Miquel López Crespí - Memòria històrica

Antoni Torrens; Miquel López Crespí; Obra Cultural Balear (OCB); Alexandre Ballester; Joan Comas, batle de sa Pobla; Marjal en Festa...

31 de desembre a sa Pobla

La presidenta de l´OCB Maria Joana Canyelles; Joan Comas, batle de sa Pobla, els representants de Marjal en Festa, l´escriptor Alexandre Ballester i l´autor pobler Miquel López Crespí en el moment de la seva intervenció.

Lectura del Llibre dels Fets davant l´Ajuntament de sa Pobla

Penjada de la quatribarrada

Interpretació de “La Balenguera”

LLIBRE DELS FETS DE JAUME I. Capítols 84 i 85. Assalt a Madina Mayurqa.

Lector 1: MIQUEL LOPEZ CRESPI

I Quan vengué l’alaba, començàrem a oir misses i rebérem el cos de Jesucrist. I, oïdes les misses i rebut el cos de Jesucrist, diguérem que tothom s’armàs, cadascú amb les armes que havia de portar. I eixírem tots davant la vila, a la plaça que hi havia entre nosaltres i ells. I això era en l’hora en què el dia es va fent clar.

I nós ens acostarem als homes de peu, que eren davant dels cavallers i els diguérem:

-Via, barons! Començau a caminar en nom de nostre senyor Déu!

Maria Joana Canyelles, presidenta de l´Obra Cultural Balear (OCB) de sa Pobla i l´escriptor Miquel López Crespí moments abans de començar la lectura del Llibre dels Fets.

Lector 2 MARJAL EN FESTA:

I per aquestes paraules ningú no es va moure, encara que bé les havien sentides tots, tant els cavallers com els altres. I quan nós veiérem que ells no es movien, ens vengué una gran angoixa, perquè ells no complien el nostre manament. I ens aclamàrem a la Mare de Déu, i diguérem:

-Ah, Mare de Déu Senyor! Nós venguérem aquí perquè el sacrifici de vostre Fill hi fos celebrat: pregau-li que no rebem aquesta deshonra, jo i els qui em serveixen a mi en nom vostre i del vostre estimat Fill!

I els cridàrem altra vegada:

-Via, barons, en nom de Déu! De què dubtau?

I ho diguérem tres vegades. I, després d’això, els nostres es posaren a caminar pas a pas.

Lector 3 TONI TORRENS:

I, quan tots es posaren a caminar, els cavallers i els servents, i s’anaren acostant al vall on hi havia el pas, tota la host començà a cridar:

-Santa Maria! Santa Maria!

I aquesta invocació no s’apartava de la seva boca, que quan l’havien dita la tornaven a repetir i, com més la deien, més forts eren els crits. I la digueren ben bé trenta vegades o més; i, quan els cavalls armats començaren a entrar, callaren.

I, quan s’obrí els pas per on havien d’entrar els cavalls armats, ja hi havia allà dins uns cinc-cents homes de peu. I el rei de Mallorca, amb tota la gent de sarraïns de la ciutat, ja havien vengut tots al pas; i atacaren de tal manera als de peu que hi havien entrat que, si no hi haguessin arribat els cavalls armats, tots haurien estats morts.

Lector 4 ALEXANDRE BALLESTER:

I segons que ens contaren els sarraïns, primer veieren entrar a cavall un cavaller blanc amb armes blanques; i la nostra creença és que fos sant Jordi, perquè en històries trobam escrit que en altres batalles de cristians i de sarraïns se l’ha vist moltes vegades.

I el primer que hi entrà, dels cavallers, fou Joan Martines d’Eslava, que era de la nostra mainada, i després en Bernat de Gurp, i prop d’en Bernat de Gurp, un cavaller que anava amb sire Guilleumes, que s’anomenava Soïrot; i després d’aquests tres, don Ferran Peris de Pina. I els altres no els recordam, però cadascú d’ells entrava tan ràpidament com podia. I n’hi havia en la host cent, o més, que si haguessin pogut entrar primer, haurien fet allò que el primer féu.

Lector 5 AJUNTAMENT DE SA POBLA:

I el rei de Mallorca, Xec Abohehie, vengué cavalcant un cavall blanc, i cridà sls seus: “Roddo!”, que vol dir: “Aturau-vos!”. I dels cristians de peu n’hi havia ben bé vint o trenta que tenien els escuts abraçats, i també hi havia servents mesclats amb ells; i a l’altre cantó estaven els sarraïns amb les adargues. I tant els de l’una banda com de l’altra havien tret les espases, però no gosaven atacar-se. I, quan entraren els cavallers amb els cavalls guarnits, els anaren a ferir. I tanta era la multitud dels sarraïns, que els pararen les llances, i els cavalls s’encabritaren, perquè no podien passar a causa de l’espessor de les llances, de tal manera que hagueren de donar la volta. I mentrestant, donada la volta, recularen un poc, i els cavalls anaren entrant fins que n’hi hagué uns quaranta o cinquanta.

Lector 6 OCB_SA POBLA:

I els cavallers i els homes de peu que duien escut estaven tan a prop dels sarraïns que amb les espases podien ferir-se, de tal manera que ningú no gosava treure el braç, per por que de l’altra banda alguna espasa el ferís en la mà. I, un poc després, quan els cavallers ja foren ben bé quaranta o cinquanta, amb els cavalls armats, cridaren tots a una veu:

-Ajuda’ns Santa Maria, mare de nostre Senyor!

I cridàvem:

-Vergonya, cavallers!

I els envestírem i els férem fugir.