Administrar

Son Espases: "La Real nunca volverá a ser lo mismo" (Diario de Mallorca)

pobler | 22 Agost, 2008 07:14 | facebook.com

Sin embargo, nada volverá a ser lo mismo, ni la romería ni el paisaje, porque el telón de fondo de las siete grúas y los cimientos de Son Espases recuerdan que hace cuatro años algo muy importante cambió en el Secar de La Real. (Raquel Galán)


La Real nunca volverá a ser lo mismo


La tradicional romería de Sant Bernat se desarrolló tranquila y con el telón de fondo de la estructura de Son Espases


RAQUEL GALÁN. PALMA.


A la izquierda del camí Real, si nos dirigimos al monasterio, un solar con almendros y una urbanización aún sin terminar. A la derecha, un poco más de campo y la estructura de cinco plantas del hospital de Son Espases. "Hay un antes y un después" de dicha construcción, aunque "se ha demostrado que el pueblo tiene un sentimiento y voz para hablar", en palabras del rector de La Real, Miquel Mascaró.

El nuevo párroco, que sustituye a Antoni Vallespir -actualmente en Lluc-, afirmó ayer que han vuelto a "los orígenes de la fiesta, en la que se reivindican los valores de la fraternidad y la cultura".

Sin embargo, nada volverá a ser lo mismo, ni la romería ni el paisaje, porque el telón de fondo de las siete grúas y los cimientos de Son Espases recuerdan que hace cuatro años algo muy importante cambió en el Secar de La Real. "Yo sólo deseo creer en los políticos que nos representan y les pido que nos ayuden a que La Real continúe siendo un símbolo", como destacó el rector en el claustro.

El símbolo del "ecologismo y la tradición de los payeses", añadió justo después de que terminase el desfile de carruajes tradicionales tirados por las someres Paquita y Marina, los caballos Xeixa y Aloe, y el poni Fletxa, entre otros. En la mayoría de carros mallorquines había frutas y verduras, aunque el equipaje más esperado era el de la somera Elena, cargada con dos cestas llenas de albahaca.

Esta hierba aromática y mucha más se bendijo tras la misa de les Vespres Cantades para otorgarla después a los romeros que poco a poco iban llegando. Pese a que ya no se esperaban altercados durante la romería, como ocurrió en años anteriores, cinco miembros de la orden de los Templarios vigilaban el acceso al recinto.

Los puestos de venta colocados en el camí Real hacían las delicias de los más pequeños, que podían disfrutar comiendo churros, neules de Navidad o barquillos, y jugar con alguna de las ´golosinas´ de los tenderetes de feria. La Fundació Vàlids Artesans vendió camisetas y velas con fines benéficos dentro del recinto del monasterio.

Por la noche, los mayores que sabían bailar boleros lo pudieron demostrar con la música de los grupos mallorquines Xeremiers Trempats, Carumbau y Herbes Dolces. Debajo de las tradicionales serpentinas blancas y con una coca de trempó en las manos, daba la impresión de que todo continuaba igual, aunque el horizonte lleno de grúas recordaba lo contrario.

Diario de Mallorca (20-VIII-08)


Els clams s'accentuaren contra la construcció de l'hospital a Son Espases. El grup va proclamar que «no s'ha de destruir Mallorca», cantaren consignes com «Maleïts especuladors» o «Llibertat i independència» i citaren lemes com «mai no ens faran callar». La Coral de la Real va entrar en escena a a darrera etapa de l'espectacle.


Música contra la tristor en l'homenatge a Toni Roig al Palau de la Música


Al-Mayurqa presentà 'Temps de Revolta' a Barcelona en un acte on es recordà el seu fundador

C.DOMÈNEC. Barcelona.


L'inici va semblar un final de concert. El públic del Palau de la Música va rebre divendres Al-Mayurqa amb un interminable aplaudiment i va provocar que la majoria dels seus components responguessin de la mateixa manera, amb un reconeixement recíproc i durant diversos minuts.

El concert de Barcelona havia de servir per presentar Temps de Revolta, el darrer treball del grup, però la inesperada mort de Toni Roig, dos dies després de donar a conèixer el disc a Lloseta, va convertir la cita en un homenatge enèrgic, amb més somriures que llàgrimes.

El grup va interpretar els nous temes juntament amb cançons de tota la història d'Al-Mayurqa. Les primeres paraules del concert les pronuncià Toni Roig a través d'una projecció sobre una pantalla situada darrere els músics. I així va seguir tot el recital, amb imatges en vídeo de Roig a Lloseta en les quals aquest presentava cada peça. «La xeremia és un símbol de nacionalisme», etzibà en una intervenció.

El concert gaudí de la col·laboració de nombrosos de músics amics: Aina Jaume, Biel Majoral, la Coral de la Real, Jordi Fàbregas, Miquel Brunet, Neus Jaume i Tito Peláez. Era un deure de gratitud i una obligació ser aquí», explicà el baix elèctric Gaspar Jaume, que afegí que «la mort de Toni va ser una injustícia. Ell tenia il·lusió de cantar en el Palau que és un símbol perquè és un edifici pagat per gent que estima la música». «Em repetia que no li fallàs en el Palau», exclamà Majoral. «Toni no plorava, demanava i es comprometia».

L'actuació va suposar una gran festa de la música tradicional i del catalanisme mallorquí. Manel Martorell explicà que «ens han castigat i no ens deixaren tocar a les festes de Sant Sebastià i fins i tot ens vetaren a una emissora de ràdio». Els clams s'accentuaren contra la construcció de l'hospital a Son Espases. El grup va proclamar que «no s'ha de destruir Mallorca», cantaren consignes com «Maleïts especuladors» o «Llibertat i independència» i citaren lemes com «mai no ens faran callar». La Coral de la Real va entrar en escena a a darrera etapa de l'espectacle.

Al final del recital, amb el públic que omplia la sala del petit Palau dempeus, Biel Majoral manifestà que «el més tràgic és que abans no m'havia adonat de la força de les lletres i de la música de Roig». Emocionat, baixà al pati de butaques, cercà entre el públic Maria Ramis, viuda del fundador i la va fer pujar a l'escenari des d'on va agrair amb la veu entretallada «tot el que ha fet Al-Mayurqa». No ens faran callar va sonar com si fos un himne en memòria de Toni Roig i va animar a seguir el camí començat. «Quan es mor un patriota, una terra queda orfa», sentencià Majoral.

Diari de Balears (2-XII-07)


Què pensaria en aquests moments el cantautor Toni Roig, ànima apassionada de la defensa de la Real que, juntament amb Aina Calafat i tots els mallorquins i mallorquines, donà vida i ànima per a preservar la nostra terra i la nostra cultura? Ben segur que no li estranyaria gaire la claudicació de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial davant els tèrbols interessos dels poders fàctics de les Illes. No tenim cap dubte que, malgrat tot el que s´ha esdevengut, continuaria en la lluita, més decidit que mai a denunciar els oportunistes, els que empren les mobilitzacions populars en profit personal per a pujar al poder i omplir la butxaca. Toni Roig ha mort dies abans d´haver de patir el sotrac de veure i constatar com aquells que ell havia ajudat a situar a recer del poder se’n reien de la seva lluita i de la lluita de tots aquells i aquelles que hem sortit a defensar Mallorca de les urpades de l´especulació i la corrupció. (Miquel López Crespí)


El PSM de Llucmajor ha publicat un brillant i encertat article en el qual, després de constatar com el Pacte continua amb un els projectes estel·lars del PP, escriu: “Caldran molts de Son Reals, molts d´èxits evidents i innegables en la protecció del territori, perquè la balança de la història caigui cap a l´esquerra i posi aquest govern -que ha començat amb un peu tan maldestre- del costat dels defensors del país, i no dels seus enterradors”. Hi estam completament d´acord. (Miquel López Crespí)


Son Espases: Toni Roig en el record



Sa Pobla, hivern de 1996. D´esquerra adreta: Toni Roig, Maria Vilchez, Miquel Carbonell (del grup Al-Mayurqa), la pintora Esperança Mestre i l´escriptor Miquel López Crespí. El grup Al-Mayurqa havia musicat la poesia de l´autor pobler i Esperança Mestre inaugurava una exposició basada en el poemari de Miquel López Crespí Planisferi de mars i distàncias que acabava d´editar l´Editorial Columna.

Per molt que hem provat de recuperar la confiança en aquells que haurien de defensar els nostres drets (defensa de la terra, de la nostra cultura, de les senyes d´identidat amenaçades per la mundialització regnant), el cert és que aquesta legislatura ha començat molt malament. De bon principi va ser Margarita Nájera, la portaveu del nou Govern de les Illes, que s´estrenà (i encara no ha mudat d´actitud) parlant en castellà. La portaveu d´un executiu en el qual hi ha partits nacionalistes i d´esquerra que han signat un compromís de defensa de la llengua i identitat pròpies s´expressa majoritàriament en castellà incomplint el decret 100/1990, que estableix: “Els càrrecs de l´Administració de la CAIB de les Illes Balears s´han d´expressar normalment en català en els actes públics celebrats a les Illes Balears, sempre que la intervenció sigui per cas del propi càrrec”. Tot plegat, un començament de legislatura (i encara havia de venir el pitjor!) decebedor per a tots aquells i aquelles que hem donat i donam suport a les forces progressistes. Com deia ben encertadament el professor Gabriel Bibiloni en el seu blog personal: “Un Govern no pot anar en contra dels seus mateixos principis, i, una altra, que els membres d´un Govern de sanejament democràtic no poden incomplir la llei”. Gabriel Bibiloni recordava que el més trist d´aquest menyspreu a la nostra llengua per part de la portaveu del Govern era que Margarita Nájera ja fa més de trenta anys que viu i treballa a Mallorca.



Mateu Morro, Jaume Santandreu, Miquel López Crespí i Toni Roig el dia de la presentació del llibre de López Crespí No era això: memòria política de la transició.

Però el més trist del que s´ha esdevengut recentment ha estat l’acceptació per part del Pacte, sota la direcció de PSOE-UM, del projecte estrella de Jaume Matas i el PP: la construcció de l´hospital de referència de Mallorca a Son Espases. Tots els moviments de les plataformes per salvar la Real, els col·lectius polítics i sindicals, les persones que es varen mobilitzar per a aturar aquest negoci especulatiu i de destrucció de recursos i territori ens sentim profundament decebuts. Què pensaria en aquests moments el cantautor Toni Roig, ànima apassionada de la defensa de la Real que, juntament amb Aina Calafat i tots els mallorquins i mallorquines, donà vida i ànima per a preservar la nostra terra i la nostra cultura? Ben segur que no li estranyaria gaire la claudicació de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial davant els tèrbols interessos dels poders fàctics de les Illes. No tenim cap dubte que, malgrat tot el que s´ha esdevengut, continuaria en la lluita, més decidit que mai a denunciar els oportunistes, els que empren les mobilitzacions populars en profit personal per a pujar al poder i omplir la butxaca. Toni Roig ha mort dies abans d´haver de patir el sotrac de veure i constatar com aquells que ell havia ajudat a situar a recer del poder se’n reien de la seva lluita i de la lluita de tots aquells i aquelles que hem sortit a defensar Mallorca de les urpades de l´especulació i la corrupció. Ben segur que Toni Roig, un dels signants del manifest de les forces nacionalistes i d´esquerra de l´any passat, manifest que demanava la unitat nacionalista per a foragitar el PP de les institucions, se sentiria profundament decebut, com ens hi sentim tots nosaltres, si visqués per a comprovar com els que ell havia ajudat a pujar al poder ara continuaven amb el projecte de Jaume Matas i el PP de fer l´hospital a la Real.

No és solament l´abandonament de la lluita per a salvar la Real, ses Fontanelles o el mal anomenat “Port Adriano”. La continuació de la maniobra especulativa de Jaume Matas a Son Espases fa endevinar el que s´esdevendrà durant tota aquesta legislatura. No hi valen les excuses de mal pagador dels que diuen que aquest abandonament d´idees i principis només és un d´entre els cent acords signats amb els altres partits del Govern. El problema és que el Pacte de Governabilitat, ara ja no s´atreveixen ni a anomenar-lo “Pacte de Progrés”, ha perdut bona part de la credibilitat que tenia fa uns mesos, quan tots els que li donaven suport volgueren creure que aquesta vegada no es repetirien els errors de l´anterior.

El PSM de Llucmajor ha publicat un brillant i encertat article en el qual, després de constar com el Pacte continua amb un els projectes estel·lars del PP, escriu: “Caldran molts de Son Reals, molts d´èxits evidents i innegables en la protecció del territori, perquè la balança de la història caigui cap a l´esquerra i posi aquest govern -que ha començat amb un peu tan maldestre- del costat dels defensors del país, i no dels seus enterradors”. Hi estam completament d´acord.

Miquel López Crespí


Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (16-X-07)

Més articles de la campanya Salvem la Real! (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Comentaris

  1. L’HOSPITAL MÉS CAR DEL MÓN

    L’HOSPITAL MÉS CAR DEL MÓN

    Potser amb un punt de masoquisme, cada vegada que pas per les rodalies de La Real, m’atur a observar les obres de l’hospital de Son Espases. L’edifici creix i s’estén com un Alien, aferrant els seus tentacles sobre el paisatge secular d’una terra que els seus habitants no han estat capaços de defensar. Amb enormes grues, màquines de tota mena i operaris com a formigues, la construcció-destrucció esdevé, amb especial contundència, un fet consumat i irreversible. Potser també per recordar-nos, de pas per si hi ha cap dubte, qui comanda realment en aquest país. Cruel paradoxa, que un instrument de salut vengui a fer tan mala ferida a Mallorca.

    Parlar de Son Espases, amb persones dels partits coaligats dins l’actual govern de suposat “centre esquerra”, és com anomenar la corda a la casa del penjat. Aquest tema sol provocar reaccions de mala consciència i a la defensiva. No cal parlar de l’assumpte, ni molt menys provocar cap debat públic. L’omertà és el millor instrument per continuar escalfant cadira i sou institucional, a major glòria de la butxaca dels especuladors. I per arraconar als quatre impertinents que ens demanam cada dia si, empassant-nos Son Espases i mantenint als polítics responsables d’aquesta estafa, podem continuar mirant-nos a la cara.

    El mateix passa en determinades entitats socials, fins i tot de les més senyeres que, amb el seu silenci, han estat còmplices de l’escàndol. Guillem Frontera feia referència a la solitud d’Aina Calafat i al silenci del GOB (DdB, 25/5/08), i no li manca raó. Vaig assistir, com a soci de l’entitat ecologista, a la darrera assemblea general, el passat desembre. Allà també hi era Aina Calafat. Ens vàrem quedar tots sols, ella i un servidor, en mig de la passivitat de la resta d’assistents, demanant responsabilitats a l’anterior junta directiva del GOB, per no moure un dit a l’hora d’evitar l’atemptat de Son Espases.

    Curiosa va ser la reacció dels responsables del GOB, en aquesta assemblea. A la pregunta de per què no es va impulsar, junt amb altres entitats que sí ho varen fer, la manifestació del 24 de novembre a Palma (amb el lema “Rectificau”, més de sis-centes persones), resposta de que “era contraproduent participar en mobilitzacions minoritàries”. Déu n’hi do! Cal recordar la quantitat de mobilitzacions que ha impulsat el GOB amb petits grups d’activistes? Excuses buides, en definitiva, d’els qui varen decidir, senzillament i sense consultar als socis, no enfrontar-se al poder polític i econòmic, i ells sabran el per què. Qui estima Mallorca, no la destrueix. Però, sobretot, qui estima Mallorca, la defensa.

    Tampoc els frares de La Real no poden treure pit en aquesta història. Ja en febrer d’enguany, les entitats convocants de la manifestació de novembre, varen intentar celebrar, al pati exterior del Monestir, un concert de música en defensa de La Real. Després de varies entrevistes, pèrdua de temps i amb els músics compromesos, el portaveu de la comunitat religiosa va negar l’ús del recinte. La raó? Que coincidia amb la campanya electoral del 9 de març (de fet, va dir que després de les eleccions generals no hi hauria cap problema). Per què, una i altra vegada, els representants del poder diví acaben, tard o d’hora, en sintonia amb els representants del poder humà?

    Son Espases ha suposat la prova del cotó de la decència i honestedat de la classe política illenca, i de la independència d’altres entitats de Mallorca, en relació als poders polítics i econòmics. El cotó ha sortit bastant brut, de la prova. Si és veritat que la dignitat no té preu, Son Espases deu ser l’hospital més car del món.

    Pep Juárez,
    Juny de 2008

    Pep Juárez, Secretari d'Acció Sindical de la CGT | 22/08/2008, 07:22
  2. Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
    L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
    Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
    Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
    Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
    La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.


    Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
    Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
    Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
    I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 22/08/2008, 07:24
  3. Els sous dels polítics durant l'any 2008

    Els sous dels polítics durant l'any 2008

    El president del Govern, Francesc Antich (PSIB-PSOE), obté un sou com a tal de 70.657 euros bruts anuals i 23.484,15 euros més per l'assistència a plens parlamentaris fins a arribar a un muntant de 94.141,15 euros anuals.

    La presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar (UM), obté 40.250 euros per la dedicació plena i 47.479 euros més pel suplement de la presidència, de manera que cobra un total de 87.729 euros.

    La presidenta Francina Armengol (PSIB-PSOE) cobra 93.188,54 euros bruts anuals (69.704,39 euros del Consell i 23.484,15 euros en concepte de dietes del Parlament).

    Rosa Estaràs (PP)cobra 72.627 euros per la seva condició de diputada i portaveu titular del grup parlamentari popular

    La consellera Fina Santiago (Bloc-EU), cobra 62.915 euros per la seva funció de consellera i 23.484,15 euros més de les dietes parlamentàries, de manera que arriba als 86.399 euros anuals.

    El popular Jaume Font (PP) cobra 85.814,49 euros anuals (62.330, 34 euros del Consell i 23.484,15 euros del Parlament).

    Mabel Cabrer (PP) cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 26.790 euros més per ser la portaveu popular en la comissió d'Ordenació Territorial.

    Joan Flaquer (PP)cobra cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 28.191 euros més per ser portaveu suplent del grup parlamentari popular.

    Pere Joan Martorell (UM), director de Cultura, obté 54.728 euros del Govern, 18.870 euros del Consell i de l'ajuntament de Lloseta 610 euros mensuals més dos-cents euros per assistència a sessió plenària, que es produeix ordinàriament cada dos mesos.

    Joana Lluïsa Mascaró (Bloc-PSM) acumula càrrecs en el Consell: és vicepresidenta segona, consellera executiva de Cultura i Patrimoni i portaveu del Bloc en la institució insular. Cobra 65.553,05 euros pel seu càrrec de vicepresidenta i 600 euros per assistència a ple i dos-cents per cada comissió a Llucmajor, que fan uns 12.000 euros bruts anuals pel consistori llucmajorer.

    La consellera popular Ana Rodríguez Arbona (PP) cobra 18.870 euros de la institució insular i 33.396,24 euros bruts anuals que percep per la regidoria d'Hisenda de Santa Margalida

    El conseller popular Bartomeu Martínez (PP) obté 450 euros per cadascuna de les quatre comissions de Govern que se celebren al mes a Inca més 650 euros per assistència a ple. Aquestes quantitats sumen 2.450 euros al mes i 29.400 a l'any.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 22/08/2008, 07:27
  4. El GOB considera un frau la revisió del Pla Territorial de Mallorca aprovada avui pel PSIB-PSOE, UM i Bloc

    El GOB considera un frau la revisió del Pla Territorial de Mallorca aprovada avui pel PSIB-PSOE, UM i Bloc.

    El GOB ho considera un incompliment flagrant de l'acord de governabilitat, una continuïtat en les polítiques territorials
    marcades per l'especulació i un rídicul per part dels partits d'esquerra del pacte.
    ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

    El GOB manifesta una vegada més la seva decepció davant la modificació aprovada avui(amb els vots a favor del PSIB-PSOE, Bloc i UM i el vot en contra del PP) de modificació del Pla Territorial de Mallorca. Els motius són diversos i han estat exposats pel GOB tant a la societat com als representants dels diferents partits en representació al ple del Consell de Mallorca, amb els que s’ha reunit aquests darrers dies abans del Ple:
     representa un incompliment flagrant de l'acord de governabilitat acordat entre les forces del pacte, en que s'especificava que es plantejaria la modificació del PTM amb l'objectiu de eliminar les Àrees de Reconversió Territorial.
     no elimina, ni suspèn les Àrees de Reconversió Territorial sino que les manté, amb la promesa d'un reglament que no es té intenció de desenvolupar
     es dona continuïtat a un model territorial marcat per la corrupció i l'especulació, i amb el que havien manifestat la intenció de rompre en aquesta legislatura. A més avalen així unes polítiques territorials per les quals hi ha alts càrrecs del PP i UM imputats davant fiscalia

    Entenem que l'objectiu d'aquest Ple hauria d'haver estat:

    1) o bé, aprovar una modificació del PTM que eliminàs definitivament les ART (a més d'incloure altres aspectes que des del GOB consideram que calen revisar urgentment, sobretot pel que fa als sostres de creixement);
    2) o bé, aprovar definitivament la Norma Territorial Cautelar, que hauria suspès les Àrees de Reconversió Territorial per un període de dos anys en els que s'hauria hagut de treballar en una modificació al fons i consensuada del Pla Territorial i durant els quals, és probable que la justícia hagués ja resolt els casos de les Àrees de Reconversió Territorial més conflictives.

    Des del GOB no entenem la postura dels partits d'esquerra, PSIB-PSOE i Bloc i qüestionam la postura de Unió Mallorquina que ha forçat a l'establiment d'aquest acord que consideram un engany i entenem que es perd l’oportunitat de fer la imprescindible revisió que necessita el Pla Territorial de Mallorca que els diferents partits que ara governen havien promés. Una revisió de calat i en profunditat que hauria d’establir necessàriament les bases d’un nou model territorial per l’illa de Mallorca.

    La desclassificació d'Es Guix: una excepció a celebrar dins una modificació que no s'entèn.

    Si alguna cosa té de bo aquesta modificació, és la desclassificació de l'urbanització d'Es Guix. Des del GOB aplaudim la iniciativa i esperam que poguem veure en un futur consolidada aquesta desclassificació i per tant tenguem assegurada la protecció per sempre d'aquest meravellós indret de la Serra de Tramuntana. Ni Escorca, ni Mallorca mereixen una actuació urbanística com la que es pretenia fer a Es Guix, i per la qual el batle d’Escorca continua batallant amb amenaces d’interposició de querelles criminals.

    Web GOB (11-VII-08)

    Web GOB | 22/08/2008, 11:36
  5. Els silencis del GOB

    Quina Mallorca volem… qui?

    Guillem Frontera

    El GOB continua cercant les dreceres que el tornin al bon camí. Després de la Gran Omissió de Son Espases, l’associació que més coses positives ha aportat a la defensa del territori en el nostre país, amb molt d’avantatge sobre qualsevol altra, sembla decidida a restaurar la pròpia identitat.

    De cara a l’opinió pública, sense el suport de la qual el GOB perd bona part de la seva capacitat d’influir en la gestió del territori, potser hauria d’explicar aquell silenci còmplice en favor d’Antich i el seu frau. Sense l’autocrítica d’aquest episodi, és impossible que el GOB recuperi el grau de confiança de la ciutadania que havia arribat a assolir.

    Mentre, però, els esforços per intervenir en el redreçament de les coses que s’han torçut continuen donant testimoni d’una sensibilitat que connecta amb el millor que ens queda. Ara ha posat en marxa una campanya sota el lema "Per la Mallorca que ens mereixem", que, inspirat per la millor voluntat del món, implica uns riscs imprevists. S’ha fet una reflexió de bona qualitat abans de donar per assentat que ens mereixem la Mallorca que se’ns suggereix? Realment ens mereixem una Mallorca millor que la que tenim?

    En tot cas, qui es mereixeria una Mallorca millor? Els que l’han contaminada, els que l’han desfigurada, els que l’han amputada per arrabassar-li paisatge i memòria? La gran majoria de mallorquins que han estat tan complaents amb les tasques de despersonalització? Qui, en realitat, es mereix una Mallorca millor?

    La qüestió, que el lema del GOB manté oculta a pesar de la seva nitidesa aparent, pot semblar allò que se’n diu bizantina, semblant a l’altra gran qüestió del merèixer –cada poble té el govern..., etc. I no obstant això, li podem trobar sentit si ens la plantejam en relació al coneixement que tenim de les coses, en relació al perquè de tot plegat. Avançam a un ritme que no ens permet formular-nos les preguntes adequades, empesos a passar de puntetes per una història que tan sols volem mirar a través de la lent de l’estadística, entesa com a matèria manejable a voluntat de cada grup d’interessos.

    La política es fa mirant d’improvisar respostes a problemes que sorgeixen en el dia a dia, sense conèixer-ne les causes profundes ni tenir una idea clara del país que volem: que és la manera que el país ens caigui al damunt. I quin país volem, quina Mallorca volem? Els governs que tenim no ho saben. Creis-me, no faceu cas de les solemnes beneitures que sentireu en rodes de premsa i compareixences: no saben gaire quin país s’ha de fer ni com s’ha de fer.

    No són millors ni més intel·ligents que la majoria de nosaltres –fins n’hi ha que, en capacitats generals, estan sensiblement per davall de la mitjana. Els altres, els governants del govern Matas, ells sí, que sabien quin país volien i què volien del país. Lamentablement, el seu model, tal com es va dur a la pràctica, no ens serveix –no ens hauria de servir. Almenys, no coincideix en res amb el que vol el GOB, a pesar de l’equívoc implícit en el lema de la campanya.

    dBalears (22-VIII-08) | 22/08/2008, 11:39
  6. Les mentides de l'esquerra oficial

    "...no solament hi ha hagut corrupció, també negligència" http://www.llibertat.cat/index2.php?option=com_content&task=emailform&id=2605&itemid=1¡Error!Marcador no definido.http://www.llibertat.cat/index2.php?option=com_content&task=emailform&id=2605&itemid=1

    Aina Calafat, portaveu de la Plataforma Salvem la Real, és una d'aquelles que no s’han desmobilitzat i continuen lluitant per perservar Mallorca i les Illes de les urpades de l´especulació que "fan el joc a la dreta". Calafat assegura que "no llençaré la tovallola facilment. Hem demostrat amb proves més que suficients des del primer dia que el que ha ocorregut en Ca n'Espases és una taca que mai es podran llevar".
    Calafat es defineix una persona, com moltes més que lluita per la llibertat d'un poble maltractat, que li han robat les seves arrels, els seus drets.
    Pel que fa a l l'Hospital a Son Espases, assegura no han tingut en compte cap de les nostres denúncies, encara que està per dictaminar pel jutge. Mentre l'Hospital segueix a marxes forçades.
    Aina Calafat assenyala que la meva vida ha canviat molt des del començament d'aquesta eterna lluita i "mai em sentiré haver perdut la dignitat. Paraula que els nostres polítics poden esborrar del seu diccionari, han perdut la seva dignitat, i no pensen fer res per a recuperar-la. La justícia no va unida al sentit comú. Que serveix que ara després d'haver-se carregat 3 civilitzacions senceres, la fauna, la flora d'un dels paratges més bonics de Palma (ja no queden). Som un país que em fa sentir vergonya aliena. No puc evitar-lo".
    Després de la manifestació de novembre passat en defensa de la Real i sota el tema "Rectifiqueu" en quina situació creieu que ha quedat el govern d'Antich i tos els qui li donen suport?
    El Govern Balear, està actuant en contra de tots els principis i a més incomplint totes les lleis. En el decret llei nº 10 aprovat per les Corts, diu bé clar a l'article 28 que no es pot construir absolutament res en la llera d'un torrent. AL contrari, si existeix alguna construcció han de llevar-la. Així mateix incompleixen l'article 72-73 77-79 del Pla hidrològic Nacional així com el Pla hidrològic dels Illes Balears (signat pel sr. Mates quan era ministre de Medi ambient).

    Com és que el preu que han de pagar el govern per la moratória urbanística sigui la construcció de l'Hospital a Son Espases?.
    Està bé clar. Dels quatre solars proposats per al nou Hospital l'únic per a poder especular era el de Ca n'Espases. Per a més informació, tots els voltants estan comprats pels grans especuladors de la Illa. Puc dir-te nom i pots publicar-los: Vicente Grande (president del Real Club Mallorca de futbol), Bartolomé Cursak, Rústic (una de les constructores amb més cabdal en la Illa). Es veu molt clar que hi ha hagut informació privilegiada. Tots aquestes dades estan degudament comprovats mitjançant notes registrals
    Realment, és pot parlar de corrupció en relació a Son Espases?
    Jo diria encara més, no solament hi ha hagut corrupció, també negligència. S'està construint, un hospital de referència, damunt d'un torrent en el qual i amb dades comprovades segons informe Hidrològic presentat a Fiscalia Anticorrupció, Jutjat penal (denúncia), Parlament Europeu (Brussel·les). Si plogués una mitjana de 80 l per metre quadrat durant una hora, entrarien dins Ca n'Espases 110 tones per segon, si, no m'equivoc 110 tones per segon (repeteixo). En el projecte no s'ha tingut en compte per res aquesta circunstáncia.

    Com expliques la reacció de Grosske (Bloc per Mallorca) en relació a la manifestació de novembre passat, tenint en compte que aquesta persona ha passat per la majoria d'opcions d'esquerra de les illes?.
    La seva postura està molt clara. Preval la butaca als interessos ciutadans. I això que quan van guanyar les eleccions, el mateix va dir que seria la legislació d'escoltar a la ciutadania. Tots aquests que venien darrere de les pancartes mentre gobernava el partit popular, dient "NO A CA N'ESPASES", ara han seguit les mateixes passes. Per jo ho han fet molt pitjor, dels altres ens ho esperavem, d'aquests no.
    Quin creus que ha de ser el camí per un veritable rearmament polític a les Illes?
    Sortirà, i sinó ja parlarem en el seu moment. Un moviment social, molt més fort que qualsevol partit polític que netejarà tota la brutó política del moment. Aquest moviment sortirà de les Plataformes ciutadanes, amb gent que realment, la seva prioritat sigui el bé de la seva terra i que els diners és l'últim a tenir en compte.

    L'aparació d'ERC a les Illes ha ajudat a clarificar la situació o creus que encara ho ha enfosquit més?
    Estic segura que els ciutadans conscienciats amb els desastres que s'estan portant a terme en la Illa, creu que tot ha estat un engany per a poder guanyar les eleccions, han utilitzat la bona fe de la gent, fent-los creure que es pararian molts projectes i es estudiarian altres opcions, com construir l'hospital, de Ca n'Espases, reprenent el projecte inicial. Pués no !, no ha estat així. Decepció absoluta, els passarà factura, t'ho asseguro.
    Com valores aquest sis mesos de govern "progressista"?
    Una utopia total, res han complert del que es va prometre en la seva campanya electoral. Per exemple Ca n'Espases. Et sembla poc. Han incomplit les seves promeses electorals. Com podem fiar-nos d'ells?
    I la manifestació de 30 de desembre?
    Podem dir que encara van tenir la osadia d'unir-se a la nostra reinvindicació, per a després donar-nos l'esquena amb escusas sense cap fonament. Tenien motius més que suficients per a parar l'Hospital i no ho van fer.

    Web Llibertat.cat

    Web Llibertat.cat | 22/08/2008, 11:43
  7. La consellera Santiago és partidària de dimitir si es fa l’hospital a Son Espases

    La consellera Santiago és partidària de dimitir si es fa l’hospital a Son Espases

    Així ho ha plantejat aquesta setmana a altres membres de la direcció del Bloc

    QUIM TORRES. Palma.
    La consellera de Benestar Social, Fina Santiago, s’ha mostrat partidària, davant els seus companys del Bloc, d’abandonar els càrrecs públics si finalment el Govern opta per construir l’hospital de referència a Son Espases, continuant les obres que inicià l’anterior Executiu de Jaume Matas.
    La responsable autonòmica defensà aquest plantejament en una reunió de coordinació del Bloc, que tingué lloc el passat dilluns i en la qual no hi havia cap dels altres dos consellers de la formació.
    Fina Santiago, que representà a Esquerra Unida ocupant el número quatre de la candidatura autonòmica del Bloc, integra el corrent més ‘ètic’ d’EU. Un sector que té clar que la construcció de Son Espases suposaria un incompliment del compromís assolit per la formació amb la ciutadania i, per tant, és partidari de no ser còmplice d’aquesta decisió si s’ha de produir.
    El plantejament de la consellera seria compartit per sectors de tots els partits que integren el Bloc, des d’Esquerra Unida-Els Verds fins a Esquerra, passant pel PSM. En canvi, altres elements de la direcció de la coalició, no serien tan partidaris de deixar els càrrecs si es dóna el cas i creuen que bastaria amb deixar clar que s’oposen a Son Espases.
    Fins ara, els responsables del Bloc han manifestat públicament que no s’han plantejat la sortida del Govern perquè encara no s’ha pres cap decisió definitiva sobre la ubicació de l’hospital. De fet, el líder de la coalició, Biel Barceló, ha reiterat que aquest escenari no es planteja dins la coalició. Dimarts, sense anar més lluny, deixà clar als passadissos del Parlament que «el Govern és molt més que Son Espases» i que si és aquesta l’opció que pren el Govern s’haurà d’explicar bé als ciutadans.

    Diari de Balears (20-IX-07)

    Diari de Balears | 22/08/2008, 11:47
  8. ESQUERRA UNIDA FRONT AL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ A SON ESPASES DE L´HOSPITAL DE REFERÈNCIA

    ESQUERRA UNIDA FRONT AL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ A SON ESPASES DE L´HOSPITAL DE REFERÈNCIA

    La Presidència d´Esquerra Unida de Mallorca, reunida el dimarts, 18 de setembre de 2007, ha acordat per unanimitat fer pública la següent resolució, en relació al projecte de construcció a Son Espases de l´hospital de referència i la postura del Govern de les Illes Balears:

    1. El projecte d´Hospital de Son Espases és fruit d´una operació d´especulació urbanística, per molt que ara el PP centri els seus arguments en pro de la seva construcció en l´interès general i l´assistència sanitària. De fet, si hagués primat aquest interès general, el PP durant l´anterior legislatura hauria d´haver començat les obres del nou hospital de referència el 2003, cosa que va retardar per purs interessos especulatius.

    2. No hi ha arguments nous a favor de la construcció de l´Hospital de referència a Son Espases després d´aquests mesos que aquells utilitzats abans de la campanya i als diferents debats mantinguts, al Parlament o a altres institucions, davant l´opinió pública. El pragmatisme tampoc no és cap excusa sostenible, ja que fins i tot des del punt de vista jurídic existeixen vies que facilitarien altres sortides possibles, i a més a més, els costs estimats per aturar el projecte de Son Espases són molt més baixos que els prevists inicialment.

    3. Al contrari, el que hi ha són més arguments contraris a la ubicació a Son Espases, com ara l´incompliment del Pla Hidrològic denunciat per la plataforma ciutadana, ja qu l´actual projecte de construcció s´ubica a una zona de risc d´inundacions.

    4. És equivocat l´enfocament del problema, que es maneja en termes de "Blanc" (Son Espases) o "Negre" (Son Dureta): en primer lloc, els arguments es depleguen des d´aquesta lògica, del que és bo i del que és dolent, per legitimar el projecte del PP; en segon lloc, tampoc no es planteja en cap cas una tercera via perfectament viable, que és la construcció de l´hospital de referència a un altre lloc.

    5. Els "elements correctors" del projecte anunciats aquests dies des de diverses instàncies (reducció dels urbanitzables annexos, major protecció dels terrenys, etc.) suposarien, si ens volguéssim posar pragmàtics, uns costs molt més elevats en indemnitzacions i altres, que no pas el canvi d´ubicació.

    6. Finalment, és cert que l´aprovació del projecte d´Hospital a Son Espases no suposaria estrictament l´incompliment del pacte de governabilitat, però també és cert que no s´ha demostrat que no sigui factible construir el nou hospital al solar de Son Dureta, i que tant el programa electoral del PSIB-PSOE, com el discurs d´investidura del President Antich eren manifestaments contraris a Son Espases. El que sí suposaria apostar per Son Espases per part del Govern és una pèrdua important de credibilitat tant del PSIB-PSOE com del conjunt del Govern, davant la ciutadania.

    Per tot això, des d´Esquerra Unida :

    · seguim manifestant la nostra postura contrària a la construcció de l´Hospital de Son Espases

    · demanam al PSIB-PSOE que no faci seus els arguments del PP

    · proposam al Govern de les Illes Balears que treballi seriosament en la recerca d´alternatives per a la construcció de l´hospital de referència


    Palma, 18 de setembre de 2007

    Blog Urxella

    Blog Urxella | 22/08/2008, 11:49
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS