Administrar

La República Catalana que volem

pobler | 23 Agost, 2008 07:15 | facebook.com

No ha de ser una República ni espanyola ni francesa, perquè aquestes formes de govern alienants ja sabem que mai no ens representaran col·lectivament. Ha de ser, doncs, una República independent i divorciada d'aquests Estats preexistents: els catalans no tenim cap interès objectiu a mantenir-nos sota una dominació exterior i per això cada dia som més els qui treballem per a la independència.


La República independent. Quina República?


En el segon d'una sèrie de tres articles dedicats a la República, els autors preconitzen que la forma de govern que creuen que convé als Països Catalans és la d'una República catalana independent, federal i popular.

Per Carles Castellanos i Oriol Farrés (Professors de la UAB i membres de l'Associació Manuel Gonzàlez Alba). Publicat el 21.08.08 El Punt

En un article precedent, «La República Independent. Ser republicà... per què?», en aquest mateix diari (17 de juliol), hem mostrat que la República és, si hem de fer cas de les experiències de la seva prolongada història, el sistema polític més democràtic possible, pel fet que només la República pot igualar les persones en la gestió del poder.

I deduíem, en conseqüència, que qualsevol altra forma de govern representatiu que no es fonamentés semblantment en els drets polítics personals en igualtat de condicions, podia ser considerada com una mena de forma espúria i corrupta de democràcia.


En aquest article exposarem quines característiques principals considerem que hauria de tenir la República per al cas de Catalunya i el conjunt dels Països Catalans. D'acord amb les consideracions polítiques sobre el republicanisme aplicades a la nostra realitat, preconitzem que la forma de govern que convé als Països Catalans és la d'una República catalana independent, federal i popular.

És a dir, que la nostra República, la República que ens ha de permetre una organització racional i representativa, ha de ser catalana, ha de ser l'expressió de la nostra col·lectivitat nacional. No ha de ser una República ni espanyola ni francesa, perquè aquestes formes de govern alienants ja sabem que mai no ens representaran col·lectivament. Ha de ser, doncs, una República independent i divorciada d'aquests Estats preexistents: els catalans no tenim cap interès objectiu a mantenir-nos sota una dominació exterior i per això cada dia som més els qui treballem per a la independència.

Des del punt de vista de la seva organització interna, la República ha de ser federal, perquè Catalunya i els Països Catalans són una nació amb una important diversitat interna que cal que estigui reflectida en l'estructura política. Municipalitats, regions històriques, comarques i agrupacions de comarques (o vegueries) han de tenir el seu paper garantit al si de la República independent. La nostra República ha de ser també popular, en el sentit que ha d'estar realment al servei dels interessos i necessitats de la població per tal de poder garantir una existència digna a tots els ciutadans i ciutadanes.


L'objectiu, doncs, del poble català en el moment present ha de ser aconseguir una República Independent, creada per la força de la democràcia. No podem acceptar formes mistificades com la d'un possible «Estat Lliure Associat» (on es mantindrien segurament limitacions arbitràries del poder democràtic, i possiblement fins i tot es preservaria la supeditació actual a la monarquia hispànica) o altres muntatges adreçats a interferir en les formes de govern emanades directament del poble sobirà. Per tant, contra les rebaixes «sobiranistes» d'última hora, responem que el millor sobiranisme és aquell que defensa l'existència d'un Estat propi en els termes de la llibertat republicana, que el faci incompatible, ja des de les seves arrels, amb qualsevol forma de despotisme, vingui d'on vingui. I per oposició al discurs oficial actual (de CiU, del PSC-PSOE...) que no cessa de fer voltes i més voltes entorn d'una impossible «refundació del catalanisme», com a ideologia orientada a l'enèsima regeneració del nyap polític que és l'Estat espanyol, nosaltres afirmem que els problemes del nostre país només es resoldran dins un sistema polític nou, una República catalana independent tot partint de la conquesta i el reconeixement del dret a l'autodeterminació.

A hores d'ara és una evidència que dins l'Estat espanyol no podrem resoldre els grans reptes que tenim: espoliació econòmica, dèficit d'infraestructures, deficiències dels serveis públics, destrucció de l'entorn i del territori, feblesa social de la llengua, desestructuració de la immigració, precarietat laboral... No hi ha cap autonomia ni cap Espanya federal creïbles. Només una autèntica ruptura, la República independent, arrelada nacionalment i socialment, pot generar les energies necessàries per posar tota la diversitat i la complexitat actuals de la societat catalana, en un objectiu engrescador comú que transcendeixi, entre altres coses, els vells servilismes envers el Regne d'Espanya i la seva monarquia borbònica.

Quan reivindiquem la República independent, reclamem per al nostre país un marc democràtic perquè el poble pugui decidir la manera més convenient d'organitzar la seva vida col·lectiva, en aspectes socials, culturals i econòmics; la República catalana independent serà, des del punt de vista de les relacions socials, el motor per al desenvolupament d'un sistema nou que es fonamentarà en una gestió més democràtica de l'economia i també en una administració racional dels recursos i del territori.

En l'article vinent, i darrer de la sèrie, considerarem de quina manera podem començar a fer possible, per la via democràtica i des d'ara mateix, aquesta República independent que hem descrit com a objectiu col·lectiu necessari.

Reclamem per al nostre país un marc democràtic perquè el poble pugui decidir la manera més convenient d'organitzar la seva vida col·lectiva en aspectes socials, culturals i econòmics.

Web Llibertat.cat


Jornades independentistes a Girona: Toni Infante, Miquel López Crespí, Carles Castellanos i Josep de Calasanç Serra.


Amb motiu dels 300 anys de l’inici de l’ocupació borbònica dels Països Catalans del sud de l'Albera i dels 348 anys d’ocupació francesa a la Catalunya Nord, el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) organitzà el dissabte 8 de setembre un acte-debat sota el lema Més de 300 anys d’ocupació francesa i espanyola. Ja n’hi ha prou! Ara, Independència.


L’MDT reuneix Serra, López Crespí, Castellanos i Infante en un acte-debat a Girona


Els ponents analitzaren, a partir de la seva realitat, la situació actual, les causes i perspectives d’alliberament dels Països Catalans



Toni Infante, Miquel López Crespí, Carles Castellanos, Josep de Calasanç Serra: per la Independència de Catalunya.

Amb motiu dels 300 anys de l’inici de l’ocupació borbònica dels Països Catalans del sud de l'Albera i dels 348 anys d’ocupació francesa a la Catalunya Nord, el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) organitzà el dissabte 8 de setembre un acte-debat sota el lema Més de 300 anys d’ocupació francesa i espanyola. Ja n’hi ha prou! Ara, Independència.

En el debat, que tingué lloc a les 7 del vespre a la Casa de Cultura de Girona i s’emmarcà dins dels actes de commemoració de la Diada d’enguany, hi intervingueren:

Josep de Calassanç Serra (Perpinyà). Independentista català. Actiu activista cultural de la Catalunya Nord. Membre de Ràdio Arrels, emissora que emet únicament en català i que treballa per la recuperació lingüística, cultural i nacional de Catalunya Nord. És també membre del Casal Jaume I de Perpinyà.



Toni Infante, Miquel López Crespí i Carles Castellanos

Miquel Lòpez Crespí (Mallorca). Escriptor i col·laborador en diversos diaris i revistes de les Illes. Actiu militant antifranquista. Dirigent de l’Organització d’Esquerra Comunista (OEC) a les Illes i del PSM als anys setanta. Membre de l'AELC i de l'Obra Cultural Balear (OCB). En la seva ponència, parlarà sobre el que ha representat per a l’independentisme i la classe treballadora tant les renúncies nacionals i polítiques en la transició com la restauració monàrquica.

Carles Castellanos (Barcelona). Militant de l’MDT. És professor de l’Escola Universitària de Traducció i Interpretació (EUTI) de la UAB. Ha publicat diversos treballs de contingut tant sociopolític com sociolingüístic i lexicogràfic. És membre del Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació (FOCDA) i del Col·lectiu d’Opinió Mata de Jonc. És impulsor, a més, d’iniciatives com el Centre de Recerca i Documentació Pau Vila i el 3r Congrés de Cultura Catalana.

Toni Infante (València). Militant de l’MDT. Reconegut sindicalista del País Valencià. Membre de Coordinadora Sindical Obrera (COS) i impulsor de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de València.

Els ponents, provinents dels diferents territoris històrics del país (Catalunya Nord, les Illes, el Principat i País Valencià), analitzaren, des de l’òptica de l’Esquerra Independentista o de l’Esquerra Nacional, la situació actual de cada territori, les causes d’aquesta situació i les perspectives del procés d’alliberament nacional i social dels Països Catalans.

Moviment de Defensa de la Terra (MDT)

Girona

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)

Comentaris

  1. IU Y LA CUESTION NACIONAL

    IU Y LA CUESTION NACIONAL

    IU es federalista y está por el derecho de autodeterminación de los pueblos. Esto hace unanimidad en la organización pero no sé si es suficiente para posicionarnos frente al referéndum de Euskadi, el nacionalismo español, los otros nacionalismos, el manifiesto en defensa de la lengua común y la enseñanza de y en las lenguas que son cooficiales en algunos territorios del Estado.

    Todos estos debates afectan, entre otras cosas, a cuestiones emocionales e identitarias capaces de generar hondas tensiones sociales. Es un tema muy delicado pero frente al cual creo que IU puede abanderar una posición muy racional, muy progresista, muy democrática y muy atractiva.

    No se puede resumir en pocos párrafos (y ya he gastado dos) lo que daría pie a un tratado de muchas páginas. Así que ahí van algunas ideas esenciales disparadas "a discreción".

    Hay quienes sostienen que el hecho nacional y, por tanto, el derecho a organizarse políticamente de manera soberana, descansa en la Historia, en la lengua, en Viriato, en los Reyes Católicos, en Jaume I, en la cultura, en la tradición o en el mercado. Según ellos, el hecho nacional descansa en hechos objetivos y cuidado con quién manipule la "realidad" y se saque hechos nacionales de la manga distintos a los propios!: a éstos "separatistas", "renegados", "cipayos" y/o "traidores a la patria", ni agua.

    No importa decir que, para nosotros, nada de todo ésto tiene sentido. El derecho a ser un colectivo soberanamente organizado depende, exclusivamente, de la voluntad mayoritaria de la gente: es un derecho democrático ejercido democráticamente y sobre el que, además, todas las opciones son legítimas: un catalán que aspira a vivir en un estado donde la soberanía nacional resida en el pueblo español no es un renegado ni un traidor; es un catalán de cuerpo entero. igual que el que aspira a vivir en un estado catalán soberano e independiente.

    Tolerancia, pues, frente a los proyectos políticos nacionales que se quieran defender democráticamente y distanciamiento frente a los nacionalismos excluyentes entre sí y excluyentes de aquéllos que no participen de su visión de las cosas.

    Nuestra propuesta política para el Estado no es la de un Estado unitario más o menos descentralizado: es una propuesta que surge de la libre unión entre sus partes

    Desde una visión laica y democràtica (no dogmática ni impositiva) del hecho nacional, hemos de impulsar un federalismo tolerante y constructivo, un federalismo que aspire a organizar el poder político de abajo a arriba, que aspire a compartir el poder político con otras comunidadesy con optras naciones, a nivel estatal, europeo y, algún dia, ya veréis, mundial

    Ha de ser el nuestro un federalismo internacionalista, que fomenta lazos de solidaridad entre los pueblos por encima de los estados y las organizaciones políticas territoriales, que sabe que a los ciudadanos , a los trabajadores y a la gente modesta de Mallorca, de Extremadura, de Utah y del Camerún les une, por encima de cualquier frontera, su condición de seres humanos y su calidad de personas que trabajan para vivir y que no viven del trabajo de los demás

    En nuestra cabeza no han de caber guerras lingüísticas ni guerras de banderas ni guerras entre identidades colectivas Las identidades culturales no tienen por qué solaparse al milímetro con los proyectos políticos. Pretender que la gente se sienta exclusivamente vasco, exclusivamente andaluz o exclusivamente español es un sinsentido. Lo normal es que cada persona sienta que, en mayor medida, forma parte de diferentes identidades colectivas incluyendo categorías como mediterráneo, europeo o "ciudadano del mundo"

    ... 10 párrafos, ya véis: es que éso de la cuestión nacional da para mucho

    Para IU, de Eberhard Grosske | 23/08/2008, 07:20
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS