Administrar

Informe: l'extrema dreta espanyola a Mallorca

pobler | 08 Març, 2007 12:52

Provinent de CEDADE, tot i que pretengui desvincular-se de les connotacions nazis i fer-se passar per un projecte similar al de Le Pen , despunta amb força Democrácia Nacional, que sí té presència a Mallorca. Els seus actius varen participar dins el projecte d’ASI, fins a l’enfrontament amb Rabasco i la seva expulsió. Tenen presència a Eivissa, i probablement es presentin a les eleccions de maig a les tres Illes. Connolly, Rodríguez Ferré, i Abraham Piña ja s’han presentat a altres eleccions en aquesta formació.

També hi ha una petita presència a Ciutat de militants o simpatitzants del Movimiento Social Republicano, formació que té els seus ascendents en les ideologies dels camises pardes, i de Ramiro Ledesma, i que juga a un discurs pretesament obrerista i revolucionari. Tot i que institucionalment es declararen adversaris de la xenofòbia, el racisme i la violencia, la seva lluita es centra contra la immigració. A Catalunya no rebutgen la bandera de les quatre barres i a vegades fan els cartells en català. (Llorenç Buades)



Feixistes: les dificultats del seu agrupament polític a l’Estat Espanyol i a Mallorca.


Per Llorenç Buades, coordinador del Web Ixent (l’Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)


L’Estat Espanyol no disposa d’una representació institucional del feixisme com la que tenen Italia, França o els Països Baixos. Es pot dir que tampoc la té la Cambra dels Comuns, però és sabut que el sistema electoral britànic no és precisament el més democràtic.

No cal confondre les institucions amb el desenvolupament de la democràcia. La democràcia és un fet que no es pot encasellar en les institucions, entre altres coses perquè aquestes sorgeixen o haurien de sorgir del fet precedent de l’exercici de la sobirania popular, causa primera i font originària de les mateixes.

Les institucions no reflexen de manera nítida l’existència de l’extrema dreta a l’Estat Espanyol. Tampoc reflejen l’existència de l’extrema esquerra, però aquest no és ara el tema a tractar.

L’extrema dreta és ben present en la nostra societat, però està molt condicionada pels diferents projectes. La seva atomització sorgeix en part de les seves diferències ideològiques i encara més de les diferències personals dels seus dirigents.

L’integrisme catòlic, representat per la Comunió Tradicionalista Carlina o pel Moviment Catòlic Espanyol, disposa d’altres expressions com Familia i Vida.

Aquest integrisme és present però més suavitzat en els franquistes d’Alternativa Espanyola , però difícilment poden conviure amb les dirigències d’un Roberto (España 2000) relacionat amb la patronal de la prostitució, o amb gent com Ynestrillas, detingut en relació a la droga i a l’agressió a estrangers. La frontera que separa l’integrisme, i fins i tot Falange de les JONS de les « noves dretes » és la qüestió racial. Ni els integristes, ni els antics falangistes es defineixen per la lluita « racial ». Juntar integristes i dirigents puteros no és posible més que en qüestions tàctiques, ara mateix.

Dins les Falanges però, hi ha un sector, representat per La Falange que ha incorporat en el seu bagatge ideològic la lluita contra la immigració. El problema d’aquest sector és que ha viscut enfrontaments entre els seus propis dirigents que han generat escissions. En qualsevol cas, a Mallorca la presència falangista es redueix a la tradicional FE JONS que vol presentar candidatures a Ciutat i Llucmajor en les pròximes eleccions municipals.

Falange Auténtica, l’amiga de Sánchez Dragó, la dels hedillistes, té un altre tarannà ideològic i de creixement autònom poc compatible amb les dretes tradicionals. Diriem que és l’esquerra del falangisme, i que no juga ara per ara el paper de ser un instrument del PP, ni dels vells franquistes.

De totes les organitzacions descrites fins ara, només l’AES, Alternativa Espanyola, hereva de Fuerza Nueva , té presència a Mallorca.

El PADE és un partit escindit per la dreta del PP que tampoc té presència a Mallorca, però que té bones relacions amb el Partido Balear de Francisco Fernández Ochoa, de manera que a vegades ha participat de les reunions del seu Consell Directiu.


Les ultradretes “racistes”

Les ultradretes racistes provenen en bona part dels fragments de l’antiga CEDADE. El Frente Democrático Español-Españoles bajo el Separatismo, i altres que no provenen directament d’aquest camp, com España 2000 de Roberto, o les Plataformes x Catalunya d’Anglada (ex de Fuerza Nueva) i la nova Plataforma x Madrid, tenen orígens diferents, i en alguns casos històries d’enfrontaments consolidats. Els militants feixistes provinents de l’antic Frente de la Juventud, arribaren a enfrontaments físics amb altres formacions de la ultradreta que han deixat pàgines encara ofertes i ferides no cicatritzades. Fins i tot la mort violenta d’un dels antics dirigents del Frente de la Juventud està sense resoldre.

D’aquestes organitzacions esmentades hi ha presència a Mallorca de gent vinculada a Españoles bajo el Separatismo, nom d’una formació política vinculada al Frente Democrático Español que, no va ser admesa a les eleccions a la Generalitat de Catalunya.

Provinent de CEDADE, tot i que pretengui desvincular-se de les connotacions nazis i fer-se passar per un projecte similar al de Le Pen , despunta amb força Democrácia Nacional, que sí té presència a Mallorca. Els seus actius varen participar dins el projecte d’ASI, fins a l’enfrontament amb Rabasco i la seva expulsió. Tenen presència a Eivissa, i probablement es presentin a les eleccions de maig a les tres Illes. Connolly, Rodríguez Ferré, i Abraham Piña ja s’han presentat a altres eleccions en aquesta formació.

També hi ha una petita presència a Ciutat de militants o simpatitzants del Movimiento Social Republicano, formació que té els seus ascendents en les ideologies dels camises pardes, i de Ramiro Ledesma, i que juga a un discurs pretesament obrerista i revolucionari. Tot i que institucionalment es declararen adversaris de la xenofòbia, el racisme i la violencia, la seva lluita es centra contra la immigració. A Catalunya no rebutgen la bandera de les quatre barres i a vegades fan els cartells en català.

Militants del seu entorn s’han relacionat amb les darreres agressions a militants d’ICV –EUiA a Terrassa, i per això mateix és una formació poc assimilable als projectes més directament vinculats a una voluntad institucional com puguin ser la dels hereus de Fuerza Nueva, AES, o fins i tot d’una Democrácia Nacional que pretenen desvincular-se d’una imatge de violencia. Les seves relacions preferents a Europa són les restes del MSI, Fiamma Tricolore, o el Vlaamse Belang flamenc.

Totes aquestes organitzacions del camp “nacional-revolucionari “ generen els seus propis sindicats, molt poc implantats. Són visibles en les lluites contra els EUA, en les manifestacions contra Israel, i a vegades en les lluites contra les dislocalitzacions i acomiadaments.

L’anticatalanisme és el rovell de l’expressió de les ultradretes de Mallorca.

Les ultradretes de Mallorca es generen més aviat en espais electorals propis, finançats moltes vegades per una part d’un sector de l’empresariat mallorquí que és bàsicament antidemocràtic , sociològicament franquista, i depredador del territori.

L’experiència d’ASI a Llucmajor s’ha volgut allargar amb altres projectes que no han progressat en altres pobles, i que volen obrir escletxes pera desenvolupar polítiques que permetin escorar el Partit Popular cap a la consecució dels seus objectius. S’han vist projectes com Sa Clau en anterior eleccions, i ara mateix el d’un Partido Balear i una Unió del Pobble Baleà, que es defineixen al voltant dels posicionaments de sector anticatalanistes, vinculats amb les velles oligarquies locals. La seva expansió va acompanyada del suport de Ràdio Balear, que ara mateix ha obert espais per a un Partido Balear que s’expressa totalment en espanyol. Les experiències dels gonelles, ja no es consideren massa útils i partits com Sa Clau han intentat o intenten marcar distàncies, i bastir fins i tot acords més imaginaris que possibles amb Entesa.

Aquest Partido Balear, proper al PADE és el que més s’apropa al discurs actual d’El Mundo a Balears, tot i que El Mundo tengui ara mateix la voluntad de sobreviure econòmicament de la mà del Partit Popular.

S’han fet intents també de bastir un projecte electoral en comú des del Partido Balear, la Unió del Pobble Baleà i Sa Clau, el Círculo Balear de Jorge Campos Asensi, però l’evolució actual de Sa Clau no ho permet, perquè allò que diferencia Sa Clau dels altres és l’aposta per les “formes dialectals mallorquines” dins el reconeixement del català normatiu, en tant que els parroquians del Partido Balear, Sa Fuya i la Unió del Pobble Baleà fan feina per l’espanyolització total de Mallorca,i la destrucció total de la llengua.

El Partido Balear ha decidit presentar els seus candidats. Ara bé, aquesta fragmentació de la dreta, té l’objectiu d’atraure vot socialista, en referència a l’espai generat per Ciudadanos a Catalunya.

Web Ixent (l’Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS