Administrar

L'esquerra contra el tripartit

pobler | 12 Novembre, 2006 07:38

Comunicat de l'Organització Socialista d'Alliberament Nacional (OSAN-Endavant).

Eleccions i nou Govern autonòmic al Principat de Catalunya.

Passats uns dies després de les eleccions, i un cop decidida la formació el nou govern, des d'Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional -OSAN) fem pública la nostra reflexió arran d'aquests esdeveniments.


Eleccions autonòmiques al Principat: baixa participació i un únic projecte polític d'opressió i negació

De partida, creiem que cal analitzar els fets més enllà d'una òptica que posi l'èmfasi en les eleccions i el sistema en si mateixos, en el curt termini i caient en possibles legitimacions de les eleccions autonòmiques. Es fa necessari intentar oferir una visió de més llarg termini, i saber veure les tendències que sembla que es poden estar movent i que poden condicionar les estructures polítiques, econòmiques i socials dels Països Catalans. Des d'aquesta perspectiva sempre hem considerat que les eleccions autonòmiques i l'autonomisme són un instrument de dominació de la nació catalana, que serveixen per a legitimar la divisió i ocupació imposada damunt nostre. És per això que la nostra primera reflexió vol situar aquestes eleccions en els que creiem que són els paràmetres correctes de fer-ho: en el marc de la Reforma espanyola i el sistema polític espanyol, un context que té per finalitat assegurar el lligam dels Països Catalans a Espanya i la submissió i dependència del nostre poble.

Alhora, creiem necessari de fer pública aquesta valoració, també, pel fet que hi ha elements nous que, al costat de certa confusió i desorientació en certs sectors socials catalans i al si de l'Esquerra Independentista, són necessaris d'analitzar. Ens referim bàsicament a la novetat que representa la irrupció parlamentària d'un nou partit espanyolista i l'aposta d'ERC, com a partit que es declara independentista, per reeditar el tripartit.

Un aspecte central per a entendre els esdeveniments que estan succeint i que succeiran en el futur immediat és la tendència imparable a la baixa en la participació electoral, que ha estat del 56'77%, la més baixa des de les primeres eleccions autonòmiques. Això suposa consolidar una tendència de llarga durada, que té en la seva base el creixent descrèdit de la classe política i el sistema polític autonòmic, i burgès en general. Malgrat que tots els partits amb representació parlamentària han declarat sentir-se 'preocupats' per la baixa participació, és evident que l'interès dels partits no és el de l'aprofundiment democràtic, d'avançar cap a la democràcia popular o 'participativa', sinó l'exercici del poder, l'ocupació de càrrecs i la utilització de les institucions per a influir sobre la vida socio-econòmica.

El resultat d'aquesta baixa participació ha estat la pèrdua de vots de tots els partits, a excepció d'ICV i de 'Ciutadans'. CiU ha perdut 95.914 vots i el PSC 241.687. Una de les pèrdues més espectaculars ha estat la d'ERC, que ha perdut un 24% de l'electorat. Aquesta dada no pot ser passada per alt a la lleugera. Aquesta xifra no s'ha de contextualitzar en la baixada general de la participació. Aquesta dada mostra clarament que una molt significativa part de la base electoral d'ERC ha optat per abstenir-se, fonamentalment motivat pel desencant arran de les pràctiques tacticistes, ideològicament febles i nacionalment oportunistes i claudicants, que han abocat aquest partit a un descrèdit que fins ara molta gent restringia a la resta dels cinc partits del Parlament principatí.

Una part important de la pèrdua de suport a ERC també ha estat vot que ha tornat a CiU. Així, ERC, almenys en la seva actual aposta tàctico-estratègica, ha tocat sostre electoral i està veient com bona part de la base social, sobretot la més sincerament sobiranista i d'esquerres, la comença a abandonar, per a anar a parar majoritàriament a l'abstenció. És el resultat de tres anys de presència a l'administració autonòmica amb una política erràtica (procés de decisió del vot al referèndum de l'Estatut) i un discurs polític desideologitzat i tebi o directament de dretes (apostant per fer polítiques econòmiques 'liberals' com ha declarat Carod-Rovira en més d'una ocasió).

Pel que fa al 'Partido de la Ciudadania', cal tenir clar que aquesta plataforma representa el vell espanyolisme i falangisme genocida que ara es presenta sota unes formes renovades, aparentment 'liberals'. 'Ciutadans' ha estat utilitzat i promogut pels sectors més ultres de la dreta per debilitar el PSC. Aquest 'partit' ha comptat amb un elevat suport mediàtic i econòmic i, per tant, no representa necessàriament una tendència social de creixement del sector polític que representa. Cal recordar que bàsicament encarna una sèrie de corrents abans organitzats al si del PSC i el PP.

Caldrà veure la influència política que poden tenir des de l'altaveu del Parlament autonòmic i tenir present, en darrer terme, que les decisions polítiques responsables de l'opressió dels Països Catalans venen de la mà de partits com CiU, PP i PSC, i de la col.laboració d'ERC, Bloc, UM i ICV. I això no ha canviat en aquestes eleccions.

En tot cas, des d'Endavant (OSAN) no entenem l'elecció de tres representants de 'Ciutadans' com una reacció a un suposat 'procés de sobirania' o de progressiva construcció nacional, com des de determinats sectors s'ha analitzat, ja que no hi ha tal procés: les mancances i les llacunes en el suposat procés són ben evidents, estructurals i de llarga durada, com ho evidencia la manca d'un moviment polític independentista. Aquest 'fenomen', en tot cas, sí que constitueix una reacció, no a un procés de sobirania en marxa, sinó a una frustració dels sectors espanyolistes més reaccionaris al fet que l'Estat espanyol no tanca el seu procés històric de modernització, el darrer intent del qual ha estat, a través de les reformes estatutàries, tancades en fals. Juntament amb un cert creixement del sentiment independentista, desigual al llarg del territori dels Països Catalans i, malauradament, poc estructurat políticament i poc fonamentat ideològicament, aquesta plataforma és una reacció, doncs, a la incapacitat de l'Estat espanyol d'acabar amb les 'revindicacions territorials', és a dir: acabar amb les nacions oprimides com a tals realitats nacionals, conscients de la seva pròpia existència.

En aquest sentit, molta gent, i amb raó, es pregunta per una alternativa electoral independentista i d'esquerres a les autonòmiques. Per a nosaltres això ha de venir de la mà de les Candidatures d'Unitat Popular i la seva experiència i consolidació a les municipals. La maduració de l'experiència electoral municipal, en darrer terme, serà la que ens permetrà poder acabar fent un salt cap a altres tipus de convocatòries, fent que cada passa nova que es faci representi un avenç per al moviment, mai un retrocés.

No hi ha 'segones oportunitats': un Govern de continuïtat

Malgrat els resultats que han ofert els tres anys de tripartit, malgrat l'incompliment del propi Pacte del Tinell en molts punts, es reedita el tripartit. Malgrat que ERC va veure com els altres dos socis feien fora qui havien designat com a 'conseller en cap', i que finalment en ple debat sobre l'Estatut eren expulsats del tripartit, malgrat que ICV-EUiA, responsables de participació ('Relacions Institucionals'), han estat responsables de la baixa participació en el referèndum de l'Estatut i en aquestes eleccions, i finalment malgrat les polítiques nefastes per a les classes populars a nivell econòmic i mediambiental, el tripartit sembla que es repeteix.

A més, el Govern autonòmic principatí continuarà lligat de mans i peus del Govern espanyol. En tot aquest esquema, doncs, sota l'argument del 'desenvolupament de l'Estatut', la reedició del Tripartit només es pot explicar per la necessitat de continuar alimentant la màquina, continuar obtenint les prebendes i sous que l'ocupació de càrrecs permet.

El repte de l'esquerra independentista continua, doncs, després de les eleccions autonòmiques, essent el mateix: articular la unitat popular per construir un moviment rupturista que lluiti per trencar amb les cadenes del capitalisme i dels estats espanyol i francès. I des d'Endavant ens comprometem a continuar treballant per construir aquesta alternativa.

Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) Països Catalans, 9 de novembre de 2006

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS