Miquel López Crespí - Memòria històrica

La Lliga Comunista Revolucionària (IVª Internacional) es converteix en el partit més votat de la vertadera esquerra a França

Els tres partits comunistes de tendència trotskista (LCR, Lutte Ouvrière i el Partit dels Treballadors obtenen 2.400.000 vots)

Malgrat la pressió del “vot útil” que ha afectat a sectors militants del propi partit, el candidat de la Lliga Comunista Revolucionària, Olivier Besancenot, ha obtingut en el recompte definitiu el 4’08 % dels sufragis, que fan 1.498.835 vots.Es tracta de tot un èxit. L’any 2002, el resultat havia estat d’1’2 milions de vots. Hi ha hagut doncs un progrés substancial pel que fa al nombre de vots – 290.000 sufragis més, val a dir un augment del 24 % -, tot i que el resultat reflecteix una lleugera disminució – del 0’12 % - pel que fa al percentatge global.

Només un elector de cada tres que havien votat per Olivier Besancenot el 2002 ha tornat a fer-ho en aquesta ocasió. La meitat ha votat per Ségolène Royal (un 36 %) o per François Bayrou (el 13 %). Més d’un milió d’electors i d’electores han votat Besancenot per primera vegada, i la majoria d'aquest vot és femení (55%) i jove (el 49% dels votants tenen menys de 35 anys). A l'elecció del 2002, el mateix candidat havia obtingut el 33% dels seus vots entre la gent de 45 a 64 anys.

Els departaments on Besancenot passa del 5 % del vot són departaments tradicionalment vinculats a l’esquerra i amb una forta implantació del PCF. Aquest és el cas dels departaments del Nord-Pas-de- Calais, de Picardie, però també de les regions d’Auvernia i de Llemotges.

Entre els aturats i aturades, Olivier Besancenot obté el seu millor resultat: un 8 %. Obté un 6 % entre els obrers i també un 6 % entre els empleats. D’una manera més global, els estudis indiquen que els resultats obtinguts entre els assalariats i assalariades assoleixen el 6 %, igual en el sector públic que en les empreses privades.

La campanya de Besancenot s'ha centrat en la redistribució de les riqueses, la qüestió de l’atur, del poder adquisitiu dels salaris, i la problemàtica de l’exclusió social i la precarietat, les desigualtats socials , el dret al treball i l’accés a un habitatge digne. Aquests temes en canvi semblen molt allunyats de les perspectives electorals de l'esquerra a Balears.

El programa del candidat de LCR s'ha mantingut distant del programa neoliberal del Partit socialista, fet també que ha determinat la manca d'acord amb altres formacions a l'esquerra del Partit Socialista que han fracassat de manera clara, perquè l'electorat ha considerat que posats a rebaixar programes en funció de la unitat amb el PS, val més votar directament a la candidata del PS.

D'altra banda, la candidata del PS no ha demanat el vot del PCF, o de Bové, ni dels Verds de Dominique Voynet.El vot que demana la candidata del PS és el del candicat del "centre".

Amb tot, a la segona volta Besancenot demana votar contra Sarkozy, que tot i que s'expressi amb la papereta de Royal, no significa que es doni suport a la candidata del Partit Socialista.

En 22 departaments, Besancenot supera el 5 % de vots. En divuit més, els seus resultats se situen entre el 4’4 % i el 5 %. Els resultats més febles apareixen a París (2’10 %) o als departaments més benestants dels Alps Marítims, Hauts-de-Seine o Yvelines. En el conjunt dels 95 departaments metropolitans, el candidat de la LCR supera Marie-George Buffet (PCF). Els resultats d’algunes ciutats són francament prometedors: Le Havre, 6’28 %; Tergnier, 8’48 %; Calais, 7’15 %... Tot i els resultats modestos, també hi ha hagut un progrés espectacular a Còrsega i als departaments i territoris d’ultramar. A l’illa de Guadeloupe, el candidat de LCR passa del 500 vots a 4.276; a la Martinique, igualment a les Antilles, puja de 421 a 4.045. A la Reunió, de 4.500 a 9.416, i a Còrsega de 2.983 a 5.941. Tots aquests resultats es deuen a l’esforç dels agrupaments política amics de LCR , Grup revolució socialista (GRS) de les Antilles, Maron de l'illa de Reunió i d’A Manca naziunale a Còrsega.

Nota: Les expressions més properes a la LCR francesa en el cas de l'Estat Espanyol són Revolta Global, Espacio Alternativo, i agrupaments similars que operen en altres formacions d'esquerra nacionalista o d'Izquierda Unida, fet derivat del fracàs de la unitat LCR-MC a l'Estat Espanyol. Lutte Ouvrière no disposa d'estructura pròpia a l'Estat Espanyol, si bé compta amb militants, i el Partit dels Treballadors és l'equivalent al POSI. (trotsquistes lambertistes que han incorporat elements d'altres corrents, socialistes com és el cas de Mallorca, o llibertàries, en el cas francès).Generalment es tracta de partits molt arrelats dins el món sindical. El fet determinant és la descomposició del PCF com espai electoral propi.

Web Ixent (L’Esquera Alternativa i Anticapitalista de les Illes)