Administrar

Les 65 hores: un retrocés històric de més de cent anys

pobler | 17 Juny, 2008 08:15 | facebook.com

La directiva de les 65 hores va més enllà de la perversa pretensió de fer-nos treballar més hores que un rellotge. Sobretot va dirigida a la línia de flotació de la lluita col·lectiva, que ha permès conquestes socials i drets igualitaris. Ja els britànics (del Partit “Laborista”, per cert) han introduït la possibilitat legal del que anomenen “opting out”, o pactes individuals, segregats dels col·lectius i més enllà de les 48 hores setmanals, jornada laboral màxima europea en la actualitat. Si aquesta directiva s’arribés a imposar, no és difícil imaginar la ràpida desaparició dels drets laborals, tant col·lectius com individuals. Es pot preveure una derrota històrica, que provocaria un retrocés als escenaris de fa més de cent anys. (Josep Juárez – CGT)


65 hores?



Fa un temps podria semblar una broma de mal gust, però a ara no ho és. La directiva que fa uns dies han aprovat els ministres “de treball” de la Unió Europea, possibilitant la jornada laboral de 65 hores setmanals, forma part d’una ofensiva, en tota línia, contra els drets de la gent treballadora. Ha estat precedida, en poc temps, per altres dues “directives”: la Bolkestein (privatització, deslocalització i desmantellament dels serveis públics), i l’anomenada “directiva de la vergonya”, de repressió racista cap als treballadors immigrants, en l’espai continental. Però les agressions no s’aturen aquí: els que han parit aquestes directives són els mateixos que també fan o volen fer negoci de la supressió d’altres drets, com la cobertura sanitària, el salari mínim, l’educació gratuïta i universal, o les sistemes públics de pensions.

Aquestes tres “directives” (amb el vistiplau de la majoria de governs i l’abstenció d’uns altres, com l’espanyol), donen una idea bastant exacta del model d’Europa, antisocial i inhumà, que es vol impulsar des de les élites econòmiques i des dels seus servidors polítics. Les treuen en mig d’una situació de forta crisi econòmica mundial, i d’afebliment de la classe treballadora, amb l’augment de l’atur, la precarietat, l’empobriment generalitzat i la por, com instrument de xantatge. Un status, l’actual, que mina la capacitat de resistència dels treballadors, de la seva consciència de classe i de la seva capacitat d’organització. Tot aquell potencial que va permetre, en el passat i durant dècades d’esforços i lluites, aconseguir un conjunt de drets individuals i col·lectius, ara seriosament amenaçats. Així dons, el moment escollit per a impulsar aquestes “directives” no és cap casualitat.

La directiva de les 65 hores va més enllà de la perversa pretensió de fer-nos treballar més hores que un rellotge. Sobretot va dirigida a la línia de flotació de la lluita col·lectiva, que ha permès conquestes socials i drets igualitaris. Ja els britànics (del Partit “Laborista”, per cert) han introduït la possibilitat legal del que anomenen “opting out”, o pactes individuals, segregats dels col·lectius i més enllà de les 48 hores setmanals, jornada laboral màxima europea en la actualitat. Si aquesta directiva s’arribés a imposar, no és difícil imaginar la ràpida desaparició dels drets laborals, tant col·lectius com individuals. Es pot preveure una derrota històrica, que provocaria un retrocés als escenaris de fa més de cent anys.



Josep Juárez, autor del present article i l´escriptor Miquel López Crespí en una recent manifestació en defensa de la terra i contra els especuladors i encimentadors de les Illes

Allà per finals de maig de 1886, sectors dinàmics de treballadors ja van aconseguir la jornada laboral de 8 hores al dia, conquesta que es va anar estenent i consolidant des de les primeres dècades del segle passat. Més recentment, i també com a fórmula de lluitar contra l’atur, el moviment obrer ha anat assolint l’objectiu de les 35 hores setmanals (“treballar menys, per a treballar tots”). La lògica social camina, dons, cap a la reducció de jornada laboral, en la perspectiva d’ampliar el dret a la vida personal i a l’oci. Però la lògica dels buròcrates europeus va en sentit contrari: mentre es tanca i s’expulsa, violant la Declaració Universal dels Drets Humans, a treballadors i treballadores immigrants, del territori i de la xarxa productiva europea (“directiva de la Vergonya”), s’explota amb jornades interminables a altres treballadors (directiva de les 65 hores), molts dels quals seran víctimes de la deslocalització de serveis (directiva Bolkestein).

La victòria del NO en el referèndum d’Irlanda sobre el Tractat de Lisboa (versió abreujada del difunt “Tractat Constitucional Europeu”), té una interpretació inequívocament de rebuig a la construcció antisocial d’Europa, com ja va succeir amb anterioritat en els referèndums de França i Holanda, i com passaria a la majoria de països europeus, si s’atrevissin a convocar consultes a la ciutadania sobre el nou Tractat. Cada vegada és més ample l’abisme que separa l’Europa de les élites, de l’Europa treballadora i ciutadana. Contra aquesta bateria de “directives”, cal unir forces, per a la consecució d’un repartiment just del treball i de la riquesa, en un espai europeu, i mundial, de llibertat i drets socials. La rebel·lió de la majoria esdevé imprescindible. Posem fil a l’agulla.

Pep Juárez,

Secretari d’Acció Sindical de CGT-BALEARS.

Juny de 2008.


Comentaris

  1. Re: Les 65 hores: un retrocés històric de més de cent anys

    Hola company. He llegit l'article del Mundo d'avui. Gràcies per la cita i gràcies per l'article. El penjaràs al bloc? Era per si el podem transcriure a Urxella.

    Salut.

    Garci(Urxella) | 17/06/2008, 08:24
  2. Garci (Urxella)

    Garci:
    De seguida que pugui penjaré l'article que ha sortit avui en defensa de Mallorca. El podeu emprar sense problemes.
    Salutacions republicanes.

    Miquel López Crespí | 17/06/2008, 10:12
  3. 65 hores: Viure per a treballar a benefici del Capital.

    65 hores: Viure per a treballar a benefici del Capital.

    Llorenç Buades Castell

    Els ministres de treball europeus han reformat la directiva de temps de treball –pendent de rebre el vistiplau del Parlament Europeu- amb les abstencions dels governs d’ Espanya, Bèlgica, Hongria i fins i tot Xipre , que disposa d’un govern que es diu comunista.

    Aquesta iniciativa sorgeix del laborisme, i no ha topat amb cap oposició política que s’escenifiqui en el vot en contra ni cap oposició significada per part de les burocràcies sindicals europees, quan haurien d’haver plantejat una vaga general immediata per tal de frenar una agressió que ens fa recular al segle XIX.

    La directiva posa en marxa una clàusula introduïda pels laboristes britànics que es coneix per “ opt-out, “ i que permet fer excepcions a la jornada màxima de 48 hores sempre que hi un hagi acord entre el treballador i l'empresari. Tot el que ha de fer l’empresari és obtenir la signatura del treballador per a poder treballar més de 48 hores. Com que en les relacions laborals, el poder contractual no és entre iguals, i encara menys quan es tracta d’acords individuals, s’imposa la força de l’empresari .

    A partir de l’aprovació de la Directiva, les empreses pressionaran als governs per a incrementar la setmana laboral amb l'amenaça de deslocalització o el manteniment de les fàbriques,tallers i oficines sempre i quan els governs augmentin la jornada laboral.

    La directiva Bolkenstein, que s’aplica, tot i que estigui pendent d’aprovació, permet l'aplicació de la legislació laboral, salaris i horaris, del país d'origen dels treballadors que es contractin. La Cort Europea de Justícia ja ha dictat tres sentències favorables als que l’apliquen de fet. Si un Estat permet les 65 hores, i un sou de 100 euros al mes les empreses podran fer ús i abús dels treballadors que importin.

    Les hores que els metges dormen en l'hospital durant les guàrdies, es consideraran temps de descans, i la gent que treballa a les ETT estaran quatre mesos sense ser considerats assalariats, sense protecció alguna, ni possibilitat d'exigir el compliment de les lleis laborals.

    Fer front als reptes que tenim davant aquesta nova ofensiva del capital que disposa del suport de bona part de l’esquerra liberal institucional europea, política i sindical, exigeix la mobilització de totes les forces de l’esquerra radical i anticapitalista, i prioritzar la construcció de nous subjectes que retornin a l’esquerra política i social el seu perfil originari.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 17/06/2008, 10:46
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS