechos".

Dia cinc de febrer de 1979 coneix, doncs, la més important manifestació de la dona realitzada mai a les Illes. Rere una pancarta que porta escrit "Prou d'agressions. Prou violacions", l'esforç de les dones comunistes d'OEC i MCI, així com les nombroses independents que militen en el GAD i en el Col·lectiu Pelvis, fan sentir la seva veu. Però de tot això en parlàrem en propers articles.

El diari Baleares (article d'Elena Checa; fotografies de Juanet) deixava constància (dia sis de febrer de 1979) d'aquesta important mobilització de la dona mallorquina. Deia la periodista sota el titular "Manifestación contra las agresiones a la mujer": "Estamos aquí reunidas para rendir homenaje a todas las víctimas y para dejar constancia de que no nos resignamos". Les manifestants (unes tres-centes segons uns mitjans d'informació; unes cinc-centes segons uns altres) es manifestaren partint de la Plaça de Cort i pels carrers de Colom i de Sant Miquel fins arribar a la plaça d'Espanya, on cremaren un munt de revistes pornogràfiques com a protesta per la utilització que el sistema capitalista i aquesta societat burgesa i masclista feien -i fan- del cos de la dona.

En honor de la dona assassinada, Cornelia, es va dipositar una corona de flors a l'estany de la plaça.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Comentaris

  1. Balears posseeix la taxa de mortalitat per violència de gènere més alta d'Espanya

    Balears posseeix la taxa de mortalitat per violència de gènere més alta d'Espanya
    Presenta una mitjana entre 1998 i 2007 de 5,39 per cada milió d'habitants amb 22 víctimes mortes en els últims deu anys

    E.P.

    Balears és la comunitat autònoma amb major taxa de mortalitat per violència de gènere, al presentar una mitjana entre 1998 i 2007 de 5,39 per cada milió d'habitants amb 22 víctimes mortes en els últims deu anys. Així es desprèn de l'Informe de Violència de Gènere 2007 elaborat pel Ministeri de Sanitat i Consum, i que revela que Canàries és la segona comunitat amb major taxa de mortalitat al presentar 5,39 morts per cada milió d'habitants (42 casos).

    L'estudi recorda que en els últims 10 anys, el maltractament a casa ha acabat amb unes 555 dones mortes, corresponent a 2007 la major taxa de mortalitat per aquest tipus de violència.

    En número total de víctimes les primeres de la llista són Andalusia (115 casos); Catalunya (76) i Comunitat Valenciana (71), mentre que entre les quals compten amb menys casos destaquen Ceuta (1) i Melilla (2); Cantàbria (6) o la Rioja (3).

    En contraposició, Castella i Lleó és la comunitat autònoma que presenta una taxa de mortalitat de violència de gènere més baixa amb una mitjana de 2,24 víctimes mortes per cada milió d'habitants i amb 24 casos des de 1998 a 2007, li segueixen Astúries amb 2,55 víctimes mortals i Catalunya, amb 2,69 morts per milió d'habitants i 76 víctimes en total.

    Arran d'aquest informe, el ministre de Sanitat i Consum, Bernat Soria, va anunciar després d'assistir al ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (SNS), que el Govern i comunitats autònomes han aprovat la posada en marxa de noves mesures per impulsar, a través de protocols d'actuació, la formació en violència de gènere dels professionals d'Atenció primària i Urgències amb l'objectiu «d'escurçar de cinc anys a zero» el temps mitjà que es triga a detectar un cas de maltractament a Espanya.

    dBalears | 27/11/2008, 07:52
  2. Re: La defensa de la dona a les Illes: el GAD (Grup per l'Alliberament de la Dona (i III)

    2.593 dones denunciaren maltractaments el 2007
    La meitat dels casos, 1.800, s’han atès a Palma i l’oficina d’ajuda rebé 401 cridades d’auxili; el nombre de víctimes tutelades pel grup de violència domèstica s’elevà a 176
    Laura Morral |
    26/11/2008 |

    Unes 2.593 dones víctimes de violència de gènere interposaren denúncies contra les seves parelles a Balears al llarg de l’any passat. D’aquestes, un total de 1.814 es presentaren a Palma, segons exposà ahir la regidora d’Igualtat i Drets Cívics de l’Ajuntament, Cristina Ferrer. Tot seguit, agraí la tasca de la Policia Local pel fet de ser la "primera figura" a la qual es dirigeix la víctima per denunciar la seva situació. Aquestes declaracions s’emmarcaren en la celebració, ahir, del Dia mundial contra la violència de gènere, que congregà centenars de persones a la concentració de rebuig contra aquesta xacra social.

    En la mateixa línia, el regidor de Seguretat Ciutadana, Antonio Donaire, detallà que el cos de Policia Local de Cort atengué entre gener i juny d’enguany un total de 401 cridades d’auxili de víctimes de violència de gènere i tramità fins a 181 denúncies per maltractaments. Aquestes dades formen part de l’informe anual sobre la Carta d’assistència a les víctimes de violència domèstica i de gènere municipal.

    Controlar l’agressor

    L’informe assenyala també que durant el primer semestre d’enguany van ser ateses psicològicament un total de 111 dones i que el nombre de casos de víctimes tutelades pel grup de violència domèstica s’elevà a 176. En aquest sentit, el regidor explicà que enguany s’ha posat en servei un control periòdic dels agressors que tenen ordre d’allunyament i un sistema de telefonia mòbil amb localitzador GPS per donar a les víctimes, sempre que la situació ho aconselli.

    Donaire indicà que si bé la Policia presta també ajuda als menors i als homes que són víctimes de violència domèstica, en la gran totalitat dels casos les víctimes són dones. L’informe detalla que en un 97,9 per cent de les cridades rebudes demanant auxili a través del 092, la Policia municipal ha estat al costat de la víctima en menys de nou minuts i que el temps per interposar una denúncia per violència domèstica a les dependències del quarter de Sant Ferran no ha superat els 20 minuts en un 96,3% dels casos.

    Per la seva banda, la directora general de Justícia, Sandra Capllonch –de qui depenen les Oficines d’Ajuda a les Víctimes del Delicte–, informà que l’oficina situada a la Policia Municipal atengué per violència domèstica durant el 2007 un total de 104 persones, i de gener a octubre de 2008, 64. Segons Capllonch, de les víctimes ateses en aquesta oficina, 23 reberen assistència psicològica després d’interposar la seva denúncia l’any 2007 i 14 dones més des de gener a octubre de 2008. Pel que fa a les dependències situades a la Gerreria i a l’avinguda Alemanya, atengueren 720 dones, de les quals 75 reberen atenció psicològica.

    dBalears | 27/11/2008, 08:01
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS