Administrar

Caiguda lliure en els mercats de valors: la crisi capitalista

pobler | 31 Gener, 2008 17:03 | facebook.com

La recessió ha començat ja de fet als EUA. En Europa hi ha diverses bombolles immobiliàries a punt d'esclatar: a Espanya, Gran Bretanya, Irlanda i Bèlgica amaguen crisi immobiliàries que provocaran en els bancs europeus –també en els alemanys— una sacsejada molt més fort que la coneguda fins a ara per causa de la crisi subprime als EUA. En els esmentats països es produïxen des de fa temps vendes forçades. Només a Espanya, s'han cedit, empaquetat i revenut prop de 700 mil milions d'euros en crèdits hipotecaris: previsiblement es convertiran a no gaire trigar en crèdits “dubtosos”. En Gran Bretanya, el mercat hipotecari ja s'ha enfonsat. El pitjor del finals –una veritable crisi econòmica mundial— està assegurat. I presumiblement, abans del que es pensa. (Michael R. Krätke)


Caiguda lliure en els mercats de valors



Per Michael R. Krätke (1)


L'enganyosa calma que precedeix la tempesta va acabar definitivament aquesta passada setmana en les borses. Els professionals de l'optimisme com Jürgen Stark, economista en cap del Banc Central Europeu (BCE), no s'havien casat d'anunciar que les „turbulències“ havien quedat enrere, i que no podia parlar-se de crisi. Però en pocs dies s'han perdut els guanys borsaris de tot un any. Des de començaments de gener s'han esfumat 800 mil milions en valors borsaris.

No hi ha banc gran que no hagi registrat en els seus informes anuals pèrdues multimilionàries derivades dels seus fracassats negocis especulatius. La crisi creditícia es manté malgrat totes les temptatives per part dels Bancs Centrals de reflotar el mercat de diners amb injeccions de liquidesa i retallades de tipus. No va poder contenir-se la por a la recessió. Allò que va començar en el mercat hipotecari d'Eua com una crisi subprime, ha acabat per infectar tots els mercats financers, i també, a l'economia “real”.

El 21 de gener de 2008, un veritable “dilluns negre”, i la por a una crisi econòmica d'abast mundial va dur el pànic a les borses de tot el món. En poques hores, els preus de les accions, i en primer lloc els valors financers, es van desplomar. Els índexs borsaris assenyalaven per onsevulla –a Europa, a Àsia, en els EUA— pèrdues dramàtiques d'entre el 5 i el 8 per cent. Queda només el feble consol que les pèrdues no arribessin a depassar per poc el llindar oficialment establert per a un crac borsari (la caiguda de més d'un 10 per cent en un dia). Només a l'Índia va caure l'índex Nifty –relatiu a les 50 majors empreses del país— un 10,68%. Però des del començament de l'any borsari els mercats de valors del món han registrat un imponent 15% de pèrdues (només el DAX [índex alemany] ha perdut un 10%).

La construcció d'habitatge a EUA ha davallat més d'un 40 per cent.A diferència de l'ocorregut en la crisi asiàtica fa deu anys, cap govern ni banc central aconsegueix avui mateixcontenir la crisi en proporcions regionals o nacionals. Hi ha una raó mus simple: tots –des dels bancs d'inversió estadunidenses, fins als bancs industrials i comercials alemanys (i també els regionals)— s'han involucrat en el joc d'alt risc dels derivats crediticis: el volum del comerç global amb „productes financers estructurats“ es va multiplicar per tres des de 2001. No hi ha banc que no hagi especulat amb fons hedge o amb “societats instrumentals“ d'oportuna creació. Els préstecs hipotecàriament protegits no eren ni són altra cosa que una forma de derivats financers, després dels quals s'oculten crèdits dubtosos.

Quan va esclatar la crisi hipotecària nord-americana al juliol de 2007, les seves dimensions només podien ser sospitades. Però el que des del començament va estar fora de qüestió és que en tot el món hi havia grans bancs, companyies d'assegurances, empreses financeres o filials seves en possessió d'enormes quantitats de títols devaluats. En tot el món, els executius dels bancs van tractar de ocultar als seus accionistes les proporcions del desastre. Els bancs es van tancar uns als altres l'aixeta dels diners, van elevar els tipus d'interès en el mercat de diners en increments sense precedents, van endurir les condicions del crèdit i van atresorar capital monetari. Quan setmanes després es van donar a conèixer els informes trimestrals, es va veure que amb raó desconfiaven uns dels altres. Un gran banc internacionalment actiu rera l' altre, van haver de treure els cadàvers de l'armari. El City Bank, Merrill Lynch, J.P. Morgan, el suís USB, la Deutsche Bank i molts altres van haver de reconèixer pèrdues multimilionàries en el tercer trimestre. Fins ara s'han computat oficialment més de 145 mil milions de dòlars, però bancs, asseguradores i fons d'inversions segueixen asseguts sobre muntanyes de papers especulatius invendibles.

Es preveu que aquests fets a escala mundial sumaran unes pèrdues d'entre 400 i 500 mil milions de dòlars. Particularment xocant per als alemanys: també els bancs regionals SachsenLB i WestLB es van lliurar a aventures especulatives, registrant pèrdues multimilionàries. Ambdós instituts van estar a prop de la fallida, i només es van salvar perquè es va obligar als contribuents de Saxònia i de Westfalia i la Renània septentrional a carregar amb una notable part de les pèrdues.

Després que el pretès sòlid banc hipotecari Munich Münchner Hypo Real Estigues hagués de posar en el seu deure gairebé 400 milions d'euros en títols crediticis dubtosos, es pot pensar amb consol que np hi ha un gran banc alemany que no es vegi afectat per aquesta crisi financera. Però la crisi internacional no ha fet sinó començar; i està lluny d'haver arribat al seu zènit. Fins i tot la crisi del mercat immobiliari amb la que tot va començar, no ha fet sinó iniciar la seva marxa. Des de fa mesos baixen els preus immobiliaris, i puja ràpidament el nombre dels morosos, dels embargaments i de les subhastes immobiliàries forçoses.La construcció d'habitatge a EUA ha baixat més d'un 40%! Cada mes, entre 20 i 30 mil milions de dòlars van a parar a crèdits de rescat destinats a refinanciacióo ajornament, sempre amb interessos notablement més elevats. Centenars de milers, per ventura milions de propietaris d'habitatges d'EUA no podran seguir pagant les seves hipoteques, avança l'ona de subhastes forçoses (amb la corresponent pèrdua per als bancs). En 2007 va haver 1,4 milones de vendes forçoses; es calcula que en 2008 haurà almenys 1,5 milions. Des de mitjans de 2007, els preus dels habitatges han baixat notablement: prop d'un 20% en les zones rurals; prop d'un 40% en les ciutats.

Les previsibles pèrdues totals d'aquesta crisi immobiliària depassaran de bon tros –més de 3 bilions de dòlars— les pérdues derivades de l'esclat de la bombolla de la New Economy en 2000/2001. La present crisi financera supera tot el que es coneix fins ara a Europa.

També a Europa hi ha una crisi immobiliària en marxa .

No pot sorprendre la caiguda de la resta dels crèdits als consumidors. Des de juliol de 2007, la morositat en el finançament dels automòbils ha crescut ràpidament i segueix creixent en els EUA. Una mica fatal per al major mercat automobilístic del món, en el qual més del 89% de totes les vendes es financen amb crèdits.

El boom del consum de prèstec –possibilitat i accelerat per uns preus immobiliaris en alça aparentment indefinida— està esgotat (no només als EUA). Aleshores, els bancs, que han finançat les compres d'automòbils, les targetes de crèdit i altres formes de préstec als consumidors, haurien d'amortitzar milers de milions. I de tal manera, que també el mercat d'assegurances contra la morositat (credit default swaps) es veurà afectat. Les mateixes grans companyies asseguradores no es veuen ara en situació de poder compensar les pèrdues generades per l'espectacular caiguda de preus dels derivats financers i dels títols de valor-paper. S'estima en més de 3,3 bilions de dòlars les reclamacions d'assegurances en curs, de manera que les grans companyies asseguradores, que han especulat elles mateixes en gran, estan al seu torn empantanades per milers de milions. Aquesta tendència va ser el desencadenant del pànic en les borses de tot el món la passada setmana, perquè, si les mateixes asseguradores del crèdit trontollen, no es veu el final del túnel de la crisi creditícia.

Així, la recessió ha començat ja de fet als EUA. En Europa hi ha diverses bombolles immobiliàries a punt d'esclatar: a Espanya, Gran Bretanya, Irlanda i Bèlgica amaguen crisi immobiliàries que provocaran en els bancs europeus –també en els alemanys— una sacsejada molt més fort que la coneguda fins a ara per causa de la crisi subprime als EUA. En els esmentats països es produïxen des de fa temps vendes forçades. Només a Espanya, s'han cedit, empaquetat i revenut prop de 700 mil milions d'euros en crèdits hipotecaris: previsiblement es convertiran a no gaire trigar en crèdits “dubtosos”. En Gran Bretanya, el mercat hipotecari ja s'ha enfonsat. El pitjor del finals –una veritable crisi econòmica mundial— està assegurat. I presumiblement, abans del que es pensa.


Michael Krätke, membre del Consell Editorial de SINPERMISO, va estudiar economia i ciència política a Berlín i a París. Actualment és professor de ciència política i d'economia en diverses universitats alemanyes i en l'estranger, des de 1981 principalment a Amsterdam. Coeditor de la revista alemanya SPW (Revista de política socialista i economia) i de la nova edició crítica de les Obres Completes de Marx i Engels (Marx-Engels Gesamtausgabe, nova MEGA). Investigador associat a l'Institut Internacional d'Història Social a Amsterdam. Autor de nombrosos llibres sobre economia política internacional.

Web Ixent

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS