Administrar

Viure de la política: sous i privilegis

pobler | 06 Agost, 2008 11:04 | facebook.com

He de reconèixer que pertany a una generació que no té res a veure amb l’herència de la postmodernitat ni amb els iuppis que, des de les renuncies i traïdes de la transició, han fet els diners amb l´oblit de la memòria històrica i amb el pragmatisme més barroer i mancat de principis, sempre, no en mancaria més, al servei incondicional del règim. Cal dir que molts d’aquests oportunistes i vividors del romanço que en temps de la transició abandonaren la lluita per la República, ara, en veure que són a punt de l’extraparlamentarisme, com a nous conversos al republicanisme, s’apunten a les nostres lluites omplint-se la boca de la recuperació de la memòria històrica. Quin cinisme! Ells, molts dirigents carrillistes (PCE), l’avantguarda activa de la lluita antirepublicana en temps de la transició, ara volent fer-se perdonar tot el que han fet contra l’esquerra i les persones que sí que servaven la memòria combativa del nostre poble. (Miquel López Crespí)


Els sous dels nostres polítics (un article d'octubre de 2006)


Santiago Carrilo (PCE) i Adolfo Suárez, el darrer cap del "glorioso Movimiento Nacional". Els pactes del franquisme reciclat amb els oportunistes han sigficat que durant trenta anys els vividors s'han enriquit amb les renuncies i traïdes del temps de la transició.

He de reconèixer que pertany a una generació que no té res a veure amb l’herència de la postmodernitat ni amb els iuppis que, des de les renuncies i traïdes de la transició, han fet els diners amb l´oblit de la memòria històrica i amb el pragmatisme més barroer i mancat de principis, sempre, no en mancaria més, al servei incondicional del règim. Cal dir que molts d’aquests oportunistes i vividors del romanço que en temps de la transició abandonaren la lluita per la República, ara, en veure que són a punt de l’extraparlamentarisme, com a nous conversos al republicanisme, s’apunten a les nostres lluites omplint-se la boca de la recuperació de la memòria històrica. Quin cinisme! Ells, molts dirigents carrillistes (PCE), l’avantguarda activa de la lluita antirepublicana en temps de la transició, ara volent fer-se perdonar tot el que han fet contra l’esquerra i les persones que sí que servaven la memòria combativa del nostre poble. Dic tot això perquè encara estic sorprès després d’haver llegit la relació del que cobren i cobraran molts dels nostres polítics. Ho he llegit al Diari de Girona i encara no puc creure que la política oficial doni per a tant. Segons s’hi diu, el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, cobrarà un sou que, quines coses més curioses!, serà 35.697 euros inferior a la pensió que rebrà el president de la Generalitat, Pasqual Maragall. Segons queda recollit en els Pressupostos Generals de l’Estat, Zapatero cobrarà el proper any 89.303,28 euros en dotze mensualitats. La seva retribució continua sent inferior a la de les principals autoritats del Poder Judicial i del Consell Econòmic i Social (CES), entre d’altres. Aquesta assignació, com dèiem, queda força lluny de la que rebrà Maragall quan deixi la presidència de la Generalitat: el president percebrà un sou de 125.000 euros anuals durant la propera legislatura i, segons el que va aprovar en el seu moment el Parlament, posteriorment tendrà dret a un pagament vitalici de 94.000 euros, quantitat també, segons informa el diari citat, superior al sou del president del Govern central. Aquesta pensió supera fins i tot el sou que tenen els ministres de l’executiu de Zapatero.

Com deia al començament de l’article, hom procedeix d´una generació de militants antifranquistes per als quals el servei al poble es feia, a vegades, a costa de la pròpia vida. Quants d’esquerrans de la generació de lluitadors republicans no hauré conegut que varen estar anys i més anys a la presó i que, en sortir, i això els que sortien!, malmesa la salut, encara posaven part dels seus esquifits ingressos per a pagar diaris clandestins o fulls volanders que servien per a lluitar contra la dictadura. Fins a mitjans dels anys setanta, una vegada consolidada la reforma del sistema, en els anys de la transició, ningú de l’esquerra antifeixista hauria pogut imaginar les fortunes que es feren amb el correu de la política. Per a la gent que cada dos per tres érem a comissaria per haver estat a l’avantguarda de la lluita per la llibertat, fora incomprensible que hom pogués enriquir-se amb la renúncia d´idees i principis. Ja sabíem que la dreta, els quaranta anys de la dictadura així ho demostren, emprava la política per a especular i guanyar diners amb moltíssimes operacions d’origen dubtós. La corrupció del franquisme o els que, sense cap mena de vergonya, se’n sentien els hereus, no ens sorprenia. El que ens va sobtar, i encara a aquestes alçades de la nostra vida ens sorprèn, va ser constatar com l’abandonament de la lluita per la República per part dels PCE-PSOE, l’oblit del combat per la unitat sindical per part dels dirigents de CC.OO i UGT, la renúncia al dret d’autodeterminació per als pobles de l’estat espanyol significava en la pràctica, no un “assenyat pragmatisme” com predicaven els corifeus de la mistificació, sinó la possibilitat de viure tota la vida sense treballar com els altres mortals, dedicant-se exclusivament al servei del règim sorgit de la reforma. Trenta anys d’ençà les primeres eleccions democràtiques que, amb l’ajut de tots aquells que foren prou espavilats per a veure les possibilitats de profit personal que se’ls obrien al davant, saberen adequar ràpidament el seu al que el capitalisme victoriós l’any 1977 necessitava per a consolidar el seu sistema de dominació política. No és estranys que aquest mateix règim pagui amb tan bons emoluments tan fidels servidors! I que, si cal, sigui capaç de fer doctor honoris causa aquell qui va començar la seva carrera política manant l’extermini dels comunistes del POUM, o els anarquistes de la CNT en els Fets de Maig de 1937, cas recent de Santiago Carrillo. Com no han de fer doctor honoris causa o pagar bons a aquells que porten prop de setanta anys dedicats a apagar l’esperit de revolta dels pobles de l’estat! No en mancaria d’altra!

Diari de Girona ens informa de les grans pagues que cobren els polítics professionals de l’Estat espanyol. Diu que els vicepresidents del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega i Pedro Solbes, veuran augmentat el salari en 1.645,92 euros, fet pel qual percebran 83.936,16 euros. Els ministres tendran un sou de 78.791,28 euros, circumstància que representa un increment de 1.545 euros respecte a l’actual exercici. Capítol a part són els alts càrrecs com el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) serà, un any més, el càrrec més ben pagat, amb 142.080,06 euros.

A continuació, com continua informant Diari de Girona “se situen els vicepresidents del Constitucional, amb un sou de 134.091,30 euros; els seus presidents de secció, amb 127.971,54 euros, i els magistrats, amb 121.851,90 euros. Tant el president del Tribunal de Comptes com els seus consellers guanyaran l'any que ve 121.443,56 euros, mentre els vocals del CGPJ en percebran 121.088,94. El Fiscal General de l'Estat tindrà un sou similar, amb 121.125,48 euros, una mica més que el president de l'Audiència Nacional i els presidents de Sala del Suprem, que cobraran 118.271,1 euros. Finalment, el salari del president del Consell d'Estat serà de 83,936,16 euros, el mateix que els vicepresidents del Govern. Tots els alts càrrecs de les institucions de l'Estat veuran incrementat el seu sou en un dos per cent, si bé en el cas del president del Consell Econòmic i Social (CES) serà d'un 1,98 per cent, fet que suposarà un salari de 91.698,12 euros Dotació per als expresidents Quant a la dotació prevista per als expresidents del Govern (Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González i José María Aznar), la quantia global pressupostada en el projecte per a l´any 2007 s'ha fixat en 360.620 euros, el mateix que enguany”.

No és estrany, amb aquests sous i privilegis, que hi hagi tantes batalles per a encapçalar les llistes electorals o situar-se a recer dels partits del règim! En aquests darrers trenta anys n’hem vistes de verdes i de morades, però el reialme dels cínics i menfotistes s’ha mantingut ferm, com una murada, en defensa de sous i privilegis. No és estranys que tots aquells grups o persones que volíem servar la lluita republicana i un autèntic programa d’esquerra alternativa patíssim –i patim encara!- les campanyes rebentistes de tots els oportunistes i vividors. Tampoc no ens estranya gaire. Han de defensar els privilegis obtinguts amb totes les seves forces! Ah! Si un dia el poble descobrís la seva mentida! I per a la seva desgràcia, malgrat que ja hagin fet fortuna amb la mentida i la traïció, aquest dia ja és aquí.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Ciutat de Mallorca (10-X-06)


El sistema suposadament democràtic que regeix les institucions espanyoles conviu en el dia a dia amb el robatori que es fa a la ciutadania de la seva capacitat de decidir. Un sistema veritablement democràtic, fonamentat en la democràcia participativa, en el control ciutadà de la gestió de tots els organismes públics, institucions i empreses, no permetria la corrupció. (Llorenç Buades Castell, militant de la CGT)


Corrupció


Per Llorenç Buades Castell.


Llorenç Buades.

El sistema suposadament democràtic que regeix les institucions espanyoles conviu en el dia a dia amb el robatori que es fa a la ciutadania de la seva capacitat de decidir. Un sistema veritablement democràtic, fonamentat en la democràcia participativa, en el control ciutadà de la gestió de tots els organismes públics, institucions i empreses, no permetria la corrupció.

La corrupció només es pot combatre amb una democràcia real i no amb aquest sistema de mínims que en realitat empara models institucionals fonamentats en la manca de transparència, en la verticalitat i en una oligarquia del poder que es concentra totalment en les cúpules partidàries, sindicals, institucionals i empresarials públiques.

La manca de democràcia possibilita l’exercici jeràrquic i arbitrari del poder, a dreta i a esquerra, i és la que permet que poques persones puguin decidir sobre els béns dels altres, sobre les seves contribucions econòmiques, i moltes vegades sobre les pròpies persones que formen part d’una xarxa clientelar de carácter vertical que els suporta.

El sistema vertical de poder es practica gairebé a tot arreu, i com més gran és l’associació, partit , empresa o institució, encara és fa més evident. Aquest sistema, en la dreta, és natural. Allò que no és natural és que l’esquerra, que predica la transformació social es fonamenti en el dirigisme de molt poques persones. Tampoc és natural que l’esquerra depengui de la banca, enlloc de dependre de la seva afiliació. L’esquerra d’aquest i de molts països té una dependencia absoluta del crèdit bancari, i els crèdits es paguen o quan no es poden pagar es condonen amb favors i compensacions.

Quan els partits i sindicats tenen deutes impagables han de vendre la seva autonomia, i les cúpules que els gestionen solen fer-ho sense embuts amb compensacions diverses. Així funciona el sistema. I aquests encara tenen la barra de dir que volen transformar el món.

A l’ombra d’un sistema corrupte hi conviuen moltes gents. La Cosa Nostra és benevolent amb els seus i la seva xarxa clientelar. Les màfies es barallen o pacten per espais de poder. En el món institucional passen coses semblants, sorgeixen baralles, desequilibris i nous equilibris que sorgeixen de la relació de forces entre les parts.

És evident que no és el mateix Corleone o Al Capone que un delinqüent marginal, com no és el mateix el PP i el PSOE que el Corrent Roig. Només qui accedeix al poder en pot fer abús. El batle de Sant Joan, encara que sigui del PP, no pot gaudir del poder d’un Hidalgo, i és ben segur que un burócrata sindical de pes dins una SEAT-Volkswagen o una FORD, i els d’alguns bancs i caixes d’estalvi , públiques o privades té més poder que el batle de Sant Joan. La corrupció travessa des de fa molts anys tota la xarxa institucional encara que l'atenció només es concentri en els aspectes urbanístics. I encara que moltes persones no són corruptes, si són moltes els i les que conviuen amb entitats que admeten la corrupció i que defensen als corruptes.

Molts afiliats de partits, associacions i sindicats permeten la corrupció. Alguns perquè en són beneficiaris en major o menor grau, i altres perquè són simplement fidels i poc crítics, o perquè la finalitat justifica els mitjans. També s’ha de dir que és la possibilitat d’accedir al poder en benefici propi és allò que atrau a molta gent a la política o a l’exercici del poder en diverses institucions. Allò fonamental és que el poder corromp i el poder absolut és el que més corromp. Limitar al màxim aquest “absolutisme” és la garantia per evitar la corrupció.

La corrupció política no provoca baixes entre els afiliats i afiliades del Partit Popular, i tampoc va provocar baixes excessives en el PSOE en temps de Felipe. Les escissions que es produeixen per aquests motius mai no solen ser molt significatives entre l’electorat, tot i que puguin significar una eventual derrota electoral per pocs punts, en funció de l’abast que donin els mitjans de comunicació i de creació d’opinió al servei dels qui realment ramenen les cireres darrere el bastidor. Normalment dins les organitzacions polítiques, sindicals i socials prevaleixen els interessos propis de les persones que hi treballen i viuen de la situació que a l'ètica i al compromís amb les idees.

Les persones que prioritzen la seva manera de viure als interessos generals ben aviat desenvolupen arguments i les justificacions filosòfiques necessàries per a fer valer la seva actitud, pròpia dels professionals de la política, del sindicalisme o de l'associacionisme.

Molts polítics corruptes guanyen eleccions i per tot arreu. A Nigèria com al Japó han guanyat eleccions polítics corruptes, Si Lula ha guanyat unes eleccions, amb un partit implicat en escàndols, malgrat baixar a les primàries, i amb l’aval de corrents internes crítiques suposadament roges que donen continuïtat al projecte petista, també el PP pot guanyar les eleccions a Mallorca i Eivissa.

Web Ixent (Esquerra alternativa anticapitalista i antifeixista de les Illes)

Comentaris

  1. Els sous dels polítics durant l'any 2008

    Els sous dels polítics durant l'any 2008

    El president del Govern, Francesc Antich (PSIB-PSOE), obté un sou com a tal de 70.657 euros bruts anuals i 23.484,15 euros més per l'assistència a plens parlamentaris fins a arribar a un muntant de 94.141,15 euros anuals.

    La presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar (UM), obté 40.250 euros per la dedicació plena i 47.479 euros més pel suplement de la presidència, de manera que cobra un total de 87.729 euros.

    La presidenta Francina Armengol (PSIB-PSOE) cobra 93.188,54 euros bruts anuals (69.704,39 euros del Consell i 23.484,15 euros en concepte de dietes del Parlament).

    Rosa Estaràs (PP)cobra 72.627 euros per la seva condició de diputada i portaveu titular del grup parlamentari popular

    La consellera Fina Santiago (Bloc-EU), cobra 62.915 euros per la seva funció de consellera i 23.484,15 euros més de les dietes parlamentàries, de manera que arriba als 86.399 euros anuals.

    El popular Jaume Font (PP) cobra 85.814,49 euros anuals (62.330, 34 euros del Consell i 23.484,15 euros del Parlament).

    Mabel Cabrer (PP) cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 26.790 euros més per ser la portaveu popular en la comissió d'Ordenació Territorial.

    Joan Flaquer (PP)cobra cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 28.191 euros més per ser portaveu suplent del grup parlamentari popular.

    Pere Joan Martorell (UM), director de Cultura, obté 54.728 euros del Govern, 18.870 euros del Consell i de l'ajuntament de Lloseta 610 euros mensuals més dos-cents euros per assistència a sessió plenària, que es produeix ordinàriament cada dos mesos.

    Joana Lluïsa Mascaró (Bloc-PSM) acumula càrrecs en el Consell: és vicepresidenta segona, consellera executiva de Cultura i Patrimoni i portaveu del Bloc en la institució insular. Cobra 65.553,05 euros pel seu càrrec de vicepresidenta i 600 euros per assistència a ple i dos-cents per cada comissió a Llucmajor, que fan uns 12.000 euros bruts anuals pel consistori llucmajorer.

    La consellera popular Ana Rodríguez Arbona (PP) cobra 18.870 euros de la institució insular i 33.396,24 euros bruts anuals que percep per la regidoria d'Hisenda de Santa Margalida

    El conseller popular Bartomeu Martínez (PP) obté 450 euros per cadascuna de les quatre comissions de Govern que se celebren al mes a Inca més 650 euros per assistència a ple. Aquestes quantitats sumen 2.450 euros al mes i 29.400 a l'any.

    Web Ixent | 06/08/2008, 11:15
  2. La gerente del CDEIB se fundió unos 322.000 euros en gastos de representación y aún tiene 17.600 pendientes de justificar

    Manejo de fondos públicos. utilizaba el dinero para taxis, restaurantes, gasolina y compras en viajes

    Una ex alto cargo del PP cobraba 7.800 euros mensuales en dietas

    La gerente del CDEIB se fundió unos 322.000 euros en gastos de representación y aún tiene 17.600 pendientes de justificar

    La ex gerente del CDEIB, Antònia Ordinas, sonríe a la salida de su antigua sede de trabajo. Foto: G. Bosch
    MATEU FERRER. PALMA.

    Antònia Ordinas, una ex alto cargo del anterior Govern del PP, se gastó 321.956,82 euros de fondos públicos en dietas de representación a lo largo de la pasada legislatura. Esta mujer de máxima confianza del ex president Jaume Matas, y subordinada del ex conseller Juan José Cardona, estuvo al frente del Consorcio para el Desarrollo Económico de las Islas Baleares (CDEIB), con sede en Inca.
    Un informe-auditoría interno de dicho ente público ha desvelado que Ordinas se gastó de media 7.850 euros mensuales -el equivalente a unos 260 euros por día, todo el año sin excepción- en dispendios personales entre 2004 y mediados de 2007, o lo que es lo mismo, unos 94.200 euros anuales. Casi el doble de su sueldo, que oscilaba entre 47.000 y 50.000 euros brutos al año, según fuentes del CDEIB. Por razón de su cargo, Ordinas recibía a principio de cada mes un talón por valor de varios miles de euros, aseguran las fuentes mencionadas, del que disponía luego en efectivo en un banco. La ex gerente iba justificando periódicamente éstas y otras sumas al consorcio mediante la presentación de facturas, tiques o recibos de los distintos servicios consumidos, ya fuera gasolina, taxis o restaurantes, entre muchos otros.
    Sólo a lo largo de 2005, la ex gerente del CDEIB hizo uso de alrededor de 125.000 euros para gastos propios, que nadie más que ella controlaba. El año en que menos desembolsos realizó fue el pasado 2007, cuyo importe total supera los 28.000 euros, aunque hay que tener en cuenta que en mayo hubo las elecciones y al cabo de poco ya cesó de su cargo. En 2004 el gasto total fue de 72.373,46 euros, y ascendió a 96.209,68 euros en 2006.
    Hay que recordar que de los casi 322.000 euros de los que hizo uso en los últimos cuatro años, Ordinas no ha justificado aún a día de hoy 17.605 euros al consorcio. En una comparecencia ante el actual gerente, ésta le alegó que "viajaba mucho a China, y allí es difícil que los taxistas te den un recibo". Pese a ello, el actual Govern le reclama esta cantidad o que la justifique debidamente, algo que Antònia Ordinas se niega a hacer.

    Posible denuncia

    Por otro lado, la gestión de la ex gerente en el CDEIB está muy en entredicho, y en la actualidad todas las contrataciones realizadas bajo su mandato están siendo revisadas por los interventores de la Comunidad Autónoma. En caso de confirmarse las aparentes irregularidades detectadas, éstas serán denunciadas ante la Fiscalía Anticorrupción. Y es que durante el periodo 2004-2007, el CDEIB realizó contratos de suministros y servicios por orden de Ordinas que vulneraban los procedimientos legales o, dicho de otro modo, se adjudicaban ´a dedo´ en su mayoría.
    Aparte de ello, está el ingente déficit que acarrea el consorcio, cuyos nuevos responsables se encontraron, a su entrada en agosto de hace un año, con una deuda a proveedores que superaba los 3,3 millones de euros, más una operación de crédito de 4 millones, un endeudamiento al que se está intentando ahora hacer frente agilizando sobre todo los pagos de las facturas más pequeñas.
    Diario de Mallorca (4-VIII-08)

    Diario de Mallorca (4-VIII-08) | 06/08/2008, 11:19
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS