Administrar

La Diada del 31 de desembre omplirà Mallorca d´actes reivindicatius

pobler | 23 Desembre, 2007 08:02 | facebook.com

La Diada de Mallorca omplirà Mallorca d’actes reivindicatius


S’acosta el 31 de Desembre, data considerada l’autèntica Diada de Mallorca per part dels sectors nacionalistes. Com cada any, tota la geografia insular s’omple d’una gran quantitat d’actes que combinen el caràcter lúdic i el reivindicatiu per commemorar els orígens de la Mallorca actual, amb la conquesta catalana de 1229.

Les delegacions de l’OCB tenen previst organitzar una sèrie d’actes per rememorar l’efemèride. El diumenge 23 de desembre l’OCB de Campanet organitza la presentació del llibre 'La guerra de la piscina (1a part)', de Jaume Sastre i Josep Palou, a càrrec dels seus autors. Serà a les 20.30 hores a la Casa Museu de Binatró. El 27 de desembre serà el torn de l’OCB de Palma, que organitza una nova edició del Fòrum OCB amb Christopher Harvey, diputat al Parlament escocès per l'SNP i membre del Gabinet Executiu del Primer Ministre Alex Salmond, que farà una conferencia titulada 'Escòcia: la revolució tranquil·la'. L’acte serà a les 20 hores a Can Alcover. Aproximadament a la mateixa hora, l’OCB de Sencelles que commemorarà la Festa de l'Estendard amb una conferència de Jaume Mateu, president de l'OCB titulada 'La Diada del 31 de Desembre'. Serà a les 20.30 hores a Es Quarter. El 28 de desembre l’OCB de Campanet torna a organitzar la Festa de l'Estendard, amb una penjada de l'Estendard a Cas Metge Dolç i una conferència de Tomeu Martí, coordinador de l'OCB, titulada 'Les Balears en clau de futur: el dret a decidir'. L’acte es farà a les 21 hores a Cas Metge Dolç. El 28 de desembre serè el torn de l’OCB d’Inca, que organitza la tradicional passejada de la senyera des de Santa Maria la Major fins a la Plaça de l’ajuntament, on es farà un pregó a càrrec de Damià Pons. Posteriorment, l’Harpa i la Unió Musical Inquera interpretaran La Balanguera. L’activitat serà a les 20 hores. El 29 de desembre els actes tornen a Palma, amb l’inici de la campanya de commemoració dels 45 anys de l'Obra Cultural Balear, que inclourà un acte de la Federació Llull amb representants d'Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear. Serà a les 20 hores a la Casa de Cultura de Palma. Per acabar aquesta sèrie, el 31 de desembre l’OCB de Sa Pobla organitza una lectura pública del 'Llibre dels Feits', de Jaume I. Serà a les 11 hores a la Plaça de l'Ajuntament.

Altres entitats també organitzen activitats. És el cas de Maulets, que organitza un debat sobre la qüestió nacional: situació actual, territorialitat, autodeterminació. Serà el divendres 28 de desembre a les 17 hores a Can Alcover i tendrà la participació de Tomeu Martí, activista cultural i periodista; Aqui·les Rubio, membre de la Mesa Nacional d'Endavant; i de Llorenç Buades, sindicalista de la CGT.

El mateix diumenge 30 de desembre a les 14 hores ERC i les JERC organitzen una dinar amb les intervencions de Joan Puigcercós, secretari general d'Esquerra, de Joan LLadó, president d'Esquerra Illes i de Gerard Coca, portaveu nacional de les JERC. Serà al Restaurant Es Garrigó de Bunyola.

Les activitats organitzades per l’ajuntament de Palma enguany també presenten un cert interès. El 29 de desembre a les 18 hores a la sala de plens, l’historiador Josep Massot i Muntaner pronunciarà un pregó sobre memòria històrica. L’endemà, 30 de desembre a les 18 hores hi haurà la tradicional ofrena floral de les entitats a l’estàtua del Rei en Jaume. Per acabar, el 31 de desembre a partir de les 10.15 hores hi haurà l’acte tradicional de la Festa de l’Estendard.

El centre dels actes del 31 de desembre, com cada any, serà la manifestació unitària de 30 de desembre, convocada enguany amb el lema “Som una Nació, tenim dret a decidir”. La marxa partirà a les 18 hores del Born de Palma per acabar a la Plaça dels Patins, on es llegirà el manifest i hi haurà les actuacions de Banda Bassotti, Ximbomba Atòmica i Fora des Sembrat.

A més les entitats i organitzacions que conformen la Plataforma 31 de Desembre estrenen nova plana web, diadademallorca.cat , dedicada a la manifestació de dia 30 de desembre d’enguany. El web compta amb un apartat d’història, que explica la trajectòria de la mobilització al llarg dels darrers 20 anys; un apartat d’agenda, amb els actes de les diferents entitats que conformen la Plataforma; i amb un apartat titulat Autodeterminació, on s’expliquen diferents arguments centrats en el Dret a Decidir. Durant els propers dies està previst que augmenti el nombre de continguts de la plana.

Tribuna Mallorca (21-XII-07)


"'No volem ser una regió d'Espanya, no volem ser un país ocupat. Volem, volem, volem la independència, volem, volem, volem Països Catalans'”. (Els manifestants de dia 31-XII-2000)


Memòria històrica de la Diada de Mallorca i de la lluita per la independència dels Països Catalans

La manifestació independentista més gran de la història de Mallorca (I)



Miquel López Crespí (centre de la fotografia), sempre ha estat a l'avantguarda de la lluita per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. Manifestació per la independència dels Països Catalans a Palma (Mallorca).

Tots els diaris de Ciutat i de la resta dels Països Catalans, així com els mitjans informatius de l'esquerra nacionalista catalana, es feren ressò del gran èxit de la Diada nacionalista de dia 30. L'escriptor i periodista de Diari de Balears Sebastià Bennassar, en una excel·lent crònica publicada diumenge dia 31 de desembre del 2000, deixava constància de l'embranzida de l'independentisme illenc que, novament, qüestionava des de l'esquerra els estrets límits de l'actual Constitució (que no reconeix el dret a l'autodeterminació i prohibeix expressament la federació de comunitats autonòmes: un atac directe a la nostra nacionalitat). Sota un gran titular ("El nacionalisme illenc planta cara al mal temps per recordar el seu origen; més de dos mil persones es manifestaren i proclamaren el dret a l'autodeterminació") que reflectia a la perfecció l'estat d'ànim dels milers de nacionalistes d'esquerra i revolucionaris que sortirem al carrer dia trenta, en Sebastià escrivia: "'No volem ser una regió d'Espanya, no volem ser un país ocupat. Volem, volem, volem la independència, volem, solem, volem Països Catalans'. Aquesta proclama, una de les múltiples que es corejaren ahir horabaixa per part de més de dues mil persones, resumeix a la perfecció les aspiracions de tots els manifestants que, desafiant una temperatura glacial, la pluja i el fort vent, demostraren que el nacionalisme no s'oblida dels seus orígens com a poble.

'Els manifestants es concentraren a partir de les sis de l'horabaixa al passeig del Born, que progressivament es va omplir de quadribarrades i d'estelades".


Ciutat de Mallorca, Diada Nacional de l'any 1992. L'escriptor Miquel López Crespí en el moment de llegir el manifest unitari de les forces nacionalistes i d'esquerra el dia de la Diada de l'any 1992. Miquel López Crespí, d'ençà les primeres detencions que patí en els anys seixanta per haver defensat els nostres drets nacionals i socials, ha estat més de quaranta anys a l'avantguarda de la lluita per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans.

Aproximadament era l'hora en la qual qui signa aquest article es trobava amb l'escriptor Jaume Santandreu, el diputat del PSM Cecili Buele, els sindicalistes Guillem Ramis (de Revolta) i Llorenç Buades (responsable d'Acció Sindical de la CGT) per a començar la manifestació. Posteriorment poguérem veure molts polítics d'esquerra i destacades personalitats de la cultura illenca. Podríem destacar la presència de Pere Sampol, vicepresident del Govern Balear; el director general de Cultura Pere Muñoz, i el de Política Lingüística, Joan Melià; els regidors de Cort Sebastià Serra i Gabriel Barceló; el director del Teatre Principal, Pere Noguera; Miquel Àngel Marc, del GOB; i l'activista Macià Manera. Hi havia igualment nombrosos "històrics" de la lluita antifeixista i anticapitalista a les Illes entre els quals podríem destacar els germans Antoni Pons (actual responsable de "Deixalles" i antic dirigent de l'OEC) i Antònia Pons (de Revolta i també exmilitant de l'OEC i del MCI).

L'amic Sebastià Bennasar continuava la seva crònica dient: "Després d'un entusiasta recorregut, els manifestants desenbocaren a la plaça de l'Olivar, on desafiaren el vent per proclamar 'Visca la terra lliure'. Tot seguit, Catalina Canyelles va procedir a la lectura del manifest unitari, en què recordà 'la memòria històrica és un tresor que ens permet conservar la pròpia identitat. L'entrada a ciutat de Mallorca de les tropes catalanes del rei Jaume I, el 31 de desembre de 1229, marca el nostre naixement com a país i la nostra vinculació a la resta dels Països Catalans, una nació ara esquarterada entre dos estats i diverses comunitats autònomes, però amb un clar sentit d'unitat i d'identitat'.

'El manifest atacà molt durament el fet que les institucions volen fer desaparèixer aquesta feta i la globalització a què ens veim sotmesos a nivell nacional. Les paraules de Catalina Canyelles varen ser molt aplaudides just abans que els xeremiers fessin el silenci amb les primeres notes de La Balanguera.

'Les estelades es varen moure amb força. No eren les úniques senyeres. Una bandera del Bloc Nacionalista Gallec, dues d'Occitània, i una de la Xunta Aragonesista acompanyaren les quatribarrades. Després les JERC entonaren Els Segadors. Tothom els seguí. Fou el final de la festa".

També el diari Última Hora destacà la gran participació de gent i la periodista Sebastiana Carbonell deia: "Entre los manifestantes destacó la presencia del vicepresidente del vicepresidente del Govern Balear, Pere Sampol, quien comentó que este año 'a pesar del mal tiempo, hemos conseguido la participación de más gente que nunca' recalcando que 'los que estamos aquí tenemos claro que somos un país, una nación, a pesar de no estar de moda'". L'article destacava la participació de milers de persones i continuava: "Jaume Santandreu, Miquel Àngel March, Pere Muñoz, Miquel López Crespí, Sebastià Serra, Cecili Buele, Macià Manera, Joan Antoni Salas, entre otros, también se sumaron al acto en el que participó un grupo de jóvenes occitanos y gallegos".

Potser seria important deixar constància que en la manifestació destacava el gran nombre de grups nacionalistes marxistes i d'esquerres, sempre a l'avantguarda del combat pel nostre deslliurament nacional i social. A les sis de l'horabaixa érem al costat dels combatius companys d'Alternativa per Mallorca, el PSM, l'Àrea de Joventut d'Esquerra Unida, el Comitè de Solidaritat amb Euskal Herria, Endavant-OSAN, Esquerra Republicana de Catalunya, PSAN, Joves d'Esquerra Nacionalista, Maulets, Revolta, STEI i Sa Sargantana, entre alguns altres.

Aquesta omnipresència d'una esquerra nacionalista majoritàriament anticapitalista i antiimperialista, de provada militància antiborbònica, és el fet més remarcable de la gran Diada Nacional del 30 de desembre. Una hipotètica dreta nacionalista (i l'extrema dreta, que de tot hi ha a la vinya del senyor) o no hi era lluitant pels nostres drets nacionals o si hi era (que ho dubt) devia anar pels racons, morta de por, atemorida davant l'esplendent exèrcit de puny tancats i les estelades. La bandera roja amb la imatge del Che segurament va fer fugir, tremolant de por, qualsevol reaccionari dretà infiltrat!

Els únics incidents remarcables varen ser els crits contra la bandera espanyola, que va ser acollida amb exclamacions de "Aquesta bandera és estrangera!". La presència d'aquests símbols (que a molts ens recorden que va ser la bandera borbònica la que guanyà la guerra a l'esquerra i acabà amb els estatuts d'autonomia republicans i va ser responsable d'un cruel conflicte amb més de mig milió de morts i prop de tres-cents mil afusellats pel feixisme) provocà que alguns independentistes llançassin ous a les autoritats que presidien l'ofrena floral al rei en Jaume.

Miquel López Crespí

Del llibre Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (Edicions Cort, Ciutat de Mallorca, 2003).

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS