Administrar

Contra l´imperialisme ianqui i a favor del poble dels Estats Units (i II)

pobler | 18 Febrer, 2008 16:37 | facebook.com

Els esquerrans i antiimperialistes d'arreu del món en sentim hereus d'aquesta herència progressista dels EUA. Una herència que prové de la guerra d'independència (l'exemple heroic dels patriotes de 1776-1783 que canta Walt Whitman en els seus poemaris). Un llegat que passa pels combats del segle XIX (la guerra civil) contra l'esclavisme del sud i arriba fins als socialistes, anarquistes i comunistes dels anys vint i trenta, als brigadistes internacionals que lluitaren per la nostra llibertat i la llibertat de la humanitat l'any 1936. Que arriba fins a Martin Luther King i tot el moviment en favor dels drets humans (inexistents per a bona part de la població) dels anys seixanta; a Malcolm X i el moviment pacifista contra la guerra del Vietnam... (Miquel López Crespí)


A favor del poble dels Estats Units i contra l´imperialisme ianqui (i II)



Voluntaris de la Brigada Internacional Abraham Lincoln que vengueren a lluitar contra el feixisme espanyol en la guerra revolucionària de 1936-39

No és el poble de Nova York, Kentucky, Arkansas, Nebraska, Los Angeles o Florida, el culpable dels crims contra la humanitat dels quals hem parlat en l´article anterior. Els únics culpables dels milions i milions de morts que l'imperialisme ha fet arreu del món són les classes dominats de l'imperi, el capitalisme ianqui, el racisme que ha dominat el règim dels EUA a través de tota la seva tenebrosa història d'agressions i intervencions militars.

Ens estimam el poble estato-unidenc per damunt de tot. Aquell poble que ha sabut lluitar contra el nazisme i el feixisme a Europa i contra l'imperialisme japonès en el Pacífic; ens estimam a fons el record dels milers d'antifeixistes de la Brigada Internacional "Lincoln" que vengué a lluitar contra Franco l'any 1936 (hi ha un llibre molt interessant al respecte: Voluntarios norteamericanos en la guerra civil española, de Cecil Eby, publicat per Edicions Acervo l'any 1974); recordam amb afecte els intellectuals i treballadors, els sindicalistes i membres de partits d'esquerra estato-unidencs repressaliats en temps del maccarthysme; present en tot moment el llegat de Martin Luther King, la seva ferma lluita (i que li costa la mort a mans dels feixistes proimperialistes ianquis) en defensa dels drets civils dels milions de ciutadans estato-unidencs que, a causa del color de la seva pell, eren privats dels seus drets més elementals per part del racisme ianqui. Pensam igualment en els revolucionaris dels EUA de totes les tendències (els Panteres Negres, els trosquistes detinguts i empresonats; els anarquistes com Sacco i Vanzetti i milers i milers més assassinats "legalment" en milers de falsos judicis); recordam el llegat combatiu de Malcolm X i de tants d'altres de revolucionaris dels EUA; estimam el marxisme estato-unidenc, un dels més brillants del món, que, amb obres com les de Sweezy, Genovese, Nicolaus, Gould i tants d'altres, ens ha donat armes analítiques d'importància decisiva.

Com deia més amunt, els esquerrans i antiimperialistes d'arreu del món en sentim hereus d'aquesta herència progressista. Una herència que prové de la guerra d'independència (l'exemple heroic dels patriotes de 1776-1783 que canta Walt Whitman en els seus poemaris). Un llegat que passa pels combats del segle XIX (la guerra civil) contra l'esclavisme del sud i arriba fins als socialistes, anarquistes i comunistes dels anys vint i trenta, als brigadistes internacionals que lluitaren per la nostra llibertat i la llibertat de la humanitat l'any 1936. Que arriba fins a Martin Luther King i tot el moviment en favor dels drets humans (inexistents per a bona part de la població) dels anys seixanta; a Malcolm X i el moviment pacifista contra la guerra del Vietnam...

Ja en els anys seixanta, l'editorial catalana Edició de Materials oferia al lector documentació precisa d'aquest cruel intervencionisme del capitalisme ianqui en contra dels pobles del món. Els milions de morts, la sang que costava als pobles aquesta dominació, les formes brutals que emprava el Pentàgon per a mantenir l'status quo mundial eren estudiades en llibres d'importància cabdal com La CIA: el govern invisible de David Wise i Thomas; Judici a Estocolm que era un recull de assaigs del Tribunal Russell; Hanoi sota les bombes i Vietnam: la segona resistència, ambdós de Wilfred Burchett; Sud-àfrica: nazisme i apartheid d'Ania Francos; Malcolm X: el poder negre (que era una autobiografia del Mateix Malcolm X)... En castellà, i per a donar a conèixer el control imperialista damunt les matèries primeres de tota Amèrica Llatina, EDIMA editava Mecanismos del poder en América latina de Luis Mercier.

De sempre hem estimat tot aquest componen progressista del poble nord-americà. Amants aferrissats, deixebles del gran poeta Walt Witman, d'ençà els anys seixanta ja ens delia i emocionava seguir des de la foscor de la dictadura feixista espanyola (sostinguda i pagada pel govern estato-unidenc, no ho oblidem!) la literatura d'aquell gran país. ¿Com no recordar amb emoció la recerca dels llibres dels autors compromesos d'aquella època, les aferrissades discussions sobre les diverses concepcions entorn el compromís de l'escriptor amb el seu poble?

La intellectualitat progressista i avançada sempre va ser crítica amb el sistema imperialista ianqui (des de diverses perspèctives i no sempre des de l'esquerra). Parlam de les obres, assaigs, articles de James Baldwin, Edward Albee, Leroi Jones, Susan Sontag, Normam Mailer, Bernard Malamud, Arthur Miller, Allen Ginsberg, John Updike, Mary Mac Carthy, el mateix Malcolm X...

El cinema ianqui, les aportacions d'algunes de les produccions d'aquesta indústria a l'avenç dels pobles i a la seva autoconsciència progressista des de Chaplin a Stanley Kubrick, forma part igualment de la nostra mitologia pro-estatounidenca. ¿Qui no recorda que Humphrey Bogart prengué una posició activa -amb recollida de diners inclosa, amb manifestacions davant al Casa Blanca- per tal de defensar la República espanyola amenaçada pel feixisme? ¿Quants de guionistes, directors i actors estato-unidencs no es jugaren la vida i anys de presó, l'acomiadament de la feina, pet tal d'ajudar tots els moviments d'esquerra i antiimperialistes de l'època, sobretot en temps de les persecucions marcartistes? ¿Com no valorar, estimar a fons aquesta valuosa aportació a la causa de l'alliberament dels pobles? Per això estimam els Estats Units d'Amèrica, els sectors progressistes i antifeixistes de la seva societat. Formen, no cal dir-ho, part indestriable de la nostra cultura i de la nostra vida.

Nosaltres no seríem els mateixos sense haver assimilat a fons, no solament l'heroica història del poble estato-unidenc contra la reacció, el racisme i el feixisme interior, sinó tot el que el cinema ens proporcionava en aquest sentit. Ciutadà Kane d'Orson Welles era ja una premonició del poder que arribarien a assolir les màfies capitalistes de control de les consciències (per a nosaltres una de les pellícules més importants de la història del cinema). ¿Què no deven sentimentalment a Casablanca, el film que dirigí l'any 1942 el director Michael Curtiz i que protagonitzaren Humphrey Bogart i Ingrid Bergman?

Els directors Otto Preminger, Howard Hawks, Josef Von Sternberg, Fritz Lang, Fred Zinnemann, Ernst Lubitsch, King Vidor, Frank Capra o el mateix Orson Welles ens ajudaven a conèixer a fons l'ànima del poble estato-unidenc (malgrat les fortes limitacions culturals i polítiques imposades per la censura dels comissaris de la indústria del cine).

Hem explicat una mica tot això per a diferenciar el que és el nostre deute i reconeixement envers la cultura progressista d'aquell gran país i el que són les seves classes dominants i la brutal política de saqueig i extermini contra el pobles d'Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica que ha practicat i practica el seu govern. L'imperi ianqui (juntament amb els diversos imperialismes europeus) és el responsable màxim de la fam i misèria del tercer món, de la famosa mundialització (mal anomenada "globalizació") capitalista i imperialista.

El polític i analista Arturo Van der Eyden ha explicat a la perfecció com és aquest món injust que defensen els EUA en el seu assaig Globalització: la dictadura mundial de 200 empreses (Edicions de 1984, Barcelona 1999) quan diu, informant del que ajuda a sostenir la potència militar estato-unidenca: "Les estadístiques de la desigualtat proven que la globalització és un procés d'eixamplament de l'abisme social entre els més pobres i els més rics.

'Milions d'éssers humans són llençats a la cuneta per aquest moviment que 'globalitza'... Al principi dels noranta, entre la renda per càpita del 20% més ric i el 20% més pobre dels éssers humans hi havia una proporció de 140 a 1. El 1994 hi havia al món 358 multimilionaris amb fortunes personals de més de mil milions de dòlars. En conjunt aquestes 358 persones tenien una fortuna equivalent a la renda anual sumada de països on hi viuen 2.300 milions de persones, o sigui, el 45 & de la població del planeta. Però al cap de tres anys la dada quedava 'antiquada': el 1997 ja n'hi havia prou amb els 225 personatges més rics del món per reunir més riquesa de la que estava a disposició dels 2.500 milions de persones més pobres. El país més poblat de la Terra, la Xina, amb 1.300 milions d'éssers humans, no va arribar aquell any a produir la riquesa dels 84 potentats més grans. I caldria sumar la producció dels 48 països més industrialitzats per acostar-se a la riquesa dels tres homes més rics: Bill Gates, el soldà de Brunei i Warren Buffet. ¿Van veure els faraons de l'antic Egipte, que regnaven sobre camperols i esclaus, una polarització social tan extrema com la que implica l'existència d'aquests 225 potentats que pesen tant ells sols, en la balança de la vida, com la meitat del gènere humà? Ni la van somniar. Per si sola, una riquesa personal així és un insult més gran que el despotisme d'un Callígula. Però el pitjor és la seva contrapartida: la misèria dels innombrables. En un informe del 1990, la UNICEF podia anunciar la mort de 150 milions de nens al llarg de la dècada dels noranta, tant als països saquejats per l'imperialisme com a les gran bosses de pobresa i marginació dels països opressors. Al cap i a la fi, la pobresa es globalitza i afecta ja més de 100 milions de persones d'Europa i els Estats Units. A tot el món hi ha 800 milions de persones que parteixen fam en el sentit estricte del mot".

Aquesta situació mundial plena d'injustícies, guerres i fam, és el que prova de mantenir la "mundialització" imperialista mitjançant el poder militar i econòmic dels EUA.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS