Administrar

Ha mort a Palma Paco Garcia, dirigent de CC.OO. en la transició

pobler | 04 Agost, 2008 11:53 | facebook.com

Paco Garcia Olivares en la memòria


Per Llorenç Buades Castell, coordinador del Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)


Paco Garcia ha mort, després de patir un càncer que ell mateix va relacionar amb el consum de tabac.

La meva relació amb Paco Garcia, que ara treballava per a la UGT, es bastí fonamentalment en els anys de la fundació sindical de les Comissions Obrers.

Ell va fer molta feina per habilitar el petit local del carrer de Brossa que acollí els primers obrers sindicalitzats, en la transformació en sindicat d'aquell moviment sociopolític. Dissabtes i diumenges s'aferrava a la feina per tal de pintar les parets, perquè aleshores i fins el dia que ocuparem el local del Sindicat Vertical, seu actual de les Comissions Obreres, haviem de pagar lloguer per tal de fer possible l'existència del sindicat.

En aquells dies, Paco Garcia, que professionalment era impressor, s'encarregà del muntatge de tot l'aparell de premsa i propaganda del sindicat. Fruit del seu esforç, es va fundar la revista Unitat, que expressava la veu del sindicalisme de nou tipus i de caràcter sociopolític que voliem bastir. Gairebé sempre ens ajudava a redactar i fer més presentables les octavetes i cartells.

Ells ens animava a escriure sobre els conflictes de cada branca productiva, en un temps en que el sindicalisme que propugnàvem tenia credibilitat, encisava al món del treball i omplia de gent obrera el petit local, on les assemblees, l'activitat afiliativa, les sessions de cinefòrum dels dissabtes, eren l'expressió d'un període d'ascens reivindicatiu de la gent obrera que ajudà a millorar les condicions de treball com mai s'ha tornat a fer. El pes dels salaris, en el total del pastís configurat pel total de la renda, va arribar al llistó màxim en favor dels treballadors i treballadores, gràcies a les lluites del dia a dia.

L'impressor, era també eurocomunista, i va participar en els mítings de la primera campanya electoral del PCE a unes eleccions generals que es convocaren sense llibertats plenes i amb molts partits obrers o nacionalistes, encara il·legals.

Amb la signatura dels Pactes de la Moncloa, que ell i la majoria sindical de les Comissions Obreres defensaven, el moviment obrer es desinflà. Haviem canviat la seu del sindicat i ara teniem la seu en tres pisos de la cantonada del que aleshores es deia carrer de Navarra, just davant el Teatre Principal.

En aquell nou període de desactivació del moviment social i sindical , fonamentat per la direcció del Partit Comunista en mans de Santiago Carrillo, va influir molt la descomposició de l'estructura partidària que passà d'una composició basada en cèl·lules vinculades a l'activitat productiva o militant a una estructura d'agrupacions amples. Es muntaren bars, com l'Alcaiceria darrera el quarter d'Artilleria amb poc èxit, i fins i tot a les agrupacions, com la de Cas Capiscol. Els reponsables polítics esdeveniren transmissors del que disposava l'aparell central del Partit, i es trencà la dinàmica d'alçada del moviment que aprofitava cases particulars per reunir-se, o locals de l'Església.

En el carrer de Navarra, no es va bastir un bar, però organitzarem un equip de futbet, i en Paco, que havia jugat de petit amb l'Espanyol, va ser un dels seus impulsors.

Més tard va ser regidor en el govern municipal de Ramon Aguiló a Cort, i a partir d'aquí la seva vida sindical va passar a la reserva.

Més tard, va muntar una empresa gràfica pròpia que no perdurà, i s'afilià al PSOE, sense que em consti que ocupés mai cap càrrec partidari. Però no sense massa sorpresa el vaig veure al llistat d'afiliacions que em mostrà un company socialista actiu a Son Cotoner, i també cegetista, a la feina.

Paco ha acabat la seva trajectòria sindical a la UGT. Les darreres vegades que el vaig veure, feia feina des de l'aparell sindical per a la secció d'un gran magatzem de Palma.

Malgrat les nostres diferències d'opinió no puc deixar de valorar positivament aquells anys que compartirem en la posada en marxa d'un sindicalisme en ascens molt diferent al que ara mateix s'exerceix.

Vagi el meu condol amb la seva companya Carlota, família i amics.

Web Ixent


Sindicalisme i transició a Mallorca



Reunió clandestina dels comunistes de les Illes (OEC). El primer de l'esquerra és l'escriptor Miquel López Crespí. Altres membres de la direcció eren Caterina Mir i Josep Capó.


Un error històric de incalculables conseqüències. Així podríem definir el resultat de la decisió dels esquerrans illencs de l'OEC (Organització d'Esquerra Comunista) d'entrar a militar dins CCOO. Anem a pams i expliquem al lector l'origen d'aquesta reflexió. Cap a l'estiu de 1977, al cap d'anys i més anys de lluita en favor de la coordinació dels consells de fàbrica i veïnals (els organismes assemblearis del tipus de les lluites de Vitòria) que en els darrers temps del franquisme s'havien anat estenent per tot l'Estat; després d'impulsar quasi en exclusiva el combat per la unitat de classe obrera enfront la patronal (en defensa de la Central Unitària de Treballadors i que nosaltres anomenàvem CUT); una part majoritària de l'OEC decideix entrar dins CC.OO. per a provar de reforçar-ne el caràcter assembleari i de moviment socio-polític que comença a perdre's sota la influència del carrillisme (PCE) al si del moviment obrer. Alhora es vol ajudar els sectors d'esquerra que feia temps lluitaven dintre de CC.OO., i reforçar així les tendències unitàries enfront els partidaris de la divisió sindical.


En aquelles alçades de la transició era evident la intenció de les direccions del PCE i PSOE d'utilitzar els seus militants dins CCOO i UGT per a consolidar la divisió dels treballadors. Era un dels punts del pacte amb els franquistes reciclats: debilitar les experiències més avançades del poble, crear simples sindicats reivindicatius (i a voltes ni això!) allunyats de qualsevol intenció unitària i de lluita activa; destruir les experiències consellistes, marginar i expulsar els diferents collectius que des de dintre de CC.OO. i d'UGT no acceptaven la reforma del franquisme i volien anar més enllà: uns fins a la República Federal, altres fins al socialisme.


Malgrat que a nivell general de l'Estat, i concretament a les Illes, els debats per a disoldre les COA (Comissions Obreres Anticapitalistes que impulsàvem des de l''OEC) i entrar dins les CC.OO. teledirigides pel PCE va anar bé, hi hagué, emperò, alguns sectors que criticaren aquesta decisió i no hi estigueren d'acord. Aquests companys deien que, coneixent l'esperit sectari i manipulador del carrillisme, aquest acabaria consolidant la divisió de la classe obrera, marginant els corrents d'esquerra del sindicat. La destrucció de tot el que hi pogués haver-hi de mobilització antisistema dins CC.OO. aniria per etapes. Aconseguit el que hem dit anteriorment, més endavant s'expulsaria -i així succeí-, i marginaria els homes i dones més combatius dels sectors populars.


S'ha de reconèixer que els nostres "dissidents", els comunistes i simpatitzants de l'OEC que no volgueren treballar amb els carrillistes (PCE), han tengut raó, vista l'actual política neo-liberal dels dirigents sindicals. Els anys han demostar la magnitud de l'error històric que, per voler servar la unitat dels treballadors, caigué la direcció política de l'OEC de la qual qui signa aquest article formava part.


Hem de tenir en compte que en aquells moments decisius de la reforma -si exceptuam les experiències unitàries de les coordinadores de fàbrica o barri que es donaven arreu de l'Estat-, el cert és que cada partit, creient que feia el millor, anava treballant el seu propi espai sindical, fent proselitisme per a les seves sigles, sense oferir mai una proposta d'autèntica unitat obrera tipus CUT (Central Única de Treballadors) -que era la proposta del POUM, l'OEC, etc.


Cap a l'any l976, quan els sectors dominats encara romanien atemorits per la impressionant demostració d'unitat demostrada a Vitòria, l'ampli moviment dels treballadors començava a estar dividit entre un nombre bastant elevat d'organismes d'acció obrera. Si deixam a part l'eixam infinit de coordinadores de fàbrica que hi havia en aquell moment, hem de recordar que hi actuaven: les CC.OO. (Comissions Obreres), dins de les quals els carrillistes formaven la columna vertebral i esdevenien els agents dels pactes amb la patronal dins del moviment obrer; la CNT de tendència llibertària; els grups que encara romanien actius de les HOAC (Hermandad Obrera de Acción Católica); la JOC (Joventut Obrera Catòlica); el Moviment Obrer Autogestionari (MOA); l'Oposició Sindical Obrera (OSO), que era el front sindical del FRAP; les COA (Comissions Obreres Anticapitalistes), juntament amb les Plataformes Anticapitalistes de Barris i de Centres d'Ensenyament que impulsàvem els comunistes de l'OEC; la Unió General de Treballadors (UGT), impulsada pel PSOE; i la Unión Sindical Obrera (USO).


Davant aquesta situació una mica caòtica de dispersió de forces obreres i populars, els militants de l'OEC decidírem (no sense problemes i contradiccions) entrar a reforçar els corrents més esquerrans i combatius de CC.OO. Ara, segurament ens ho pensaríem més de dues vegades, abans de prendre decisió tan arriscada i que, els anys han demostrat era una decisió ben equivocada.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares(11-X-05)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Comentaris

  1. Paco Garcia

    Silencis: ni els partits, ni el sindicalisme al qual va servir reten un just homenatge a Paco Garcia.

    Més enllà de les discrepàncies polítiques i sindicals, Paco Garcia, fundador de les Comissions Obreres quan era sindicat i no un agent social com ara, i antic militant i regidor del PCIB, mereixia una mica més d'atenció després del seu comiat per part del que en un moment o altre de la vida varem ser els seus companys.

    Ni els webs dels sindicats, ni els del partits als quals va dedicar molts esforços recorden les seves aportacions. Només he vist una esquela de la UGT. Tal vegada perquè no va ser submís i fidel a una sola causa no el consideren seu.

    Paco Garcia mereixia alguna cosa més, perquè va fer possible expandir idees amb el maneig de l'offset a aquells que ara gairebé l'ignoren.

    Web Ixent | 06/08/2008, 14:23
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS