Administrar

EL CAPITALISME GENERA L’ESTAT DE MALESTAR ACTUAL

pobler | 13 Juny, 2008 05:46 | facebook.com

El desmesurat increment del preu dels carburants de l'electricitat o del gas, provenen de la seva injusta gestió, que beneficia les grans empreses multinacionals de l'energia com Repsol, Cepsa, Gas Natural, Iberdrola o Endesa .El creixement dels preus del petroli ataca el poder adquisitiu de la gent més desfavorida, víctima del negoci que les empreses petrolieres fan amb l'alça dels preus. L'altre gran beneficiat és l'Estat, ja que es duu el 40% en impostos del preu del carburant, i l’Estat, no és la ciutadania organitzada, sinó un instrument al servei de la classe dominant. (Llorenç Buades)


EL CAPITALISME GENERA L’ESTAT DE MALESTAR ACTUAL


Per Llorenç Buades Castell, coordinador del Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)


De vegades va bé ser víctima temporal de fets que trenquen la normalitat de les nostres vides, com són la sequera quan es produeix, les vagues del transport que ocasionen desproveïments o que no permeten la circulació aèria o marítima. També és bo de tant en tant sofrir les conseqüències de les vagues perquè ens ajuden a percebre la importància d'alguns béns i serveis.

A les Balears vivim la crisi del sector del ciment i del totxo que des de fa anys ha liderat el camp inversionista en la generació del màxim benefici. Aquest sector ens ha governat a través dels seus mediadors institucionals, embolicats alguns en casos de corrupció prou coneguts. I d'un refugi inversor a un altre, patim ara les conseqüències especulatives del sector dels derivats del petroli, el gas i les elèctriques, que en part s'han enfortit amb el moviment de capitals procedents de la crisi del totxo.


SENSE SOSTRE


La crisi del totxo, destapada als Estats Units, té el seu orígen en la incapacitat de moltes famílias obreres o amb escassos recursos de plantar cara als pagaments de les hipoteques. Un treballador de McDonalds en Binghamton, Nova York guanyava l'any passat 6 $ per hora, (3, 86 euros) quan l'import mig d'un habitatge amb dues habitacions era de 13,67 $ per hora. (8,80 euros) El 62% dels treballadors i treballadores del comerç detallista tenien sous per sota del salari mínim. Un treballador amb el salari mínim a jornada completa percebia 10.700 $ a l'any (6.885 euros) , quan el llindar oficial de pobresa per a una família de tres persones estava fixat en 15.658 $ anuals. (10.076 euros), xifra que per al seu càlcul no tenia en consideració l’assegurança de salut.

Allò que va succeir als Estats Units s’ha traslladat aquí: per més que es construeixin pisos, no hi ha compradors que puguin accedir a ells amb salaris que no arriben als mil euros al mes. Un pis de protecció oficial de 90 metres quadrats, amb pàrquing té un preu de 170.000 euros segons l' Institut Balear de la Vivenda (Ibavi). Per arribar a pagar aquest preu un mileurista hauria de destinar el seu salari integrament durant 25 anys.

Els preus dels pisos de protecció oficial a final de març de 2008 havien pujat un 9,4 per cent en relació a l’any anterior i en el mercat lliure amb 1030 euros durant 25 anys només es pot comprar un pis que no passi dels 70 metres quadrats.

Els lloguers dels habitatges s'incrementaren un 4,2% en el darrer any a les Illes Balears segons les fonts de l'INE, percentatge equivalent a la inflació, però les pròpies agències han informat que el preu mig del lloguer a Balears es va situar al març de 2008 en 1.136 euros al mes, el que suposa un increment del 7,4% respecte a 2007, quan estava establert en 1.052 euros. Pot semblar excessiu però el fet és que l'Ibavi ha rebutjat per manca d'ingressos 113 de les 224 sol·licituds presentades per a llogar 36 pisos socials del barri de Foners, perquè no arribaven als ingressos mínims de 12.000 euros anuals.

Tenir sostre és un luxe en un Estat que en la lletra constitucional es proclama social i de dret, però que no respecta en els fets drets humans fonamentals com són el del treball i de l’habitatge. Però aquest Estat que ha permès beneficis nets del 27,1 % a FCC durant el 2006, el 38% d’Urbis o els +322,8% d’Acciona el mateix any en referència al 2005, ha fet tot el possible per a la conversió d’un bé d’ús en un valor de canvi que permet tenir més d’un 20% dels habitatges d’Inca (2.274) desocupats.


TREBALL I ATUR


Enguany mateix, hi ha 11.000 habitatges projectats i visats segons el Col·legi d’Aparelladors quan durant l’any 2007 se n’acabaren 8.955. En conseqüència els permisos hi són, i la construcció possible supera en molt la de l’any 2007.

El passat mes de maig es va tancar a les Balears amb 36.439 persones sense feina, 8.194 més que l’ any 2007, la qual cosa representa un increment del 29%. Però el nombre total de contractes es va elevar al maig a 50.205, 9.698 més que el mes anterior; i d'aquests només 7.002 van ser indefinits.

Algú recorda encara quin va ser el motiu de la darrera Reforma Laboral ? No deien els governants i els agents socials (abans sindicats) que es tractava d’una reforma positiva per a posar fi a la precarietat contractual ?

Les xifres de les contractacions indefinides parlen per si mateixes.

Les persones desocupades varen créixer en el sector de la construcció (502 desocupats més). Varen créixer perquè l'obra pública ha baixat, tot i que el conseller d'Economia, Carles Manera,diu que, en el que va d'any, s'ha licitat un 11,6 per cent més d'obra pública que en el mateix període de 2007, amb gairebé 300 milions d'euros assignats al sector privat. En qualsevol cas queda clar que el peix que els polítics ens han venut en les dues darreres eleccions passades, en forma de desenvolupament tramviari i ferroviari no arriba a temps. L’obra pública necessària per a frenar l’atur no arriba , en tant que ha quedat la innecessària (Son Espases).

L'atur masculí s'ha situat a la fi del mes de maig en 18.341 homes i en 18.098 dones. Del total de desocupats de Balears, 5.204 són menors de 25 anys, i d'ells 2.352 són dones i 2.852 són homes. La masculinització de l’atur es tracta d’un canvi a considerar.


I TORNEM A l’INICI


El monoconreu turístic que criticàrem durant molts anys des de la progressia, sembla ser ara el flotador que ens permetrà treure el coll de l’aigua. Però no podem repicar campanes a llarg termini perquè és un sector que depèn totalment del cost dels combustibles del trànsit aeri i marítim. Si el turisme de masses que arriba a les Illes imposa des dels operadors turístics alemanys el “Tot inclòs”, és perquè en els llocs emissors les persones ja no es poden permetre tantes alegries en la despesa turística. Si els preus dels vols i del transport marítim s’encareixen, quin futur té el turisme ?. Diversificar és el camí.

El desmesurat increment del preu dels carburants de l'electricitat o del gas, provenen de la seva injusta gestió, que beneficia les grans empreses multinacionals de l'energia com Repsol, Cepsa, Gas Natural, Iberdrola o Endesa .El creixement dels preus del petroli ataca el poder adquisitiu de la gent més desfavorida, víctima del negoci que les empreses petrolieres fan amb l'alça dels preus. L'altre gran beneficiat és l'Estat, ja que es duu el 40% en impostos del preu del carburant, i l’Estat, no és la ciutadania organitzada, sinó un instrument al servei de la classe dominant.

Si tenen raó els que pregonen que els temps dels combustibles barats han acabat definitivament, tenim motius sobrats per a la preocupació en relació als pilars de la nostra activitat econòmica, i de les nostres formes de vida. Aquestes situacions precisament ens haurien de fer actuar a favor d’una menor dependència que és molt possible si sabem generar ciutats habitables que optimitzin els recursos energètics: tornin a emmagatzemar com es feia abans l’aigua de pluja que es perd tota, optin per les energies renovables en les construccions i per materials que permetin un menor consum, i generin llocs de treball mitjançant l’impuls del transport públic, metro, tramvia i autobús.

Web Ixent (l’Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Comentaris

  1. 65 hores: Viure per a treballar a benefici del Capital.

    65 hores: Viure per a treballar a benefici del Capital.

    Llorenç Buades Castell

    Els ministres de treball europeus han reformat la directiva de temps de treball –pendent de rebre el vistiplau del Parlament Europeu- amb les abstencions dels governs d’ Espanya, Bèlgica, Hongria i fins i tot Xipre , que disposa d’un govern que es diu comunista.

    Aquesta iniciativa sorgeix del laborisme, i no ha topat amb cap oposició política que s’escenifiqui en el vot en contra ni cap oposició significada per part de les burocràcies sindicals europees, quan haurien d’haver plantejat una vaga general immediata per tal de frenar una agressió que ens fa recular al segle XIX.

    La directiva posa en marxa una clàusula introduïda pels laboristes britànics que es coneix per “ opt-out, “ i que permet fer excepcions a la jornada màxima de 48 hores sempre que hi un hagi acord entre el treballador i l'empresari. Tot el que ha de fer l’empresari és obtenir la signatura del treballador per a poder treballar més de 48 hores. Com que en les relacions laborals, el poder contractual no és entre iguals, i encara menys quan es tracta d’acords individuals, s’imposa la força de l’empresari .

    A partir de l’aprovació de la Directiva, les empreses pressionaran als governs per a incrementar la setmana laboral amb l'amenaça de deslocalització o el manteniment de les fàbriques,tallers i oficines sempre i quan els governs augmentin la jornada laboral.

    La directiva Bolkenstein, que s’aplica, tot i que estigui pendent d’aprovació, permet l'aplicació de la legislació laboral, salaris i horaris, del país d'origen dels treballadors que es contractin. La Cort Europea de Justícia ja ha dictat tres sentències favorables als que l’apliquen de fet. Si un Estat permet les 65 hores, i un sou de 100 euros al mes les empreses podran fer ús i abús dels treballadors que importin.

    Les hores que els metges dormen en l'hospital durant les guàrdies, es consideraran temps de descans, i la gent que treballa a les ETT estaran quatre mesos sense ser considerats assalariats, sense protecció alguna, ni possibilitat d'exigir el compliment de les lleis laborals.

    Fer front als reptes que tenim davant aquesta nova ofensiva del capital que disposa del suport de bona part de l’esquerra liberal institucional europea, política i sindical, exigeix la mobilització de totes les forces de l’esquerra radical i anticapitalista, i prioritzar la construcció de nous subjectes que retornin a l’esquerra política i social el seu perfil originari.

    Web Ixent | 13/06/2008, 17:30
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS