Miquel López Crespí - Memòria històrica

El PSM ha estat sempre la referència en tot el que significava una lluita decidida en defensa de la llengua, cultura, medi ambient i combat nacionalista per més quotes d'autogovern. Molts militants, votants i simpatizants d'aquesta organització pensen que, amb un efectiu esforç per a redreçar la nau, encara es pot tornar a ser aquell punt d'impescindible referència per al progressisme i el nacionalisme de les Illes. (Miquel López Crespí)

100 articles en defensa del PSM i del nacionalisme d´esquerra

Memòria de Gabriel Vicens

(Article publicat el mes de juliol de 2005. Actualment Gabriel Vicens és Conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes)

Gabriel Vicens i Mir, el nou secretari general del PSM, és microbiòleg, professor i polític. Nascut el 1961 a Inca, viu a Llubí (Mallorca). Llicenciat en Ciències Biològiques a la UIB, especialitzat en ecologia microbiana, obté el grau amb la tesi de llicenciatura Aïllament i caracterització de microorganismes i el seu ús en tests de toxicitat. Gabriel Vicens va ser becari del Laboratori de Microbiologia de l'UIB i responsable de diversos projectes d'investigació. Actualment és professor de biologia a l'IES Sineu, professor de llenguatge d'especialitat de l'ICE (Institut de Ciències de l'Educació) i professor de català cientificotècnic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB.

A part de les seves activitats professionals, actualment és el màxim responsable del nacionalisme d'esquerra a Mallorca i, juntament amb l'executiva d el PSM i tots e ls quadres de direcciò del nacionalisme d'esquerra, un dels màxims responsables de superar la greu crisi de l'any 2003 quan, després d'una activa gestió tant en el Consell de Mallorca com en el Govern de les Illes, el PSM perdé més del vint per cent del seu electorat. Les causes d'aquesta davallada espectacular, de la impossibilitat de rendibilitzar els anys passats al capdavant del poder polític de les Illes han estat analitzades en diversos documents de l'organització de Gabriel Vicens. Som nombrosos els comentaristes que hem escrit sobre la "malaltia infantil" de l'esquerra oficial i hem parlat de la "gestionitis" com a un dels problemes més evidents dels anys de gestió del sistema.

Gabriel Vicens i els seus companys de direcció es troben actualment en la difícil conjuntura de treure lliçons dels errors del passat i provar d'enfortir la societat civil amb energia i ferma voluntat de recuperar aquell tarannà combatiu que sempre ha tengut el naiconalisme d'esquerra d'ençà la seva fundació. Tots recordam com, durant més de vint anys, el PSM ha estat sempre la referència en tot el que significava una lluita decidida en defensa de la llengua, cultura, medi ambient i combat nacionalista per més quotes d'autogovern. Molts militants, votants i simpatizants d'aquesta organització pensen que, amb un efectiu esforç per a redreçar la nau, encara es pot tornar a ser aquell punt d'impescindible referència per al progressisme i el nacionalisme de les Illes.

Gabriel Vicens i l'actual direcció del PSM han de ser ben conscients del que se n'espera i de com, en aquesta difícil conjuntura en què ens trobam, no es poden repetir determinats errors del passat. En alguns moments es va ser massa condescendent amb els socis del Pacte de Progrés, per allò de mantenir la unitat de les forces d'esquerra. Però sovint l'esquerra oficial només ho és de nom i, en algunes ocasions, no s'acaba de decidir a practicar una autèntica política esquerrana. En la passada legislatura ho vérem en tot allò que feia referència a la conservació dels nostres minvats recursos i territori, en no aprovar un efectiu Pla d'Ordenació del Territori o, com en el cas de la creació d'una televisió autonòmica, no tirar endavant el pla que havia presentat Pere Sampol i que ara, des de la dreta, ha engegat el PP, amb pressupòsits de coherència dubtosa. El Pacte perdé moltes oportunitats de fer sentiu la seva veu i, potser, els errors comesos són ja molt mal de superar.

Gabriel Vicens ha de saber igualment que, des de fa molt de temps, els poders fàctics de les Illes, especialment els poders econòmics i mediàtics, pugnen per "domesticar" una organització que sempre els ha resultat molesta. Feia dècades que aquests poders fàctics no tan sols volien que el PSM s'anàs desfent de la seva herència republicana, ecologista i socialista, sinó que, en llur dèria reaccionària, trobaven que també s'havien d'anar depurant els antics dirigents de procedència marxista. En alguns d'aquests dinars i sopars de la premsa amb les forces econòmiques i mediàtiques he sentit en més d'una ocasió afirmacions del tipus que "fins que Sebastià Serra, Mateu Morro i Pere Sampol no deixin d'estar en la direcció del PSM les coses aniran malament". Recordem que Sebastià Serra milità en el PCE, Mateu Morro en l'Organització d'Esquerra Comunista (OEC) i Pere Sampol en el PSAN. Un tipus de dirigents, pensen aquests poders fàctics, que per la seva trajectòria militant esquerrana poden dificultar el procés d'anar moderant aquest grup fortament combatiu en qüestions de llengua, cultura i medi ambient. Per als poders fàctics, es tractaria d'anar creant les condicions per a l'enfortiment d'un cert tipus de regionalisme dretà que amb l'etiqueta de "nacionalista" pogués ser manipulable i útil per als interessos especulatius.

En aquest perill i a molts d'altres que aniran sorgint dia rere dia és al que s'hauran d'enfrontar Gabriel Vicens i els seus companys i companyes de direcció.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (1-VII-05)