Miquel López Crespí - Memòria històrica

Bona part de l'herència cultural elitista, antipopular i antiesquerrana s'encarnà en el feixisme i la dictadura brutal de la burgesia que sorgeix després de la derrota de la República i de les posicions revolucionàries que hi hagué en temps de la guerra. El feixisme, enemic acarnissat del nostre redreçament nacional i de l'esquerra, a part d'afusellar i exiliar centenars d'intel×lectuals orgànics del poble (mestres republicans, sindicalistes, escriptors, militars d'esquerra, quadres revolucionaris...) ens barrà el pas al coneixement dels creadors més importants de la cultura catalana. (Miquel López Crespí)

Els problemes dels escriptors catalans d´esquerra nacionalista

Bona part de l'herència cultural elitista, antipopular i antiesquerrana s'encarnà en el feixisme i la dictadura brutal de la burgesia que sorgeix després de la derrota de la República i de les posicions revolucionàries que hi hagué en temps de la guerra. El feixisme, enemic acarnissat del nostre redreçament nacional i de l'esquerra, a part d'afusellar i exiliar centenars d'intel×lectuals orgànics del poble (mestres republicans, sindicalistes, escriptors, militars d'esquerra, quadres revolucionaris...) ens barrà el pas al coneixement dels creadors més importants de la cultura catalana. Durant quatre dècades provà -ben cert que inútilment- d'esborrar les senyes d'identitat dels Països Catalans. Els ideòlegs i policies al servei de la dictadura volien anihilar completament el record de qualsevol signe progressista, nacionalista, d'esquerres que hi hagués dins del nostre àmbit nacional. No en parlem, com ja hem dit una mica més amunt, de la liquidació física de bona part de les avantguardes populars (anarquistes, socialistes, comunistes de totes les tendències) que foren brutalment exterminades pels epígons del nazifeixisme. Estaven prohibits Lorca i Rafael Alberti, Gabriel Alomar i Andreu Nin, Neruda, i Blas de Otero, Antonio Machado i Miguel Hernández, Pompeu Fabra i Mercè Rodoreda, Salvador Espriu i Gonçal Castelló. Era impossible conèixer bona part dels nostres literats! Talment com ara, quan el comissariat neonoucentista barra el pas a les informacions sobre les obres de determinats escriptors.

No és cap exageració. Reflexionem una mica en el que ha significat i significa encara, per a la creació d'una cultura nacional progressista, el silenci decretat sobre la vida i l'obra dels escriptors d'esquerra. Els problemes patits durant prop de seixanta anys per Gonçal Castelló, per posar un exemple paradigmàtics, n'és una prova evident i irrefutable. Però també podríem parlar d'Enric Valor, Pere Calders, Puig i Ferreter... La reacció i els neonoucentistes proven de barrar el pas a tots els que no combreguen amb el seu ideari estètic i/o polític. Es controlen els premis que es consideren "importants", es menysté aquells que no són controlats per aquests comissaris o, cas encara pitjor, es blasma contínuament contra l'"excessiva proliferació de guardons literaris" (sempre en la línia de controlar els "nous valors" que puguin anar sorgint). La manipulació sectària damunt la nostra literatura no s'exerceix solament mitjançant el control dels premis considerats "importants" pel comissariat: aquells que es consideren que "consagren" l'autor són donats, o almanco són aparaulats, anys abans de la seva concessió oficial. El control tambe es fa extensiu als suplements de cultura del diaris de màxima circulació, on, com tots sabem, cada camarilla, cada grupet reaccionari o màfia editorial i/o institucional s'encarrega d'enlairar els seus silenciant o atacant aquells que no són de la seva corda.

Igualment el control de determinades revistes culturals, d'espais de ràdio i televisió s'ajunta amb la vigilància sobre el que publiquen les editorials de més "prestigi". Gonçal Castelló (i tants i tants d'escriptors) em va explicar en el seu moment les peregrinacions d'editorial en editorial per aconseguir publicar una obra. Ara mateix en Carles Castellanos hi insisteix en les seves memòries. En aquesta batalla tot eren -i són!- problemes per a determinats creadors mestres, fins a l'extrem que, per als que no combreguen amb determinades concepcions de la política dretana i concepcions culturals neonoucentistes, les dificultats esdevenen insalvables.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)