Administrar

La lluita contra el PP: fer més àmplia la coalició PSM, ERC, Verds, EU.

pobler | 05 Febrer, 2007 09:55

L'esquerra social de les Illes demanava fer més ampli i consistent el ventall unitari de forces progressistes per a així fer front a la dreta amb un mínim de garanties. (Miquel López Crespí)

Ens hauria agradat veure concretada (i ho hem demanat des del fracàs del 25 de maig) l'autèntica plataforma unitària de totes les forces de l'esquerra social i cultural de les Illes. Una Plaforma que, al costat dels partits que es presentassin a les eleccions, tengués al costat el suport actiu de sindicats, organitzacions culturals i ecologistes, el combatiu món de l'antimudialització. (Miquel López Crespí)

Però siguem optimistes. És aquest i no un altre el material humà i polític que tenim a l'abast i, fins que no hi hagi una autèntica renovació que sacsegi ben a fons els fonaments de les lentes burocràcies partidistes, ens haurem de conformar amb l'existent. Es tracta d'estar sempre atents i vigilants, no adormir-nos davant les cortines de fum que vulguin escampar per a justificar mancances i errors. (Miquel López Crespí)


La lluita contra el PP: fer més àmplia la coalició PSM, EU, ERC, Verds.



Cecili Buele, dirigent d'ERC (a l'esquerra de la fotografia), va ser el candidat al Senat per part de la coalició "Progressistes". En aquesta fotografia també podem veure el diputat Puigcercós ( en el centre) i la diputada Lasagabaster (a la dreta).

Quatre partits de l'esquerra oficial, el PSM, EU, els Verds i ERC acaben de formalitzat una coalició per a anar plegats a les properes eleccions generals. Els sectors progressistes hauríem volgut, i hem estat els primers a deixar-ho escrit, una plataforma unitària molt més àmplia, és a dir, més oberta per la banda de l'esquerra. L'esquerra social de les Illes demanava fer més ampli i consistent el ventall unitari de forces progressistes per a així fer front a la dreta amb un mínim de garanties. Moltes de les persones que donam un suport actiu i crític a les idees de progrés i canvi social pensam que, per desgràcia, ja s'han perdut vuit mesos de feina bàsics per a anar recuperant la confiança d'uns determinats sectors de votants nacionalistes, ecologistes i d'esquerra.

Però siguem optimistes. És aquest i no un altre el material humà i polític que tenim a l'abast i, fins que no hi hagi una autèntica renovació que sacsegi ben a fons els fonaments de les lentes burocràcies partidistes, ens haurem de conformar amb l'existent. Es tracta d'estar sempre atents i vigilants, no adormir-nos davant les cortines de fum que vulguin escampar per a justificar mancances i errors.

Hauríem desitjat trobar més dinamisme, molta més valentia en la formulació de propostes. Ben cert que en els propers dies s'aniran veient amb més claredat les implicacions d'aquesta mena d'aliances electorals, molt sovint producte, més que de la voluntat de lluita, de la por de comptar els vots per separat. Ens hauria agradat veure concretada (i ho hem demanat des del fracàs del 25 de maig) l'autèntica plataforma unitària de totes les forces de l'esquerra social i cultural de les Illes. Una Plaforma que, al costat dels partits que es presentassin a les eleccions, tengués al costat el suport actiu de sindicats, organitzacions culturals i ecologistes, el combatiu món de l'antimudialització. Una gran Plataforma que s'hauria d'haver començat a bastir des del mateix moment del fracàs de l'any passat. Es tractava i es tracta d'anar recuperant la confiança de l'electorat. La feina d'aquesta autèntica unitat política contra la dreta podria haver començat a ser activa a partir del setembre de 2003, amb actes públics, presentació d'un programa comú de lluita contra el conservadurisme regnant, debats oberts per a escollir els candidats amb implicació dels més amplis sectors socials.

Esperem que la nova coalició sigui oberta a la crítica i la participació i no tengui por del debat. Un dels motius, entre molts d'altres, del fracàs del Pacte de Progrés va ser la por, la manca de valentia, el silenci obligat, la demonització de la crítica positiva que sortia des de les mateixes fileres de l'esquerra i que anava advertint dels errors comesos. No hi hagué prou sintonia entre la base del Pacte i les burocràcies dirigents. L'esquerra social sempre demanava més informació, més compromís de dirigents i alts càrrecs amb els seus simpatitzants. Recordem que, a part dels dirigents, el Pacte tenia a les institucions (com ara té el PP, evidentment!) alguns centenars de càrrecs que, pel que sembla, tenien per norma -amb les excepcions de rigor- no opinar damunt cap qüestió de la nostra societat. No pensam solament en els assessors de la presidència. Cal recordar les desenes de directors generals, els càrrecs de confiança dels consellers, les secretaries generals tècniques, els més diversos responsables de les més variades qüestions contractats per a tota la legislatura o per mesos... I, què han fet en defensa de les idees socialistes, republicanes o ecologistes que en teoria haurien d'haver defensat? Si exceptuam algun article del president d'Antich o d'algun altre conseller, el cert és que la norma general dels centenars d'intellectuals orgànics del Pacte va ser donar la callada per resposta. A la gent que havíem demanat el vot per a les formacions progressistes ens sorprenia -i ens sorprèn encara!- tanta manca de sensibilitat vers el seu electorat.

Alguns, els més malpensats, diuen que així, havent passat quatre anys sense opinar públicament, després del fracàs del Pacte han tengut moltes més oportunitats de tornar a situar-se a recer de qui comanda. No hi ha dubte que és molt més fàcil collocar-se aquell o aquella que ha callat subtilment durant aquests darrers quatre anys i, a l'inrevés, ho tendrà més complicat el que ha encoratjat les forces progressistes a ser coherents amb el que havien signat per l'agost de 1999.

Nosaltres voldríem veure valentia i coratge en aquesta nova coalició que, ho analitzarem més endavant, modifica, pel simple fet de la seva constitució, el panorama polític de les Illes.

Ara es tracta d'arribar a la societat, d'aconseguir fer renéixer un debat que soterraren en un recent passat algunes de les forces signants de l'acord. I, en aquesta tasca de no baixar mai la guàrdia, els republicans, els autèntics socialistes, els defensors coherents de la nostra nació, tenen un paper essencial.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (27-I-04)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS