Administrar

Fira de Frankfurt: una polèmica confusionista que només beneficia els enemics de la cultura catalana

pobler | 11 Setembre, 2007 09:23 | facebook.com

És indispensable que la promoció que facin les institucions públiques a Frankfurt o a qualsevol altre lloc se centri en la producció literària en llengua catalana, no sols perquè és l’específica del país, sinó perquè la que es fa en altres llengües es beneficia d’unes condicions de mercat de difícil accés per a la literatura catalana. D’altra banda, cal remarcar que hi ha autors de primera fila i de qualitat en llengua catalana que mereixen ser reconeguts al costat dels seus homònims europeus. (Òmnium Cultural)


SOBRE LA PRESÈNCIA CATALANA A LA FIRA DE FRANKFURT



El fet que la cultura catalana sigui la cultura invitada a la Fira de Frankfurt el 2007, Guest of Honour tal com ho anomena l’acord signat l’octubre del 2005 entre la Fira i l’Institut Ramon Llull, ha replantejat qüestions que van més enllà de la mateixa Fira i que mereixen l’atenció dels sectors culturals i de la societat del nostre país. Òmnium Cultural no vol mantenir-se al marge d’aquest debat, que ha de servir per aclarir què s’entén específicament per cultura catalana i no per crear confusió.


1.- Una polèmica confusionista

No podem contribuir, encara que alguns sembla que ho intenten, a fer de la catalanitat una qüestió de polèmica permanent, perquè això té conseqüències negatives per al reconeixement de la llengua, la literatura i la cultura catalanes, en condicions d’igualtat entre les altres llengües, literatures i cultures europees. Però, al mateix temps, estem convençuts que cal aclarir aquesta qüestió, encara massa condicionada per interferències politiques i prejudicis ideològics. No podem oblidar que la situació actual és conseqüència de la persecució i la marginació política secular de la llengua, la literatura i la cultura catalanes. Aquesta persecució tenia l’objectiu d’assimilar lingüísticament i culturalment Catalunya a la cultura majoritària espanyola, i aquests fets no es poden ignorar ara que la cultura catalana té l’ocasió de donar-se a conèixer en un aparador internacional com és la Fira de Frankfurt


2.- Què és cultura catalana?

Sense voler respondre aquí amb l’amplitud que requereix aquesta pregunta, si que volem puntualitzar algunes qüestions òbvies que han estat objecte de tergiversació. És cert que, en el sentit més ampli, qualsevol realitat cultural present a Catalunya es podria considerar cultura catalana. Tanmateix, és prou obvi que a Catalunya hi ha manifestacions culturals que, en primer lloc, no es consideren a si mateixes ni s’autodefineixen com a catalanes i, en segon lloc, no són percebudes ni reconegudes com a catalanes ni internament ni externament. Per consegüent, aquestes manifestacions culturals presents a Catalunya, siguin d’origen espanyol o estranger, no es poden presentar com a exponents de la cultura catalana, i és francament contradictori que, si no es presenten ni són reconegudes com a catalanes en altres ocasions, s’hagin d’incloure en la cultura catalana en el moment què aquesta disposa d’una plataforma de projecció internacional.


.- La producció editorial catalana

És evident que a Catalunya hi ha una producció editorial important que va més enllà de l’edició en llengua catalana. I les editorials hi aniran, com sempre han fet, amb els seus productes editorials i promocionaran els autors sigui quina sigui la llengua que utilitzin. Al mateix temps, però, és lògic suposar que enguany a Frankfurt, quan es convida la cultura catalana i no només l’edició a Catalunya, es vol indicar una realitat específica diferent de quan es va convidar la cultura espanyola fa quinze anys. En tot cas, com ja hem dit, correspon a les empreses editores, i no a les institucions públiques, mostrar la diversitat lingüística d’aquestes edicions. L’espai ofert a l’Institut Ramon Llull, que va crear-se amb la finalitat de la difusió internacional de la llengua i cultura catalanes, hauria de presentar allò que s’autodefineix i que és percebut com a part de la cultura catalana.


4.- Una literatura és una llengua

Pel que fa a la literatura, no hi ha el més mínim dubte que la literatura catalana és la vehiculada en llengua catalana en qualsevol dels territoris del domini lingüístic. Com ho és el fet, per posar un exemple prou conegut, que Kafka sigui considerat escriptor alemany malgrat que era ciutadà txec. És indispensable que la promoció que facin les institucions públiques a Frankfurt o a qualsevol altre lloc se centri en la producció literària en llengua catalana, no sols perquè és l’específica del país, sinó perquè la que es fa en altres llengües es beneficia d’unes condicions de mercat de difícil accés per a la literatura catalana. D’altra banda, cal remarcar que hi ha autors de primera fila i de qualitat en llengua catalana que mereixen ser reconeguts al costat dels seus homònims europeus. Frankfurt, en aquest sentit, és una gran oportunitat de projecció dels escriptors que han volgut fer una aportació a la literatura catalana, i no dels que han preferit adreçar-se en altres llengües a públics diferents.


5.- El “doble raser” en la valoració

Cal subratllar i evidenciar que totes les cultures del món –i totes les convidades a la Fira de Frankfurt- són tan multilingües com ho pugui ser la catalana. No tindria sentit reclamar justament a les cultures més marginades, perseguides i desvalgudes que assumeixin la seva diversitat si això no es fa amb les cultures d’Estat i més potents, les quals són precisament les que practiquen més sovint l’ocultació de la seva diversitat interna, diversitat que justament correspon a territoris amb llengua pròpia. Aquesta consideració és encara més punyent en el cas espanyol, on la representació de la diversitat lingüística, literària i cultural de l’Estat ha estat i és sistemàticament obviada, minimitzada, jerarquitzada o, fins i tot, qüestionada.

I no tan sols en les exposicions o fires en què es presenta internacionalment la cultura espanyola, sinò en els mateixos mitjans de comunicació estatals, en la representació ínfima i menysvalorada de la literatura catalana en els manuals sobre literatura espanyola o en la crítica periodística de literatura i en l’ordenament jurídic de les comunicacions (absència de multilingüisme en les televisions privades malgrat el compromís constitucional), etc. En aquest sentit resulta francament hipòcrita que alguns reclamin pluralisme a Catalunya i acceptin la marginació de la cultura catalana a Espanya com a “natural”. És en aquest context que cal interpretar la preocupació de la societat catalana per la dilució de la literatura en català a la Fira de Frankfurt.

La Junta Directiva d’Òmnium Cultural

Barcelona, setembre del 2006


Llorenç Villalonga, Antoni Vidal Ferrando, Miquel López Crespí, Guillem Frontera, Baltasar Porcel, Miquel Àngel Riera, Gabriel Janer Manila, Maria de la Pau Janer, Maria Antònia Oliver, Carme Riera...


Llista de traduccions d´escriptors de les Illes que es presentaran a la Fira de Frankfurt


Traduccions fetes a iniciativa de Gabriel Janer Manila i de l´Institut d´Estudis Baleàrics (IEB)


A la Fira del Llibre de Frankfurt es presentaran obres de: Carme Riera, Baltasar Porcel, Antoni Vidal Ferrando, Miquel López Crespí, Llorenç Villalonga, Gabriel Janer Manila, Antoni Serra, Antònia Vicens, Guillem Frontera, Maria Antònia Oliver, Maria de la Pau Janer, Maria Rosa Planas, Jaume Pomar, Gabriel Florit, Ponç Pons, Tomeu Fiol, Maria Antònia Salvà, Damià Huguet, Miquel Ferrà Martorell, Miquel Mas Ferrà...



Gabriel Janer Manila

Alemany

L´avinguda de la fosca, d´Antoni Serra; Les llunes i els calàpets, d´Antoni Vidal Ferrando; Terra seca, d´Antònia Vicens; Difunts sota els ametllers en flor, de Baltasar Porcel; Els jardins incendiats, de Gabriel Janer Manila; Un cor massa madur, de Guillem Frontera; Joana E. de Maria Antònia Oliver; Orient, Occident, de Maria de la Pau Janer; Fins el cel, de Pau Faner; La ciutat dels espies indefensos, de Rosa Maria Planas.


Castellà


Poesia:

Història personal. Calambur, 2005. Jaume Pomar; El jardín de las delicias. Calambur, 2005. Antoni Vidal Ferrando; Barlovento. Calambur, 2006. Gabriel Florit; Llamas escritas, Calambur, 2006. Ponç Pons; El mecanismo del tiempo. Calambur, 2007. Miquel López Crespí; Todo es fragmento, nada es enteramente. Calambur, 2007. Tomeu Fiol; Poemas. Calambur, 2007. Maria Antònia Salvà; Antología. Damià Huguet; Los perfiles de la Odisea. (Antología de la poesía joven en las Islas Baleares). Autors: Margalida Pons, Josep Lluís Aguiló, Gabriel de la S.T. Sampol, Miquel Bezares, Àlex Volney, Albert Herranz Hammer, Antònia Arbona, Òscar Aguilera i Mestre, Pere Joan Martorell, Sebastià Alzamora, Manel Marí, Pere Suau Palou, Andreu Gomila, Antoni Ribas Tur, Pere Antoni Pons, Sebastià Sansó.


Narrativa:

Las lunas y los sapos. Calambur, 2007. Antoni Vidal Ferrando; 39º a la sombra. Calambur, 2007. Antònia Vicens; Los días inmortales. Baltasar Porcel; La avenida de las sombras. Antoni Serra; Viejo corazón. Guillem Frontera; Un día u otro acabaré de legionario. Jaume Pomar; El canto del vuelo Z-506. Miquel Ferrà Martorell; La rosa de invierno. Miquel Mas Ferrà; Arena en los zapatos. Joan Pons; Antología de cuentos de las Islas Baleares. Diversos autores; Bearn o la sala de las muñecas. Llorenç Villalonga.


Francès:

Carrer Argenteria. Antoni Serra; La vida, tan obscura. Gabriel Janer Manila.


Romanès:

Illa Flaubert. Miquel Àngel Riera; Cavalls cap a la fosca. Baltasar Porcel.


Italià:

Paradís d´orquídies. Gabriel Janer Manila; El cor del senglar. Baltasar Porcel; Una primavera per a Domenico Guarini. Carme Riera.

Participaran en les activitats de la Fira del Llibre del Llibre de Frankfurt: Agnes Agboton, Sebastià Alzamora, Josep Lluis Aguiló, Esther Allen, Maria Barbal, Carles Batlle, Lluís-Anton Baulenas, Sergi Belbel, Tahar Ben Jelloun (enregistrat), Alexandre Ballester, Josep Anton Baixeras, Walther E. Bernecker, Fina Birules, Lolita Bosch, Xavier Bru de Sala, Jaume Cabré, Salvador Cardús, Maite Carranza, Andreu Carranza, Enric Casasses, Ada Castells, David Castillo, David Damrosh, William Cliff, Narcís Comadira, Melcior Comes, Julià de Jódar, Miquel de Palol, Miquel Desclot, Martí Domínguez, Carles Duarte, Michael Ebmeyer, M. Josep Escrivà, Josep Maria Esquirol, Thorsten Esser, Pau Faner, Miquel Ferrà Martorell, Bartomeu Fiol, Josep M. Fonalleras, Feliu Formosa, Manuel Forcano, Guillem Frontera, Antoni Furió, Lluís Gendrau, Pere Gimferrer, Salvador Giner, Valentí Gómez Oliver, Juan Goytislo (enregistrat), Mercè Ibartz, Gabriel Janer Manila, Maria de la Pau Janer, Konrad György, Katja Lange-Müller, Gemma Lienas, Jordi Llovet, Antonio Lobo Antunes, Miquel López Crespí, Antoni Marí, Joan Margarit, Eduard Márquez, Andreu Martín, Biel Mesquida, Joan Francesc Mira, Carles Miralles, Empar Moliner, Imma Monsó, Anna Montero, Quim Monzó, Antoni Morell, Gustau Muñoz, Maria Antònia Oliver, Dolors Oller, Francesc Parcerisas, Teresa Pascual, Perejaume, Marta Pessarrodona, Josep Piera, Xavier Pla, Maria Rosa Planas, Modest Prats, Jaume Pomar, Aranu Pons, Damià Pons, Margalida Pons, Ponç Pons, Jaume Pont, Baltasar Porcel, Carles Porta, Jordí Puntí, Bas Puw, Carme Riera, Maria Mercè Roca, Montserrat Rodés, Albert Roig, Emili Rosales, Pere Rovira, Xavier Rubert de Ventòs, Toni Sala, Salem Zenia, Albert Salvadó, Mariús Sampere, Albert Sánchez Piñol, Jorge Semprún (enregistrat), Francesc Serés, Màrius Serra, Jean Serra, Sebastià Serrano, Simona Skrabec, Teresa Solana, Enric Sòria, Tilbert Stegmann, Michi Strausfeld, Jaume Subirana, Emili Teixidor, Francesc Torralba, Ricard Torrents, Matthew Tree, Antònia Vicens, Antoni Vidal Ferrando, Miquel Àngel Vidal, Albert Villaró, Júlia Zábala, Monica Zgustova, Olga Xirinacs.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS