Administrar

ICV contra l'esquerra anticapitalista. El cas Núria Pòrtules

pobler | 07 Abril, 2007 20:07

ICV és un partit que sols s'interessa pels problemes reals de la gent i, sens dubte, el problema de Núria Pòrtulas no és un problema real. El problema de Núria Pòrtulas és ella mateixa, que és com dir que Núria Pòrtulas no existeix. Tothom sap que el partit de Joan Saura i Imma Mayol està cridat a coses més elevades que la defensa d'una jove antisistema. A més, com pot ser Núria Pòrtulas una antisistema, si l'autèntic antisistema, segons Mayol, l'encarna ella mateixa? Aquesta és la lliçó que la jove Pòrtulas hauria d'aprendre, la que ens diu --perquè hi ha documentació i testimonis sobrats que ho proven-- que la parella més antisistema de Catalunya, a banda de fer diners amb uns sous desorbitats dignes de la dreta més reaccionària, té el bon gust de comprar la seva roba en el número 6 del Passeig de Gràcia de Barcelona, seu de la botiga que des de fa més d'un segle vesteix les elits més conservadores de la ciutat. (Víctor Alexandre)


«Núria Pòrtulas, culpable per desafecta»


Per Víctor Alexandre



Núria Pòrtulas és una educadora social de 26 anys d'edat, de Sarrià de Ter, que des del passat 7 de febrer es troba en presó preventiva a Soto del Real pel sol fet de tenir una ideologia anarquista. No ha comès cap delicte que permeti incriminar-la, no hi ha proves contra ella. Això no obstant, va ser detinguda brutalment per un escamot dels Mossos d'Esquadra i li va ser aplicada la llei antiterrorista. Poc després, els seus pares també van ser víctimes de la brutalitat policíaca quan un altre escamot es va presentar a casa seva de matinada i, tractant-los com si fossin delinqüents, va fer-hi un escorcoll que no va donar cap resultat. A partir d'aquell moment, Núria Pòrtulas ha viscut en la seva pell els efectes d'una llei que conculca els drets humans més elementals i que permet incomunicar els detinguts durant cinc dies i tenir-los a mercè de tota mena de vexacions i mals tractes, sense càmeres que filmin els interrogatoris i sense possibilitat d'assistència lletrada o de fer una simple trucada telefònica.

Com en un règim dictatorial, als Mossos no els ha calgut provar la culpabilitat de la detinguda; és aquesta qui s'està veient obligada a demostrar la seva innocència. Estem parlant, per tant, d'un ésser humà literalment despullat de drets i sense la més mínima possibilitat de contacte amb l'exterior; estem parlant d'una barbaritat legal, d'una aberració jurídica creada en el seu dia pel PSOE i aprovada amb els vots de PP, PSC i CiU. Ells són, doncs, els pares d'aquesta llei que possibilita que qualsevol de nosaltres, ja sigui per error policíac o per estratègia política, pugui convertir-se de la nit al dia en víctima de la blindada impunitat de l'Estat.

És precisament aquesta injustícia que s'està cometent amb la Núria Pòrtulas el motiu de la concentració que tots els dimecres, al capvespre, té lloc davant la seu d'ICV-EUiA de Girona. A Joan Saura i a Joan Boada, conseller i director general d'Interior, respectivament, els retreuen falses imputacions a la Núria, que col·laborin en l'aplicació d'una legislació que vulnera els drets fonamentals de les persones i que ni tan sols tractin de modificar o d'atenuar els procediments jurídics per a l'esmentada aplicació. Em temo, això no obstant, que a ICV li importen molt poc aquestes concentracions. ICV és un partit que sols s'interessa pels problemes reals de la gent i, sens dubte, el problema de Núria Pòrtulas no és un problema real. El problema de Núria Pòrtulas és ella mateixa, que és com dir que Núria Pòrtulas no existeix. Tothom sap que el partit de Joan Saura i Imma Mayol està cridat a coses més elevades que la defensa d'una jove antisistema. A més, com pot ser Núria Pòrtulas una antisistema, si l'autèntic antisistema, segons Mayol, l'encarna ella mateixa? Aquesta és la lliçó que la jove Pòrtulas hauria d'aprendre, la que ens diu --perquè hi ha documentació i testimonis sobrats que ho proven-- que la parella més antisistema de Catalunya, a banda de fer diners amb uns sous desorbitats dignes de la dreta més reaccionària, té el bon gust de comprar la seva roba en el número 6 del Passeig de Gràcia de Barcelona, seu de la botiga que des de fa més d'un segle vesteix les elits més conservadores de la ciutat.

Un altre problema que té Núria Pòrtulas, a més de ser catalana i desafecta a Espanya, és que els qui l'han detinguda no són nord-americans i que la presó on es troba no es diu Abu Graib o Guantánamo sinó Soto del Real. Cosa, com és lògic, molt poc estimulant per a un partit amoïnat pels problemes reals del món. És per això que potser més d'un lector pensarà: "Si l'han detinguda, alguna cosa haurà fet". Doncs sí, mantenia una relació amb un pres anarquista. Però això no la converteix en terrorista, oi? Llevat, és clar, que el país on viu no sigui un Estat de dret, sinó un Estat policíac. En aquest cas, tots, absolutament tots som sospitosos potencials. Aquestes són paraules de la Núria des de la presó: «Ara ja no són accions puntuals la raó per la qual se'ns criminalitza, sinó per pensar d'una determinada manera». Té raó, perquè un Estat policíac necessita la coartada d'un perill constant per poder controlar la població i empresonar-la mitjançant judicis d'intencions. Aquesta és la raó per la qual el cessament de la violència ha demostrat, finalment, que la vertadera obsessió de l'Estat no és ETA, sinó la unitat d'Espanya. Ho va dir sense ambigüitats Dolors Nadal, diputada del Partit Popular, el 19 de febrer de 2004: «el problema no és el cas Carod ni la seva entrevista amb ETA, sinó les idees independentistes d'aquells que volen construir una Catalunya alliberada d'Espanya». Algú pot parlar més clar? És, doncs, per pensar d'una determinada manera que se'ns criminalitza. En aquest sentit, sap el lector que tots els joves independentistes catalans mínimament actius estan fitxats pels Mossos d'Esquadra? Absolutament tots. El procediment, l'origen del qual es remunta a l'any 2000 --època del conseller Xavier Pomés--, consisteix a demanar la documentació a tots els joves que assisteixen a actes sobiranistes, com per exemple l'Aplec del Pi de les Tres Branques, i prendre nota del nom de cadascun. D'aquesta manera, com en els règims totalitaris --en què es deté primer i s'investiga després, en què s'empresona sense proves i es criminalitza la dissidència--, s'obté una llista il·legal, però exhaustiva, de milers i milers de joves desafectes.

Núria Pòrtulas, val a dir-ho, no ha comès cap delicte, ho sap la policia catalana, ho saben Joan Saura i Joan Boada i ho sap l'Audiència Nacional espanyola, però la mantenen segrestada perquè encarna tot allò que temen: el pensament lliure, la utopia d'un món sense elits privilegiades i la defensa del dret a l'autodeterminació de tots els pobles de la Terra. Aquest és el crim de Núria Pòrtulas i aquest serà el bagatge indestructible de la seva victòria final.

Blog Estel Negre


Carta de Núria Pòrtulas des de la presó

Núria Pòrtulas, la noia de Sarrià de Ter empresonada per presumpta vinculació amb grups anarquistes, ha enviat una carta des de la presó madrilenya de Soto del Real per agrair el suport rebut per part d’amics, familiars i entitats que en demanen l’alliberament des del 7 de febrer, quan fou detinguda. Mitjançant la carta, Núria Pòrtulas també critica que el sistema judicial i policíac no respecti pas la llibertat d’expressió.

A més, lamenta que se l’hagi criminalitzada pel fet de defensar una ideologia determinada:


BON VESPRE GRAN FAMÍLIA!!!

Aquí unes paraules breus amb moltes ganes per a totes vosaltres. La veritat és que jo, la Núria, no sabia mai si definir-me com anarquista ja que des de sempre he dit que sóc la Núria i que actua i faig les coses d’una determinada manera perquè al llarg del meu procés vital he recollit i he deixat enrere tot allò que creia oportú en el seu moment.

Amb tot això us vull dir, cridar ben fort i reafirmar-me que no combrego amb cap de les seves lleis creades a la seva justa mesura, que aquí l’únic terrorista existent és l’Estat i tots els seus súbdits, esclaus de les classes dirigents, conformistes, obedients i mandats que fan el possible per destrossar famílies a canvi d’un sou fix.

Que de ben segur que cap d’ells ha gaudit i ha pasta els moments extraordinaris de la seva trista vida, com jo he fet amb totes vosaltres. També cal dir que mai atraparan la meva felicitat per molts augments de sou que tinguin, i que tot i estar entre reixes no arrencaran la meva llibertat.

Així com diu George Orwell en el seu llibre 1984: “hem de ser conscients de la nostra força la força d’estar al carrer i vosaltres ho esteu demostrant.”

No pas per portar una pistola i una porra a la cintura ens podreu arravatar les nostres ideologies, ara jo no són accions pel que ens criminalitzen sinó per pensar d’una determinada manera, la llibertat d’expressió no entra en els seu llistat de vocabulari habitual, és una paraula desconeguda per ells, de ben segur que mai s’han expressat amb llibertat.

Tot i això no se ni ho saben però la vostra força i la vostra energia està travessant aquests murs de formigó , aquí les noticies arriben lentes però mica en mica es van filtrant.

Més aviat o més tard estaré aquí entre vosaltres donant guerra, que la revolta no s’aturi tant a dins com a fora continuarem lluitant.

Gràcies per la vostra resposta incondicional.

Amb molt d’amor i molta ràbia des d’una de les gàbies de l’Estat. Solidaritat amb l’escamot Dixan i fins que tots i totes les presxs siguem lliures.

SALUT I FORÇA

NÚRIA

SOTO 22/02/07

Wen Ixent (L’Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)


 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS