Administrar

Jaume Carbonero i la destrucció de sòl rústic

pobler | 22 Abril, 2008 08:22 | facebook.com

Amb la fracassada llei l´habitatge, una llei encaminada a fer malbé el sòl rústic i que ha hagut de ser retirada pel mateix Govern, les quotes de despropòsits de Jaume Carbonero han arribat al súmmum. Com és possible que un conseller d’un govern on hi ha forces de progrés vulgui avançar en la depredació de recursos i territori? O no és conscient que l´illa és al límit del seu incontrolat creixement, que no es pot continuar amb la depredació de recursos i territori? Els sectors d´esquerra que donam un actiu suport crític al president Antich en demanam sobre la irracionalitat d'enlairar polítics que poden arribar a ser més destructius que el PP mateix. Jaume Carbonero... no se sent avergonyit quan han de ser l´UM i Nadal, el PP i Rosa Estaràs els que públicament hagin de frenar les seves ànsies de construir en sòl rústic? No és una vergonya que el mateix PSOE, el PP, el Bloc, UM i Eivissa pel Canvi hagin hagut de consensuar una nova normativa que aturàs els deliris constructors del conseller? (Miquel López Crespí)


La destrucció de Mallorca: Jaume Carbonero dimissió!



Novament els errors del conseller d´Habitatge Jaume Carbonero han posat i posen en perill l’actual experiència de govern de centreesquerra i ha deixat en ridícul l’executiu en haver de retirar la desastrosa llei d´habitatge que havia presentat. Els desastres que ha causat la proposta del conseller han causat problemes summament greus al Govern. El desgast produït pel debat sobre la llei Carbonero per a totes les forces governants és de tal envergadura que en qualsevol altre país europeu el conseller ja hauria estat cessat o, si fos conscient del que ha fet, ell mateix hauria presentat la dimissió.



Aina Calafat dies abans de saber que el Pacte faria l´hospital del PP. Era el 29 de setembre i encara hi havia membres de la Plataforma Salvem la Real i del poble que sortí a manifestar-se en defensa del terriori que no podien imaginar que en pocs dies serien abandonats i escarnits per l´esquerra de la moqueta i el cotxe oficial.

Recordem que els problemes que sempre ha portat Jaume Carbonero a les forces progressistes de les Illes no són solament els actuals, els que ara surten als diaris. L´actitut prepotent d´aquest personatge ja va contribuir a enfonsar l´anterior Pacte de Progrés. La gent recorda encara els fets de l´any 2001 quan Carbonero va fer dimitir de forma inexplicable l´eficient funcionària de l´Institut Balear de l´Habitatge d´Eivissa (IBAVI), Margalida Lliteras. Nombrosos polítics progressistes, membres del mateix govern, advertiren al president Antich que aquest nou desastre de Carbonero podria causar la pèrdua de prop de quatre-cents vots a les forces nacionalistes i d´esquerra. I, a Eivissa, com tothom sap, un centenar de vots són decisius per a obtenir el diputat que pot foragitar el PP de les institucions. Jaume Carbonero no va valorar el mal que feia a l’esquerra i el nacionalisme progressista i cessà la funcionària que tothom estimava --com ho demostren les manifestacions i els centenars i centenars de signatures que, a l´illa germana, es recolliren contra la decisió de Carbonero--.

Amb la fracassada llei l´habitatge, una llei encaminada a fer malbé el sòl rústic i que ha hagut de ser retirada pel mateix Govern, les quotes de despropòsits de Jaume Carbonero han arribat al súmmum. Com és possible que un conseller d’un govern on hi ha forces de progrés vulgui avançar en la depredació de recursos i territori? O no és conscient que l´illa és al límit del seu incontrolat creixement, que no es pot continuar amb la depredació de recursos i territori? Els sectors d´esquerra que donam un actiu suport crític al president Antich en demanam sobre la irracionalitat d'enlairar polítics que poden arribar a ser més destructius que el PP mateix. Jaume Carbonero... no se sent avergonyit quan han de ser l´UM i Nadal, el PP i Rosa Estaràs els que públicament hagin de frenar les seves ànsies de construir en sòl rústic? No és una vergonya que el mateix PSOE, el PP, el Bloc, UM i Eivissa pel Canvi hagin hagut de consensuar una nova normativa que aturàs els deliris constructors del conseller? El GOB, el Bloc, els ecologistes, tothom amb una mica de seny ja havia advertit per activa i per passiva que el camí que portava Jaume Carbonero quant a destruir més sòl rústic no era correcte.

Amb l´aturada de les propostes de Jaume Carbonero i els desastres que hauria comportat per al territori, els partits han acordat una nova llei en la qual els cinc mil habitatges previstos no es faran en sòl rústic a no ser que abans s’esgoti l’urbà i urbanitzable.

La prepotència de l’actual conseller d´Habitatge no atenia a raons, no escoltava el GOB quan aquesta prestigiosa organització ecologista suggeria la rehabilitació de pisos antics i de no augmentar els creixements previstos a les directrius d’ordenació del territori. El Bloc havia aportat suggerents iniciatives quant a la rehabilitació d´habitatges ja construïts i per impulsar la sortida al mercat de pisos que estan buits.

No cal dir que, vists i comprovats els continuats errors d’una persona que mai no escolta la societat civil, i per a evitar la continuada erosió política que la seva mala gestió produeix als diversos governs progressistes, seria convenient el cessament o la dimissió d'un conseller tan provadament incompetent.

Miquel López Crespí

(22-IV-08)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Comentaris

  1. Campos, mirall de la política de creixement insostenible

    Campos, mirall de la política de creixement insostenible

    Per Llorenç Buades Castell, coordinador Web Ixent

    L'octubre de 2006 l’Ajuntament de Campos, al migjorn de Mallorca, va aprovar la revisió de les Normes Subsidiàries del seu terme municipal únicament amb els vots favorables del Partit Popular.
    Aquestes normes preveuen duplicar la població fins a les 18.000 persones.
    L'any 2004 Campos tenia 7.998 habitants, i l'any 2007 s'obrí amb 9.018 persones. Els anys 2003 i 2004 s'alçaren 200 habitatges nous al poble. Durant els anys 2005 i 2006 varen ser 577, i durant el 2007 són 476 els habitatges nous visats i en construcció. Ni les indústries làcties, ni les explotacions ramaderes en recessió han generat llocs de treball per a tanta gent. En els darrers anys a un creixement de 1.020 habitants entre el 2004 i el 2007, han seguit 1.253 habitatges nous: més habitatges que persones.
    Les Normes Subsidiàries, aturades pel Consell de Mallorca només per qüestions menors, no són qüestionades pels nous governs municipal, insular i autonòmic, que han canviat de color però no de política.
    Lluny d'això el conseller Jaume Carbonero ha posat en marxa la construcció de 435 nous habitatges de protecció oficial, quan hi ha un munt de pisos buits al poble.
    A Mallorca la carència d'habitatges de protecció oficial és històrica, però no deixa de ser absurd que els criteris de mercat prevaleixin a l'interès general, i el gruix de la construcció vagi a parar a Campos, lloc on els darrers anys s'ha produït una saturació en la construcció. És cert que en aquest indret el preu dels habitatges són relativament més barats, perquè ho era el sòl, però l'Ibavi ha de pagar els terrenys a 617 euros el metre quadrat, quan la promotora els havia pagat a 420. En qualsevol cas els preus dels HPO són poc accessibles per a la major part de la població. No tenen res a veure amb la proposta del Bloc que era de 142 euros mensuals pel lloguer i fins a un 33% màxim de la renda familiar i els 90.000 euros de subvenció per a la compra.
    Una vegada més, el programa ha quedat en el tinter.
    L'opció del govern no és ecològicament sostenible, i tampoc ho és socialment, perquè en aquests indrets no hi ha els llocs de treballs, ni els equipaments socials, ni les infrastructures necessàries per a fer front al creixement demogràfic que es proposa.
    La gent omplirà els carrers de Campos i fins a Palma de cotxes . Aquests no disposen de més aparcament que el carrer, de manera que es perd un espai de relació social, i es repeteixen els desgavells urbans coneguts. L'arribada del tren a Campos és utopia i la gent que hi habiti treballarà majoritàriament a Palma. Si d'aquesta manera es pensa lluitar contra el canvi climàtic, anem servits.
    Els municipis propers a Campos, també es reivindiquen del totxo. A Llucmajor hi ha 404 habitatges visats l'any 2007 , 106 a Porreres, 167 a Santanyí, 94 a Ses Salines, 311 a Felanitx. Més lluny, a Manacor són 900 els habitatges que es poden construir enguany. Campos, més enllà de la lluita ambientalista d'aparador que només apareix en els casos en que s'atempta al paisatge, mostra la crua realitat de la insostenibilitat d'una política que fa malbé al territori, al clima i a les persones.

    Web Ixent

    Web Ixent | 22/04/2008, 09:12
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS