Administrar

Concentració per la devolució del patrimoni sindical (25-01-07)

pobler | 25 Gener, 2007 07:28

Allò que Franco va robar, la democràcia s’ho va quedar.

Vos convidem a assistir a la concentració que convoca la CNT pel proper dijous dia 25 de Febrer, a les 9.00 hores del matí, davant la Delegació del Govern, amb motiu de la reunió que tindrem amb el delegat del Govern a les Illes, Ramon Socies, en relació amb la qüestió de la devolució del patrimoni sindical acumulat que encara no ha rebut la CNT mallorquina. Vos adjuntem un text que resumeix aquesta problemàtica.


Salut!


CNT-AIT Palma



Allò que Franco va robar, la democràcia s’ho va quedar


Estem sentint parlar darrerament d’allò que s’ha batejat com «procés per a la recuperació de la Memòria Històrica». Els col•lectius i les persones que hi treballen, persegueixen recobrar la memòria i dignitat arravatada pel franquisme durant tots els anys de guerra i de dictadura. Els familiars dels morts o els testimonis vius d’aquells temps, prenen veu reclamant la justícia que mai no arribà a complir-se per mor de les barbaritats comeses pel règim oligàrquic de Franco.

Una vegada comença el període de Transició a l’Estat espanyol, s’alcen les veus callades durant dècades de repressió i s’inicia aquest procés de recuperació de la memòria. Per una banda tenim la devolució dels béns confiscats pel franquisme segons la llei promulgada en el seu dia sota el nom de «Llei de responsabilitat política», i per altra el reconeixement de totes aquelles persones que visqueren i moriren en lluita per un ideal. Són dues tasques en consonància, encara que la qüestió que es refereix al patrimoni es durà a terme d’una altra manera i molts cops des d’altres àmbits.

És a partir de l’any 1976 quan varen començar les primeres negociacions entre l’Estat i les organitzacions per a la devolució del patrimoni, ja fossin béns documentals, arxius o immobles. En aquestes taules de negociacions intervindrien tots aquells partits i sindicats històrics, els quals prenen aquesta categoria per ser part viva del passat. Totes aquestes organitzacions haurien de rebre les compensacions dels béns confiscats pel franquisme. Les dues grans centrals sindicals que aglutinaven l’obrerisme en aquest país en el primer terç del segle passat, la UGT i la mateixa CNT, venien avalades per la història i esperaven recuperar tot allò que per legítim dret pertanyia a la classe treballadora.

D’unes negociacions que es pressuposaven justes, tot i trobar-se en moments delicats i d’incertesa a causa del procés de transició històrica d’un règim de poder cap a un altre, en el qual es trobava immersa la societat, la CNT ja partia amb una sèrie de desavantatges respecte a les altres organitzacions. En una primera etapa ens acompanyava l’estigma del passat; les vagues salvatges i les lluites ferotges, també la tradició anàrquica que ens caracteritza i el suport per part de la classe treballadora que va tenir el sindicat en el moment del seu rellançament. Tots aquests factors feien preveure des d’un primer moment, que no es mostrarien justes les negociacions per aconseguir el patrimoni, ja que l’Estat no voldria contribuir al creixement d’un gegant que en el passat atemorí els poderosos.

Amb el temps vàrem anar posicionant-nos cadascun al seu lloc, i és que en el si de l’Estat espanyol, s’estava gestant un nou model de societat, on poques coses feien recordar la dels anys gloriosos de l’anarcosindicalisme.

La CNT en el seu nou renéixer va renunciar als pactes socials i al seguidisme del poder que molts altres practicaven, va rebutjar la participació en el joc democràtic del capitalisme, i va marcar una trajectòria ferma sota els principis que des de un primer moment ens van caracteritzar. Les conseqüències de postulats tant clars i conseqüents, a més d’altres factors externs al llarg dels anys, van ser l’aïllament i una marginalitat fortament marcada. Aquesta situació provocà el desencant dels treballadors i les conseqüències començaven a ser visibles. Descensos dels conflictes laborals, també de l’afiliació, pèrdua del referent social, etc.

Tot això barrejat amb els nous models socialdemòcrates que s’instauren a Occident, prenent la figura dels sindicats com a prolongacions del poder i no com a eines de classe per aconseguir canvis socials, converteix el sindicalisme en un complement de la col•laboració de classes, un sindicalisme de serveis. En aquest model s’erigeix la UGT com a primer exponent en funcions de sindicat d’Estat. Com a recompensa a la docilitat que mostrava i l’exemple que ofereix, foren privilegiats en la repartició dels béns històrics que pertanyien a les dues centrals sindicals històriques.

Tant el Patrimoni Històric, com el Patrimoni Sindical Acumulat —aquest darrer era l’aconseguit amb les cotitzacions imposades als treballadors per el Sindicat vertical en temps de la dictadura— van afavorir la UGT i els sindicats que complien les ordres del poder.

Les negociacions sempre es veren condicionades per un o altre factor, tant pel temor que la CNT tornès a ser el sindicat revolucionari que fou, o per la seguretat i prepotència amb la qual es comportà l’Estat en veure com es convertia en un sindicat marginal.

Hem estat desafavorits en el repartiment del patrimoni, se’ns ha exclòs per complet, i allò que se’ns ha retornat no té res a veure amb allò que per legítim dret ens pertany.

Així doncs, en el cas que ens afecta, l’edifici del carrer Font i Monteros de Ciutat, que antigament albergava els Jutjats Socials, va ser catalogat com a Patrimoni Sindical Acumulat i es va adjudicar íntegrament al sindicat UGT. Per què la CNT no ha pogut accedir al repartiment d’aquest patrimoni acumulat?

Enfront de la negativa de donar-nos allò que hauria de ser nostre, fa cinc anys vàrem prendre aquell espai, vàrem ocupar el primer pis de l’edifici per fer-hi la seu de nostre sindicat. La Delegació del Govern a Mallorca capitanejada per l’ara batlessa Catalina Cirer va ordenar a la Policia Nacional el desallotjament de l’immoble. Les conseqüències han estat diversos processos judicials oberts a companys i companyes els quals ara afronten dures penes.

Se’ns segueix excloent sistemàticament del repartiment dels béns patrimonials i encara ara se’ns segueixen negant. I és la prepotència i l’arrogància del poder la que fa que l’immoble continuï encara buit i en desús. Des de CNT encara seguim reclamant la devolució del Patrimoni Sindical Acumulat, a més de l’absolució dels companys encausats en aquest procés. No aturarem fins que se’ns torni tot allò que pertany a la classe treballadora i no a les burocràcies del poder.

Juan Ant. González

Secretari de Premsa i Propaganda

SOV CNT Palma

Ateneu Llibertari Estel Negre

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS