Administrar

La fotografia al servei del poble. Els nostres: Dorothea Lange, fotògrafa del dolor i la injustícia

pobler | 19 Febrer, 2008 07:47 | facebook.com

Dorothea Lange, fotògrafa del poble, va registrar en imatges una crònica de la injustícia: el dolor i la misèria de l'ensulsiada econòmica nord-americà dels 30


inSurGente (Fany Miguens).- “Vaig veure aquella mare famolenca i desesperada i em vaig acostar com atreta per un imant. No recordo com li vaig explicar la meva presència o la del meu càmera, però si recordo que ella no em va preguntar gens. Vaig fer cinc preses, treballant cada vegada mes prop des de la mateixa adreça. No li vaig preguntar el seu nom ni per la seva història. Ella em va dir la seva edat, trenta-dos anys. Va dir que havien estat menjant verdures gelades dels camps propers, i ocells que caçaven els nens. Havia venut fins i tot les cobertes de les rodes del seu cotxe per a comprar menjar. Allí estava, asseguda en aquella barraca amb els seus fills arraulits al seu al voltant, i semblava pensar que les meves fotos podrien ajudar-la, i així ella m'ajudaria a la meva. Havia una certa equitat en allò.” En llegir més, altres dades sobre aquesta fotografia històrica, altres imatges impressionants i la biografia de Dorothea Lange. No es privin.



La foto va ser presa en 1936 en alguna cosa semblant a un camp de refugiats: eren els camps que albergaven a treballadors agrícoles amb poc o cap treball. En aquest cas, es tractava d'un camp de recogedores de pèsols que duien temps sense treball, en Nipomo (Califòrnia). Molts d'aquests treballadors havien perdut les seves granges i terres i es traslladaven d'un punt a un altre dels Estats Units, buscant treball. En la novel·la i la pel·lícula “Els raïms de la ira” (molt, molt recomanables) es pot apreciar com vivien aquestes persones.

La mare i els seus set fills havien sobreviscut durant l'hivern menjant vegetals congelats. Acabaven de vendre les rodes del seu cotxe per a poder menjar, pel que estaven “ancorats” al camp.

Moltes vegades, en el cinema i en la literatura, les referències que tenim d'aquest període són parcials, ja que fan l'efecte d'un mer daltabaix financer amb algunes grans fortunes arruïnades, cridaners suïcidis d'executius a Nova York, i el subsegüent augment de l'atur. No obstant això, el fenomen va ser molt més ampli en el temps que aquells anys de 1929-30, i en l'espai, més enllà dels cercles financers nord-americans. A més d'afectar a tot aquell país, va acabar estenent-se a altres continents. Tot això va ser motivat per l'esclat de la bombolla que s'havia convertit l'activitat econòmica capitalista desenfrenada, sense regulació, assentada en un concepte artificial de la creació de riquesa. Una mica que tampoc ens és estrany avui dia.

Al final de l'escala, la successió de puntades econòmiques van acabar afectant als de sempre, a qui ja abans tenien molt poc, o gairebé gens.



Dorotea Lange va realitzar estudis exhaustius amb la seva càmera fotogràfica sobre les migracions, la pobresa i la fam, els desposseïts, els desclasados. Va dedicar la seva atenció a documentar totes les circumstàncies i tots els aspectes d'aquests moviments de gents, expulsats de les seves terres pels bancs i les empreses, a la recerca d'una sortida en la seva vida per a seguir endavant.

Les cases abandonades, les tendes de campanya provisionals, la recerca d'aliment… tots aquests temes estan documentats d'una forma més o menys àmplia per aquesta fotògrafa seriosament preocupada per les persones que havien de deixar la seva casa i el poc que tenien, enrere.

1895: Neix el 25 de Maig en Hoboken, New Jersei.

Amb set anys contreu la poliomielitis. Li afecta a la cama dreta, fet que li marcarà per a tota la vida.

1917. Estudia en la Clarence White School, Columbia, Nova York.

1918. Inicia una volta al món i s'establix posteriorment en San Francisco.

1919-34. Obre el seu estudi. Coneix a Imogen Cunninghan.

1920. Es casa amb el pintor Maynard Dixon. Té dos fills.

Viatja regularment a Taos, Mèxic on coneix a Paul Strand, que tindrà certa influència en el seu treball.

1933-35. Comença a fotografiar en el carrer. Freqüenta el grup f/64

. Té la seva primera exposició en al galeria de Willard Van Dike(1934).

Coneix a Paul Taylor amb el qual es casarà en 1935. S'instal·la en Berkley, Califòrnia.

1935-40. Treballa per a la Ressttiment Administration i la Farm Securty Administration.

1938-39. Prepara al costat del seu marit A American Exodus, A Record of Human Erosion.

Llibre on es barregen textos al costat de fotografies, analitzant el fenomen de la migració motivada per la depressió.

1942-44 Fotografia els camps d'internament dels americans d'origen japonès.

Retrata la vida de les minories de San Francisco. La majoria d'aquests treballs s'han perdut.

1945. Comença a tenir problemes amb la seva salut el que li obliga a fotografiar durant 8 anys temes propers: la seva família.

1954-55 Publica reportatges para Life Magazine al costat de Ansel Adams.

1955-57. Realitza un estudi sobre el sistema judicial californiano.

1958-63. Viatja a Àsia, Veneçuela, Equador, Egipte, Síria, L'Iraq, Europa,..

1964. El coneixement que té càncer li fa consagrar-se als seus dos últims projectes: organitzar una retrospectiva de la seva obra en el MOMA i a documentar la seva vida.

1965. Mor en San Francisco el 11 d'Octubre.

Web Insurgente

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS