Miquel López Crespí - Memòria històrica

CGT: "Amb aquesta llei es legitima per a sempre el règim franquista al reconèixer les seves sentències-farsa, al no condemnar-les per flagrant vulneració de dret, al no anul·lar-les, deixant que sigui cada víctima qui hagi de demostrar la seva innocència i preservant, en tot cas, la identitat dels responsables d'aquestes arbitràries sentències franquistes".

La CGT considera que la Llei de la Memòria Històrica no condemna el règim franquista ni rehabilita de forma expressa a les seves víctimes.

A la vista del text de la futura Llei de Memòria Històrica que el Govern ha defensat en el Congrés dels Diputats el 14 de desembre de 2006, i en consideració de les reivindicacions bàsiques que com organització presentàvem el passat 2 de desembre de 2004 davant la Comissió Interministerial creada per a l'estudi de la situació de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme, CGT manifesta públicament la seva posició d'absolut rebuig al text d'aquesta futura Llei de Memòria Històrica per les següents raons bàsiques:

* Les posicions defensades per CGT no es reflecteixen de forma clara i contundent en la llei, com podem comprovar en els àmbits de

(1) Recuperació de les persones assassinades, empresonades, bandejades, torturades, sepultades en fosses comunes, executades, esclavitzades, depurades ideològicament, condemnades en processos judicials irregulars per un govern il·legítim i il·legal;

(2) Recuperació de les idees defensades des de concepcions republicanes i anarcosindicalistes enfront de l'alçament militar. Idees socials, econòmiques, culturals, educatives, organitzatives que han de ser recuperades i traslladades als textos escolars;

(3) Recuperació de documents per a conèixer la nostra història en la seva totalitat;

(4) Recuperació de béns i del patrimoni confiscat i posteriorment mal distribuït.

* Aquesta llei de la Memòria Històrica no condemna el règim franquista ni rehabilita de forma expressa a totes les seves víctimes.

* És una llei que té com objectiu la desmemoria històrica col·lectiva d'una societat que va lluitar per un sistema de llibertats legalment constituït i tot ho redueix a una anecdòtica recuperació de memòries individuals, ignorant realment el genocidi sofert per la societat espanyola que va participar en aquesta lluita.

* És una llei que juga a l'equidistància entre víctimes i botxins. Una llei que, renunciant a la recuperació de la memòria històrica col·lectiva, ignora que la lluita per la defensa del sistema democràtic no va ser un procés individualitzat sinó social, ignora la necessitat de defensar com Estat de Dret els valors de la llibertat, la democràcia, la justícia, i que això sigui transmès als centres educatius perquè formi part de la nostra consciència col·lectiva.

* En conseqüència, és una llei que no anul·la d'ofici les sentències i judicis sumaríssims del franquisme, de manera que frustra totes les expectatives de rescabalament de la justícia, reconeixement, dignificació, deute moral i material que precisen totes les víctimes i lluitadors anticolpistes i antifranquistes, com així es ve exigint des de les diferents associacions, col·lectius i institucions que defensen els drets humans.

* És una llei en la qual l'Estat de Dret fa abandó de tota responsabilitat legal i jurídica en relació amb les víctimes i lluitadors per les llibertats, reduint la seva actuació a un paper assistencial, traslladant de forma individual a cada víctima la seva responsabilitat per a lluitar, en un entramat burocràtic durant un any, pel seu reconeixement personal, la seva reparació.

* Amb aquesta llei es legitima per a sempre el règim franquista al reconèixer les seves sentències-farsa, al no condemnar-les per flagrant vulneració de dret, al no anul·lar-les, deixant que sigui cada víctima qui hagi de demostrar la seva innocència i preservant, en tot cas, la identitat dels responsables d'aquestes arbitràries sentències franquistes.

* Les sentències franquistes representen la repressió de la lluita en defensa de la llibertat i la democràcia. Si l'actual democràcia no anul·la aquestes sentències, la democràcia es fa còmplice i indirectament les assumeix. Per a CGT, allò que va condemnar la dictadura franquista i a qui va condemnar, no pot seguir condemnant-lo la democràcia.

* L'Estat es renta les mans en el procés de localització i identificació de fosses comunes i víctimes, i no pren cap compromís polític. És una llei que no aprofundeix en la dignificació de les víctimes i de les idees que defensaven.

* Estam davant una llei de tràmit i rentat d'imatge davant l'opinió pública i les associacions i col·lectius per la recuperació de la memòria, una llei que burocratiza tot el procediment individualitzat de reparació, que no assumeix cap de les reivindicacions que hem presentat com organització juntament amb nombrosos col·lectius socials, associacions…

Des de CGT fem una crida a la MOBILITZACIÓ SOCIAL I CIUTADANA enfront d'aquesta llei frustrant així com el BOICOT a quantes mesures simbòliques i honorífiques es plantegen en la mateixa com si es tractés d'oferir plats de llenties (concessió de medalles, concessió d'ajudes testimonials, presentació de sol·licituds individualitzades…).

Cal seguir lluitant fins a l'esclariment en profunditat de l'etapa franquista per a restaurar la veritat sobre l'horror de la dictadura, per a restaurar la dignitat de totes les víctimes i la dignitat de les seves idees.

Web Ixent –Esquerra antifeixista i anticapitalista de les Illes