Administrar

Desenterrar els afusellats a la guerra - Obrir la fossa comuna de Porreres

pobler | 22 Maig, 2008 16:22 | facebook.com

Volen obrir la fossa comuna de Porreres


L’objectiu és desenterrar els afusellats a la guerra i comparar l’ADN amb els familiars. Es calcula que a la Creu s'hi afusellaren 300 republicans


J. Socies | 21/05/2008 |


"A la llum dels fars, eren col·locats d’esquena a paret. La metralladora se situava a uns 10 metres de les víctimes...". Així foren els assassinats dels republicans a la part posterior de l’església de la Creu de Porreres. Després eren llançats a un caramull i sota una capa de terra i calç el fosser els enterrà per sempre més. Els testimonis assenyalen que foren gairebé 300 els republicans afusellats. Ara, els investigadors de Porreres i l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, (ARMHM), han posat en marxa un projecte per esbrinar on és la fossa comuna i desentarrar-ne els cossos.

"Els primers dies, les víctimes eren arrossegades a la fossa que hi havia a l’interior del cementeri". Tal com assenyala l’historiador local Bartomeu Garí en el llibre Porreres. Desfilades de dia, afusellaments de nit, els testimonis assenyalen dues possibles ubicacions. La primera apunta a l’interior del cementeri i una segona versió indica que la fossa s’hi ubicaria darrera l’antiga paret i que avui dia, a causa d’una ampliació de mitjans dels anys 50, resta a l’interior del recinte i sota una paret de nínxols. Les dimensions aproximades d’aquesta fossa eren de 10 metres de llargària per 4 d’amplària.

Garí treu a la llum en el seu llibre un document del registre civil de Porreres en què s’assenyala la ubicació de la fossa. Segons explica està "en el segon tram a l’esquerra entrant, a sis metres del passadís central i a deu del lateral". Aurora Picornell, una de les principals sindicalistes del Partit Comunista de les Illes Balears, tal vegada sigui una de les dones afusellades a la Creu més conegudes, però al seu costat centenars de republicans d’arreu de la geografia mallorquina es troben sota les pedres del cementeri porrerenc, veïns de Capdepera, Felanitx, Inca, Campos o Esporles, tenen part del seu passat.

Ara, l’Associació per a la Memòria Històrica, gràcies a un conveni de col·laboració amb la UIB, durà a terme proves d’ADN als descendents dels afusellats. De fet, algunes famílies ja s’han interessat per donar aquestes mostres dels gens familiars. Ara, tot i que el projecte es troba en els seus inicis i "molt verd" s’han d’aconseguir els permisos de l’Ajuntament de Porreres i de la comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca, però segurament un dels principals esculls pot venir per part dels propietaris dels nínxols que hi ha en l’actualitat damunt la fossa comuna.

Aquesta podria ser una passa molt important per al futur de l’Associació de la Memòria Històrica ja que obrir la fossa comuna de Porreres pot significar alguna cosa més que desenterrar els cadàvers dels afusellats a la Creu. Podria significar obrir la porta de la memòria i de la recuperació de la dignitat. Així que la història té un deute amb centenars de famílies que volen tancar el seu passat per poder mirar el futur.

dBalears (22-V-08)


Publicat el butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca Temps de la memòria: M. Antònia Oliver, Miquel López Crespí, Llorenç Capellà, Antònia Mercadal, Joan Vallespir, Pere March, Libertario Gelabert, Virgínia Roig, Juan Hernández, Amparo...


El butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca



La néta d´Emili Darder, el batle de Palma (Mallorca) assassinat pels feixistes l´any 1937, Carme Cano Darder; l´escriptor Miquel López Crespí i la presidenta de l´Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Maria Antònia Oliver París.

L’Editorial del darrer número del butlletí trimestral Temps de la Memòria, que edita l’Associació per a la Recuperació de la Memoria Històrica de Mallorca, recull un extracte lliurement traduït del discurs pronunciat per Luther King l’any 1964 quan se li atorgà el premi Nobel de la Pau.

S’hi publica, a més a més, un resum de la II Assemblea anual ordinària de la Memòria de Mallorca.

S’hi esmenten, també, entre molts d’altres personatges, Gabriel Torrens Llompart, Fernando Leal, o Jaume Canals Payeras...

S’hi reprodueixen escrits de Libertario Gelabert, M. Antònia Oliver, Miquel López Crespí, Antònia Mercadal, Joan Vallespir, Pere March, Llorenç Capellà, Virgínia Roig, Juan Hernández, Amparo...

Tot plegat, a pocs dies d’haver transcorregut el 69è aniversari del final d’una guerra abocada a ofegar legítimes aspiracions de la ciutadania d’aquest país; i pocs dies abans de commemorar el 77è aniversari de la implantació de la República Catalana.

A més d’això, s’ho paga recordar l’homenatge a les víctimes republicanes assassinades el 1936, que la Comissió cívica de la Memòria organitza al cementiri municipal de Bunyola el 13 d’abril de 2008 a les 12:00 hores.

S’hi vol continuar homenatjant les víctimes republicanes assassinades el segon semestre del 1936 pels organitzadors del cop d’Estat i que estan enterrades a la fossa comuna del cementiri municipal bunyolí.

Hi són previstes unes paraules de l’escriptor Antoni Serra, i la participació a l’acte dels xirimiers de Bunyola, Gralla al sac.

Blog Aframericanet

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Memòria cronòlogica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS