Administrar

La divisió del nacionalisme a Mallorca

pobler | 15 Novembre, 2006 07:02

És completament incomprensible aquesta guerra entre nacionalistes quan, i és evident per a tot aquell que té dos dits de seny, tot juga en contra de la nostra supervivència com a poble, com a comunitat amb unes senyes d’identitat pròpies. No es tracta solament de tots els diners de la banca i de tot el poder dels mitjans de comunicació posats al servei d’aquest ferotge bipartidisme PP-PSOE. Aquest només és un dels nombrosos problemes que afecten la continuïtat cultural del nostre poble. Sense poders econòmics al seu darrere, sense el control dels mitjans de comunicació, el problema del saqueig dels nostres minvats recursos naturals, la destrucció del territori, la “balearització” constant de les Illes, la despersonalització de la nostra societat augmenta dia a dia sense aturar. (Miquel López Crespí)

La divisió del nacionalisme.



Gabriel Barceló.

No corren temps gaire favorables per al desenvolupament i consolidació del nacionalisme progressista a les Illes. Mentre els partits d’àmbit estatal, especialment el PP i el PSOE impulsen un ferreny bipartidisme que imaginam pactat i ben pactat, i Izquierda Unida, a recer de la socialdemocràcia, també aguanta xuclant tot el que pot per a sobreviure, els partits nacionalistes s’enfronten entre si i es divideixen i subdivideixen contínuament.

És completament incomprensible aquesta guerra entre nacionalistes quan, i és evident per a tot aquell que té dos dits de seny, tot juga en contra de la nostra supervivència com a poble, com a comunitat amb unes senyes d’identitat pròpies. No es tracta solament de tots els diners de la banca i de tot el poder dels mitjans de comunicació posats al servei d’aquest ferotge bipartidisme PP-PSOE. Aquest només és un dels nombrosos problemes que afecten la continuïtat cultural del nostre poble. Sense poders econòmics al seu darrere, sense el control dels mitjans de comunicació, el problema del saqueig dels nostres minvats recursos naturals, la destrucció del territori, la “balearització” constant de les Illes, la despersonalització de la nostra societat augmenta dia a dia sense aturar.

A hores d’ara, els polítics professionals que feren malbé el nostre Pacte de Progrés, aquells que tampoc no saberen bastir un Pla d’Ordenació Territorial que aturàs la salvatge depredació de recursos i territoris, tampoc no saben trobar fórmules engrescadores per a la unitat contra la dreta. L’interessant experiment unitari d’Eivissa-Formentera, el Pacte Progressista que, durant uns anys pogué mitigar mínimament el poder de la dreta, s’ha trencat a causa de la prepotència i sectarisme del PSOE

A Mallorca les coses tampoc no funcionen gaire bé per a aquells que diuen estar situats a l’esquerra del PSOE. La divisió nacionalista és un fet, mentre que els nacionalistes d’obediència espanyola, és a dir, PP i PSOE, cada vegada van més units a les eleccions.

A Mallorca la divisió del nacionalisme progressista s’ha consolidat arran del darrer congrés del PSM quan, per rebuig de fusionar-se amb Izquierda Unida, una bona part del partit que ara dirigeix Gabriel Barceló s’escindí per a formar una nova organització nacionalista: Entesa per Mallorca. Si finalment ERC no accepta les condicions de PSM-EU per a bastir una coalició per al proper any 2007, el vot regionalista i sobiranista mallorquí podria trobar-se molt fraccionat per a alegria de PP-PSOE. L’elector mallorquí amb sensibilitat nacional haurà d’escollir aleshores entre els seguidors de Maria Antònia Munar, Grosske-Barceló, Mateu Crespí o Joan Lladó. Però el problema, tot i ser gravíssim, no ve donat solament per aquesta fragmentació de les diverses sensibilitats nacionalistes existents en la nostra societat. Un problema afegit és l’ambient de crispació, el ferotge autoodi que tothom pot notar en els comunicats i declaracions de les diverses organitzacions nacionalistes existents. Aquestes bregues internes l´únic que fan es dificultar els possibles acords entre organitzacions afins i, en lloc de dedicar tots els esforços a combatre els partits que són la punta de llança de la nostra despersonalització, els destructors i encimentadors de Mallorca, es maten entre ells mateixos. Mai no s’havia vist res de tan absurd i mancat de sentit. ¿Com és possible, ens demanam tots aquells que durant dècades hem fet feina per al desenvolupament de les idees de progrés i justícia social a la nostra terra, que els polítics professionals que porten endavant les converses entre partits no s’adonin de la situació en què ens trobam? Pens que sempre s’haurien de prioritzar les aliances entre forces afins i mai lliurar la feina de dècades a mans d’aquells que, des de la transició, i com demostrà la votació contra els drets nacionals del poble basc, mai no han fet res en defensa dels drets nacionals de les nacions oprimides per l’estat, ans al contrari, n’han estat els seus enemics decidits.

És completament absurd, en la nostra difícil situació, dedicar-nos a matar-nos entre nosaltres, cas de la brega recent entre PSM i Entesa per Mallorca.

Si tot això no es va solucionant a poc a poc, i la cosa s’enverina més i més a cada dia que passa, haurem d’arribar a pensar que els nostres polítics, els polítics professionals del nacionalisme mallorquí, tots sense excepció, no són a l’alçada del nostre poble, no saben quins són els problemes autèntics que cal solucionar per a garantir la nostra supervivència i, indiscutiblement davant inutilitat tan provada, una inutilitat que tan sols porta a la divisió i a l’enfrontament intern, a la mort de les nostres pròpies forces, haurem de pensar a enviar-los com abans millor a casa seva abans no sigui massa tard.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares(15-XI-06)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS