Administrar

Entesa per Mallorca, Esquerra Unida, el Tercer Espai: el debat nacionalista a Mallorca

pobler | 20 Gener, 2007 11:33

Si parlam d’Esquerra Unida hem de definir la seva funció actual sense caure mai en els esquemes típics de l’anticomunisme franquista. Un tòpic no serveix ni és útil per a entendre la realitat, fer plans per a l’esdevenidor, bastir les noves eines d´intervenció política que la societat mallorquina necessita. (Miquel López Crespí)


Esquerra Unida és un grup entestat a ser la reserva de vots de la socialdemocràcia espanyola. Un grup que “matisa”, no combat, determinades mancances del PSOE. Esquerra Unida té una funció ben delimitada de suport a la socialdemocràcia. I res més. Les acusacions de grup “comunista”, “radical” amb permanent vocació extraparlamentària, no tenen sentit i no serveixen de res a l’hora de saber cap on va i què pretén aquesta organització amb les seves aliances i pactes electorals. Qui vulgui veure en els militants de Llamazares, com abans en els de Carrillo o Anguita, una “perillosa” organització disposada a portar endavant una autèntica política anticapitalista o independentista, s’equivoca de cap a peus i no entendrà mai quina és la seva funció real en aquests moments, tant a les Illes com a la resta de l’estat. (Miquel López Crespí)


El debat nacionalista a Mallorca: Entesa per Mallorca, el Tercer Espai i Esquerra Unida



Llamazares, màxim dirigent dels militants d'Izquierda Unida.

Des d´una posició modesta, de simple memorialista de la nostra història recent, especialment en qüestions que fan referència a la transició o a la recent història del moviment obrer i dels grups d’esquerra i nacionalistes mallorquins, em permetreu unes paraules en referència als “comunistes oficials” de les Illes. He de confessar que em sent preocupat per segons quines afirmacions que es fan sense gaire fonament, des d´una visceralitat que no contribueix gens a aclarir les qüestions tractades, quan es diu alegrement que Esquerra Unida és una organització “comunista radical”.

Hauríem de ser seriosos en determinades qüestions, i més que res si les afirmacions i les desqualificacions surten de gent que dirigeix grups en actiu i en constant negociació de llistes electorals, blocs i coalicions de tota mena. En aquests moments, i solament a Mallorca hi ha en marxa unes travesses de, aproximadament, dotze tipus d’aliances diferents concretades a diversos pobles. Les excuses, justificacions i discursos públics per a anar amb uns o uns altres a les eleccions són, a vegades, un mostrari de curioses extravagàncies i tòpics increïbles. Un dels emprats com a estri d’atac i que més m’ha sorprès és el que a vegades prové d’Entesa per Mallorca i sectors propers a l’anomenat tercer espai quan acusen Esquerra Unida de grup proper a “l’extrema esquerra comunista”. Acusar Esquerra Unida de “grup radical d’extrema esquerra” no em pareix gens correcte perquè no correspon a la realitat. Tothom que hagi estudiat una mica la història del carrillisme espanyol (PCE) sap a la perfecció que el grup de Carrillo fa més de mig segle, des del congrés de mitjans dels anys cinquanta que aprovà la política de “reconcialiación nacional” (amb la burgesia i els sectors “moderats” del franquisme), que no practica ni ha practicat una política anticapitalista basada en els fonaments del marxisme i el leninisme. En temps de la Guerra Civil el grup Carrillo-Pasionaria ja va ser el que va exterminar les avantguardes comunistes (POUM) i anarquistes (CNT) en els famosos Fets de Maig de 1937 a Barcelona.



Militants i dirigents d'Entesa per Mallorca.

Però no anem tan lluny. Bastaria que paràssim esment als pactes de la transició entre el franquisme reciclat i el ranci carrillisme espanyol. Com podem dir “comunista”, “radical” o “grup d’extrema esquerra” precisament a qui va ser encarregat per la burgesia espanyola, pels homes del “Movimento” (Suárez, Torcuato Fernández Miranda, etc.) de desactivar precisament el component republicà, autodeterminacionista i antisistema d’aquell moment històric? Qui va fer més aleshores per a atacar precisament, els fonaments del socialisme, demonitzar les avantguardes comunistes de la transició (LCR, OEC, MC, PTE, PORE, etc), ridiculitzar la Revolució Socialista, la unitat sindical, l’assemblearisme del moviment obrer i estudiantil? La Constitució que garanteix l’economia de mercat, la unitat de l’estat i la monarquia, el suport que el PCE (i també el PSOE) va donar a la maniobra de restauració monàrquica... pot ser considerada com una conseqüència de la política “d’extrema esquerra” carrillista? Igualment podem parlar dels famosos i antipopulars Pactes de la Moncloa que feren recaure tot el pes de la crisi econòmica de la transició damunt l’esquena de les classes populars.

Cal dir que amb aquestes paraules no volem desqualificar molts heroics militants de base del PCE que, sens dubte, lluitaren activament contra el franquisme, patiren i moriren pensant en el socialisme, potser sense saber que eren emprats per unes direccions oportunistes que ja feia moltes dècades que s’havien allunyat d´una pràctica autènticament comunista.

Els amics d’Entesa, els homes i dones agrupats entorn del tercer espai, haurien d’anar molts vius en les seves definicions i no caure en els tòpics anticomunistes de sempre emprats per la dreta espanyola. El “fantasma del comunisme” ja no cavalca per Europa, com escrigué Marx en el seu famós Manifest de 1848. Ara hi cavalca el neoliberalisme que vol acabar amb certes conquestes populars arrencades a la socialdemocràcia, com l’anomenada “societat del benestar”: els atacs a la sanitat, l’ensenyament públic, la lluita conservadora contra les prestacions socials, els drets dels treballadors i treballadores conquerits al cap d´un segle i mig de lluites socials.

Si parlam d’Esquerra Unida hem de definir la seva funció actual sense caure mai en els esquemes típics de l’anticomunisme franquista. Un tòpic no serveix ni és útil per a entendre la realitat, fer plans per a l’esdevenidor, bastir les noves eines d´intervenció política que la societat mallorquina necessita.

Esquerra Unida no és un grup “comunista”, ni ho pretén, malgrat que pugui haver-hi antics dirigents del PCE i del prosoviètic PCB-PCPE en la seva direcció. Fa molt de temps que aquests dirigents no porten la bandera roja amb la falç i el martell a les manifestacions, i només recentment han provat de recuperar la tricolor republicana, després de perseguir-la activament durant la Transició. Esquerra Unida, en aquests moments, intenta recuperar una credibilitat esquerrana summament malmesa, i encara ho fa amb dificultats i greus contradiccions internes, la qual cosa li produeix constants escissions, la de Corriente Roja la darrera. Esquerra Unida, repetesc, és un grup entestat a ser la reserva de vots de la socialdemocràcia espanyola. Un grup que “matisa”, no combat, determinades mancances del PSOE. Esquerra Unida té una funció ben delimitada de suport a la socialdemocràcia. I res més. Les acusacions de grup “comunista”, “radical” amb permanent vocació extraparlamentària, no tenen sentit i no serveixen de res a l’hora de saber cap on va i què pretén aquesta organització amb les seves aliances i pactes electorals. Qui vulgui veure en els militants de Llamazares, com abans en els de Carrillo o Anguita, una “perillosa” organització disposada a portar endavant una autèntica política anticapitalista o independentista, s’equivoca de cap a peus i no entendrà mai quina és la seva funció real en aquests moments, tant a les Illes com a la resta de l’estat.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (20-I-07)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS