Administrar

Obra Cultural Balear (OCB): 45 anys de defensa de la nostra cultura. Articles de l´escriptor Miquel López Crespí en defensa de l´Obra Cultural Balear

pobler | 20 Desembre, 2007 12:14 | facebook.com

L'OCB celebra els seus 45 anys amb una intensa campanya d'activitats


Una xilografia d'Horacio Sapere dóna el sus a l'any de celebracions


L. ACEDO. Palma.

El proper dia 31 de desembre, l'Obra Cultural Balear celebrarà el seu 45è aniversari. Per aquest motiu, l'OCB ha organitzat un seguit d'activitats que commemoren el seu naixement i la seva trajectòria fins ara. El primer acte ha estat la presentació d'una xilografia, feta per Horacio Sapere, que es mostrà ahir a la seu de l'Obra a Palma. Amb el nom d'Enunciat, Sapere ha creat aquesta obra, «estampada damunt quatre fustes i amb quatre colors» assenyalà l'artista. «L'obra s'ha estampat als obradors del Taller 6a, conegut per la seva trajectòria de qualitat en gravació i estampació», afegí.

Sapere arribà l'any 1975 a l'Illa, on ha produït gairebé totes les seves obres, i per realitzar la xilografia presentada s'ha inspirat en una de les muntanyes de Mallorca que més impacte li han causat, el Galatzó. Una part de l'obra és dedicada als poetes i, així, Sapere no ha dubtat a obrir la xilografia amb dues frases escrites (Muntanya + aigua = illa i Aigua + gents = llengua), paraules que encapçalen Enunciat. La presentació d'ahir, en la qual també es donà a conèixer un logotip creat per a aquest 45è aniversari de l'entitat, tingué la presència de l'artista, Horacio Sapere; del president de l'OCB, Jaume Mateu; del coordinador de l'entitat, Tomeu Martí, i l'expert en art contemporani Antoni Sansó, que definí Sapere com «un enamorat de Mallorca» i la xilografia Enunciat com «un autèntic poema visual».

«Aquesta celebració, tot i no tractar-se de cap data emblemàtica, l'hem considerada necessària perquè, entre altres coses, l'entitat gaudeix d'un moment de plenitud, i perquè 45 anys són molt de temps de feina a favor de la llengua i de la cultura» assenyalà Mateu. Com a activitats complementàries que s'han portat a terme per obrir aquest aniversari, l'OCB ha editat un llibret que explica aspectes bàsics de la trajectòria de l'entitat, i que es titula De la soca i l'arrel. Preguntes i respostes de 45 anys d'història. També s'ha posat en marxa una nova campanya de socis, «Ara més que mai», amb l'objectiu d'incrementar la base social de l'OCB.

Les activitats que commemoren els 45 anys de l'Obra s'allargaran fins al proper mes de març, en el qual tindrà lloc una cloenda dels actes, «suposadament a Lluc», assenyalà Tomeu Martí. L'acte oficial d'inici d'aquestes celebracions serà el pròxim 29 de desembre a les 20.00 hores, a la Casa de Cultura de Palma.

Diari de Balears (20-XII-07)


La situació objectiva del català a les Illes s'agreuja dia a dia. El problema de la supervivència de la nostra llengua comença a ser dramàtic si analitzam amb cura el resultat de les darreres enquestes. Els estudis que s'han fet recentment quan a l'estat de la llengua revelen una realitat punyent i alarmant: hi ha un 30% de la població que no sap parlar en català, un 50% el parla de forma habitual, però un 50% no el sap escriure. El català, malgrat cert augment de la seva presència ambiental en la vida pública i, més que res, després d'una relativa normalització dins de l'ensenyament, continua patint de greus problemes que, si no trobam una solució valenta, poden fer-ne perillar l'existència mateixa en el termini d'una o dues generacions.(Miquel López Crespí)



El escriptors Miquel López Crespí, Rafel Socias, Rosa Maria Planas i Lleonard Muntaner amb el president de l´OCB Jaume Mateu.

Centenars d’articles en defensa de la cultura catalana i l’esquerra nacionalista


LA VII DIADA PER LA LLENGUA I L'AUTOGOVERN



Un dels centenars d´articles publicats tant a Diari de Balears com en El Mundo-El Día de Baleares en defensa de l´OCB, el nacionalisme d´esquerra, la República i el socialisme.

La situació objectiva del català a les Illes s'agreuja dia a dia. El problema de la supervivència de la nostra llengua comença a ser dramàtic si analitzam amb cura el resultat de les darreres enquestes. Els estudis que s'han fet recentment quan a l'estat de la llengua revelen una realitat punyent i alarmant: hi ha un 30% de la població que no sap parlar en català, un 50% el parla de forma habitual, però un 50% no el sap escriure. El català, malgrat cert augment de la seva presència ambiental en la vida pública i, més que res, després d'una relativa normalització dins de l'ensenyament, continua patint de greus problemes que, si no trobam una solució valenta, poden fer-ne perillar l'existència mateixa en el termini d'una o dues generacions. És evident que en aquests darrers anys (sobretot després de la mort del dictador i de la fi de la dictadura feixista) les entitats culturals (especialment l'OCB) han fet molt per salvaguardar la nostra cultura. Però aquesta cultura lluita (com els països espoliats del Tercer Món) contra una feresta mudialització capitalista que posa en perill el 90% de les llengües minoritàries existents. En el fons, el problema de la immigració no pot deslligar-se de la brutal consolidació del model de desenvolupament capitalista (el turisme) iniciat amb virulència a mitjans dels seixanta. La "balearització" de l'economia (la dependència del turisme de masses), la destrucció del nostre medi ambient, l'extinció progressiva de l'agricultura de les Illes són, entre moltes d'altres causes, els autèntics culpables de l'arribada forçada de milers i milers d'immigrats de totes les contrades de l'estat i d'altres països. És ben cert que un percentatge ben alt d'aquests nouvinguts no coneix les profundes arrels d'una cultura millenària (la catalana). Però el problema no és criminalitzar, com fa la "nostra" extrema dreta, aquesta immigració (força de treball, per altra banda, que és el fonament de la riquesa de les Illes). El que necessitam no són camps de concentració ni forns crematoris per als ciutadans i ciutadanes d'altres nacions de l'estat. L'esforç per preservar la cultura pròpia no és una batalla de cognoms ni de lloc de naixença. El combat s'estableix entre els partidaris del nostre anihilament com a poble i els defensors de les nostres llibertats nacionals i drets socials. En criminalitzat el "forasterum" aquesta extrema dreta falsament nacionalista el que fa és agreujar el problema en desviar el centre d'atenció essencial. És el capitalisme, el model salvatge de depredació econòmica, el que crea els problemes socials, culturals i polítics a les nacions. Mai a l'inrevés. Aquí del que es traca és d'aconseguir la inserció social i ciutadana dels nouvinguts. Com molt bé deia l'amic Joan F. López Casasnovas en el parlament que va fer fa unes setmanes a Lluc en la III Trobada d'Amics i Socis de l'OCB: "Primer són els drets (civils, socials, polítics). Abans de demanar adhesions a essencialismes que ningú no sap prou bé com definir, cal fer dels immigrats, residents, ciutadans, perquè només des de la llibertat i la plenitud i la igualtat de drets és possible construir el futur d'un país en què els seus ciutadans se sentin actors de la història i maldin per conservar un patrimoni cultural fruit de la capacitat de diàleg i d'autogovern".


L´escriptor Miquel López Crespí i una de les seves filles, en aquest cas na Núria, participant en una de les Diades de l´OCB.

Aquest és el repte que ens té plantejat el segle que ara comença.I per això és important la participació de tots els ciutadans i ciutadans de les Illes en la VII Diada per la Llengua i el Ple Autogovern que convoca l'OCB i munió d'entitats culturals i cíviques de les Illes. La Diada d'enguany serà dissabte dia cinc de maig i començarà a les 18,30 a ses Voltes (Parc de la Mar). Com cada any hi haurà ballada popular, rock, passacarrers, "personatges de les Rondaies de Pere Pujol", tallers, tamborada... No cal dir que som nombrosos els ciutadans que fem nostres les crítiques de la Junta Directiva de l'OCB al Govern Balear quan reclama al Pacte de Progrés "que prengui mesures de xoc en favor de la llengua, com requereix el compliment del seu propi programa quan es compromet a 'la normalització lingüística en tota la seva extensió'; quan diu que 'la llengua catalana... serà objecte d'especial protecció i normalització en tots els àmbits de la vida política, social, econòmica i cultural del país'; quan diu que 'la normalització lingüística es farà respectant els drets de tots aquells que integren la nostra societat i que tenen com a pròpies altres llengües (especialment la castellana) i es possibilitarà a totes aquestes persones el coneixement de la llengua i la cultura pròpies de les Balears per facilitar-ne la integració i la cohesió social del país'".

Com diu molt bé l'OCB: "Al cap de dos anys, a mitjan legislatura, hem d'exigir al Govern que faci molt més del que ha fet fins ara, perquè amb un pla de xoc i el compliment d'aquest programa no sabem si la llengua se salvarà, però sense la seva adopció segur que no ho farà de cap de les maneres".

Per tant, i perquè és indefugible, cal també enguany assistir de totes totes a la Diada per la Llengua i demanar al Govern Balear que actuï de forma decidida en defensa de la nostra cultura amenaçada per la mundialització. Per això: Sí, a un pla de xoc; sí, al total compliment de la Llei de Normalització; sí, a fer pinya per la llengua; sí, a fer possible a tothom l´ús de la llengua!

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (5-V-01)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS