Administrar

El tripartit, els "Ciudadanos" i la lluita pel càrrec

pobler | 10 Novembre, 2006 10:20

Comunicat del Moviment de Defensa de la Terra.

Els seguidors de Boadella, Espada, de Carreras i companyia, ominipresents en els diferents fòrums de debat i mitjans de comunicació, han establert les seves bases en un discurs demagògic construït i finançat als barris benestants barcelonins i difós pels mèdia entre aquells sectors que, sovint de la mà del PSOE , han viscut al marge de qualsevol vestigi de catalanitat. La configuració i consolidació d’un partit “orangista” en defensa dels privilegis de l’alt funcionariat, els nous rics i la burgesia espanyolista és ja una realitat.

Sota la batuta d’un PSOE principatí lliure de tot vestigi de catalanisme i amb l’argument de l’amenaça “ciudadana”, aquest govern difícilment corregirà l’actual procés d’espanyolització política i mediàtica de la nostra societat.

Així doncs, en un panorama de previsible reforçament del pol espanyolista més bel·ligerant i de les polítiques al servei de la burgesia, cal preparar-se per al combat al voltant de tres eixos:

-La dinamització tant de la lluita de classes i d'alliberament de gènere com de les lluites populars en defensa del territori i els serveis públics.

-L’enfortiment de la lluita per la llengua, la cultura i la identitat nacional.

-El desplegament d’un veritable moviment per l’Autodeterminació.


Preparar-se per a una nova conjuntura: la lluita cos a cos.


En teoria, tot plegat no era sinó un guió pactat entre Mas i Zapatero pel qual es restituïa CiU al capdavant del govern autònom a canvi d’un suport estable dels convergents al govern del PSOE a Madrid. Aquest suport permetria que aquest partit aparegués davant l’opinió pública espanyola acompanyat d’uns socis més fàcils de digerir i més disposats a combregar amb un gir més liberal de les seves polítiques.

El guió, però, s’ha vist parcialment esgarrat per uns resultats electorals que posen al descobert les misèries i subproductes que ha engendrat l’establishment polític principatí en els darrers anys. Així, una CiU esbiaixada radicalment cap als postulats més dretans del liberalisme, la proposta de no ha assolit l’objectiu de poder liderar còmodament el proper govern principatí. D’altra banda, la previsible desfeta del PSOE ha afavorit ICV, que ha recollit part del vot maragallista desencisat amb l’operació Montilla i finalment. Finalment, els “Ciudadanos” han estat el vot útil de l’espanyolisme combatiu normalment camuflat durant anys dins la bossa de vots del PSOE i el PP.

Per tal de comprendre el nou arc parlamentari, cal tenir molt en compte dos fets fonamentals sense els quals és difícil copsar el perquè de la situació que ens envolta. Ens referim, òbviament, al 43% d’abstenció i als més de 60.000 vots en blanc. A banda de l’anomenada abstenció estructural, aquestes dades no són sinó el reflex de la profunda desil·lusió i el sentiment de frustració nacional col·lectiva que per a milers de catalanes i catalans han suposat tant l’enganyifa del procés de reforma estatutària com les polítiques erràtiques -quan no directament dretanes- del tripartit.

El teixit social català i popular i els anhels de sobirania de cada cop més sectors de la nostra societat s’han vist dràsticament traïts pels aparells d’uns partits sense cap més horitzó que el de la lluita pel càrrec, sense cap més projecte polític que el de la submissió als dictats de l’Estat i el capital.

I, és clar, en aquest clima els sectors més combatius de l’enemic es creixen, i qui juga amb foc, acaba cremant-se. Amb el suport dels grans grups econòmics i mediàtics de la dreta espanyola amb audiència significativa en determinats ambients de la nostra societat (COPE, El Mundo, Tele5, Antena3) i la connivència d’alguns mitjans de comunicació catalans que treballen dia a dia per l’espanyolització del país (El Periódico, La Vanguardia i TV3), el feixisme espanyol més descarnat ha obtingut representació parlamentària.

Seguint l’esquema clàssic d’un moviment nazi, els seguidors de Boadella, Espada, de Carreras i companyia, ominipresents en els diferents fòrums de debat i mitjans de comunicació, han establert les seves bases en un discurs demagògic construït i finançat als barris benestants barcelonins i difós pels mèdia entre aquells sectors que, sovint de la mà del PSOE , han viscut al marge de qualsevol vestigi de catalanitat. La configuració i consolidació d’un partit “orangista” en defensa dels privilegis de l’alt funcionariat, els nous rics i la burgesia espanyolista és ja una realitat.

Sota la batuta d’un PSOE principatí lliure de tot vestigi de catalanisme i amb l’argument de l’amenaça “ciudadana”, aquest govern difícilment corregirà l’actual procés d’espanyolització política i mediàtica de la nostra societat.

Així doncs, en un panorama de previsible reforçament del pol espanyolista més bel·ligerant i de les polítiques al servei de la burgesia, cal preparar-se per al combat al voltant de tres eixos:

-La dinamització tant de la lluita de classes i d'alliberament de gènere com de les lluites populars en defensa del territori i els serveis públics.

-L’enfortiment de la lluita per la llengua, la cultura i la identitat nacional.

-El desplegament d’un veritable moviment per l’Autodeterminació.

Pel que fa a la formació del nou govern, l’aposta s’encamina vers la reedició del pacte tripartit que assumeixi com a programa de govern bona part de les receptes liberals de la “competitivitat”. És a dir, molt previsiblement la desregulació social, la dualització (com passa ja amb l’ensenyament) i progressiva privatització dels serveis públics, la construcció d’infrastructures de destrucció massiva i la connivència amb el capital especulatiu seran els eixos del tan preconitzat “govern fort que torni el prestigi a Catalunya” o, parlant clar, que doni confiança als explotadors i sectors benestants.

I, evidentment, si realment volem fer creïble el nostre projecte i treure el nostre poble de la frustració i l’acotament, cal denunciar sense treva el paper de les forces reformistes i desplegar, sòlidament unit a les lluites populars, un referent polític unitari (mobilitzador, organitzatiu i institucional), per a la construcció del qual cal que el conjunt de l’Esquerra Independentista debati i consensuï en quina direcció cal caminar en els propers anys en els diferents àmbits de lluita.

[1] Vegeu l’article “De debò volem combatre el feixisme?”.

Web del Moviment de Defensa de la Terra (MDT)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS