Administrar

El Pla Territorial: les claudicacions del Govern (dos vídeos)

pobler | 09 Juliol, 2008 17:13 | facebook.com

Ens trobam davant un nou incompliment com el de Son Espases? Ja està bé que s’hagi aconseguit la desclasificació des Guix, tothom ho ha celebrat, però al pacte entre els socis de govern, allò que ens varen fer creure, allò perquè sortirem al carrer tants i tants de milers de mallorquins i mallorquines era per salvar La Real, per no fer l’hospital de Jaume Matas, per aconseguir eliminar les Àrees de Reconversió Territorial. A vegades sembla que els polítics professionals ens tenen per beneits, que no tenim memòria i poden fer i desfer com volen, sense atendre a les conseqüències dels seus actes. (Miquel López Crespí)


Les claudicacions del Govern de les Illes



Les anomenades Àrees de Reconversió Territorial, que varen constituir una de les “propostes-estrelles” del Pla aprovat per UM-PP, no seran eliminades. És una nova victòria d´Unió Mallorquina i del PP, amb el consentiment dels partits que governen en el Consell de Mallorca.

Sortosament, el GOB, com ja ho va fer en el seu moment amb l’absurda llei Carbonero, una absurda llei desenvolupista que afavoria els interessos dels promotors i destruïa més sòl rústic, més territori, més recursos, ha alçat la veu i ha denunciat el desastre que pot significar l’incompliment d´un dels punts essencials del pacte de governabilitat que signaren l’any passat PSOE, Bloc i UM. En declaracions a la premsa, els portaveus del GOB han denunciat que la presidenta del Consell, Francina Armengol, “ha donat el braç a tòrcer davant les pressions d’UM per no eliminar les àrees de reconversió territorial incloses al Pla Territorial de Mallorca”.

Ens trobam davant un nou incompliment com el de Son Espases? Ja està bé que s’hagi aconseguit la desclasificació des Guix, tothom ho ha celebrat, però al pacte entre els socis de govern, allò que ens varen fer creure, allò perquè sortirem al carrer tants i tants de milers de mallorquins i mallorquines era per salvar La Real, per no fer l’hospital de Jaume Matas, per aconseguir eliminar les Àrees de Reconversió Territorial. A vegades sembla que els polítics professionals ens tenen per beneits, que no tenim memòria i poden fer i desfer com volen, sense atendre a les conseqüències dels seus actes.



Davant aquesta nova claudicació als poders fàctics encimentadors de les Illes, el GOB ha fet públic un dur comunicat de protesta en el qual mostra tot el seu desencís i decepció davant tants incompliments de promeses electorals. Sota un rncapçalament que diu “El GOB considera un greu error i un incompliment el no eliminar les ART” explica el significat de tot aquest embalum que, en el fons, pot amagar tèrboles operacions especulatives al servei dels destructors de les Illes. Com diu l’organització ecologista: “A aquestes ‘operacions de millora de la qualitat urbanística’ se’ls assignava el 30% del creixement de sòl urbà previst pel Pla. En realitat, el Pla utilitzava aquesta etiqueta per referir-se a operacions ben dubtoses, que han motivat, en alguns casos, la seva investigació per part de la justícia i en relació a la qual hi ha imputats alts càrrecs d’UM i PP”.

Però, talment com va acórrer amb el cas de la famosa llei del conseller d’Habitatge Jaume Carbonero, quan ens volia fer creure que la construcció en sòl rústic era per afavorir l’accés a l'habitatge de les classes populars, mentida que també va ser denunciada pel GOB, ara, altra volta, els polítics als quals hem ajudat a assolir la gestió del sistema ens expliquen romanços de mal pagador. Amb la “fórmula” màgica, en realitat una mala rondalla per a infants, que l’acord de l’actual equip de govern significa “que en les Àrees de Reconversió Territorial (ART) no es podrà construir en la present legislatura”, pretenen entabanar-nos.

Però Miquel Àngel March ho deixà ben aclarit en la seva compareixença davant els mitjans de comunicació quan qualificà aquest acord trampós d’”intolerable” i un “pas endarrere” en les promeses fetes quant a promoure des de les institucions un canvi del model territorial que s’ha anat desenvolupant fins ara mateix. Per a Miquel Àngel March aquestes famoses Àrees de Reconversió són l’excusa per a continuar urbanitzant les Illes en classificar el sòl rústic com a urbanitzable. I no parlem de les investigacions de la Fiscalia Anticorrupció al respecte, amb munió de polítics en actiu que són imputats d’accions il·legals.

Tot plegat, com en el cas de Son Espases o el de la construcció del camp de golf de Son Bosc, les obres del qual començaran el mes vinent, ens torna a fer veure les mentides de molts dels polítics professionals que, amb el nostre vot i suport, hem situat a recer del poder pensant que podrien fer una política diferent de la que ens tenien acostumats els partits de dreta.

Que no ens vénguin amb cançons! Si no s’eliminen aquestes Àrees de Reconversió, i l’acord actual ni les suspèn ni les elimina, el que ha fet aquesta gent és deixar les portes obertes per a l’encimentació futura. Caldria demanar als partits del pacte de governabilitat que siguin més coherents en el seguiment del que prometen i en el compliment dels acords signats. En cas contrari, l’electorat progressista arribarà a la conclusió que, com en el cas de Son Espases, els nous gestors que imaginàvem que aturarien l’encimentament actual, l´únic que fan és continuar l’anterior política depredadora. No era això, companys, no era això!

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Comentaris

  1. Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis

    Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
    L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
    Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
    Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
    Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
    La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.


    Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
    Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
    Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
    I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

    Web Ixent | 09/07/2008, 17:18
  2. La destrucció d'Eivissa

    L’Autoritat Portuària de Balears, amb la complicitat de l’Ajuntament d’Eivissa i el
    Consell Insular, pretén executar una nova fase de l’il·legal Pla Especial previst al
    port d’Eivissa. Primer va ser la construcció del dic de Botafoc, ara l’enformigament
    de 8,5 Ha de l’actual mirall d’aigües amb plataformes a l’abric del dic.
    Aquesta darrera actuació causaria, cas de consolidar-se, un gravíssim impacte
    ambiental: destrucció de la pradera de posidònia del port; contaminació dels fons
    marins de Formentera (litoral de Llevant i LIC de la Mola i Ses Salines), amb els
    510.000m3 de sediments amb Caulerpa racemosa; extracció de 800.000 m3
    d’àrids de les pedreres; etc. D’altra banda, significaria una inacceptable afectació
    de béns declarats monument històric i patrimoni de la Humanitat (Dalt Vila,
    Posidonia oceanica i ses Feixes).
    Davant d’aquesta situació, les organitzacions integrants de la Plataforma Eivissa al
    Límit manifestam:
    Des dels anys 60, les actuacions portades a terme a la badia d’Eivissa han
    provocat l’actual manca d’espai i la inseguretat al port. S’ha prioritzat l’especulació
    del mirall d’aigües per sobre de l’operativitat, la seguretat i l’interès general.
    L’evidència dels fets (terres guanyades al mar a les avingudes Vuit d’Agost i Joan
    Carles I, construcció de ports esportius i dic de Botafoc) ho corroboren. Ara, per
    tant, és arribada l’hora de frenar qualsevol altre intent que no tengui com a finalitat
    la vertadera reordenació del port. La limitació territorial, la identitat cultural i
    l’interès general han de prevaldre qualsevol projecte que pretengui executar
    l’Autoritat Portuària.
    El Pla General de la Ciutat d’Eivissa, aprovat provisionalment, reconeix que “El
    nuevo escenario estratégico sobre la oportunidad que surge de la caducidad de la
    concesión del puerto deportivo de Nueva Ibiza, es utilizado por la Revisión del
    Plan General para establecer la reubicación de actividades en torno a la bahía,
    para favorecer un equilibrio razonable entre las actividades portuarias y las
    necesidades urbanas de Ibiza como destino turístico principal y como bien
    patrimonial mundialmente reconocido. També, a la versió inicial del Pla Territorial
    Insular (PTI) es contemplava aquesta magnífica oportunitat.
    L’Autoritat Portuària, molt allunyada dels condicionants esmentats, vol executar un
    Pla Especial al qual ja havia renunciat expressament i havia set declarat nul pels
    tribunals de justícia (1998). Ha seguit la política de fets consumats i, per això, ha
    accelerat la tramitació i concessió administrativa del port esportiu Ibiza Nueva, tot i
    saber que condiciona tota la reordenació dels espais portuaris.
    La previsió d’obres al port d’Eivissa s’hauria de fer mitjançant un nou Pla Especial
    que les administracions mai no han elaborat, incomplint promeses fetes. A
    l’actualitat s’està amagant a l’opinió pública que l’Autoritat Portuària treballa
    paral·lelament en un pla d’utilització dels espais portuaris, tampoc vigent, que
    contempla, a part de les plataformes a l’abric de es Botafoc, un túnel a s’Illa Plana
    i un vial per l’interior de la zona humida des Prat de ses Monges.
    Reclamam, per tant, a les forces polítiques, a l’Ajuntament d’’Eivissa i al Consell
    Insular la retirada d’aquest nefast Pla Especial, l’anul·lació de l’expedient
    administratiu de concessió del port esportiu de Ibiza Nueva i una solució
    consensuada d’un projecte de reforma del port d’Eivissa.
    Consideram inacceptable que les decisions en matèria d’infraestructures segueixin
    models desenvolupistes mercantilistes, insostenibles mediambientalment,
    destructores del patrimoni natural i cultural i elaborats i executats a l’esquena de la
    societat civil eivissenca.

    Macroport No! | 09/07/2008, 17:23
  3. L’HOSPITAL MÉS CAR DEL MÓN

    L’HOSPITAL MÉS CAR DEL MÓN

    Potser amb un punt de masoquisme, cada vegada que pas per les rodalies de La Real, m’atur a observar les obres de l’hospital de Son Espases. L’edifici creix i s’estén com un Alien, aferrant els seus tentacles sobre el paisatge secular d’una terra que els seus habitants no han estat capaços de defensar. Amb enormes grues, màquines de tota mena i operaris com a formigues, la construcció-destrucció esdevé, amb especial contundència, un fet consumat i irreversible. Potser també per recordar-nos, de pas per si hi ha cap dubte, qui comanda realment en aquest país. Cruel paradoxa, que un instrument de salut vengui a fer tan mala ferida a Mallorca.

    Parlar de Son Espases, amb persones dels partits coaligats dins l’actual govern de suposat “centre esquerra”, és com anomenar la corda a la casa del penjat. Aquest tema sol provocar reaccions de mala consciència i a la defensiva. No cal parlar de l’assumpte, ni molt menys provocar cap debat públic. L’omertà és el millor instrument per continuar escalfant cadira i sou institucional, a major glòria de la butxaca dels especuladors. I per arraconar als quatre impertinents que ens demanam cada dia si, empassant-nos Son Espases i mantenint als polítics responsables d’aquesta estafa, podem continuar mirant-nos a la cara.

    El mateix passa en determinades entitats socials, fins i tot de les més senyeres que, amb el seu silenci, han estat còmplices de l’escàndol. Guillem Frontera feia referència a la solitud d’Aina Calafat i al silenci del GOB (DdB, 25/5/08), i no li manca raó. Vaig assistir, com a soci de l’entitat ecologista, a la darrera assemblea general, el passat desembre. Allà també hi era Aina Calafat. Ens vàrem quedar tots sols, ella i un servidor, en mig de la passivitat de la resta d’assistents, demanant responsabilitats a l’anterior junta directiva del GOB, per no moure un dit a l’hora d’evitar l’atemptat de Son Espases.

    Curiosa va ser la reacció dels responsables del GOB, en aquesta assemblea. A la pregunta de per què no es va impulsar, junt amb altres entitats que sí ho varen fer, la manifestació del 24 de novembre a Palma (amb el lema “Rectificau”, més de sis-centes persones), resposta de que “era contraproduent participar en mobilitzacions minoritàries”. Déu n’hi do! Cal recordar la quantitat de mobilitzacions que ha impulsat el GOB amb petits grups d’activistes? Excuses buides, en definitiva, d’els qui varen decidir, senzillament i sense consultar als socis, no enfrontar-se al poder polític i econòmic, i ells sabran el per què. Qui estima Mallorca, no la destrueix. Però, sobretot, qui estima Mallorca, la defensa.

    Tampoc els frares de La Real no poden treure pit en aquesta història. Ja en febrer d’enguany, les entitats convocants de la manifestació de novembre, varen intentar celebrar, al pati exterior del Monestir, un concert de música en defensa de La Real. Després de varies entrevistes, pèrdua de temps i amb els músics compromesos, el portaveu de la comunitat religiosa va negar l’ús del recinte. La raó? Que coincidia amb la campanya electoral del 9 de març (de fet, va dir que després de les eleccions generals no hi hauria cap problema). Per què, una i altra vegada, els representants del poder diví acaben, tard o d’hora, en sintonia amb els representants del poder humà?

    Son Espases ha suposat la prova del cotó de la decència i honestedat de la classe política illenca, i de la independència d’altres entitats de Mallorca, en relació als poders polítics i econòmics. El cotó ha sortit bastant brut, de la prova. Si és veritat que la dignitat no té preu, Son Espases deu ser l’hospital més car del món.

    Pep Juárez,
    Juny de 2008

    Pep Juárez, Secretari d'Acció Sindical de la CGT | 09/07/2008, 17:38
  4. La destrucció de Mallorca

    Campos, mirall de la política de creixement insostenible

    Llorenç Buades Castell

    L'octubre de 2006 l’Ajuntament de Campos, al migjorn de Mallorca, va aprovar la revisió de les Normes Subsidiàries del seu terme municipal únicament amb els vots favorables del Partit Popular.

    Aquestes normes preveuen duplicar la població fins a les 18.000 persones.

    L'any 2004 Campos tenia 7.998 habitants, i l'any 2007 s'obrí amb 9.018 persones. Els anys 2003 i 2004 s'alçaren 200 habitatges nous al poble. Durant els anys 2005 i 2006 varen ser 577, i durant el 2007 són 476 els habitatges nous visats i en construcció. Ni les indústries làcties, ni les explotacions ramaderes en recessió han generat llocs de treball per a tanta gent. En els darrers anys a un creixement de 1.020 habitants entre el 2004 i el 2007, han seguit 1.253 habitatges nous: més habitatges que persones.

    Les Normes Subsidiàries, aturades pel Consell de Mallorca només per qüestions menors, no són qüestionades pels nous governs municipal, insular i autonòmic, que han canviat de color però no de política.

    Lluny d'això el conseller Jaume Carbonero ha posat en marxa la construcció de 435 nous habitatges de protecció oficial, quan hi ha un munt de pisos buits al poble.

    A Mallorca la carència d'habitatges de protecció oficial és històrica, però no deixa de ser absurd que els criteris de mercat prevaleixin a l'interès general, i el gruix de la construcció vagi a parar a Campos, lloc on els darrers anys s'ha produït una saturació en la construcció. És cert que en aquest indret el preu dels habitatges són relativament més barats, perquè ho era el sòl, però l'Ibavi ha de pagar els terrenys a 617 euros el metre quadrat, quan la promotora els havia pagat a 420. En qualsevol cas els preus dels HPO són poc accessibles per a la major part de la població. No tenen res a veure amb la proposta del Bloc que era de 142 euros mensuals pel lloguer i fins a un 33% màxim de la renda familiar i els 90.000 euros de subvenció per a la compra.

    Una vegada més, el programa ha quedat en el tinter.

    L'opció del govern no és ecològicament sostenible, i tampoc ho és socialment, perquè en aquests indrets no hi ha els llocs de treballs, ni els equipaments socials, ni les infrastructures necessàries per a fer front al creixement demogràfic que es proposa.

    La gent omplirà els carrers de Campos i fins a Palma de cotxes . Aquests no disposen de més aparcament que el carrer, de manera que es perd un espai de relació social, i es repeteixen els desgavells urbans coneguts. L'arribada del tren a Campos és utopia i la gent que hi habiti treballarà majoritàriament a Palma. Si d'aquesta manera es pensa lluitar contra el canvi climàtic, anem servits.

    Els municipis propers a Campos, també es reivindiquen del totxo. A Llucmajor hi ha 404 habitatges visats l'any 2007 , 106 a Porreres, 167 a Santanyí, 94 a Ses Salines, 311 a Felanitx. Més lluny, a Manacor són 900 els habitatges que es poden construir enguany. Campos, més enllà de la lluita ambientalista d'aparador que només apareix en els casos en que s'atempta al paisatge, mostra la crua realitat de la insostenibilitat d'una política que fa malbé al territori, al clima i a les persones.

    Llorenç Buades | 09/07/2008, 17:42
  5. El GOB remet a la presidenta Armengol una carta per a demanar que elimini definitivament les Àrees de Reconversió Territorial.

    El GOB remet a la presidenta Armengol una carta per a demanar que elimini definitivament les Àrees de Reconversió Territorial.

    El GOB manifesta a la Presidenta la seva preocupació per l'incompliment de l'acord de governabilitat i pel fet de donar continuïtat a una política territorial
    que ha duit als màxims dirigents de UM i PP davant de la fiscalia anti-corrupció.
    ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

    Avui mateix el GOB ha remès a la Presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol una carta per manifestar la seva decepció pel que fa a l'incompliment de l'acord de governabilitat i per donar continuïtat a la política territorial depredadora i que ha duit a dirigents de UM i PP davant de la fiscalia anti-corrupció. El GOB esposa així la seva preocupació pel que fa al fet que no s'eliminin aquestes Àrees de Reconversió Territorial en la modificació del Pla Territorial de Mallorca, que es té previst aprovar aquest divendres dia 11 al Ple del Consell de Mallorca. Per tot això, el GOB demana un esforç a la Presidenta per a que reconsideri la decisió presa abans d'aquest divendres.

    Per altra banda, i després de la reunió amb la Consellera d'Ordenació del Territori la setmana passada (PSIB-PSOE), el GOB ha demanat reunió amb els diferents grups polítics del Ple del Consell (UM, PP i Bloc), amb els que espera poder reunir-se abans del Ple de divendres.

    S’adjunta part de la carta remesa a la presidenta:

    Ha passat ja un any d’ençà que es va constituir el nou Consell de Mallorca. Una fita que havia de suposar un canvi en les directrius polítiques que haurien de marcar les competències pròpies d'aquesta institució i sobretot en les polítiques en matèria territorial i que per tant, va representar un canvi que ens omplí d'esperança i il•lusió. Al llarg d'aquests mesos s'han fet alguns avanços dels que esteim especialment satisfets, tant en l'àmbit patrimonial (incoació de l'expedient de BIC per Es Jonquet), com territorial (especialment, per el cas d'Es Guix que ens ha dut a l'anunci de la desclassificació d'aquest espai urbà en un entorn tant emblemàtic de la Serra de Tramuntana) i s'han adquirit diversos compromisos per a la millora de les polítiques ambientals del Consell, però just ara, ens trobam, al nostre entendre, davant una decisió preocupant pel que fa a la modificació del Pla Territorial de Mallorca que ara es planteja i que no respon a les expectatives inicials, ni als compromisos adquirits en l'acord de governabilitat que es va signar entre les diferents forces polítiques integrants de l'equip de govern del Consell de Mallorca.

    L'actual modificació del Pla Territorial de Mallorca i les Àrees de Reconversió Territorial.

    El mes de febrer d'aquest 2008, des del GOB celebràvem l'aprovació inicial de la Norma Territorial Cautelar (d'ara endavant, NTC) que, entre la suspensió cautelar de diversos indrets amenaçats, incloïa també la suspensió de les Àrees de Reconversió Territorial (d'ara endavant les ART) contemplades al Pla Territorial de Mallorca. Un instrument, les ART, que el GOB havia denunciat en reiterades ocasions que havien estat utilitzades de forma perversa en el Pla Territorial de Mallorca i que suposaven una excusa per seguir urbanitzant i per a requalificació de terrenys rústics sense cap justificació tècnica, fins al punt que algunes d'elles varen ser denunciades davant de la fiscalia anti-corrupció i estan sent investigades actualment per la fiscalia anticorrupció. De fet, aquest va ser el motiu també, pel qual el GOB va interposar un recurs contenciós-administratiu a l'aprovació del Pla Territorial de Mallorca

    L'aprovació inicial de la NTC havia de ser la primera passa per iniciar el procés que ens havia de dur, via modificació del Pla Territorial de Mallorca, a l'eliminació de les Àrees de Reconversió Territorial.

    El desenllaç després d'aquests 6 mesos de vigència de l'aprovació incial de la NTC, no cal dir que esperàvem que fos, o bé, l'aprovació definitiva de la NTC que hauria suspès aquestes ART com a mínim 2 anys mentre es definia la modificació del PTM, o bé, directament la modificació del PTM que eliminàs les ART.

    Ara, fruit del desacord entre les diferents forces polítiques del pacte (PSIB-PSOE, UM i Bloc) i, sobretot, de la pressió que fa UM per a que no es toquin les ART – davant de l'encausament penal d'alguns dels seus màxims dirigents i responsables de la redacció del PTM precisament per les ART – resulta que ens veim davant d'un acord que des del GOB no podem entendre ni considerar mai com a acceptable. Una solució que no elimina ni suspèn les ART i que com a conseqüència dóna continuïtat a un model territorial marcat per la corrupció i per l'especulació, lluny dels interessos generals i d'un model proper a la sostenibilitat, mantenint aquestes conflictives Àrees de Reconversió Territorial.

    No cal dir, que aquesta és una decisió decebedora, que des del GOB no entenem, sobretot, si tenim en compte les declaracions que des del Consell s'han anat fent durant tots aquests mesos i que deixaven clara la intenció de rompre amb aquesta manera de fer política territorial i per res, donar-li continuïtat.

    Per una nova política territorial

    Per tant, des del GOB, entenem que ens trobam davant d'una proposta de modificació del Pla Territorial de Mallorca, que representa: en primer lloc un incompliment de l'acord de governabilitat del Consell de Mallorca; en segon lloc, una continuïtat de les polítiques territorials amb les que esperàvem que aquest nou govern rompés definitivament en comptes de donar-li continuïtat – una continuïtat que es reflecteix en el manteniment de les ART, que quedaran reflectides en els instruments de planejament municipal, en el moment en què s'adaptin al PTM; i en tercer lloc, un greu error perquè deixa la porta oberta a la possibilitat d'un futur desenvolupament de les ART.

    Sra. Presidenta, la intenció de l'acord de governabilitat era una eina extraordinària per a sentar les bases per a una nova política territorial per a Mallorca. Però, amb l'acord pres respecte la possible modificació del PTM que teniu prevista aprovar aquest proper divendres, es posa de manifest que l’aplicació està sent molt diferent a la lletra escrita.

    Per tot això, li demanam que com a Presidenta del Consell executin amb valentia els acords assumits a l'acord de governabilitat del Consell de Mallorca i que es replantegi la modificació del Pla Territorial de Mallorca per eliminar definitivament les Àrees de Reconversió Territorial.

    GOB | 09/07/2008, 19:34
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS