Administrar

Els problemes del PP

pobler | 28 Juny, 2007 07:04 | facebook.com

Qui assessorava Matas, Estaràs, Delgado, Rodríguez, Cardona? I en cas de no haver llegit el manual per a aprenents de polític, d'haver-se fullat dels cursets on, teòricament, Aznar, Rajoy i Zaplana els havien d´ensinistrar en l´art de conservar el poder... com a afeccionats al futbol, ¿no eren conscients que un partit es pot perdre en el darrer segon? D’on procedia, quins fonaments tenia la forassenyada seguretat en una possible majoria absoluta? Què i qui els feia cantar victòria abans de comptar els vots? Per què no tenien cap pla alternatiu en cas que fallàs la tàctica de destruir el seu aliat? (Miquel López Crespí)


Els problemes de la dreta illenca



Jaume Matas

L´horabaixa que Jaume Matas va anunciar la seva fugida a Nord-amèrica, cents d’alts càrrecs del PP ja sabien que haurien de començar a cercar feina. El batle de Calvià sembla que, a part d´apujar-se els sou fins a noranta-mil euros anuals, ha pogut col·locar al seu recer uns quaranta assessors. Més no és possible, ja que tots podem imaginar que les arques municipals no donen per a tant. La majora dels alts càrrecs del PP han passat tres setmanes de vertigen. Talment una narració kafkiana, en constatar diàriament com Maria Antònia Munar es reunia amb Francesc Antich i, ambdós, anaven concretant l´organigrama del nou poder. Una estreta aliança UM-PSOE que portava a constituir majories de centre-esquerra a munió de pobles de les Illes, a l’Ajuntament de Palma, al Consell de Mallorca i al Govern de les Illes. Ningú no es pot explicar encara com un grup de polítics professionals com és el que hi ha rere el PP decideix jugar-se el futur, en enfrontar-se amb Unió Mallorquina, a “tot o res”. Jugar-se el futur d´un partit que té cent noranta mil electors a la dubtosa carta d’acabar amb el soci de coalició, és a dir, UM... qui ho entén? No expliquen tots els manuals per a aprenents que, en el món de la política institucional, com en el de la diplomàcia, l´essencial és saber trobar amics, aliats, coincidències, afinitats entre els possibles aliats per a assolir un objectiu? Qui assessorava Matas, Estaràs, Delgado, Rodríguez, Cardona? I en cas de no haver llegit el manual per a aprenents de polític, d'haver-se fullat dels cursets on, teòricament, Aznar, Rajoy i Zaplana els havien d´ensinistrar en l´art de conservar el poder... com a afeccionats al futbol, ¿no eren conscients que un partit es pot perdre en el darrer segon? D’on procedia, quins fonaments tenia la forassenyada seguretat en una possible majoria absoluta? Què i qui els feia cantar victòria abans de comptar els vots? Per què no tenien cap pla alternatiu en cas que fallàs la tàctica de destruir el seu aliat?

Vaig veure la roda de premsa en què Jaume Matas comunicava l´abandonament de la política professional. Durant els dies propers a la compareixença de Matas, els diaris i revistes també han anat publicant fotografies i reportatges de la tètrica, per als populars, horabaixa cendrosa. Bastava veure les cares de circumstàncies de Catalina Cirer, de Pere Rotger, de Rosa Estaràs, de José M. Rodríguez, de molts alts càrrecs que han de cessar, per a constatar la magnitud de la tragèdia. Ningú no podia dissimular l´infern interior que els rosegava per dins ni el sotrac interior que patien.

És el moment de les crítiques i de les recriminacions. El que ahir semblava clar, un camí de roses, ara, quan Aina Calvo és batlessa de Palma i tothom ja sap que hi haurà governs de centreesquerra al Consell Insular de Mallorca i al Govern de les Illes, es converteix en un munt d´errors, grans com l´Everest. Com hem escrit més amunt, cents de dirigents i alts càrrecs polítics del PP, un exèrcit de directors generals, responsables d´empreses subsidiàries del poder polític, alts dirigents propers al Govern i a les conselleries, estan fent les maletes. Aquests prop de quatre-cents responsables de la política de la dreta illenca eren la columna vertebral, l´estructura sobre la qual basaven la seva prepotència els sectors més desenvolupistes de l´economia de les Illes. Amb la derrota política que ha patit i pateix el PP, no solament són amenaçats en l´usdefruit dels privilegis que gaudien, sinó, i això és el que realment importa a un sector prou significatiu del capitalisme nostrat, el que ha sortit tocat per sempre és una forma, errada a parer nostre, d´entedre quin havia de ser el model de desenvolupament econòmic, territorial, cultural i informatiu de les Illes.

El que és de mal d’entendre, com ho és que el PP no hagi sabut mantenir les formes amb l’aliada de molts d´anys, és l´estrany, curiós i esperpèntic procés de les “negociacions” de Matas amb UM. Trigar prop de tres setmanes per anar a veure la dirigent d´UM? A què treu cap aquesta rara forma de negociar sense negociar? O no veien que, a cada dia que passava, el PSOE, UM i el Bloc anaven llimant les diferències que tenien, concretaven àrees de gestió i enllestien el programa conjunt de govern? Quin miracle del cel esperaven Jaume Matas i els seus? Ara podem comprovar com tot un president de la nostra comunitat autònoma, a part de no saber com actuar en referència a les aliances polítiques, tampoc no havia anat als cursets de formació per a saber negociar. Sortosament per a l´esquerra institucional, per als nous gestors de les institucions, el PP no ha sabut fer els deures.

Determinats sectors econòmics desenvolupistes i depredadors que hi havia rere moltes de les iniciatives destructores de recursos i de territori han perdut una gran batalla. Optimista com sóc, pens que si els amics a qui donam suport saben fer bé les coses, pot començar una nova època per a la nostra terra. Potser que hagi arribat el moment d´aquella, fins ara inexistent burgesia illenca, més o manco progressista, però què, intel·ligent, no vol que el negoci se´n vagi en orris. Un capitalista intel·ligent, modern, com qualsevol persona amb dos dits de seny, sap que l´actual model desenvolupista depredador no pot continuar fins a l´infinit. La nostra economia, el que ens resta d´agricultura, els problemes de preservació de la nostra cultura i senyes d´identitat amenaçades per la banalització regnant, necessitava i necessita un canvi de rumb urgent. Importants sectors del món empresarial, farts de la bestial deriva “zaplanista” aplicada per l´equip del dimitit Jaume Matas, tenen ara, mitjançant el tractament de xoc aplicat per Unió Mallorquina i units a l´esquerra institucional, l´oportunitat històrica d´acabar amb el model seguit fins ara mateix.

Miquel López Crespí

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS