Administrar

Aina Calvo, la gran decepció (un article de Jesús Estremera i Mas publicat a Diari de Balears el 12-XII-07)

pobler | 22 Febrer, 2008 07:42 | facebook.com

Vàrem ser molts qui confiàrem en l’actual batlessa de Palma com la persona que podria tornar a governar Ciutat, després del desgovern en què l’havien sumida setze anys de governs titella del Partit Popular, en què qui comandava a la capital del país no era el batle o la batlessa, sinó personatges com Rodríguez, Matas o algun altre. Confiàrem en una candidata que semblava sincera i valenta per retornar a la ciutat la dignitat perduda. (Jesús Estremera i Mas, Diari de Balears)


Aina Calvo, la gran decepció


(Diari de Balears, 12 de desembre de 2007)


Senyor director: Vàrem ser molts qui confiàrem en l’actual batlessa de Palma com la persona que podria tornar a governar Ciutat, després del desgovern en què l’havien sumida setze anys de governs titella del Partit Popular, en què qui comandava a la capital del país no era el batle o la batlessa, sinó personatges com Rodríguez, Matas o algun altre. Confiàrem en una candidata que semblava sincera i valenta per retornar a la ciutat la dignitat perduda.

Però vet aquí que, mig any després de la il·lusionant presa de possessió de la «simpàtica» batlessa, el desgovern de Palma és, si més no, major que abans: el transport públic, ferit de mort per l’absència del metro, sagna per les ferides dels constants incompliments horaris i la manca d’informació actualitzada; la ciutat continua bruta; el col·lapse circulatori va creixent mentre el responsable de Mobilitat s’entreté anunciant mesures que després ha de retirar (tancament del centre als cotxes de dia 8 o carril bici a la UIB), en lloc de prendre mesures immediates que, vertaderament, donin preferència al vianant, al transport públic i als ciclistes; s’augmenten les factures dels fems i l’aigua a tothom per igual, rics i pobres, contaminadors i recicladors, tudadors i estalviadors i, mentrestant, no s’atreveixen (un altre cop la por) a fer pagar als especuladors rics, que no votaran mai altra cosa que PP, una taxa per mantenir pisos sense llogar ni vendre; l’atenció pública continua sent deplorable, amb funcionaris «col·locats» que incompleixen cada dia les lleis del procediment administratiu allà on diuen que es deu cortesia i informació acurada i que, una vegada més per por de governar, no reben instruccions en contra de la batlessa.

Quanta por! quanta peresa de governar! quants informes, i assessors milionaris, mentre creix cada dia el nombre de ciutadans desencantats, decebuts, que pensen que Palma no té remei, que no ressorgirà fins que torni a tenir un batle o batlessa amb personalitat en lloc de simpatia.

I creix també dia rere dia el nombre de votants de PSOE, UM o BLOC que optarem per l’abstenció, el vot en blanc o altres formacions minoritàries el proper març per mostrar a Zapatero que Palma mereix respecte i que, sense que governin el que tenim més a prop, com són els municipis, els socialistes no ens importa que perdin les eleccions allà enfora, a Madrid, on cada dia hi ha manco poder, en mans de les autonomies, d’Europa i de les ciutats que tant menyspreen, almanco la nostra estimada Palma.

Jesús Estremera i Mas

Web ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)


Quan tots donàvem suport a Aina Calvo (article publicat el 19-VI-07)


Vaig sentir Aina Calvo propera al poble, interessada pels problemes de difusió de la cultura catalana i de promoció dels nostres autors, qüestions en què la majoria de polítics de l´esquerra institucional naveguen amb els ulls clucs sense saber què dir ni què fer. Una dona, en definitiva, que sabia escoltar, receptiva als suggeriments de la gent que l´envoltava aquell matí, lluny del posat fals de tants polítics professionals que coneixem. (Miquel López Crespí)


Aina Calvo digué més d´una vegada que mai no donaria la batlia de Palma a una força minoritària i tampoc, accentuà la inflexió de la seva veu, “serviria de moneda de canvi per a dubtoses transaccions de cadires i privilegis”. Em va semblar summament sincera i ho acaba de demostrar amb els fets. Una dona valenta, que s’estimava més marxar a casa seva si havia de fer res que consideràs menysteniment envers la gent que havia confiat en el seu discurs. (Miquel López Crespí)


Aina Calvo



Aina Calvo

Aina Calvo ha estat investida batlessa de la nostra Ciutat. Comptava amb el suport dels onze regidors del PSOE, dos d´UM i dos del Bloc. Una coalició de centre-esquerra que comença la seva navegació després de setze anys de prepotència del PP. Els ciutadans i ciutadanes que sempre hem donat el nostre suport a l´esquerra nacionalista ens sentim prou satisfets.

L´elecció d´Aina Calvo també m´ha fet recordar les esperances que teníem fa trenta anys quan, com a membre de la direcció del PSM i coordinador de la campanya electoral del nacionalisme d´esquerra, aconseguírem treure com a regidor Jaume Obrador, antic dirigent de l´Organització d´Esquerra Comunista (OEC), que es va convertir en el primer regidor del PSM a Palma i peça clau de la coalició amb el PCE i el PSOE. A la nit, una vegada assabentats dels resultats electorals i quan ja sabíem que el primer ajuntament de Palma de després de la dictadura seria d´esquerra, un caramull de militants del PSM, entre els quals hi havia Eberhard Grosske, Conxa Forteza, Joan Borràs, Joan Perelló, Francesc Mengod, Jaume Montcades, Pere Trias, Rafel Oliver, Miquel López Crespí, Carlos Maldonado i tants i tants d´altres, sortírem al carrer per a expressar la nostra alegria i satisfacció.

Després arribaren nombroses frustracions ja que, aquella normalització cultural somniada, el desitjat protagonisme de les associacions de veïns, el control de l´edificació salvatge franquista, no arribava a concretar-se mai. Ara, amb l´elecció d´Aina Calvo, voldríem poder recuperar l´esperança i continuar la lluita, no defallint mai en la tasca de transformar Palma en un sentit progressista, lluny dels anys de ciment que hem patit amb els governs conservadors.

En la passada campanya electoral vaig conèixer Aina Calvo i em va causar una impressió molt favorable. Era un matí lluminós, esplendent. Aina Calvo explicava el seu programa als veïns del meu barri, just davant l´església de Santa Pagesa. Un bon amic meu, vell lluitador socialista que coneixia d´anys i amb el qual hem debatut tantes i tantes coses, servant sempre l´esperança en un redreçament de la situació, en una millora de la vida de les classes populars, em va presentar la candidata socialista. Amb l’actual batlessa parlàrem durant una bona estona dels problemes que la gestió del PP havia provocat a Palma, de la necessitat de reforçar el protagonisme de la societat civil. La vaig veure extremadament receptiva quant a impulsar una política que facilitàs l´accés del poble a un habitatge digne, entestada en bastir una ciutat més humana i habitable. Preocupada igualment pels barris abandonats, per les qüestions de l´especulació urbanística, enemiga aferrissada de la corrupció, aquesta plaga tan vigent en els nostres dies.

Vaig pensar que Aina Calvo podria representar una porta oberta a l´esperança. La vaig sentir propera al poble, interessada pels problemes de difusió de la cultura catalana i de promoció dels nostres autors, qüestions en què la majoria de polítics de l´esquerra institucional naveguen amb els ulls clucs sense saber què dir ni què fer. Una dona, en definitiva, que sabia escoltar, receptiva als suggeriments de la gent que l´envoltava aquell matí, lluny del posat fals de tants polítics professionals que coneixem. Xerrava, explicant als que ens havíem congregat al voltant, les idees que volia impulsar, els plans que s´havien de portar a la pràctica amb urgència. Constatava com, per primera vegada en dècades, em trobava ben lluny d’aquells dinosaures de la política, els vividors del romanço que hem conegut durant els darrers trenta anys.

Aina Calvo digué més d´una vegada que mai no donaria la batlia de Palma a una força minoritària i tampoc, accentuà la inflexió de la seva veu, “serviria de moneda de canvi per a dubtoses transaccions de cadires i privilegis”. Em va semblar summament sincera i ho acaba de demostrar amb els fets. Una dona valenta, que s’estimava més marxar a casa seva si havia de fer res que consideràs menysteniment envers la gent que havia confiat en el seu discurs.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (19-VI-07)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS