Administrar

Per la unitat del nacionalisme progressista

pobler | 24 Octubre, 2006 05:56

Miquel Payeras no s’equivoca gens ni mica en les seves apreciacions. I ho puc dir amb coneixement de causa perquè tenc molts d’amics escriptors i professors que han signat la plataforma d’independents i que ara, vist i comprovat que, més que per a unir, ha servit per a dividir el nacionalisme progressista i crear una greu escissió al PSM, partit al qual sempre havien votat, ara, repetesc, es penedeixen d’haver signat sense pensar en les possibles conseqüències del seu acte. (Miquel López Crespí)

Per la unitat del nacionalisme progressista

Miquel Payeras, un conegut periodista mallorquí, encertava l’altre dia quant a la possibilitat de trencament de la plataforma d´independents pro coalició PSM-ERC-EU. Deia el periodista: “També pel sector d’indepedents que donaven suport a la creació de la coalició hi podia haver moviments de tensió. Com se sap, aquests independents pressionaren fort ferm el PSM perquè es fes la coalició, donant sempre per fet que ERC s’hi incorporaria. Ara, amb ERC i, sobretot, si aquest partit amb els exrenovadors fessin una candidatura nacionalista, sobiranista i progressista a Palma, amb directa competència amb la del bloc, situaria l´inicial grup d´independents procoalicionistes front a un probable trencament...”.

Crec que Miquel Payeras no s’equivoca gens ni mica en les seves apreciacions. I ho puc dir amb coneixement de causa perquè tenc molts d’amics escriptors i professors que han signat la plataforma d’independents i que ara, vist i comprovat que, més que per a unir, ha servit per a dividir el nacionalisme progressista i crear una greu escissió al PSM, partit al qual sempre havien votat, ara, repetesc, es penedeixen d’haver signat sense pensar en les possibles conseqüències del seu acte.

És evident, com diu Payeras, que la majoria de gent que signà el manifest volia i vol la unitat electoral del nacionalisme progressista. I molts van més enllà de la simple unitat electoral de circumstancies: un sector prou important de signants el que voldria, fins i tot, és anar bastint els fonaments d´una nova força política que no tengués res a veure amb les renúncies i traïdes dels darrers trenta anys.

El problema, per als sectors del nacionalisme progressista que signaren el document, i m’ho ha dit molta gent, és que mai haurien pogut imaginar que aquella pressió ferotge feta als militants del PSM pocs dies abans del congrés que decidí anar amb EU, servís per a dinamitar el partit que sempre havien defensat i que, en lloc d´unir, dividir per sempre el nacionalisme progressista.

Sincerament jo crec que aquests amics meus pecaven d’ingenuïtat en no valorar les circumstàncies polítiques que hi eren presents en l’orquestrada pressió bastida al voltant del congrés del PSM que havia de decidir anar o no de bracet de Miquel Rosselló. Tot i que la gran majoria de signants, ningú no ho dubta, l´únic que volia era aconseguir la unitat de l’esquerra oficial per a fer front a la nefasta política d’especuladors i encimentadors de Mallorca, amb una mica de vivor haurien d’haver analitzat el que hi havia rere la ferotge pressió feta en uns moments prou delicats per al PSM quan, ho hem vist posteriorment, es decidia el seu futur. Amb la voluntat de ser unitaris, aquests amics no valoraren o no s’adonaren de les forces que hi havia rere aquesta pressió. Per a un petit sector, molt reduït evidentment, proper als plantejaments d’EU, el que s’amagava pura i simplement rere la propaganda oficial de la unitat, era l’aconseguir la supervivència d’EU com a grup, el mantenir la seva representació institucional. Parlam d’un sector que mai no ha estat nacionalista, un sector, el proper al carrillisme espanyol, que sempre ha combatut a mort el nacionalisme mallorquí per “petitburgès sense connexió amb la classe obrera”. Per a aquest grup, el PSM sempre havia estat un problema, un entrebanc a neutralitzar o eliminar, un “mal exemple” a anorrear, ja que, des de la transició, el PSM, amb la seva actitud ferma de conseqüència amb els principis de lluita pels drets nacionals i defensa de la nostra memòria històrica. Els membres d’aquest petit sector proper als excarrillistes eren –i són!- ben insensibles a la mort o al debilitament del nacionalisme progressista de les Illes.

El problema de la divisió del nacionalisme només es planteja per a aquells que el que volien, signant el document de la plataforma, era unir, mai contribuir a dividir el nacionalisme progressista de les Illes. Ara, una vegada consumada la divisió del PSM... qui anirà als pobles a cercar els vots que s’han perdut? Quins intel·lectuals o artistes dels que signaren el manifest aniran a Alaró, Vilafranca, Santa Eugènia, Sóller, Muro, Santa Margalida o Can Picafort, per dir solament uns noms, a recollir els vots per a les autonòmiques que ja s’han perdut definitivament?

Els meus amics penedits m’expliquen que mai s’haurien imaginat el que s’ha esdevingut, i molt manco que, pensant ajudar a bastir la unitat del nacionalisme progressista, el que han fet en la pràctica ha estat contribuir a aquest gran desastre per a Mallorca i per a les Illes que ha significat la ruptura del PSM.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Balears (24-X-06)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS