Administrar

L’esquerra del règim i l’esquerra alternativa (2 vídeos)

pobler | 23 Octubre, 2008 05:43 | facebook.com

Per a les properes eleccions s´ha de fer una realitat que els col·lectius i organitzacions que han portat a coll el pes de la lluita contra la dreta i contra l´encimentament de les Illes, puguin dir la seva, tenguin un protagonisme propi, serveixin per a condicionar l´esquerra institucional. Es tracta de fer complir el que s´ha promès a les eleccions: anar més enllà, sempre en direcció a nous horitzons de progrés i llibertat per als pobles i les persones. Hauríem de fer tot el possible, a partir d´ara mateix, per no servir solament com a carn de canó de la política oficial, sinó ser els autèntics agents del canvi social. Manquen articles crítics, una autèntica coordinació dels col·lectius en lluita per a fiscalitzar aquells que diuen ser els nostres representants. (Miquel López Crespí)


L’esquerra del règim i l’esquerra alternativa


Una de les qüestions que més m´han cridat l’atenció en aquesta passada campanya electoral ha estat la manca de protagonisme polític de l´esquerra alternativa. En el fons, com tothom sap a la perfecció, més que l’esquerra institucional ha estat l´esquerra alternativa, l´esponerós ventall de plataformes, sindicats, organitzacions culturals, pacifistes i ecologistes, la que ha portat a coll la lluita en defensa dels nostres minvats recursos naturals, contra l´especulació, els encimentadors i la corrupció que, pel que hem vist amb el cas Andratx i altres de semblants, amenaça d’esdevenir una plaga crònica per aquestes latituds.

Sovint els partits de l´esquerra institucional, aconseguides les actes de diputats i regidors, signats els pactes postelectorals, s´apoltronen en els respectius despatxos i, excepció feta d’algunes intervencions parlamentàries de circumstàncies, van deixant que passin els mesos sense actuar, com seria el seu deure, com a valenta oposició a la dreta i als poders fàctics, econòmics, mediàtics i polítics existents. És aleshores, ho hem vist d´ençà que existeix el règim actual, que són les organitzacions sindicals alternatives, les plataformes creades per a fer front a les urbanitzacions salvatges i a les gegantines autopistes que amenacen de destruir tot el que resta de natura a les Illes; les organitzacions ecologistes, els grups culturals entestats en la defensa i promoció de la nostra cultura, les organitzacions juvenils antifeixistes, els moviments nacionalistes d’esquerra, les associacions en defensa de la memòria històrica, els únics que porten diàriament, al carrer, a la societat civil, els enriquidors debats que tots coneixem. És evident, tampoc no ho volem negar, que existeixen alguns dirigents de l´esquerra institucional una mica coherents amb el que diuen defensar. Pocs, però hi són; no en mancaria d´altra! Però cal dir igualment que molts membres de l´esquerra alternativa estan cansats d´anar a multitud d’actes solidaris amb col·lectius represaliats i en crisi, en defensa de la llengua i el territori, contra les agressions feixistes, sense veure mai ningú cap d´aquells pels quals hem demanat el vot o signat manifests de suport en època electoral.


Tot plegat és ben trist i ens demostra com, la majoria de vegades, l´esquerra institucional només vol el nostre suport o demana l´ajut d´aquestes organitzacions per a accedir als llocs de gestió del règim, sense pensar mai a anar més lluny, en lluitar de debò per les reivindicacions dels col·lectius que hem ajudat a fer-los gaudir del poder que ara tenen. Sabem que ens instrumentalitzen. Els deixam que ho facin només perquè tenim unes ganes esbojarrades de veure fora de les institucions els depredadors i encimentadors. Però haurien de saber que un dia, i moltes vegades determinats fracassos electorals en són una prova evident, deixarem d'oferir-los el xec en blanc que han tengut fins ara mateix.

Si aquestes, la vampirització de la nostra feina, són algunes de les mancances de l´esquerra institucional, també l’esquerra alternativa pateix d´un caramull de defectes debilitats que caldria erradicar. Hem escrit en nombres ocasions que l´esquerra alternativa és l´única que es mobilitza activament abans, durant i quan han acabat les campanyes electorals. Sempre hem donat suport a tots aquests col·lectius que, pensam, són el germen de la societat més justa i solidaria per la que lluitam. Una esquerra que no lluita per la cadira, els bons sous i els privilegis que comporta la gestió del règim, sinó que la majoria de vegades actua sense esperar cap recompensa econòmica, impulsada solament per un apassionat moviment de revolta ètica, representativa del més valuós que pugui haver-hi en la societat actual.

Però aquesta mateixa esquerra alternativa, la que dinamitza i posa en moviment la societat civil, la que fa progressar el nivell de consciència i organització del poble, també té, com acabam de dir, greus mancances i deficiències. I una de les principals mancances que hi trobam és que no sap o no vol pressionar com pertocaria els polítics professionals de l´esquerra institucional. En el local, en el carrer, en les mobilitzacions, tothom valora i parla de les greus mancances i dels entrebancs que ens posen sovint aquests professionals de romanço que, en períodes electorals prometen solucionar la majoria dels nostres problemes i que en haver obtengut la cadireta tan estimada obliden de seguida el que ens han promès.

En definitiva, és l’esquerra alternativa la que fa la feina dura, és a dir, la de treure el poble al carrer, la de bastir els fonaments de la societat civil. Una feina que, posteriorment, sol ser vampiritzada pels partits de la moqueta i el cotxe oficial. I ens preocupa, i molt!, que aquesta esquerra autèntica, la que lluita per principis i no per cadires, deixi sovint el camp lliure per a les claudicacions de determinats representants institucionals. Uns fem la feina necessària per a provar de canviar la societat, i els altres, demanen el vot per a ells i s´apoltronen a les institucions.

Sigui com sigui, hauríem d’aconseguir rompre amb aquesta dinàmica malaltissa. Per a les properes eleccions s´ha de fer una realitat que els col·lectius i organitzacions que han portat a coll el pes de la lluita contra la dreta i contra l´encimentament de les Illes, puguin dir la seva, tenguin un protagonisme propi, serveixin per a condicionar l´esquerra institucional. Es tracta de fer complir el que s´ha promès a les eleccions: anar més enllà, sempre en direcció a nous horitzons de progrés i llibertat per als pobles i les persones. Hauríem de fer tot el possible, a partir d´ara mateix, per no servir solament com a carn de canó de la política oficial, sinó ser els autèntics agents del canvi social. Manquen articles crítics, una autèntica coordinació dels col·lectius en lluita per a fiscalitzar aquells que diuen ser els nostres representants.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Comentaris

  1. Amb els diners dels obrers la falsa esquerra que ocupa les institucions engreixa banquers i especuladors.

    Amb els diners dels obrers la falsa esquerra que ocupa les institucions engreixa banquers i especuladors.

    Les injeccions a favor dels banquers demostra la misèria ètica, i la manca de vergonya d'una esquerra institucional que es diu obrera però que està absolutament al servei de la banca i del capital. I això succeeix en un Estat on la crisi té els seus orígens en la manca de recursos econòmics per comprar un habitatge, on la gent obrera perd el dret constitucional al treball, on cada vegada costa més arribar a final de mes perquè els sous i les pensions viuen una constant depressió des de fa anys comparat amb els costos reals de la vida, que no són els que l'IPC oficial mangoneja.

    Els preus dels aliments s'enlairen

    Les llimones, l'oli i la farina s'han encarit en els últims dotze mesos, amb augments del 47,96%, el 40,83% i el 28,29% respectivament.
    L'arròs ha pujat el 14,77% , la llet el 13,8%, mentre que les sardines, els iogurts, el pa de motllo, les mongetes blanques ho han fet més del 12%. La brioixeria i la mantega pugen més de l'11% en els últims dotze mesos i les bledes i el tomàquet natural es van encarir més del 10% . Les taronges van incrementar els seus preus el 9,5%, mentre que per damunt del 8% es van situar les salsitxes de Frankfurt, les gambes congelades i les escopinyes. segons les dades difoses pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.
    La xocolata i els ous han pujat per damunt del 7%, al temps que els preus del pollastre, el conill, i les sardines ho van fer més del 6%, i els del xai, el maire, la minestra de verdures, i la cervesa van superar una alça del 5%..
    A continuació es van situar l'enciam, la tonyina en oli, el formatge emmental, les galetes, el cafè, el quètxup, l'aigua mineral, i el vi negre amb pujades de més del 4%.

    En canvi el setembre, les anxoves, les mongetes tendres, els pebrots verds i els tomàquets van baixar un poc més del 2%.
    En els últims dotze mesos ha baixat poc més del 5% el preu de les cebes, les mongetes tendres, seguits de l'oli d'oliva, que va baixar el 3,07%.

    La desocupació bat rècords: els economistes i polítics pelacanyes que ens prometien la plena ocupació que s'ho facin mirar

    La xifra d'aturats a les Illes Balears va arribar al setembre les 46.807 persones, el que suposa un augment del 49,95% (15.586 persones més) en relació al nombre de desocupats registrats en el mes de setembre de l'any passat. Amb aquesta xifra, les Illes Balears registren el segon major increment de l'atur interanual del conjunt del país, només per per darrere de Múrcia (56,6 %), i gairebé 20 punts percentuals per sobre de la mitjana estatal (30,1%). Així mateix la contractació interanual cau un 12,86%. Per altra banda, i pel que fa al passat mes d'agost l'atur puja un 7,5% amb especial incidència en el sector serveis a causa del fi de la temporada alta del turisme. Les dades del Ministeri de Treball manifesten que l'atur afecta a 26.492 homes i 20.315 dones .

    Els estrangers són els qui més acusen la caiguda de l'ocupació. En total hi ha en atur 11.615 ciutadans estrangers.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 23/10/2008, 06:15
  2. Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
    L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
    Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
    Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
    Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
    La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.


    Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
    Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
    Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
    I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 23/10/2008, 06:35
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS