Administrar

La destrucció de sa Pobla: un vídeo de l’Associació de Joves Pinyol Vermell

pobler | 01 Setembre, 2008 05:35 | facebook.com

Els fets indiquen que la destrucció de les Illes avança i continua al mateix ritme de l’època de Jaume Matas i Rodrigo de Santos. El GOB ja va advertir que la famosa llei Carbonero només servia per afavorir els constructors amb l’excusa de construir habitatges socials. Quin sentit tenia bastir prop de 10.000 habitatges nous destruint el poc sòl rústic que ens resta, quan a les Illes hi ha prop de 100.000 habitatges buits? (Miquel López Crespí)


La destrucció de sa Pobla: un vídeo de l’Associació de Joves Pinyol Vermell


Una imatge val més que mil paraules



El canvi de Govern, pel que fa l’amenaça que pateix Son Bosc, fins ara no s’ha traduït en res. (GOB)


Les Illes i la victòria dels especuladors


Moltes de les plataformes conservacionistes, organitzacions ecologistes i persones que durant els darrers anys s’han mobilitzat per preservar les Illes del constant saqueig de recursos i territori tornen estar preocupades. El ritme de destrucció continua i augmenta malgrat els intents de preservar algunes zones del naufragi. El cert és que el GOB i altres plataformes ecologistes i de defensa de la terra ja han aixecat la veu de protesta. Recentment, i en relació amb la destrucció de Son Bosc, membres del GOB han realitzat una acció simbòlica davant el Consolat per reclamar la protecció d’aquest territori amenaçat. En un comunicat fet públic aquests dies l’organització ecologista ha dit al govern: “Fa 5 anys, Son Bosc va ser declarat Parc Natural. Avui, Son Bosc es pot convertir en un altre cap de golf. Senyors president i consellers, pensen fer vostès alguna cosa”. I afegeix: “El canvi de Govern, pel que fa l’amenaça que pateix Son Bosc, fins ara no s’ha traduït en res”.

De la promesa incomplida de preservar la Real, val més no parlar-ne. És una qüestió que fa empegueir. Mai no s’havia vist tant de cinisme i deixadesa de promeses i principis. Els mateixos que afirmaven voler combatre l’especulació de Son Espases, aturar l’hospital de Jaume Matas i ampliar i modernitzar Son Dureta, ara demonitzen Aina Calafat i tots aquells que encara lluiten per preservar recursos i territori. Recentment el dirigent de la CGT Josep Juárez, en un magnífic article titulat “L’hospital més car del món” ha escrit: “Parlar de Son Espases, amb persones dels partits col·ligats dins l’actual govern de suposat ‘centre esquerra’, és com anomenar la corda a la casa del penjat. Aquest tema sol provocar reaccions de mala consciència i a la defensiva. No cal parlar de l’assumpte, ni molt menys provocar cap debat públic. L’omertà és el millor instrument per continuar escalfant cadira i sou institucional, a major glòria de la butxaca dels especuladors”.

I just ara mateix, acabades d’escriure les retxes de més amunt, m’arriben uns missatges provinents de SOS CAN VAIRET on informen de la destrucció de Port “Adriano” amb una ampliació salvatge i gegantina que ho farà tot malbé i del macroprojecte urbanístic que destruirà, si no ho impedim, una de les nostres barriades més emblemàtiques de Palma: es Jonquet. Tots sabem com es Jonquet és encara una de les poques barriades de la nostra ciutat que conserven el caràcter tradicional: carrerons, placetes, els molins... Ara, la macroconstructora Acciona hi vol construir tres grans blocs d’edificis de luxe, tres plantes de pàrquing i un gran centre comercial de més de 2.100 m2.

En el seu moment ja hem denunciat la destrucció de Palma, l’avenç continuat de l’especulació que amenaça a no deixar cap símbol d’identitat artística i cultural a les nostres barriades. Catalina Cirer va donar tota mena de facilitats als constructors (i destructors!). Ens demanam què fa l’actual consistori progressista al qual hem ajudat a assolir el poder per aturar l’herència destructora del PP. Què passa amb el Jonquet?

Els fets indiquen que la destrucció de les Illes avança i continua al mateix ritme de l’època de Jaume Matas i Rodrigo de Santos. El GOB ja va advertir que la famosa llei Carbonero només servia per afavorir els constructors amb l’excusa de construir habitatges socials. Quin sentit tenia bastir prop de 10.000 habitatges nous destruint el poc sòl rústic que ens resta, quan a les Illes hi ha prop de 100.000 habitatges buits? I què en direm de la follia destructora de Jaume Carbonero en relació a Campos, on el conseller vol construir 450 habitatges, tot colapsant escoles, centres sanitaris d’un poble que ja és completament desbordat? D’on surten els mentiders del tipus Jaume Carbonero que quan són a l'oposició diuen que volen preservar la terra i en gaudir del sou són iguals o pitjors que els depredadors que tots coneixem?

Ara també volen destruir el Port de Pollença, lliurar als especuladors una de les poques zones no saturades. L’excusa amb la qual el Poder vol vendre la malifeta als ciutadans és la de millorar el trànsit de la carretera Port de Pollença-Alcúdia. Es vol eliminar l’actual MA-2220 que uneix les dues poblacions abans esmentades i fer-ne una de nova aprofitant l’actual MA-2201. És una nova destrucció de recursos i territori per permetre més requalificacions de territori amb l’excusa de “millorar” els serveis a la població. Però el GOB i els més diversos experts i coneixedors de la zona ja han qüestionat el macroprojecte. Els veïns del Port de Pollença, els amics d’Urxella, l’esquerra alternativa de les Illes ja han expressat la seva disconformitat quan escriuen, criticant el projecte, que consideren enganyós: “No es parla de les conseqüències d’una carretera nova a través del sòl rústic amb un tràfic intens, i de com afectaria aquest canvi al Port de Pollença que evidentment restaria més aïllat”.

Hem de parlar de gasoducte submarí que proporcionarà 8.000 milions metres cúbics de gas i que permetrà disposar d’energia il·limitada per a continuar l’absurd model actual de creixement il·limitat, heretat de l’època franquista? O de l’ampliació gegantina del Port de Palma, amb unes obres que duraran prop de catorze anys i que poden destruir la imatge actual de la badia? Però, què importa la nostra terra als especuladors i destructores del territori? Res de res. Ja els coneixem prou. Ho hem vist amb els casos de corrupció d’Andratx i Son Oms. I Son Espases ens ha fet constatar com, en el fons, són els grans grups de pressió económica, la banca i el capitalisme estatal i internacional els que dirigeixen de veritat la política de les Illes.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Comentaris

  1. El GOB considera que cal un toc d'alerta davant les polítiques territorials i ambientals del Govern i Consell després d'aquest primer any de legislatura

    El GOB considera que cal un toc d'alerta davant les polítiques territorials i ambientals del Govern i Consell després d'aquest primer any de legislatura

    Considera preocupant el fet que els nous governants perdin la possibilitat d'aprofitar la situació actual de crisi per revisar el model territorial, econòmic i social, desmarcar-se de les polítiques de les lesgislatures anteriors i apostar vertaderament per la sostenibilitat.------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

    Des del GOB presentam avui un informe en el que revisam la situació actual de les polítiques que de manera directa o indirecta afecten el territori: les polítiques que marquen les directrius sobre el territori, les accions referides a espais naturals, i l'enfocament de les grans infrastructures, algunes d'elles vinculades a les polítiques de gestió dels recursos naturals.

    En aquest sentit revisam quins han estat els principals aspectes desenvolupats en l'àmbit de la protecció d'indrets amenaçats, alhora que qüestionam la intervenció del Govern en l'àmbit de la crisi de la construcció i la continuïtat per part del Consell de Mallorca amb el model territorial del Pla Territorial de Mallorca aprovat per PP-UM (que inclou les polèmiques àrees de reconversió territorial), criticam la continuïtat de la línia marcada pel partit popular pel que fa a la protecció d'espais naturals, i la continuïtat també de les polítiques sectorials de gestió dels recursos naturals i d'algunes de les infrastructures més impactants que ja foren plantejades en l'època Mates i que el Govern ni qüestiona, ni revisa, senzillament assumeix.

    Els principals aspectes tractats a l'informe:

    POLÍTIQUES TERRITORIALS
    - Més creixement urbanístic AMB DOBLERS PÚBLICS
    - Modificació puntual del Pla Territorial de Mallorca: EL MANTENIMENT DE LES POLÈMIQUES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL.
    - La desclassificació d'Es Guix: una excepció a celebrar dins una modificació que no s’entén

    ESPAIS NATURALS
    - Protecció dels espais naturals ES SEGUEIX LA LÍNIA MARCADA PEL PARTIT POPULAR
    - Son Bosc DE PARC NATURAL A CAMP DE GOLF

    TRANSPORTS
    - Nou conveni de carreteres: 2ON CINTURÓ
    - Ampliació del Port de Palma MÉS CREIXEMENT, MÉS INSOSTENIBILITAT I LA PRIVATITZACIÓ DE LES INSTAL•LACIONS DEL PORT
    - Ampliació de l'Aeroport

    ALTRES INFRASTRUCTURES

    - Polígons industrials a cada racó SENSE REGULAR ENCARA
    - Més pedreres al Pla de Mallorca UN SECTOR QUE “FA POR” AL NOU GOVERN?
    - Més Infrastructures energètiques I PARCS FOTOVOLTAICS EN SOL RÚSTIC
    - Infrastructures hidràuliques. DESSALADORES: EL FUTUR DE L'AIGUA PLANTEJAT
    - Residus CONTINUÏTAT DE L'APOSTA PER LA INCINERACIÓ

    Conclusions

    Des del GOB consideram que la situació actual de crisi hauria d'obligar a replantejar el camí que estem disposats a córrer, ara, i més enllà dels tres anys d'aquesta legislatura.

    Des del GOB ens preocupen els indicis que ens duen a pensar que, de moment, no s'han revisat les arrels de fons per tal d'establir una nova manera de fer en les polítiques territorials ni en aquelles sectorials que en podrien esdevenir límits naturals i racionals, i que molt sovint han estat criticats pels partits que ara ocupen els càrrecs de govern.

    En definitiva, des del GOB entenem que la situació de crisi hauria de fer obrir els ulls als nous governants i obligar a revisar el model territorial, econòmic i social en la seva globalitat i descobrir les arrels que marquen les directrius que ens han duit a la crisi econòmica i ecològica i que massa sovint tenim la impressió que es pretenen continuar, lluny de reconduir la nostra societat cap a la sostenibilitat.

    Podeu consultar l'informe complet a: www.gobmallorca.com/premsa/informejuliol2008

    Web GOB (16-VII-08)

    GOB | 01/09/2008, 05:42
  2. El GOB considera un frau la revisió del Pla Territorial de Mallorca aprovada avui pel PSIB-PSOE, UM i Bloc

    El GOB considera un frau la revisió del Pla Territorial de Mallorca aprovada avui pel PSIB-PSOE, UM i Bloc.

    El GOB ho considera un incompliment flagrant de l'acord de governabilitat, una continuïtat en les polítiques territorials
    marcades per l'especulació i un rídicul per part dels partits d'esquerra del pacte.
    ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

    El GOB manifesta una vegada més la seva decepció davant la modificació aprovada avui(amb els vots a favor del PSIB-PSOE, Bloc i UM i el vot en contra del PP) de modificació del Pla Territorial de Mallorca. Els motius són diversos i han estat exposats pel GOB tant a la societat com als representants dels diferents partits en representació al ple del Consell de Mallorca, amb els que s’ha reunit aquests darrers dies abans del Ple:
     representa un incompliment flagrant de l'acord de governabilitat acordat entre les forces del pacte, en que s'especificava que es plantejaria la modificació del PTM amb l'objectiu de eliminar les Àrees de Reconversió Territorial.
     no elimina, ni suspèn les Àrees de Reconversió Territorial sino que les manté, amb la promesa d'un reglament que no es té intenció de desenvolupar
     es dona continuïtat a un model territorial marcat per la corrupció i l'especulació, i amb el que havien manifestat la intenció de rompre en aquesta legislatura. A més avalen així unes polítiques territorials per les quals hi ha alts càrrecs del PP i UM imputats davant fiscalia

    Entenem que l'objectiu d'aquest Ple hauria d'haver estat:

    1) o bé, aprovar una modificació del PTM que eliminàs definitivament les ART (a més d'incloure altres aspectes que des del GOB consideram que calen revisar urgentment, sobretot pel que fa als sostres de creixement);
    2) o bé, aprovar definitivament la Norma Territorial Cautelar, que hauria suspès les Àrees de Reconversió Territorial per un període de dos anys en els que s'hauria hagut de treballar en una modificació al fons i consensuada del Pla Territorial i durant els quals, és probable que la justícia hagués ja resolt els casos de les Àrees de Reconversió Territorial més conflictives.

    Des del GOB no entenem la postura dels partits d'esquerra, PSIB-PSOE i Bloc i qüestionam la postura de Unió Mallorquina que ha forçat a l'establiment d'aquest acord que consideram un engany i entenem que es perd l’oportunitat de fer la imprescindible revisió que necessita el Pla Territorial de Mallorca que els diferents partits que ara governen havien promés. Una revisió de calat i en profunditat que hauria d’establir necessàriament les bases d’un nou model territorial per l’illa de Mallorca.

    La desclassificació d'Es Guix: una excepció a celebrar dins una modificació que no s'entèn.

    Si alguna cosa té de bo aquesta modificació, és la desclassificació de l'urbanització d'Es Guix. Des del GOB aplaudim la iniciativa i esperam que poguem veure en un futur consolidada aquesta desclassificació i per tant tenguem assegurada la protecció per sempre d'aquest meravellós indret de la Serra de Tramuntana. Ni Escorca, ni Mallorca mereixen una actuació urbanística com la que es pretenia fer a Es Guix, i per la qual el batle d’Escorca continua batallant amb amenaces d’interposició de querelles criminals.

    Web GOB (11-VII-08)

    GOB | 01/09/2008, 05:46
  3. Son Espases

    L’HOSPITAL MÉS CAR DEL MÓN

    Potser amb un punt de masoquisme, cada vegada que pas per les rodalies de La Real, m’atur a observar les obres de l’hospital de Son Espases. L’edifici creix i s’estén com un alien, aferrant els seus tentacles sobre el paisatge secular d’una terra que els seus habitants no han estat capaços de defensar. Amb enormes grues, màquines de tota mena i operaris com a formigues, la construcció-destrucció esdevé, amb especial contundència, un fet consumat i irreversible. Potser també per recordar-nos, de pas per si hi ha cap dubte, qui comanda realment en aquest país. Cruel paradoxa, que un instrument de salut vengui a fer tan mala ferida a Mallorca.

    Parlar de Son Espases, amb persones dels partits coaligats dins l’actual govern de suposat “centre esquerra”, és com anomenar la corda a la casa del penjat. Aquest tema sol provocar reaccions de mala consciència i a la defensiva. No cal parlar de l’assumpte, ni molt menys provocar cap debat públic. L’omertà és el millor instrument per continuar escalfant cadira i sou institucional, a major glòria de la butxaca dels especuladors. I per arraconar als quatre impertinents que ens demanam cada dia si, empassant-nos Son Espases i mantenint als polítics responsables d’aquesta estafa, podem continuar mirant-nos a la cara.

    El mateix passa en determinades entitats socials, fins i tot de les més senyeres que, amb el seu silenci, han estat còmplices de l’escàndol. Guillem Frontera feia referència a la solitud d’Aina Calafat i al silenci del GOB (DdB, 25/5/08), i no li manca raó. Vaig assistir, com a soci de l’entitat ecologista, a la darrera assemblea general, el passat desembre. Allà també hi era Aina Calafat. Ens vàrem quedar tots sols, ella i un servidor, en mig de la passivitat de la resta d’assistents, demanant responsabilitats a l’anterior junta directiva del GOB, per no moure un dit a l’hora d’evitar l’atemptat de Son Espases.

    Curiosa va ser la reacció dels responsables del GOB, en aquesta assemblea. A la pregunta de per què no es va impulsar, junt amb altres entitats que sí ho varen fer, la manifestació del 24 de novembre a Palma (amb el lema “Rectificau”, més de sis-centes persones), resposta de que “era contraproduent participar en mobilitzacions minoritàries”. Déu n’hi do! Cal recordar la quantitat de mobilitzacions que ha impulsat el GOB amb petits grups d’activistes? Excuses buides, en definitiva, d’els qui varen decidir, senzillament i sense consultar als socis, no enfrontar-se al poder polític i econòmic, i ells sabran el per què. Qui estima Mallorca, no la destrueix. Però, sobretot, qui estima Mallorca, la defensa.

    Tampoc els frares de La Real no poden treure pit en aquesta història. Ja en febrer d’enguany, les entitats convocants de la manifestació de novembre, varen intentar celebrar, al pati exterior del Monestir, un concert de música en defensa de La Real. Després de varies entrevistes, pèrdua de temps i amb els músics compromesos, el portaveu de la comunitat religiosa va negar l’ús del recinte. La raó? Que coincidia amb la campanya electoral del 9 de març (de fet, va dir que després de les eleccions generals no hi hauria cap problema). Per què, una i altra vegada, els representants del poder diví acaben, tard o d’hora, en sintonia amb els representants del poder humà?

    Son Espases ha suposat la prova del cotó de la decència i honestedat de la classe política illenca, i de la independència d’altres entitats de Mallorca, en relació als poders polítics i econòmics. El cotó ha sortit bastant brut, de la prova. Si és veritat que la dignitat no té preu, Son Espases deu ser l’hospital més car del món.

    Pep Juárez,
    Juny de 2008

    Pep Juárez, Secretari d'Acció Sindical de la CGT | 01/09/2008, 05:52
  4. El Govern de progrés ajuda fonamentalment als rics a combatre la crisi

    El Govern de progrés ajuda fonamentalment als rics a combatre la crisi

    El president del Govern, Francesc Antich, presenta 13 mesures per tal d'ajudar als rics a sobreviure a una crisi que només ells han generada, entre les quals hi ha un paquet d’aplicacions fiscals per reduir els imposts de transmissions patrimonials, successions i donacions per a les empreses. La resta, les deduccions de l’IRPF per als joves, discapacitats i famílies nombroses que comprin el seu primer habitatge són la xocolata del lloro. I d'aquesta política en diuen política de progrés.

    Els "progressistes" ajuden als patrons del totxo comprant els seus habitatges invendibles i deixant que prescriguin els seus impagaments:

    El Ibavi ha comprat per 5.348. 235 euros a les promotores Pla de Santa S. L i Cafeteries Insulares de Ponent S.L de Santa Margalida dos edificis amb 34 habitatges que es vendran entre 140.982 i 172.140 euros.

    El Ibavi ha adquirit per 4 milions d'euros a Nous Habitatges de Sa Pobla S. L. 26 pisos que es destinaran a la venda . El preu aproximat , segons la superfície del pis, serà d'entre 137.693 i 167.023 euros.

    El Govern ha comprat 58 pisos de VPO a Inca per 7.802.745 euros, en l'edifici que es troba en l'avinguda d'Alcúdia, adquirit a Explotacions turístiques Illes S. L. apreus que aniran entre els 98.000 i els 158.000 euros.

    Cal recordar que el secretari general del col·lectiu de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (GESTHA), José María Mollinedo, va alertar que prescrivien 300,54 milions d'euros en impostos procedents d'operacions opaques efectuades per empreses constructores de Balears l'any 2003.

    Web Ixent | 01/09/2008, 05:54
  5. Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
    L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
    Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
    Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
    Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
    La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.


    Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
    Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
    Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
    I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

    Web Ixent | 01/09/2008, 06:06
  6. Els sous dels polítics durant l'any 2008

    Els sous dels polítics durant l'any 2008

    El president del Govern, Francesc Antich (PSIB-PSOE), obté un sou com a tal de 70.657 euros bruts anuals i 23.484,15 euros més per l'assistència a plens parlamentaris fins a arribar a un muntant de 94.141,15 euros anuals.

    La presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar (UM), obté 40.250 euros per la dedicació plena i 47.479 euros més pel suplement de la presidència, de manera que cobra un total de 87.729 euros.

    La presidenta Francina Armengol (PSIB-PSOE) cobra 93.188,54 euros bruts anuals (69.704,39 euros del Consell i 23.484,15 euros en concepte de dietes del Parlament).

    Rosa Estaràs (PP)cobra 72.627 euros per la seva condició de diputada i portaveu titular del grup parlamentari popular

    La consellera Fina Santiago (Bloc-EU), cobra 62.915 euros per la seva funció de consellera i 23.484,15 euros més de les dietes parlamentàries, de manera que arriba als 86.399 euros anuals.

    El popular Jaume Font (PP) cobra 85.814,49 euros anuals (62.330, 34 euros del Consell i 23.484,15 euros del Parlament).

    Mabel Cabrer (PP) cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 26.790 euros més per ser la portaveu popular en la comissió d'Ordenació Territorial.

    Joan Flaquer (PP)cobra cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 28.191 euros més per ser portaveu suplent del grup parlamentari popular.

    Pere Joan Martorell (UM), director de Cultura, obté 54.728 euros del Govern, 18.870 euros del Consell i de l'ajuntament de Lloseta 610 euros mensuals més dos-cents euros per assistència a sessió plenària, que es produeix ordinàriament cada dos mesos.

    Joana Lluïsa Mascaró (Bloc-PSM) acumula càrrecs en el Consell: és vicepresidenta segona, consellera executiva de Cultura i Patrimoni i portaveu del Bloc en la institució insular. Cobra 65.553,05 euros pel seu càrrec de vicepresidenta i 600 euros per assistència a ple i dos-cents per cada comissió a Llucmajor, que fan uns 12.000 euros bruts anuals pel consistori llucmajorer.

    La consellera popular Ana Rodríguez Arbona (PP) cobra 18.870 euros de la institució insular i 33.396,24 euros bruts anuals que percep per la regidoria d'Hisenda de Santa Margalida

    El conseller popular Bartomeu Martínez (PP) obté 450 euros per cadascuna de les quatre comissions de Govern que se celebren al mes a Inca més 650 euros per assistència a ple. Aquestes quantitats sumen 2.450 euros al mes i 29.400 a l'any.

    Web Ixent | 01/09/2008, 06:09
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS