Administrar

Polítics professionals que no saben fer coalicions

pobler | 11 Octubre, 2006 09:12

¿És tan mal d’entendre que quatre o cinc mil vots poden ser decisius, que sense ERC es debilita la credibilitat política de la coalició i, una cosa summament important, sense els diners que poguessin aportar els independentistes també disminueixen fins a límits molt perillosos aquestes mateixes possibilitats electorals? Pensam que no cal ser cap mena de geni per poder arribar a entendre-ho. (Miquel López Crespí)

Sense ERC la coalició no funcionarà com pertocaria


L'escriptor Miquel López Crespí (a l'esquerra de la fotografia) i el dirigent d'ERC Cecili Buele (a la dreta), sempre a l'avatguarda de lluita pels drets nacionals i socials del nostre poble d'ençà fa més de quaranta anys de lluita contínua.

Quan vaig començar a escriure aquest article ERC encara no s’havia sumat a la coalició PSM-EU, ja que sense tenir garantits uns indrets adients a les llistes electorals no volien “fer de comparsa”, de “convidat de pedra” com ho ha fet tantes vegades l'ecologista Margalida Rosselló, sempre supeditada a les iniciatives polítiques d’EU i sotmesa a constants humiliacions pels seus aliats. Joan Lladó i Bernat Joan, tota l’executiva d’ERC, sempre han declarat que, malgrat que no tenen intenció de suicidar-se propiciant la dissolució del seu partit en un bloc, sí que volien participar en la coalició electoral per a les autonòmiques de 2007. Tot depenia del tracte igualitari que els poguessin oferir els futurs socis electorals.

Alguna cosa no ha funcionat com pertocava perquè finalment, només fa uns dies, ERC hagi anunciat que no participarà en la coalició electoral amb PSM-EU. Abans, emperò, ja s’havien reunit les primeres comissions de treball de la coalició i per part ni banda no es va veure una participació d’activa dels independentistes.

Si finalment no s’arribàs a concretar la unitat electoral amb ERC, l’experiment iniciat per PSM-EU i que, no ho oblidem, ha costat als nacionalistes de Gabriel Barceló l’escissió del partit tan treballosament consolidat al cap de més de trenta anys de feina incansable, els resultats electorals podrien ser més esquifits del que estima la premsa. Recordem que la famosa i antidemocràtica Llei d’Hondt, en primar els partits majoritaris, deixa sempre els minoritaris a punt de l’extraparlamentarisme o quasi sense diputats. Seria molt possible que en el 2007 no bastàs aconseguir ser votat pel cinc per cent de l’electorat per a entrar a les institucions i gaudir dels privilegis econòmics i de prestigi que comporta participar en la gestió del règim. Especialistes en l’estudi de les possibilitats electorals dels partits que es presentaran properament a les eleccions afirmen que, per a les organitzacions “petites”, tipus EU, ERC o PSM, comença el calvari de fer tot el possible per a no caure dins l’abisme de la marginalitat política. Diuen que en aquesta ocasió potser sigui necessari més del set per cent dels vots per a entrar a les institucions i unes poques dècimes podran decidir si la coalició pot treure dos diputats o queda sense representació. Així de greu és la situació electoral dels “petits”.

Fins aquí el que expliquen els experts. Per això mateix pensam que és summament important, per a obtenir aquesta representació institucional, aglutinar el màxim de vots possibles. Que ERC no participi en la coalició dificultarà enormement aconseguir aquesta representació. No sé encara, si no es concretàs aquesta unió, per quins motius PSM i EU no han anat més vius i, vist i comprovat el que es pot perdre, no són o no han estat més generosos amb els militants d’ERC. Malgrat que molts analistes afirmin que el resultat de les eleccions europees no és prou representatiu, sí que convé recordar que en aqueixes eleccions ERC arribà prop dels vuit mil vots i superà de molt Esquerra Unida i també, i això és demostratiu d´una certa tendència, el PSM en alguns pobles i districtes de Ciutat.

Alguns diran que aquesta vegada ERC no obtindrà aquests vots i que anant en solitari potser el seu electoral quedarà situat en uns quatre o cinc mil vots, la qual cosa també voldria dir que duplica i quasi triplica el nombre de votants que tenia abans de les europees. Així i tot, malgrat que ens moguéssim en una forquilla que vagi dels tres mil als cinc mil vots, podem comprovar que és una força prou considerable per a no menystenir els sobiranistes i fer tot el possible per a tenir-los ben al costat. No es pot jugar amb aquests vots; i tothom ha de saber, i les direccions d’EU i PSM els primers, que són precisament aquests vots els que poden decidir l’èxit o el fracàs de la coalició que aquests dies ha començat a funcionar.

Un altre problema prou important, cas de no fer la coalició amb ERC, fa referència a com queda, per al futur, l’espai del nacionalisme i el sobiranisme a les Illes. ERC dins la coalició hauria fornit la coartada perfecta per a poder dir a l’electorat nacionalista que es feia per a bastir un projecte independent de forces alienes a la nostra nació, forces d’obediència estatal, i que, en la coalició, la força unida dels nacionalistes era superior als estatistes. Però si EU no romp públicament amb Llamazares i proclama la seva independència política i organitzativa... de quin futur bloc nacionalista parlam? D’aquell que, com a “Progressistes” serví per a consolidar el grup parlamentari espanyol d’Izquierda Unida per a, posteriorment, esdevenir un instrument emprat activament contra els drets nacionals del poble basc?

L’altre aspecte, i també tan important com els dos que hem esmentat, fa referència a les reserves econòmiques de la coalició. Es dóna la circumstància que, en aquests moments, pel nombre de diputats que té ERC, tant al parlament de l’estat com al Parlament de Catalunya, el partit de Carod Rovira i Joan Lladó està en molt més bona situació financera que PSM i EU.

Voldria saber els motius pels quals els polítics professionals que han estat organitzant aquesta coalició que, pel que hem pogut comprovar, no han sabut o no han volgut concretar, no han tengut en compte els factors abans esmentats i que qualsevol persona mínimament interessada per la situació política de la nostra societat coneix a la perfecció. He de reconèixer sincerament que no entenc el que s’ha esdevengut. I si, com tot sembla indicar, finalment no es consolida la coalició PSM-EU-ERC, aquests mateixos polítics professionals, sovint molt afeccionats a la lluita a mort per servar o conquerir sous i cadiretes, haurien de dir-nos per què no han fet també una guerra a mort per aconseguir la incorporació d’ERC a la campanya electoral. ¿És tan mal d’entendre que quatre o cinc mil vots poden ser decisius, que sense ERC es debilita la credibilitat política de la coalició i, una cosa summament important, sense els diners que poguessin aportar els independentistes també disminueixen fins a límits molt perillosos aquestes mateixes possibilitats electorals? Pensam que no cal ser cap mena de geni per poder arribar a entendre-ho.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (11-X-06)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS